dissabte, 11 de juny de 2022

LA COL•LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – PLA 2022 - C

Resten dues altres peces Roco sense connexió lògica entre elles. Una és francesa, i  amb ella hom podia notar la fructífera relació que la marca Roco tingué molts anys seguits amb el seu importador francès, la firma Regain-Galore animada pel molt recordat Mr. Claude Amiot, que feu una important aposta pel tema. De l’altre costat, un directiu de Roco, francòfon ell, Hr. Detlef Bräuniger, i ambdós portaren a la marca un assortiment SNCF extens, variat i d’una gran qualitat. Quelcom com passà a casa nostra amb el tàndem Alarcón-Soldat. Malauradament, els prematurs traspassos dels dos personatges, des de 2005, trencà del tot aquesta història i ara Roco tracta el material francès gairebé com l’espanyol ..... enteneu ? 

L’altre és una petita joia suïssa, una peça gairebé d’artesania .....

Les dues vingueren de les valls pirinenques, de fet a les dues visites fetes al 1987; llavors hi havia tot l’assortiment Roco al dia, ja que tenien la “representació” de la casa austríaca pel que fa al seu Estat. Cosa que no agradava gens ni mica a Soldat, que tenia la mateixa categoria per aquest costat dels Pirineus.

Aquestes peces Roco de 1987 ja portaven les noves referències de 5 xifres, ja que l’anterior sistema de 4 xifres + 1 lletra opcional havia quedat obsolet. I és que només contemplava el rang 4000/4100 pel material motor, aviat insuficient !!

 

 

CINQUENA  PEÇA :

 

Inventari

MM-112

 

Locomotora i Marca

BB-4161

ROCO  ( opció 4110-4664-4685 )

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

43486

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

2 cardans de molla elàstica

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines internes

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

05-1987

 

Preu origen/actual

7480 pta

133 €   

 

La SNCF tingué tot un seguit de màquines elèctriques dites “origen Midi”, agrupant vàries sèries, algunes ja força modernes, amb les mateixes mides de bogis i rodes : una franquícia pel modelisme !













Així doncs, les originals Midi BB-4100-4200-4600-4700, les État BB-900, les PO BB-300 i les més modernes SNCF BB-8100 tenen en comú el xassís, un filó d’or per les firmes de modelisme. Roco ja havia produït les BB-300 i BB-8100, i seguí aviat amb les autèntiques Midi, BB-4100 i BB-4600, com la que presento ara.

Diem 2 sèries però són 1 sola, una sola estètica : les 4100 eren amb engranatges per servei mercaderies, fins 75 km/h., i les 4600 per servei passatgers, fins 90 km/h. Foren d’inici 90 màquines 4101 a 4190, i 50 màquines 4601 a 4650 : però al llarg de llur vida, i segons les necessitats puntuals, permutaren sovint d’engranatges i canviaren de centena numèrica molt sovint. Un enrenou considerable pels estudiosos del tema.

Roco ha fet moltes reedicions d’aquesta peça, indistintament amb numeració 4100 ó 4600; aquesta que presento era la primera i portava les matriculacions per calca, amb varies opcions a triar pel comprador.

El model és una petita peça de qualitat excepcional : una mecànica encertada posada en tan petit espai, i de funcionament impecable i generós. Solucions imaginatives per equipar els llums frontals ( només llum blanc commutable ) i arribar a reproduir l’interior de les cabines sense fer nosa amb la transmissió de força, als 2 bogis i als 4 eixos. I amb les rodes a radis reals. Chapeau !!













Però sobta que, de totes les sèries possibles amb aquesta base, Roco oblidés i encara segueix oblidant ara, una d’elles : les BB-4200-4700, que són com aquestes, també amb la distinció mercaderies-viatgers, però amb una caixa diferent : la mateixa mida i aspecte, però un altre ordre de reixetes i finestretes : seguim esperant, és un tipus de peça SNCF mai reproduït H0, llevat artesans que l’han fet en resina o llautó amb la facilitat d’equipar de xassís motor amb una de les fetes per Roco Com podreu suposar ja me’n vaig procurar una d’elles, amb kit caixa de resina i detalls fotogravats.

