dilluns, 12 de juliol de 2021

APOCOPA : EL QUE VINDRÀ ..... AVIAT


Cada vegada més cal prendre els anuncis de novetats per part de les firmes de modelisme industrial amb un cert aire de relativitat; no per dubtar de la sortida de la peça anunciada, si no en relació al calendari de disponibilitat suggerit.

Així un ja sap interpretar el llenguatge emprat : per exemple : NOVETATS-2020 vol dir que, en el millor dels casos, falten de 3 a 5 anys per veure-ho. Si indiquen un calendari d’aparicions per trimestres de l’any en curs, quan hi posen el quart ( Q4 ) vol dir que allò salta com a mínim a l’any següent, o que, de fet, no tenen ni idea ni la més mínima previsió de quan sortirà.

Per exemple : els vagons Transfesa “blaus” de Mabar s’anunciaren al gener de 2019; aquest 2021 consten com a lliurables al 4rt. trimestre : o sigui : aquest any tampoc. I van ja .... 

Fet i fet, tinc ara mateix ( juliol-2021 )  un total de 7 peces Apocopa per fer als meus T/C, algunes iniciades; tot són automotors de 1, 2, 3 ó 4 caixes. Així doncs em plau anunciar que TOTS sortiran aquest any en curs, això sí, amb la mateixa seguretat que la que fan servir les cases de modelisme industrial i que he comentat abans. Però deixaré aquest fil  de “blog” obert un cert temps per presentar allò que vagi sortint.

Per altre costat, l’artista anuncia a la seva web alguna novetat futurible, com és ara una unitat Z-22500 “Eole”, espècie de material de rodalia ( RER Paris MI2N ), co-explotat entre RATP i SNCF, de dos pisos, 3 accessos per cotxe i costat, i 5 caixes inseparables en total. Interessant i amb una estètica força treballada.

Petit resum fotogràfic ( els models 1:1 corresponents ) de tot això que està “en curs” :


Z-8100 ó MI79, material del RER de Paris amb 4 cotxes de composició fixa. Capacitat bi-corrent. Foto meva a Mitry, a la rodalia Nord.






Z-7001 ó “Zébulon”, prototipus per fer experiments a grans velocitats, dins la campanya prèvia a la posada en marxa dels primers TGV.

Foto meva a Oullins ( Lió )



 

RATP RER-A parisenc, unitat MS61, tres cotxes ( 2 motors ) i 4 portes per caixa i costat. Foto meva a Val de Fontenay 

 

 

 

Z-4200, furgó automotor d’origen MIDI. Habitual abans del nombrosos ramals pirinencs. Foto de la xarxa.







Z-3700, automotriu articulada de 2 cotxes damunt 3 bogis, caixa inox sistema “Budd”, propi de la rodalia Oest i de la companyia idem.

Foto de la xarxa.



 


Z-6300, element elèctric a corrent alterna de la rodalia Oest-St.Lazare; material inox de perfil baix, 3 caixes de llargada reduïda com a forma de  composició fixa. Un sol cotxe motor amb un sol bogi motoritzat. La llargada reduïda de les caixes deriva de la presència d’andanes en corba a St. Lazare. Foto Wikipedia.

 

 




Z-22500 “Eole” MI2N, per RER-E; això és la peça “futurible”, encara a valorar i decidir. Curiós i avençat material de gran capacitat, però on no totes les tres plataformes per cotxe ténen accès als dos nivells, del contrari es perdería molt espai en escales internes. En concret, la plataforma central no té accés al nivell superior. Foto Wikipedia.

 

 



Z-5300, element elèctric a corrent continu, amb composició fixa de 4 caixes amb una sola motoritzada,per bé que amb els 2 bogis motors; rodalies Sud-Est i Sud-Oest. També de construcció inox, però de perfil baix per treballar amb andanes normals. Foto de la xarxa.





Doncs això és el que hi ha per ara; els “Tallers de la Companyia” també han de treballar en altres temes, no sols amb la reïna Apocopa aquí presentada. Hi ha llautó, hi ha construcció o modificació en plàstic, hi ha també la reïna russa, recent tema del que ja parlaré pròximament.

I també l’apartat de manteniment periòdic, no menyspreable si es vol tenir controlat i funcional un parc motor tan extens.

 

EL DOMINI MARGINAL DELS VAGONS DE MERCADERIES

 

També hi ha aquesta producció en aquest artesà, ben extensa i variada, però només n’he fet un petit “tast”, no és la meva preferència principal.

Els Kits vénen ben preparats, alguns pintats, o sovint cal completar les inscripcions amb transferibles subministrats; eixos i bogis comercials; sempre hi ha l’opció de detallar de manera suplementària qui vulgui entretenir-s’hi.

Com cal, la tria de les propostes van en el sentit de reproduir vagons rars, fora de les sèries comuns a tots els parcs europeus que és el que estan fent ara de manera exclusiva els industrials, i és que finances manen : si un mateix motlle de vagó el podem vendre a set països que el tenen, endavant, si no, stop.

