FITXES MM-66-87 : ROCO COCODRILS

 

Inventari	MM-66
Locomotora i Marca	1189-02	ROCO
Companyia i País	ÖBB	Àustria
Referència	4149B
Modificada T/C	Si	Repintat Total
Motor i Sistema	Central	6 eixos motors, vis sense fi, 2 politges i gomes
Volants Inèrcia	2	Petits
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines Interiors a les Rodes
Anells Adherència	4
Compra	12-1982
Preu origen/actual	10000 pta	285 €

 

Un somni antic pels que ens iniciàvem llavors en el modelisme de peça : tenir una “Krokodril” : tanta era la fama d’aquestes mítiques locomotores de muntanya suïsses, i del model que històricament n’havia fet Märklin, la “Märka” per excel·lència.

Recordo com, en un aparador interior de la secció de joguines d’uns grans magatzems locals ( de on va sortir el meu primer Lima ), hi vivia una d’aquestes “kroko”, i dic que hi vivia perquè va estar-s’hi molts anys. Cada vegada que passava prop d’allà l’anava a veure, i delir-me una estona. Era la Märklin ref. 3015, capsa blava d’obertura superior, i estava marcada a un inabastable preu de 4000 pessetes !  ( parlo dels anys 60 ).

Amb tot això gravat a la ment, resulta que al 1982 Roco anuncia una d’aquestes màquines : no és però la suïssa si no el succedani austríac, semblant de mides, formes i amb personalitat pròpia. Recordo que, a la botiga del carrer Pelai, la dependència feia la broma als que passàvem sovint per allà ... “Sap ?, ja ha sortit la Cocodril ... “ i ensenyaven una capseta de on sortia un cocodril de plàstic massís, que per no citar marques era el logotip de les camises Lacoste, on havien cargolat al seu llom dos pantògrafs d’escala N. Feia gràcia,oi ?

Total que, com que ja no hi havia Reis al 1982, fou la tanda de regals nadalencs en família la que em feu arribar aquesta peça, d’un preu llavors alt, encara que, adquirida en un establiment local que no tenia massa estoc, era la de color taronja i no la verda que sembla més escaient i simbòlica. Benvinguda fou tanmateix.

Uns anys més tard, i després d’un aparatós accident que va patir caient a terra des d’una alçada a escala de més de 100 metres, al treure-la d’una vitrina-expositor, vaig decidir repintar-la pels meus mitjans, quan ja tenia equip per fer-ho correctament. Vaig emprar el verd fosc Humbrol-172 i no va quedar malament. De l’accident només va caler refer els topalls d’un extrem, a part de tornar a muntar-la tota.

La peça és d’una complexitat tècnica notable, i està ben resolta, tot i que no és fàcil desmuntar-la per accedir a totes les parts internes, recobertes de gruixuts blocs de llast per donar pes i adherència. El motor és a la part central, i passa el moviment a ambdues capotes, cada una amb un vis sense fi mogut des d’un sistema de politges i goma ( ai ...ai ...ai ...); les 12 rodes són motores, 4 anells d’adherència, 8 captadors per làmina interior a sengles rodes; els 2 volants d’inèrcia son petits i serveixen de gola a la goma de transmissió; les cabines no són equipades, no hi ha prou espai; 4 bombetes a les capotes, tot i que el reenviament per tub òptic cap al far de cabina es d’una minsa eficàcia; el senyal de cua es amb 1 sol far en roig.

Les capotes, que formen cós amb el bogi, són articulades respecte la part central, hi ha un vis però no un sistema d’elongació amb molla. Els serpentins exteriors, de plàstic, són fràgils i cal anar amb compte al agafar la màquina pel centre.

Tot plegat, que funciona de meravella, marxa lenta a poc voltatge però amb força de tracció sobrada ( ½ kg de pes ) i sense patinatge detectat, ni a les rodes ni a les politges internes, punt que en Jouef, per exemple, és catastròfic.   