 

SISENA PEÇA :

 

Inventari

MM-114

 

Locomotora i Marca

Ee3/3-16385

ROCO

Companyia i País

SBB-CFF

Suïssa

 

 

 

Referència

43529

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Transmissió directa i vis sense fi a l’eix extrem

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

6 rodes

Làmines internes

Anells Adherència

No

 

 

 

 

Compra

10-1987

 

Preu origen/actual

9090 pta

161 €   

 

Comento, per pròpia experiència, que una de les coses que més em sorprengué dels meus viatges a Suïssa als anys 80 del segle passat, amb prou estades a estacions, fou com maniobren allà. Acostumat al panorama local, on els tractors 303 ó 304 amb tranquil·la parsimònia van i venen, diríem, “ceremoniosament”, als SBB les maniobres de treure o posar cotxes o furgons als trens es feien a “tota pastilla” : rés de 20 km/h als canvis i/o vies secundàries d’estació : aquests petits tractors elèctrics, com el d’avui presentat, anaven “que se les pelaven” amunt i avall : acceleració brutal, arribant als canvis potser a 40 km/h, frenat espectacular, amb càrregues minses, clar.















Té un altre valor el temps a Suïssa ? Sembla que sí. Així s’explica com es fa un canvi de màquina o de composició a un tren amb una parada prescrita de uns pocs minuts. I tot exacte com un rellotge, suís, és clar.

Per aquest motiu de recordança vaig comprar aquesta peça Roco, i perquè és també una autèntica obra d’art modelista : tot metall, per donar pes ( 250 grams ), i detall espectacular. Tot i que no acostumo a incloure les petites màquines auxiliars a la col·lecció.

Però la transposició de la realitat no fou exacte : el motor i la transmissió posats per Roco a la peça són especialment lents, i sovint perdo la paciència si he d’esperar que aquesta petita doni la volta complerta a la meva maqueta multi-nivells, en els “test” de revisió. La seva força de tracció és però notable, ja que per motius de captació no duu anells de goma i ho fia tot al pes. L’atac del vis sense fi és a l’eix posterior ( del grup de 2 més junts ) i transmet als altres per les bieles, incloent el moviment del falç eix.

Els SBB suïssos tenien un parc nombrós d’aquestes petites, de vàries sèries diferents però semblants entre elles, totes amb el seu peculiar color marró xocolata, ( suïssa, és clar ), després roig en cert moment. Tot parc elèctric i algunes poques diesel ( Suïssa té tota la xarxa electrificada, incloent estacions ). Ara hi ha altres vehicles moderns en servei, però la major part de les maniobres, com aquí, també han desaparegut encara que no tan dràsticament.

En concret, les Ee3/3 foren 161 exemplars reals, de 10 sèries diferents, numerades entre 16311 i 16560; les darreres, foren Ee3/3II, indicant així la seva possibilitat de treballar en bi-freqüència, aptes doncs a les vies SNCF de la zona de Basilea; fins i tot algunes foren uns anys propietat de la SNCF, matriculades C-20150, i pintades de verd amb franges grogues. 













Per si “un cas”, no l’he desmuntada mai, ja que tot té l’aparença d’una complicació evitable si no és del tot necessari. Engreixat per l’exterior del coixinets de rodes i prou.

       

dimarts, 17 de maig de 2022

LA COL·LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – PLA 2022 - B

Ara venen dues peces del que en podríem dir “artilleria pesada” de Roco, de quan aquesta marca era de Salzburg realment i marcava una diferencia abismal de qualitat vers les altres marques habituals, que totes van haver de canviar el “xip” per posar-se al nivell.

Dues clàssiques, d’allò més, CC elèctriques pesades dels ferrocarrils alemanys DB, una d’elles essent potser la més coneguda i més vegades reproduïda en model reduït de tota la història. Ambdues, amb una mecànica a prova de bomba, uns acabats com per deixar bocabadat.

No sé per què, però ambdues vingueren de sengles comerços locals, potser vaig aprofitar visites a Barcelona i no vaig poder esperar un pròxim viatge als Pirineus ( que de fet, hi anava llavors 2 vegades a l’any, encara que podia fer encàrrecs a tercers ). Tot i el “descompte” que sovint m’aplicaven .... el preu era superior al andorrà, encara que sense una diferència tan espectacular en aquesta marca austríaca.


