LA COL·LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – SEGON LOT I PRIMERA PEÇA

 A punt un segon lot o lliurament d’aquesta sèrie de presentació de material.

Seguint amb la dinàmica engegada en el treball precedent, ara són les màquines quin segon cicle de revisió s’havia produït en els anys 2001 i 2002, les que trauran el nas en les següents entrades : són 9, 8 de les mateixes marques i 1 amb descobriment imprevist d’una marca nova.

 

La dotació del segon lot reunida damunt la taula del saló a punt de les proves.

Tot té un passat : veieu, si us plau, la foto següent :

No està datada, però podria ésser als voltants de 1962; ja hi ha “tren”, previ a la col·lecció H0 quin origen és 1966; es tractava d’un PAYÀ a escala H0, però amb via d’ample de 22 mm., o sigui, escala “S”. Fou un producte efímer de la casa alacantina per simular el major ample de via ibèric.

La màquina és una “Santa Fe” reduïda al rodatge 1-2-1, que la marca ja feia per altres escales i/o amples de via, fins i tot algunes eren 1-3-1; tota de fossa de metall, motoret de corrent altern però amb pressa de corrent pels 2 carrils de metall, inserits en una base de travesses de plàstic fent imitació del llit de balast.

Els cotxes eren d’una espècie de baquelita, i volien representar els “Pullman” de la CIWL sèrie 4165-4170. Un era marró i l’altre vermell. Un transformador de corrent en forma de caseta, amb graduador. Aquest material inicial es va anar desenvolupant els anys següents, hi havia assortiment en un important comerç local: vingueren més vies, corbes i rectes, i al menys una desena de cotxes i vagons, tots de bogis. Cap més màquina, no feien més models. Unes capses de cartró rectangulars, amb la mida justa del vehicle, amb obertura per un extrem, d’un color groc fosc i sense impressió ni marca, sols la ref. del producte amb tampó. Només recordar-ho excita la meva il·lusió quan els “Reis” les lliuraven !

Uns pocs anys més tard, l’assortiment va ésser “discontinuat”; recordo que vaig tenir a preu de saldo el que els quedava en estoc en el comerç local; i és que Payá ja va començar a acatar les normes relatives a escales, vies i sistemes elèctrics internacionals.

Que en resta ara ? Ni màquina ni transformador, que la meva posterior curiositat va moure’m a trinxar-ho tot per veure com estava fet ..... allò que deia d’aprendre els conceptes base d’electricitat. El fil dels bobinats va anar a parar a les bobines del primer “relé” que em vaig fabricar, per obrir i tancar un circuït elèctric imitant els de moviment d’agulles. Resten alguns del vagons i cotxes, prou deteriorats, i quasi totes les vies.

La foto també testimonia que tenia preferència pel sector “transports”, tot i que no va esdevenir així de professió. Hi ha una peça notable, el camió articulat amb tubs tot de metall “Dinky-Toys” 1/43, que, com els nens aleshores, vingué de Paris, regal d’uns americans ( benvingut Mr. Marshall ) amb qui es cartejava el meu pare i varen viatjar-hi i tot seguit visitar-nos. No sé on deu parar ara, no devia sobreviure al canvi de pis.

   

  

 

Inventari	MM-34
Locomotora i Marca	130-005-2	PIKO
Companyia i País	DR	Alemanya RDA
Referència	5-6010
Modificada T/C	No
Motor i Sistema		1 bogi motor, vis sense fi, 2 eixos motors
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes
Anells Adherència	2
Compra	02-1980
Preu origen/actual	3650 pta	138 €

 

Qui havia sentit parlar de la marca PIKO al 1980 ?

En aquell anys 70, les marques alemanyes tradicionals Märklin, Trix, Fleischmann eren importades, però a preus altíssims i inabastables pel meu inici de col·lecció; per això tot va començar, com he anat exposant, per Lima, amb l’afegit de Jouef aviat i la espatarrant eclosió de Roco a l’any 1975; a part, Electrotren que ja oficiava com a marca local de qualitat encara que orientada llavors només als vagons. Fora d’això, el vuit era quasi total.

Així doncs, resulta que en una visita de rutina al comerç de Pelai, apareix material en vitrina molt estrany i d’una marca llavors totalment desconeguda de la RDA : Piko !

Intrigat per la novetat, volent tastar tot lo possible, i també veient uns preus no massa diferents de la gama que practicava, ja em vaig quedar aquesta llavors estranya i enorme màquina diesel, model totalment desconegut per mi, així com tot lo relatiu a aquell llunyà i reservat país que era llavors la República Democràtica Alemanya. Sembla que, malgrat el règim pro-soviètic, els nens també tenien dret a jugar amb trens, i els aficionats a practicar modelisme. Així ho deixava entendre el catàleg que també vaig demanar.