La màquina real es va construir als anys 20 per la línia alpina de l’Arlberg; foren 7 exemplars de sèrie 1100 ( després 1089 ) i 9 de sèrie 1100.1 ( després 1189 ); varen tenir una llarga vida, encara que en serveis complementaris al final, i tenen una forta representació museística actualment.

reciosa foto d’una BR-1189 real en exercici. Foto de la xarxa.

 

 

Inventari	MM-87
Locomotora i Marca	194-035-2	ROCO
Companyia i País	DB	Alemanya
Referència	4168A
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	Central	Tracció total, 2 cardan de barra
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines Interiors
Anells Adherència	4
Compra	12-1984
Preu origen/actual	7960 pta	176 €

 

Que no ! Que no és una “Krokodril” !

L’Alt Comitè d’Estudis de Ciències Reptilianes va concloure, per majoria, que les E-94 de la DRG, NO són autèntics “Cocodrils”, si no una espècie inferior. No tenen les preceptives bieles de transmissió de moviment a les rodes, tot i tenir morros articulats amb la caixa.

Sigui com fos, la E-94, després 194 al DB i 254 al DR de la DDR, és una màquina magnífica i d’una estètica captivadora. Un aspecte equilibrat, potent, i relativament modern tot i ésser dels anys 40. Una fama multiplicada també per la seva llarga presència als catàlegs de la Märka dels anys 60, de on me’n delia igualment.  

Roco, doncs, també va venir a socórrer als que ens delíem d’aquelles màquines i va incloure una BR-194 a les novetats del 1984. I, vaja, quin tros de model, quina perfecció, quina categoria ! Rés a dir, però tampoc la tinença d’aquesta peça de culte em va fer oblidar l’altre, més basta potser, però amb l’encant del tot metall i mecànica a proba de bomba. Vaig acabar tenint-la, també, en una confecció HAMO per corrent continu, i a un preu d’ocasió. Me les estimo totes dues, encara que la cançó digui que no és possible.

El model té tracció a tots 6 eixos, i les cascades d’engranatges que calen per això li donen un moviment força sorollós; 2 cardan de barra per les transmissions, però sense volants d’inèrcia, el que permet guanyar espai i que les cabines estiguin equipades; el dos morros, que formen part dels bogis com a la realitat, estan articulats al cós central per un sistema d’elongació amb molla, que permet el joc sense marcar separacions.

El pes, superior als 500 grams, i la calculada transmissió, fan que tingui capacitat d’arrossegament i d’adherència més que suficient per assolir els meus objectius estàndard. Una joia de peça, vaja !

 

La màquina real, construïda per la DRG d’ençà 1940 en grans quantitats, uns 200 exemplars, fou un referent en la tracció de mercaderies pesats en tot el centre europeu; finalitzada la WW-II la sèrie quedà repartida entre la DB i la DR, i també els ÖBB austríacs en tenien exemplars ( sèrie 1020 ), encara que molts de construcció local i no per fets bèl·lics.  

Per evitar confusions, cal dir que aquesta producció real tingué una prèvia rèplica, en forma de petita sèrie dita E-93, d’aspecte molt semblant però quelcom més xica.

No sé si tantes lloances són compartides per llurs maquinistes, ja que, com he vist en vídeos recents dels exemplars conservats ( històrics o de traccionaris privats ), el volant per treure i posar punts de tracció és enorme, de fusta i en posició vertical, el que fa que el “lokführer” hagi de doblar l’esquena a cada volta, en conducció dempeus. No és la comoditat de les normes ergonòmiques actuals ni molt menys !

A escala H0, a part de Märklin i Roco, pocs més l’han fet, i cal esmentar el magnífic model recent d’ESU; Piko la ignora per ara, tot i que sí ha fet la precursora E-93; també els austríacs Liliput i Kleinbahn havien fet els models seus ÖBB i per extensió, també alguna de les alemanyes, però parlo de molts anys enrere.