TERCERA  PEÇA :

 

Inventari

MM-108

 

Locomotora i Marca

103-240-8

ROCO

Companyia i País

DB

Alemanya RFA

 

 

 

Referència

4146A

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

2 cardans i tracció als 2 bogis, 4 eixos

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines internes

Anells Adherència

4

A les rodes centrals de cada bogi

 

 

 

Compra

12-1986

 

Preu origen/actual

10675 pta

206 €   

 

La 103 : el paradigma alemany de la tracció d’exprés, ràpida i potent ( i agressiva a la via amb el seu llarg bogi de 3 eixos i 4,5 m. ). Sembla que ningú que hagi fet modelisme europeu en general n’ha pogut prescindir, i costa trobar encara avui una marca generalista H0 que no l’hagi fet.

Ja tenia una de Lima, de mecànica clàssica “G”, però aquesta Roco proposada estava molt per damunt en qualitat i capacitat : a més, per marcar territori, els austríacs varen fer la bona jugada de produir una de les final de sèrie, que, com sabreu, tenen més llargada total al tenir les cabines ampliades ( 0,7 m. més ), i que ningú havia fet.













Total, foren 150 màquines : els prototipus E03-001 a 004, la sèrie “curta” 103-101 a 216 i la sèrie “llarga” 103-217 a 246.

Una 103 de cabina curta ( la 103-136-8 ) espera maniobra en una via amb topall de la gran estació Basel-SBB, a Suïssa, on arriben trens alemanys i francesos ensems als suïssos. Les catenàries són parcialment commutables entre 15 kv. i 25 kv., per això es veu un indicador lluminós digital amb un “25” il·luminat. Quan el lloc de control traça un itinerari, ha de triar a quina tensió fer-ho segons el tren que l’ha de recórrer. No n’hi ha prou amb encendre un llum verd o blanc : la tensió aplicada ha d’ésser adient ....Foto CC7601 / Basilea / Abril-1981


El disseny, doncs, espectacular, amb una pretensió d’aerodinàmica donada per la forma ovoïdal del frontal; una potència volguda de “record” ( 7440 kw. / 9900 cv. ), per assolir els 200 km/h teòrics amb expressos TEE, per quina cosa adoptaren d’entrada els colors oficials TEE ( roig bordeus i crema ), bells i notoris en sí mateixos.

Tots aquests superlatius es traslladen al model Roco aquí present : amor de la firma per plasmar la realitat : i ben aconseguit : model pesat, fortament equipat en tracció, sense problemes de funcionament, alta capacitat de tracció : vaja, les etiquetes de la producció Roco d’aquella època.

En resum : el xassís és de metall, i inclou externament les parts pintades en roig i en negre, on es nota la “fredor” metàl·lica al agafar la peça amb les mans. La carcassa superior ( color crema ) és de plàstic, i va visada al xassís per 2 visos dissimulats a la teulada, arran dels pantògrafs. I, sorpresa, a dins duu el motor “gros” de la casa, el famós 911 de forma cilíndrica i diàmetre de 30 mm., el millor de la marca, el més potent i suau, que poques peces el portaren ..... i actualment cap. El sistema de llums ja inclou la típica commutació blanc i roig a cada tester, però amb petites bombetes d’una eficàcia lluminosa molt baixa.

Roco ref. 911 : la “bèstia” .....

 

 

 

 

 

 

La Roco 103-240 avui presentada circula per l’antiga maqueta Asvicaf remolcant un exprés internacional : el D234 Skandinavien-Paris Express


El que comentava abans, respecte l’èxit de reproduccions H0 d’aquesta sèrie 103, el quadre següent, que no és potser exhaustiu, en fa un recull aproximat :

 MARCA

PROTOTIPUS

SERIE CURTA

SERIE LLARGA

LIMA

X

X

 

FLEISCHMANN

 

X

 

PIKO

 

X

X

ROCO

X

X

X

MÄRKLIN

X

X

 

TRIX

X

X

X

ESU

 

X

 



QUARTA  PEÇA :


Inventari

MM-107

 

Locomotora i Marca

150-100-6

ROCO

Companyia i País

DB

Alemanya RFA

 

 

 

Referència

4140A

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

2 cardans i tracció als 2 bogis, 4 eixos

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines internes

Anells Adherència

4

A les rodes centrals de cada bogi

 

