Nova peça dins d’aquesta col·lecció especial, la darrera sortida dels “tallers”.
Amb punts
comuns amb l’anterior ja presentada ChS6, respon de nou a les necessitats
d’incrementar el tonatge del trens expressos ràpids en les principals línies
que irradien de Moscou. Per això, des de 1983, es dissenyà una versió amb més capacitats
de tracció a les velocitats fins a 160 km/h. El projecte inclogué dues sèries,
la ChS7 per corrent continu i la ChS8 per corrent altern, que és l’estrella
d’avui.
1 : La màquina real
Filosofia
mantinguda de màquina de 8 motors, a base de 2 seccions idèntiques, però ara
amb un gàlib complet que utilitza tota l’alçada disponible, el que dóna un
aspecte impactant a la peça, tot i que les formes son semblants a les anteriors
ChS6, com si aquestes haguessin “crescut”.
La
potència del conjunt frega els 10000 cavalls ( 7200 kw ), per un total de 33
metres de llargada. Skoda, el constructor txec especialitzat, s’hi va lluir. La
sèrie comprèn només 82 locomotores, numerades de manera natural ChS8-001 a 082,
i es construí entre 1987 i 1990, o sigui, quasi al final de l’època soviètica i
els seus SZD.
El prototipus ChS8-001 és testejat a Velim ( República Txeca ) al 1983; duu topalls per fer les proves amb paràmetres UIC, i el far frontal és petit, seria més gran amb les de sèrie. La decoració també és provisional. Foto Parovoz
Tot i
venir del mateix projecte i tenir un
aspecte molt semblant, nombroses diferències externes permeten discernir una
ChS7 d’una ChS8 :
- Diferent espaiament de les 5 finestretes laterals de les caixes
- Reixetes de ventilació de cornisa disposades de manera diferent
- Sostre : pantògrafs posats més enfora en les “7” i més endins en les “8”
- Sostre : dipòsits d’aire comprimit ubicats en espais diferents
- Llargada de caixa lleugerament superior en les “7”
- Bogi : estructuralment igual, però pas de 3,20 m. les “7” i de 2,95 m. les “8”
La
decoració d’origen fou igual en ambdues sèries, a base de verd dos tons
separats per franja groga. Desprès hi hagué un ball cromàtic de múltiples
versions, però amb més incidència i varietats en les “7”, més nombroses. Ara,
les restants, vesteixen l’esquema RZD de 2 tons de gris i roig, i les derivades
a Ucraïna ( UZ ), després de l’eclosió de l’URSS, són a base de 2 tons de blau
amb franja groga.
2 : El kit “MModels”
Aquest
kit el vaig localitzar a la web d’un comerciant ucrainià d’Odessa, junt amb
altres molts, i en vaig fer una comanda prou consistent. Alguns tenen “pare”
conegut, com ara els de la marca ucraïnesa “RTM” o de marques russes conegudes.
Però aquest és dels que comercialitza amb el seu propi nom i entenc que n’és
l’autor o al menys l’inspirador principal. Però em queda clar que l’origen és
ucraïnès.
El model
està ben resolt i detallat, conté tot l’equipament del sostre llevat pantògrafs,
els vidres, una placa de fotogravat per detalls petits i planxa de calques. Les
caixes són pre-formades en volum i no cal anar muntant des de grapa plana. Però
.... rés és perfecte, la base de bogis i els seus laterals són de la mida
llarga corresponent a les ChS7, que també comercialitza ...... ignorància o
simplificació de motlles ?
Elements principals del kit. ( Foto MModels )
Altres elements del kit ( presentació no exhaustiva ).
3 : La màquina “donant”
Per la
mida de pas de bogi 3,2 m. no hi ha dubte en utilitzar les Skoda sèrie 230 de
la DR ( Piko, Roco, Acme ), com vaig fer amb la ChS6. Però amb aquesta, el pas
reduït a 2,95 m. obliga a repensar-ho, si es vol ser fidel a la realitat.