 

 

LA COL•LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – QUART LOT I PRIMERA PEÇA

A punt el quart lot o lliurament d’aquesta sèrie de presentació de material.

Seguint amb la dinàmica engegada en els treballs precedents, ara són les màquines quin segon cicle de revisió s’havia produït en els anys 2005, 2006 i 2007, les que es sotmetran al test i a la presentació en les següents entrades : són 13, i no hi ha cap descobriment de marca nova, si no continuïtat. 

Les decoracions i coloraines comencen a diversificar-se, però lluny encara del “circ” actual, quelcom grotesc per excés de publicitat i pel·liculatge fàcil, i per l’empremta dels “creatius” totalment aliens al coneixement i al món del ferrocarril.

 

Els famosos “cocodrils” comencen a treure el “morro” per aquesta sèrie ....

També hi ha “vapor” : una més de la preuada col·lecció francesa de Jouef i una Roco molt coneguda i de gran qualitat ....

LES ABSENTS ( II )

Segon recull, tot seguit : les fotos són meves, de la peça realment venuda, si l’operació s’ha fet en portals d’Internet, ja que llavors és obligat el tema fotogràfic. En altres casos, de vendes més antigues per altres vies, he cercat la foto d’una peça del mateix model i referència, explorant la xarxa.

 

INVENT.	MATRICULA	MARCA	REFER.	ALTA- BAIXA	DESTI
MM-29	CC-72001	JOUEF	8571	1979-2016	Venda
MM-30	E-656-023	LIMA	8064L	1979-1995	Venda
MM-31	BB-7201	ROCO	4199A	1979-1990	Venda
MM-33	1601	LIMA	8533L	1980-1983	Venda
MM-41	BB-15006	JOUEF	8345	1980-1987	Desballestada
MM-47	110-147-6	ROCO	4135A	1981-2020	Venda
MM-48	BB-17029	JOUEF	8354	1981-2015	Reserva T/C
MM-51	Re4/4-11156	JOUEF	8856	1981-1990	Venda
MM-53	01-111	ROCO	4119A	1981-2013	Venda
MM-57	CC-21001	LIMA	8047L	1982-1999	Venda
MM-58	Re6/6-11604	LIMA	8051L	1982-1988	Venda
MM-62	BB-12079	JOUEF	8334	1982-2003	Venda
MM-63	BB-25184	LIMA	8104L	1982-2009	Venda
MM-65	TGV-23031	LIMA	1095L	1982-2000	Venda
MM-67	CC-21004	JOUEF	8442	1983-1983	Venda

 

MM-29

Aquesta diesel SNCF, model fet com falsa CC, a la moda del moment, es va substituir per una Roco de tècnica més recent, també amb el detall de la petita finestra de cabina que tenien les 20 primeres inicialment.

 

 

 

MM-30

Una clàssica italiana de Lima amb el motor “G”; es va vendre quan vaig tenir una de les noves, també Lima, però amb la mecànica moderna de motor central i tracció a 4 eixos, en les 2 bogis extrems. Posteriorment també la Roco ha arribat a la col·lecció.

MM-31

La mateixa història : Roco inicial, amb cardans de molla i cabines cegues : es va reemplaçar per una nova realització amb tècnica moderna, primer de Roco i més tard també la de LsModels. També aquesta 7201 tenia els fars gravats fora mides i pantògrafs poc reals; ho esmenaren després.

 

MM-33

En aquells anys de total penúria renfera, Lima ens sorprengué amb aquesta ALCO, marcada 1601; model simple amb motor “G” i detalls corresponents a una Alco DL-500 australiana que feien per aquell mercat; entre altres duia el mecanisme de recollida de “bastó pilot” i uns “buffers” massissos i la reixeta llisa com la “Marylin” 1615. Més endavant referen el model amb detalls més adients a les nostres. 