Aquests són els meus dos exemplars :


VC-423

Tremuja privada per transport de “negre de carboni”, producte en pols de baixa densitat utilitzat a l’industria dels neumàtics. Decoració ja d’origen ben espectacular, i pes ben elevat per les seves parets emmotllades d’un bon gruix de reïna.



 

VC-422

Tremuja per cereals del conegut actor logístic Monfer; no és un model massa familiar, és diferent dels “estàndard” de 94 m3 de parets rectes o corbades que solem veure sovint en els nostres trens i en els models comercials reproduïts massivament en milers de decoracions diferents.

 

 


I això és tot per ara.

Quan hi hagi una nova “sortida de tallers” ja en faré esment en aquest tema i etiqueta de “blog”.

I segueixo amb el meu desig de tenir sempre models H0 de material no reproduït en les sèries cada cop més minses i repetitives dels fabricants industrials, per eixamplar el calat de la col·lecció.

 

dissabte, 6 de març de 2021

APOCOPA : ELS AUTOMOTORS MULTI-CAIXA

 

Inventari

MM-228

 

Locomotora i Marca

Z-7112

APOCOPA + ROCO / Kit T/C

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Motor i Sistema

Central

Cardan de barra i Vis sense Fi

Màquina Donant

BR-290

ROCO ref. 63950 Play-Time

 

 

 

Compra Kit

08-2003

 

Posada en Servei

09-2004

 

 

 

 

 

 

 

 










Comprat en forma de kit, aquest conjunt cotxe motor + cotxe remolc pilot, la meva mania d’exactitud em va fer refusar el bogi motor lliurat, procedent, sembla, d’un automotor Rivarossi fora de mides, per una altra opció fruit de la meva investigació al respecte.

Finalment va ésser una diesel BR-290, la BB mono-cabina de maniobres alemanya de Roco, quina disponibilitat al mercat era alta i amb cota de preu a rebentar, quin bogi dona la mida; però amb la llargada d’aquesta automotriu només vaig poder aplicar un sòl bogi motor, i la capacitat de tracció se’n ressent força.

Les Z-7100 són famoses, importants i eren molt visibles a les línies 1,5 kv. del sud i est francès. En deien “l’automotor elèctric” i de fet, era com una versió elèctrica dels X-2800 ó 2400; equipats amb 2 cabines, i amb capacitat per remolcar de 1 a 3 remolcs d’automotor, se’n construïren alguns més reforçats ( ZR-17100 ) per elles, alguns amb capacitat de pilotatge. D’origen roig i crema com els automotors estàndard.

Als anys 80 es modernitzaren, varen adoptar aquests colors moderns blau i blanc, i es formaren conjunts indivisibles en explotació amb 1 ó 3 remolcs. Aquest és l’estat del meu model.  











Pla amb el remolc pilot al front

També vaig equipar el remolc amb uns bogis Jouef d’automotor EAD, més detallats que el subministrats de reïna, però tot plegat dóna una circulació força difícil per frecs excessius i manca de potència i adherència. Total, per què compro “kit” si després no faig servir molts dels seus elements lliurats i els reemplaço ?








Vista longitudinal del cotxe motor

 

En modelisme industrial gama mitjana, es troba a faltar de manera punyent aquest material, tant la versió modernitzada aquesta com, sobretot, l’original roig i crema, amb teulada crema i gris o roja segons èpoques. Pal·liatius n’hi han, i als dos extrems : el model estàtic Atlas Collection, només aproximat, i l’alt de gama Bouttuen en llautó coreà. Manca el mig. I sí, s’ha anunciat per part de la jove marca francesa R37, amb projecte de totes les versions i variants : però portem 3 anys de l’anunci i encara no s’ha vist gran cosa : dibuixets i també un prototip sense finir ni pintar. Seguim esperant. I el preu final pujant.

 

 

 

Inventari

MM-520

 

Locomotora i Marca

X-2708

APOCOPA + JOUEF / Trans-Kit T/C

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Motor i Sistema

9005

Bogi compacte, engranatge i vis sense fi

Màquina Donant

X-3800

JOUEF ref. 8601 “Picasso”

 

 

 

Compra Kit

10-2015

 

Posada en Servei

04-2020

 

 

 

 

 

 

 

 












Això és un automotor per recorreguts llargs RGP2, a base de cotxe motor i cotxe remolc pilot que s’explotaven de manera aplegada.

Tant Lima canal històric com Roco han fet automotors RGP, però sempre la versió posterior amb 1 sol motor, dita RGP1 ó RGP-TEE; mancava al mercat la versió més primerenca amb 2 motors al cotxe motoritzat, és aquesta i per això es diu RGP2, o sigui, el “2” no és índex temporal si no la presència de 2 motors.

Apocopa va fer el trans-kit i el vaig comprar davant la carència del model al mercat; va quedar però el material arraconat sense muntatge.