Però vaig
trobar aviat la solució : la Re4/4 IV suïssa, produïda en H0 per Roco, ja fa
uns quans anys, i per Märklin també. Al ser a la realitat només un prototipus (
4 unitats i prou, de 4 decoracions diferents ), fa que no tingui massa fama. El
model Roco, però, es troba al mercat a preus molt populars i convé a la
perfecció. Veiem :
-
Pas de bogi 2,90 m. ( vers 2,95 m. ) : menys de 1 mm. a
escala
-
Entre pivots 7,90 m. ( vers 8 m. ) : difereix aprox. 1
mm. a escala : invisible
-
Rodes D = 1,25 m. amb radis : igual ( no cal comptar el
nombre de radis ! )
-
Estructura exterior del bogi molt semblant : suspensió de
les caixes de greix, dos ressorts centrals per la secundaria etc....
En resum
: s’aprofita el xassís motor sense talls, els bogis i rodes sense canviar els
laterals ( feina delicada perquè contenen les presses de corrent ), i
s’encabeix ajustat a dins la carcassa del kit, posant-hi cales de topall de
profunditat i de retenció. Ideal.
Aquesta
és la “donant” :
A la
segona secció, la “dummy”, s’ha muntat segons el kit, amb unes rodes D = 14 mm.
a radis Romford, corregint el pas de bogi a base de reduir-lo 3 mm. per seguir
la realitat i equiparar visualment amb la secció motoritzada.
El dos bogis de la unitat “dummy”, un cop reduïts en
llargària 3 mm. Els eixos Romford giren dins d’un tros de tub de llautó encolat
a la resina.
Finalment,
s’ha fet una correcció als bogis Roco originals de la unitat motora, en el
sentit d’eliminar els dos ressorts centrals de la suspensió secundària i posant
al seu llocs els dels 4 laterals de bogi del kit no utilitzats inicialment : el
posicionat d’aquests elements és, de fet, força diferent i xocava estèticament
amb els de l’altre unitat.
4 : El resultat
El
vehicle resultant restitueix de manera convincent l’estètica i volums de la
peça real, i això és l’objectiu principal. A més, circula pels meus radis de
maqueta domèstica, després de llastrar de forma abundant la unitat no
motoritzada que pecava d’algun problema d’inscripció. El sistema digital està
actiu i s’ha aconseguit implantar els llums complets als dos extrems ( amb Led
convencionals de D = 1,8 mm. ), malgrat el problema de compatibilitzar-los amb
la presència dels interiors de cabina conformes.
5 : El camí recorregut
Foto del “test” de conformitat “Fase-Alfa”, amb la mecànica llesta així com enganxalls i mides generals a respectar ( alçada sempre és crítica ); funciona en digital sense llums encara. La secció motora és la més allunyada, amb els bogis Roco tal qual, sense la correcció final esmentada.
Les dues caixes amb la decoració finalitzada, esperen encara alguns detalls així com la vistosa i complexa línia de sostre, molt aparatosa sempre en les màquines de corrent altern a alta tensió ( 25 kv. ) com aquesta.
Tanmateix, els dos xassís ja equipats de manera completa.
La secció motoritzada no té elements per retenció per sota, per això ha calgut
situar un vis per la part superior per garantir la integritat i evitar
accidents al llevar la peça ....
Tema color : un autèntic problema de tria de la
decoració a aplicar, quasi totes les reals són espectaculars, encertades al meu
gust, i la gran superfície lateral dóna pel lluïment dels dissenyadors; veiem :
1/ Època
SZD soviètica : pocs anys i només val la d’origen : verd a 2 tons força
contrastats amb franja central groga,
2/ Època RZD russa :
2a :
primera opció amb els mateixos colors origen, placa RZD i no SZD, amb estrella
roja frontal encara o sense. Encara se’n veien fa pocs anys.