MM-41

Màquina Jouef d’una estètica molt acurada, amb un pintat metal·litzat, brillant, però amb la nefasta mecànica de la gometa. L’he tingut en 2 ocasions i me’n he acabat desfent. Una per desballestament i l’altre per venda. Fins que he tingut l’actual peça LsModels que acompleix amb totes les expectatives.

 

MM-47

Rés a objectar d’aquesta peça per justificar la seva venda. Roco clàssic i de qualitat, modelisme i funcionament impecable. La raó rau més aviat en una reorganització del parc d’aquestes 110 i 140 que vaig fer en cert moment, quan ja hi havia models Roco i Piko equivalents, més moderns i digitals.

 

MM-48

Petita compacta Alsthom de Jouef, del mateix motlle i sistema de la BB-25531 MM-42 ja comentada. Model millorat personalment als T/C afegint detalls mancants. Què passa ? Doncs que Hornby n’ha fet un nou model actual, amb el poc encert de posar-li el mateix número 17029 : com si amb 105 reals  no n’hi haguessin altres a triar. Aquesta ha quedat en reserva.

MM-51

Incursió de Jouef al rendible mercat suís. Escala exacte ( la Fleischmann de llavors era enorme ), bon gravat i aspecte. Però pantògrafs terribles i la mecànica de motor inclinat molt fluixa. Tot plegat, va quedar substituïda per les HAG ( a la que vaig poder tenir-ne alguna ) i les Roco actuals. Però l’enyoro, era bonica !

MM-53

I aquí sí que l’enyor arriba a cotes altes ! Com vaig poder vendre aquesta peça ? La meva primera vapor Roco famosa i grossa, i de funcionament impecable ! Es va substituir per una altre 01 Roco més moderna, i em vaig precipitar venent-la sense considerar el rol històric. A recuperar, però difícil trobar-ne una en perfecte estat.

MM-57

Comprada presencialment a Paris en uns grans magatzems que la tenien anunciada a Loco-Revue i a un preu de saldo : 99,- FF. El model es simple, fora de cota en alçada, evident. Es va vendre quan va sortir la mateixa CC-21001 en nou model Jouef, amb mides i mecànica perfectes.

MM-58

Mateixa fal·lera viatgera que la peça anterior. Vaig anar a Roma i vaig veure el Papa, si, però calia un record modelista. En una botigueta que vaig localitzar de casualitat va caure aquesta suïssa Lima. Model ja un xic millorat i que reprodueix un dels quatre prototips. No va sobreviure quan Lima va fer el de motor central, més fidel de mides i detalls, però no era el prototip 11604 ( reixetes diferents )

MM-62

Aquesta “fer à repasser”, del mateix motlle i sistema de la 13001 ( MM-21 ) ja analitzada, però en un altre color, caigué víctima de la nova Trix, de metall, que superava el tema mecànic i modelista amb escreix.

 

MM-67

Com corol·lari de les seves CC-6500, Jouef en derivà aquesta bicorrent que  realment heretava els defectes d’elles, però també tenia una estètica molt  enlluernadora. No va sobreviure molt temps a la col·lecció, i vaig modificar una de 1ª sèrie moderna Jouef per transformar-la a 2ª sèrie com aquesta. Hi hagué un kit francès per fer-ho .

MM-63

Els meus tallers T/C estaven actius, tant que transformaren la Lima 25175 visible a la segona foto en la 25184 “Savoye” visible a la primera. Però heus aquí que quan Roco va treure-la, exacte com cal, vaig vendre-la tirant per terra tot el treball fet i el interès històric i modelista desenvolupat. Increïble. Irrecuperable.

MM-65

Per seguir la moda, no podia mancar la flor i nata de la SNCF dels 80 a la col·lecció : el novíssim TGV Sud-Est. Era el model Lima primer, rama 16. A més havia ja estrenat el real. Però en cert moment vaig decidir no seguir per aquesta línia a tanta velocitat i vaig anar eliminant tots els TGV : aquest, el postal, el Atlantique ... i no han tornat !

