Com passa sovint a les actuacions musicals, aquest article té un “bis” afegit, que és aquesta part “C” no prevista inicialment i que inclou 3 màquines més.
Aquestes
3 peces, no surten a la foto del primer capítol però, mentre redactava, vaig
adonar-me que havia exclòs o oblidat 3 altres màquines, no pas gens
interessants, que també van passar la 3ª revisió, i això fou als primers mesos
d’aquest 2021, cosa que em quedava prou allunyada com per no pensar-hi.
Són les
que venen a continuació ( 2 Jouef i 1 Roco ) :
SETENA PEÇA :
|
Inventari |
MM-94 |
|
|
Locomotora i Marca |
Z-5603 |
JOUEF |
|
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
|
|
Referència |
8730 |
|
|
Modificada T/C |
No |
|
|
Motor i Sistema |
9005 |
Directa vis sense fi, bogi
compacte |
|
Volants Inèrcia |
No |
|
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Làmines als semieixos |
|
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
|
|
Compra |
11-1985 |
|
|
Preu origen/actual |
7560 pta |
147 € ( les 2 ensems ) |
I és que
ho tenien fàcil, presentar aquesta unitat dita “Z2N” ( o el que és mateix :
unitat elèctrica a 2 nivells ) : les reals, introduïdes per la SNCF a l’any
1983, aprofitaren com a remolcs centrals cotxes de 2 pisos de rodalies, del
model de 24,3 m. de llargada, que ja existien prèviament com a rames remolcades
o empentades per màquines del parc. Jouef també havia ja produït aquests cotxes.
A més, els dos cotxes motors, situats a banda i banda dels remolcs centrals,
eren idèntics, pel que Jouef només va haver de fer un sòl motlle per presentar
el tren complet de 4 cotxes.
El trens
reals “Z2N”, pel que fa a la primera comanda de 1983, es fabricaren en dues
versions, idèntiques externament :
a/ 52 trens per corrent continu 1,5 kv. amb els
cotxes motors Z-5601 a Z-5704
b/ 58
trens bicorrent 1,5 kv. continu i 25 kv. altern, amb els cotxes motors Z-8801 a
Z-8916.
En
origen, dos cotxes remolcats centrals per cada tren enquadrats per dos cotxes
motors : un ZRABe-35600 mixt 1ª/2ª classes i un ZRBe-25600 de 2ª classe. Més
endavant, formaren alguns amb un tercer i fins i tot quart cotxe central,
perdent potència màssica però especialitzant-los en els serveis de “grande
banlieue”, més lluny de Paris, trens directes sense parades gairebé.
La formació completa Z2N : dos cotxes motors enquadrant 2
remolcs.
Les
comandes posteriors, introduïren cotxes centrals d’un nou model de 26,4 m. de
llargada i cotxes motors únicament bicorrent Z-20500 amb un disseny frontal nou
força més agressiu al meu parer.
Anem al
model : Jouef va comercialitzar aquest material amb lot indivisible de 2 cotxes
motors, un d’ells motoritzat i l’altre sense motor : però tota l’estructura és
idèntica per la lògica d’emprar un mateix motlle; fins i tot la dèria
estalviadora arriba al clixé de tampografia, ja que els dos cotxes duen la
mateixa matrícula Z-5603 !! ( quan el segon havia d’ésser Z-5604 per formar el
tren núm. 2 ).
Aquest
producte està ben realitzat, és fidel a l’original, pintat molt atractiu i
vistós amb els colors “institució”, interiors complets, tot i que amb un
desmuntatge amb “clics” a pressió que esdevé molt difícil sense trencar-ne cap.
Però la meravella del disseny n’és el bogi compacte frontal que duu el cotxe
motoritzat : guiat per dos sortints amb forma de mitja lluna que li asseguren
rotació, retenció, tracció i basculació, l’he pogut utilitzar per equipar
nombrosos kits de reïna ( veieu les entrades d’aquest “blog” amb etiqueta
“Col·lecció Apocopa” ), ja que moltes de les modernes unitats SNCF porten un
bogi de 2,4 m. idèntic o molt similar a aquest.
El molt preuat per a mi bogi motor compacte amb pas d’eixos 27,5 mm. ( 2,40 m. )
VUITENA PEÇA :
|
Inventari |
MM-109 |
|
|
Locomotora i Marca |
BB-16703 |
JOUEF |
|
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
|
|
Referència |
8465 |
|
|
Modificada T/C |
Si |
|
|
Motor i Sistema |
9005 |
Directa Eix Inclinat |
|
Volants Inèrcia |
No |
|
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Làmines als semieixos |
|
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
|
|
Compra |
03-1987 |
|
|
Preu origen/actual |
250 FF |
92 € |
|
Inventari |
MM-206 |
|
|
Locomotora i Marca |
BB-16702 |
JOUEF |
|
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
|
|
Referència |
8867 |
|
|
Modificada T/C |
Si |
|
|
Motor i Sistema |
9005 |
Directa Eix Inclinat |
|
Volants Inèrcia |
No |
|
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Làmines als semieixos |
|
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
|
|
Compra |
03-1998 |
|
|
Preu origen/actual |
11250 pta |
112 € |
Sí, una màquina doble, però ho és als efectes de la meva explotació H0, no ho és a la realitat administrativa SNCF, encara que sovint s’explotaven també d’aquesta manera.