2b :
algunes aviat apareixen amb la franja central blava i no groga, sovint amb els
dos verds menys contrastats, i a voltes iguals.
2c : una
vistosa decoració de base gris clar, amb zones rectangulars blaves a frontal i
lateral i línia roja : sembla que fou aplicada només a algunes a l’època que
els cotxes lluïen els colors “nacionals” blanc-blau-roig.
2d : ja
corrent els anys 2001/2010 trobem una altra decoració blava i blanca.
2e :
finalment, l’actual unificada RZD moderna gris 2 tons i roig.
3/ Època
UZ ucraïnesa :
3a : després
d’un “carrusel” de proves, tarden a definir les seves presentacions, però
finalment s’unifiquen amb una bella presentació blau 2 tons amb franja de
separació groga i filets vermells. Ni rastre d’estrelles, al seu lloc un nou
anagrama estilitzat “UZ”
3b : algunes adopten una espectacular decoració a base de morat i blanc, però sembla ésser per utilització especial en uns trens “prestige” concrets.
Petit mostrari cromàtic d’algunes de les decoracions esmentades. Miniatures tretes de la plana “Centraal Station” amb format de fons d’escriptori.
Tema tracció : un enganxall fictici SA3 rus al
frontal ( unitat motoritzada “1” ) i un Kadee funcional al darrera ( unitat
remolcada “2” ), a l’alçada NEM per poder remolcar. Entre les 2 seccions hi ha
sengles timons d’elongació Symoba, units per una barra Ribu escurçada; al no
disposar de topalls aquest material SZD / RZD l’aproximació pot ésser molt
estreta.
Tema plaques i calques : tot i que en el
kit hi ha una planxa fotogravada i un full de calca, no em donava prou tria de
matricules i vaig procurar-me una altra planxa, del productor rus ARtModel, que
té més possibilitats : a part de matricules, amb placa i amb dígits solts en
relleu, hi ha totes les altres plaques de fabricant, etc..., així com detalls
de reixetes, elements del sostre, retrovisors i prous altres menudalles del que
en diem “superdetallatge”. També l’estrella roja de cinc puntes del frontal,
que per molt que l’era soviètica ja era finida, la majoria de màquines dels RZD
encara lluïen. Recurs mínim, doncs, al full de calques lliurat ensems al kit.
La tria ha escaigut a l’exemplar número 033 ja que és l’únic representat a la planxa i que va dur la decoració finalment escollida, com testimonien nombroses fotos.
Tema pantògrafs : s’han
d’aprovisionar separadament, però s’indica l’avinentesa amb els de ref. 937 de
Sommerfeld, que és un model típic suïs que fan servir els RhB; sembla que s’adien
amb totes les “Skoda” russes, tant si són de corrent continu com altern.
Tema digital i llums : una interfase
de connexions, ubicada a la secció motora a la part del darrera, suporta un
descodificador Lenz 8 pins directe. El cablejat pels llums frontals, a base de
3 díodes blanc intens i 1 díode roig, va pel sostre de la caixa. Ubicar els Led
i les seves connexions, resistències etc... per sota la cabina, ella ben
detallada, i sense fer nosa a la transmissió del primer bogi motor, té la seva
dificultat i cal exprimir el cap per aconseguir-ho. Tanmateix, un cable triple
passa entre les dues seccions, per dins de la rufa ( tal com són les connexions
a la màquina real ), per alimentar els llums de l’altre extrem, amb el roig
opcional per F1.
Tema antenes : especialitat de la casa SZD / RZD,
les locomotores van equipades d’unes espectaculars antenes de radiofreqüència.
Sempre la d’ona curta, en forma d’un cable que segueix el lateral del sostre,
prou alçat per sobre, amb dos pals drets als extrems : cap problema per gàlib
d’alçada. L’altre, la VHF, al sostre de la cabina en vàries formes, el més
sovint amb una estructura de barres metàl·liques semblant a un tamboret elevat ! En les ChS8, només
la secció “1” duu aquests aparells, el que fa pensar que no està prevista la partió
de les seccions per explotació per separat.