 

PRIMERA PEÇA :

Inventari	MM-18
Locomotora i Marca	151-076-7	ROCO
Companyia i País	DB	Alemanya RFA
Referència	4132A
Modificada T/C	Si	Restauració a Origen
Motor i Sistema	Central	Tracció Total, 2 cardan de barra
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines Interiors
Anells Adherència	4
Compra	07-1978
Preu origen/actual	2485 pta	130 €

 

Segona peça ROCO de la col·lecció, també provenia de l’assortiment Röwa, i era molt diferent de lo que el fabricant de Salzburg establiria després com a estàndard de concepte de modelisme H0.

Per començar, xassís de plàstic; un gros motor central ataca els dos bogis per cardan de barra, sense molles ni volant d’inèrcia; dos enormes blocs de metall, amb buidat parcial interior, cobreixen els dues transmissions. Les 4 minúscules bombetes de la llum frontal van posades dins una prolongació plana dels blocs metàl·lics, amb plaques semi conductores planes tipus “pastilla”, per l’alternança blanc i roig. La caixa va retinguda al xassís per 4 llengüetes coincidents amb les 4 portes de cabina, el mig queda solt, i això provoca a la llarga un rebufat del vol de la caixa, evident. El pes es considerable, 450 gr., i el funcionament lent i potent, amb 6 eixos motors, 4 anells i captació per 8 de les 12 rodes.

Aquesta màquina ha sofert, des de 1978, un agitat pla de vida. En cert moment, a la Edat de la Reïna, va ésser desballestada per equipar amb la seva mecànica un kit d’una 7000 Renfe, que tampoc va reeixir molt temps. Arribat a l’època recent, he intentar recuperar-la amb el màxim d’elements originals, cosa difícil per l’irreversible modificació o destrucció d’alguns. La disponibilitat d’una Röwa d’ocasió, del mateix model, va permetre trasplantar alguns elements útils i necessaris.

Això és el que resta : caixa força despintada, o diríem “patinada”, per l’ús i manipulació intensa; el volat de la caixa, deformada, encara evident; pantògrafs pintats, no ho eren d’origen; llums no operatius per pèrdua de les “pastilles”, els dos cardan de confecció casolana encara que funcionals. Per serveis històrics tot plegat, però no per tibar un “Erzbomb” de 4500 tones de mineral, per això ja hi ha les Fleischmann o Piko a punt.

Un altre curiós element original no recuperat és el paper imprès a color, a manera fotogràfica, que cobria les 4 finestres envidrades de sala de màquines a cada lateral.

Les BR-151 sempre han estat en la producció de Roco, fins ara mateix : infinitat de versions i referències, amb nou gravat de caixa en cert moment, i, sobretot, amb l’evolució tècnica completa d’aquests 40 anys; tant és així que amb la mateixa referència d’aquesta, 4132, ja es feren aviat models amb xassís tot metall, transmissió per molles, etc...; altres més modernes o simples amb només 4 eixos motors, altres amb volants d’inèrcia i electrònica etc..., fins als nostres dies : un model paradigmàtic per la firma.

Per cert, a més de Röwa i Roco, tothom ha fet les seves BR-151 : Lima ( època motor “G” ), Märklin, Trix, Fleischmann, Piko ( el més recent arribat ), etc...; en tinc vàries, i per a mi, el vehicle real, és una preciosa màquina, d’una bellesa racional i sòbria, i tinc una debilitat especial per les CC ( causa perduda actualment ) de mercaderies, potents i elegants, de dissenys clàssics com aquesta.

Al real, 170 exemplars es construïren des de 1973; d’origen, la meitat foren verdes i el canvi a beix i blau turquesa afectà a l’altre meitat de construcció; després vingué el roig oriental amb ”pitet” blanc i finalment el roig de tràfic, i en aquesta ultima versió ja se’ls canvià a pantògrafs d’un sòl braç. Actualment, en corren encara un bon grapat per compta d’operadors privats en rutes internes alemanyes.