La sèrie
BB-16500 fou la més nombrosa sèrie elèctrica SNCF ( 294 unitats ), i també, era
la més oblidada en modelisme als anys 70-80. No hi havia rés llevat un model de
petita producció RMA semi-industrial, mal reproduït i molt car. En canvi, les
sèries més modernes de tipus Alsthom compacte “danseuses” eren abastament
reproduïdes.
A la
realitat, fou la primera màquina “noia per a tot” del nou sistema elèctric a
corrent altern 25 kv. 50 Hz., o sigui, trens viatgers no molt ràpids, rodalies
amb reversibilitat, i mercaderies i trens purs, aquests sovint en doble tracció
i comandament múltiple. Per altre costat, un disseny poc afortunat
estèticament, tipus “capsa de sabates”, les apartà dels focus de la fama. Portaren
multitud de decoracions, ja que els estilistes volien mitigar l’efecte “pesat”
que representa el faldó baix a la part central entre els 2 minúsculs bogis, per
això idearen les mil i una que algun dia explicaré.
Típic servei de les BB-16500 : rodalies de Paris amb
reversibilitat amb un tren VB2N. Orry-la-Ville. Abril-1981. Foto CC7601.
El cas és
que, finalment, Jouef es decidí a fer-la ...... però malament : aprofità el
xassís que ja emprava en les seves BB-25500 i BB-17000, però que al real no és
igual en mides al d’elles. És un pas entre pivots de 8,5 m. front a 8,2 m. o
sigui, 3,5 mm. a escala més curt en aquestes BB-16500; això vol dir que el
model Jouef té en excés aquests 3,5 mm. de separació entre bogis, el que afecta
negativament a la seva silueta ja de per sí poc agraciada. També Jouef optà per
produir un sòl tipus de caixa, que és la modernitzada amb 2 files de reixetes
laterals, i la va presentar en dos colors : el definitiu a base de verd blavós
312 ( després de molts assajos previs ), i el “béton” de moda als 80.
D’entrada
vaig comprar aquesta darrera : poca tracció i poc pes, presses de corrent
dolentes al ser un bogi tant curt; anys més tard va venir la segona,
curiosament amb un numeral correlatiu de la primera, i amb un “verd” del tot
erroni en tonalitat. Així que, molt inspirat, vaig decidir actuar en les dues :
a/
correcció de la mida del xassís, escurçant-los entre pivots 3,5 mm. per tall
intern, operació facilitada per la
posició inclinada del motor i barres de plàstic.
b/
acoblament semi-permanent de les dues, passant 2 cables amb mini-connector per
posar en paral·lel els motors : gran millora de la captació de corrent i
tracció.
c/
repintat total de la verda amb un to de color més escaient ( pintures Talens
SNCF originals ).
Foto lateral que permet apreciar la posició correcta dels 2 bogis, diferent de com es comercialitza la peça. Ha passat pels “Tallers” ! A sota, primer pla de l’altre unitat.
Ara, més
modernament, Jouef a través de Hornby NO ha actualitzat aquestes sèries, però
és que, en el interval, dues cases les han fetes ensems i amb qualitat :
Vitrains i LsModels : la oferta és ara completa, incloent versions originals i
tota la panòplia de colors i proves de decoració primerenques.
|
Inventari |
MM-91 |
|
|
Locomotora i Marca |
1110-530 |
ROCO |
|
Companyia i País |
ÖBB |
Àustria |
|
|
|
|
|
Referència |
4198C |
|
|
Modificada T/C |
No |
|
|
Motor i Sistema |
Central |
2 cardan fixes |
|
Volants Inèrcia |
No |
|
|
Pressa de corrent |
8 rodes |
Làmines internes |
|
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
|
|
Compra |
08-1985 |
|
|
Preu origen/actual |
980 öS |
139 € |
Com a mi
m’agrada, una CC majestuosa, potent i pesada, per al meu parc de tracció !
La real
és una màquina “de muntanya”, als ÖBB austríacs els cal tenir unitats de
tracció amb “pebrots” per la notòria quantitat de ports de muntanya interns que
tenen a la seva xarxa : Tauern, Semmering, Arlberg etc...; és una peça de
disseny clàssic i tota ella dóna sensació de potència; el país tenia i té
capacitat tècnica per projectar i construir materials com aquest, encara que es
pot notar la influència dels suïssos.
El primer
disseny d’aquesta pesada CC fou la sèrie 1010, que es millorà amb la 1110 i
finalment se’n modificaren algunes amb reforç de fre reostàtic, formant la
subsèrie 1110.500 on s’enquadra aquest model Roco; l’afegitó dels cofres de
resistències al sostre, que no duen les altres, obligà a emprar pantògrafs de
braç únic tipus Faiveley, i no el clàssic romboïdal.
El model,
que vingué també del meu contacte del mateix país de la màquina real, és
senzillament perfecte, de quan Roco era tota una garantía de qualitat ( també
en certa manera encara ho és ara, però menys ) : model pesat, gran poder de
tracció, captació de corrent perfecta, desmuntatge fàcil per manteniment
etc...; les coses ben fetes com cal.
De fa poc
Piko s’ha posat a fer aquesta màquina, també amb totes les seves variants, com
les de pantògrafs sencers sense el caixons del fre reforçat. Curiosa la
política del Dr. Wilfer, que sembla ignorar el que han fet altres productors, i
amb qualitat més que suficient al meu entendre. Ell, a la seva. I no li va pas
malament !
Tinc clar
que aquesta Roco, i l’altre que tinc en color verd i versió més d’origen, no es
mouran de la meva col·lecció, per més perfeccionaments i “gadgets” electrònics
per a mi innecessaris de les noves Piko.