La ChS8-033 : una màquina peculiar : aquest
exemplar en concret, arran de la abundant informació gràfica que circula per
internet, té unes especials peculiaritats pel que fa a la decoració. Tanmateix,
la web fotogràfica www.parovoz.com presenta
no menys de 30 fotografies d’aquest mateix exemplar, ordenades cronològicament;
la sèrie comença al 2005, quan la màquina presenta la decoració que he aplicat
al meu model; però a les fotos de finals de 2007, ja ha desaparegut la franja
blava dels frontals, tot i conservar-hi l’estrella roja ex-soviètica. I a les
fotos d’ençà 2009 fins 2015 presenta de nou la seva decoració original : dos
tons de verd amb franja groga ! ¿ és una
presentació a títol històric tot i restar activa ? ¿ enyorança dels temps passats ?
Detall de sostre, extret d’una web de projectes 3D, que
m’ha permès bastir la línia de sostre i els seus complexes aparells d’una
manera quasi exacte. Foto Turbosquit.ru
6 : Temes pendents
Les presses
per finir un model com aquest sempre juguen males passades en forma de petits
oblits, però que s’intentaran arranjar en el moment d’una futura revisió. Per
exemple :
- la
solució “maca” pel tema de fars passa per unes plaques de circuït imprès amb leds
SMD integrats : no tinc però aquesta tecnologia, i encara que l’artesà rus ja
abans esmentat ( ARtModel ) en fa, resulta que no en té per a aquest model
concret, i encara que fos així, les actuals dificultats de subministrament i/o
pagament per fets bèl·lics fan molt difícil una nova compra.
-
l’antena VHF damunt la cabina de la secció 1, es fabrica en llautó a càrrec de la
marca russa d’accessoris “Svettofor”; no la tinc, però, i quedarà pel futur si
es poden reprendre les “relacions comercials”. I és massa petita i complexa per
fer-me-la de manera paliativa.
- les
escales d’accés a cabines : es descartaren les de llautó de la planxa
addicional : són exactes, però impedeixen el gir dels bogis per les meves
corbes de 415 mm. de la maqueta casolana. Habilito les de resina del kit,
escapçades, molt fràgils ... per posar-hi quelcom.
- la
timoneria del fre inclou unes fines barres per davant de les rodes, a la seva
part baixa, per accionar les sabates d’un i altre costat; no s’han reproduït,
donada la finesa i la possible interacció negativa amb el funcionament.
6 : Comiat i Resum Tècnic
|
Inventari |
MM-575 |
|
|
Locomotora i Marca |
ChS8-033 |
MModels + ROCO / Trans-Kit
T/C |
|
Companyia i País |
RZD |
Federació Russa |
|
|
|
|
|
Motor i Sistema |
Central |
Tracció 2 bogis, 2 cardan
de barra |
|
Màquina Donant |
ROCO |
Re4/4 IV ref. 04178B |
|
|
|
|
|
Compra Kit |
02-2021 |
Comanda a
www.mmodels.com.ua |
|
Posada en Servei |
11-2022 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Després d’aquesta realització, tots els focus apunten a la seva cosina-germana ChS7, l’equivalent en corrent continu, quin “kit” també espera torn de muntatge al calaix dels projectes. En estudi la motorització a emprar, probable que sigui la d’una Skoda txeca o alemanya de Piko, Roco o Acme. Sí que ja he decidit el color i presentació : serà l’original soviètica SZD amb dos tons de verd i franja groga. Però hi ha altres peces prèvies en fase de muntatge avençat, no pas menys interessants, que probablement aniran abans.
Foto
d’una ChS8 amb la seva presentació cromàtica actual ucraïnesa. Foto Parovoz.