 

 

Compra

11-1986

 

Preu origen/actual

10485 pta

203 €   

 












Aquesta CC sèrie 150, potser poc coneguda, és l’específica “mercaderies” dins el pla general de reconstrucció del parc elèctric que el DB aplicà a la postguerra, a l’època del dit “miracle alemany” : en sortiren les icòniques sèries unificades E-10, E-40, E-41, per servei exprés o mixt, i també aquesta E-50 ( després 150 ) per mercaderia. De fet, no costa veure que tant la caixa com els bogis són com els d’una E-40 estirats en llargada. Un aire de “família” indubtable !

194 exemplars es lliuraren, sense prototip previ, des de 1957, i sobrevisqueren fins al tombant del segle XXI, tot i que des de 1972 tingueren la competència de la nova sèrie 151, que vindria a ésser com una versió “càrrega” de la nova 103.

Rés més a dir del model Roco : tot i que no duu l’enorme motor 911 de la seva companya 103, el seu és un 913 ( 85009 ), més estàndard, semicircular, i posat en posició vertical a dins el robust xassís de metall. Funcionament sense problemes, com si fos una màquina nova. Així dóna gust fer modelisme, col·lecció i explotació ocasional. Això era el ROCO de debò, l’austríac, el de Salzburg. No com ara.

 












L’altre costat de la màquina : observis que sempre són 8 finestres, però la disposició de les vidrades i les reixades varia d’un costat a l’altre.

 

 

LES ABSENTS ( IV )

 

Com en apartats anteriors, incorporo un altre extracte a manera de recordatori d’aquelles màquines que he tingut a la col·lecció i que foren venudes, destruïdes o substituïdes, operacions que, en alguns casos, ara no feria.

Quart recull : les fotos són de la peça real, si l’operació s’ha fet en portals d’Internet, ja que llavors és obligat el tema fotogràfic. En altres casos, de vendes més antigues per altres vies, he cercat la foto d’una peça del mateix model i referència, explorant la xarxa.

Val a dir que algunes de les presentades en els reculls anteriors o en aquest, en el temps transcorregut han estat “recuperades”, tant és l’enyor que em despertà aquest treball de “memòria històrica” !

 

INVENT.

MATRICULA

MARCA

REFER.

ALTA- BAIXA

DESTI

MM-104

BB-9292

LIMA

8127

1986-2009

Venda

MM-105

TGV-923001

LIMA

1105

1986-1993

Venda

MM-106

269-285-3

IBERTREN

2116

1986-2004

Desballestada

MM-111

151-118-9

ROCO

43411

1987-2007

Venda

MM-116

2D2-9135

JOUEF

8483

1987-2011

Venda

MM-117

X-2807

ROCO

4175A

1988-2011

Venda

MM-119

Re6/6-11605

LIMA

8183

1988-2003

Venda

MM-125

TGV-24029

JOUEF

7400

1989-2014

Venda

MM-130

Re4/4-11156

FLEISCH.

4340

1989-2002

Venda

MM-132

120-140-9

LIMA

8142

1989-1997

Venda

MM-133

E-633-017

LIMA

8146

1990-2018

Venda

MM-137

1044-123-6

ROCO

43558

1990-2002

Venda

MM-143

BB-9276

LIMA

8158

1991-2010

Venda

MM-148

E-444R-046

LIMA

8220

1992-2019

Venda

 

MM-104

Model de mecànica moderna “super-tracció”, vaig millorar-lo amb detalls i amb baixat de cota de caixa, ensems amb altres BB-9200; ideal per operar amb la composició “Corail” reversible de Lima. Però l’adquisició d’una Roco equivalent, però no igual ( BB-9282 ) va enviar-la a la venda : mala idea, es podia haver conservat perfectament atès a les seves diferències de frontal.


MM-105

Havia format una composició del TGV postal amb 4 remolcs entre els 2 caps, feia goig; però la decisió de no seguir en el terreny de l’alta velocitat i la real unificació de material que comporta, va fer que me’n desprengués a preu d’oferta de tot plegat. Ara és una peça  força preuada i cercada.