Explorant un xic més la informació, resulta que, coses del règim, tots els fabricants del sector estaven reunits en aquell catàleg, i el producte prenia el nom de PIKO com a més representatiu, però uns prefixes a la referència donaven indicació del fabricant real : tots plegats, no existeix la competència ni la publicitat de marques en un sistema comunista !

Prefixe	Firma DDR	Firma Posterior
5-	VEB Kombinat PIKO Sonneberg	Piko
190-	VEB Eisenbahnmodellbau Zwickau	Gützold
399-	VEB Modellbahnzubehör Glashütte
426-	VEB Modellwagen Dresden	Sachsenmodelle
545-	VEB Berliner TT-Bahnen

 

El producte en sí era sorprenent, començant per la capsa, de cartró imprès i amb una estètica “retro” que ja feia percebre el nivell d’aquell país. La màquina, plàstic ben gravat, bons professionals sense dubtes, i un sistema elèctric i enorme motor també que semblava tret d’una pel·lícula “vintage”. Però tot funcionava correctament, tot i no tenir massa solidesa. Detalls com els topalls en goma elàstica, poc perill de trencar-se. I un sistema de barres metàl·liques de contacte per dins, sense fils ni soldadures. Un viatge al passat, en certa manera, però no inútil.

El fullet d’instruccions, ben complet, redactat en alemany, txec, polonès i rus; la butlleta de garantía en hongarès, segellada per una firma importadora de Budapest.

Com va arribar aquell lot a Barcelona, d’un país sense relacions polítiques i en prous feines comercials ? No ho se, algú ho va provar i va funcionar, encara que sospito que potser va venir indicat com “bens d’equipament” o “recanvis industrials” o quelcom semblant. A més d’aquesta diesel, hi havia una vapor sèrie 01.5 molt atractiva i uns cotxes de passatge modernitzats, material que tardà pocs mesos a engruixir també la meva col·lecció, donada l’avinentesa i el dubte de si aquells exòtics productes DDR tindrien continuïtat o no.

La màquina real : una diesel elèctrica de disseny i construcció soviètics per a la DDR; efectivament, amb els acords comercials de l’Est entre els països “amics”, l’URSS es reservava la construcció i proveïment de grans locomotores diesel elèctriques. Una primera sèrie dita V200 ó BR-120, alies “Taigatrommel” ja s’havia lliurat al 1966-68, i vingué després aquesta, més potenciada i cobrint les sèries 130, 131, 132 i 142, per un total de quasi 900 exemplars, alies “Ludmilla”. Tot nou per a mi llavors, un món a descobrir, l’Europa de l’Est ferroviària.

A la unificació alemanya, les 130 no foren aprofitades, però sí el seus bogis aptes a 140 km/h. Les 131, especials per mercaderies, tampoc sobrevisqueren massa temps. Les 132, les més nombroses i perfeccionades, passaren a sèrie 232, 233 les especialitzades mercaderies, i 234 per servei exprés amb els bogis de les ex. 130. Les 142, petita sèrie potenciada, esdevenia  241. A més de l’Alemanya de L’Est, també Bulgària tingué aquest model. A l’URSS, fou la petita sèrie TE109, a manera de prototips, aviat derivada cap a una màquina doble amb noves caixes al gàlib ample : la gran sèrie de les 2TE116, amb alguns milers d’exemplars construïts. 

Com temia, en els any següents no hi hagué més material Piko importat, fins a l’època d’esdeveniments polítics i canvis de sistema; si que, em consta, es trobava quelcom a les Illes Canàries, per la seva condició de port franc. Com és potser conegut, la marca ara està jugant el joc de les grans, represa pel dinàmic Dr. René Wilfer, amb un catàleg de més de 500 planes i amb fabrica pròpia a la Xina, a part de la tradicional de Sonneberg ( Turíngia, ex. RDA ).

A escala H0, cal esmentar a part de Piko ( les té de nou en els catàlegs recents, actualitzades ), les Roco, Brawa, Märklin i Trix : hi ha on triar, encara que s’han centrat sobretot en la sèrie 132 ( 232 ). En tinc vàries, però m’interessa mantenir la primera, tot i que a la maqueta, la grossa diesel soviètica ha donat un comportament “lleuger”, ha calgut conduir-la augmentant el voltatge per coronar les rampes amb un tren de 5 cotxes escaients, també Piko ex. DDR. 

 

Extracte del catàleg PIKO ( aprox. 1979 ), i la seva portada. Realment el tema del modelisme ferroviari estava i està arrelat en aquell país independentment dels sistemes polítics. Per cert, texts en alemany, anglès i francès. Comptaven amb l’exportació.