MM-106

Model correcte, en línia amb la MM-59 ja comentada, però mal pintat, colors fluixos, fora de contrast. Vaig voler pintar-la de nou, a l’època de Titanlux i pinzell, però tot i seguir el complicat esquema “mil ratlles” no va reeixir massa bé l’operació. Hi ha la caixa conservada al “Museu dels Horrors”. La mecànica va anar a una 251 a l’Edat de la Reïna.


MM-111

Màquina de qualitat, aquest model que superava ja amplament l’iniciàtic Roco descrit com MM-18, va caure al fer una reorganització de les vàries 151 del parc; a més tinc dubtes de que fos verda l’ordinal 118, quan tinc entès que el canvi de color fou en la 076. Però, és possible.


MM-116

‎Renovación profunda de Jouef de su tradicional 2D2-9120 ( MM-15 ). Nueva transmisión mecánica, detalles de caja y pantógrafos excelentes, pero una miseria de tracción aún con el motorito pequeño 9005. La salida de las Roco de este modelo fue el detonante definitivo para venderla. ‎



MM-117

Aquest primer X-2800 Roco tenia el defecte visible d’un clar excés d’alçada a la zona d’escapament dels gasos al sostre. El referen correcte uns anys després, i el vaig canviar. És un vehicle molt llarg, i la motorització a un sòl bogi tampoc és que sigui magnífica ... 




MM-119

Lima va refer la seva Re6/6 de motor “G” ( MM-58 vista ) amb aquest model ja amb tracció a 2 bogis, cardan i motor central, amb un nivell de detall modelista elevat ( llevat pantògrafs ); però aviat donà problemes de “pinyonitis” i no sobrevisqué la sortida de la Roco uns anys després. Però era maca i pesada, llàstima.


MM-125

El TGV-Atlantique de Jouef estava ben realitzat : xassís de metall, motor al mig amb els 2 bogis actius etc...; vaig tenir-lo amb 3 remolcs suplementaris, una bonica composició. Però, tot i que va ésser el darrer a sortir, va acabar a la venda també. I és que l’explotació d’aquest tipus de trens en maqueta és quelcom ..... avorrida ?  monòtona ?




MM-130

Fleischmann, un bon model, motor de tanc, però .... escala 1/87 dubtosa, molt alt i gros, per encabir el motor més tradicional de la marca, suposo. Aviat el vaig substituir per un parell de les Hag, i darrerament alguna de Roco, amb un total respecte per les mides i també bon funcionament. Una suïssa imprescindible i necessària a qualsevol col·lecció. 


MM-132

Aquesta Lima de mecànica moderna, motor central i 2 bogis motors, va venir del meu viatge i estada a Milà al 1989. Havia, com sempre, de tenir un record modelista. Vaig visitar “Il paraiso dei bambini”, i, per uns quans milers de lires de l’època, això va caure. Ara bé, poder de tracció més aviat minvat, me’n vaig desfer i ara tinc una Trix que la substitueix abastament.  



MM-133

Una altra que enyoro ! Tot i tenir-ne altres d’aquest model més modernes, aquesta primera amb motor “G”, de la generació “super-tracció”, anava molt bé i feia goig amb la composició MDVE reversible de Lima. Pantògrafs pintats com a única millora meva. Una mala pensada vendre-la. 

MM-137

De nou una venda inexplicable, una Roco de magnífic nivell, fins i tot ja tenia alguna composició ÖBB per ella. Quan al 2013 vaig fer una formació del “Orient-Express” pel tema H/C, vaig haver de córrer a comprar-ne una altre, que mantinc, però és d’un nivell d’acabats inferior a ella ! A recuperar ?


MM-143

Una Lima de la mateixa tongada de les MM-83-84 ja presentades, amb transmissió “super-tracció” i detalls de més qualitat. També va passar per T/C pel baixat de cota de caixa. Roco feu després aquesta versió, entre altres, i va eixir. Llavors no admetia l’època del anagrama “nouille” de la SNCF en el material, però no debia ésser prou. 



MM-148

Una molt bona Lima, potser de les millors que he tingut : mecànica de tracció total amb cardans i motor central, acabats de qualitat, explotació sense problemes amb rames força pesades. Però, víctima de Roco potser quan aquest va treure la seva d’aquest model de “Tartaruga” renovada ? Les podia haver mantingut ensems, però ..