Però heus aquí que al setembre-2019 Hornby-Jouef l’anuncia : això em mou a atacar el projecte sense més demora, abans que me’l “xafin”; resulta doncs que pocs mesos més tard queda enllestit el meu, i ara mateix ( març-2021 ), encara estem esperant el de Jouef, i sense cap previsió fiable de sortida tot i que han ensenyat a les xarxes socials un prototip sense acabar ni pintar. Tot això que he guanyat i avençat. Si acaba sortint realment, compraré l’altre versió de color verd i crema, l’original o quasi. I dic “quasi” per què l’original exacte portava uns relleus cromats al frontal i al llarg de la caixa, i de moment no s’ha proposat ja que cal modificar el motlle “modern” per fer-la.













Per donar el moviment, fet l’estudi i l’aplec de documentació, resulta que els bogis de l’automotor són idèntics als dels “Picasso” X-3800, mateix pas, diàmetre de rodes, aspecte de la suspensió etc...; perfecte, un Picasso Jouef ha fet de donant, aprofitant el seu bogi motor i el captador “inserits” dins la carcassa als punts correctes. Pel remolc, de nou vaig refusar el material subministrat ( apart carcassa i vidres ) i vaig fer-me amb un xassís i bogis de producció Roco, ja que el remolc de la RGP1 i el de la RGP2 són tècnicament idèntics. També els vidres corbats del XR són recanvi Roco

A les 2 fotos afegides, hi manca encara la franja groga dins la zona platejada per damunt de les finestres. Finalment vaig poder fer-la amb cinta de màscara pintada de 0,4 mm. d’ample marca Aizu. A la següent, més actual i costat pilot, ja la duu.



divendres, 26 de febrer de 2021

APOCOPA : LES UNITATS DE TREN

 

Són les unitats de tren on hi ha la manca de reproducció més evident en el món de les marques industrials H0, i on Apocopa i el seu peculiar sistema ha tingut més camp per córrer, i que me n’he aprofitar plenament.

A voltes faig servir la terminologia “u/t” per referir-me a elles, però també és útil la notació anglosaxona “EMU” i “DMU”, per “Electric Motor Unit” ó “Diesel Motor Unit”. A la SNCF, es matriculen amb “Z” les elèctriques, “X” les diesel, i “T” les de turbina de gas. Precisament amb una d’aquestes darreres comença l’actual entrada.


Inventari

MM-529/530

 

Locomotora i Marca

T-1504/1004

APOCOPA + JOUEF / Trans-Kit T/C

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Motor i Sistema

9005

Bogi compacte, engranatge i vis sense fi

Màquina Donant

JOUEF

2 x X-4923 ref. 8621

 

 

 

Compra Kit

08-2020

 

Posada en Servei

09-2020

 

 

 

 

 

 

 

 

És un element automotor o unitat de tren dit “ETG” ( Élément à Turbine à Gaz ) i representa la primera generació dels famosos Turbotrens francesos, després del prototipus experimental TGS.

El projecte ETG es desenvolupà a partir d’’automotors diesel del tipus X-4500, els coneguts “Caravelle” de dues caixes, dels que més endavant es construí la versió a tres caixes X-4900. Tant és així que una de les caixes motoritzades manté el motor diesel tradicional, i és l’altre, a l’altre extrem del tren, la que equipa la turbina de gas de tipus aeronàutic. Com si no se’n fiessin gaire de la nova tècnica. Per si un cas....












T-1506 a Lyon-Perrache al 1982 : servei Lyon-Grénoble probablement.

La diesel es diu TBD-1500, i la turbo és TB-1000. Les lletres en menor grafisme, i que són opcionals, indican l’equipament de la caixa pel servei : 2ª classe ( B ) i furgó ( D ).

Al mig, 2 remolcs molt semblants al remolc central dels X-4900, un equipat en 1ª classe TRA-21000 i l’altre en 2ª classe i bar TRBR-51000. Total 14 elements construïts, i decorats amb una vistosa presentació groc “sol” 402 i marfil 415, per trencar amb tot lo vist fins llavors.

Anem al modelisme H0 : cap producció industrial, tot i que Jouef té el X-4900 i el turbotren RTG de la següent generació. Rés.

Per la meva part, la gènesi d’aquest material que ara gaudeixo ha sigut dolorosa i llarga, amb 3 assajos de construcció dels que només el tercer ha reeixit. Val a dir que tot i que la motorització és evident que ha de venir del EAD Jouef, com fou a la realitat, això implica una renúncia d’exactitud, ja que els bogis de l’ETG, tot i ésser d’aspecte idèntic, són de pas 2800 i no de pas 2500 com els del “Caravelle”. Coses del augment de velocitat màxima. Tres mil·límetres i mig que cal empassar-se sempre !

1 – 4 caixes de reïna Apocopa, amb vidres plexi a retallar i posar, comprades al 2008 i    venudes finalment al no atrevir-me amb el projecte total.

2 -  Projecte de fer-ho amb elements Jouef, modificant les mateixes caixes de l’X-4900 amb delicada inserció d’uns frontals de RTG també Jouef. Vaig proveir-me en ocasió del material necessari, amb la dificultat resolta de trobar el remolc XR-8900 suplementari que cal, i un RTG de només 3 caixes, però amb el 2 extrems necessaris. Vaig arribar a fer els “talls” ( que són el punt de “no retorn” en el projecte ) però no va avençar més la cosa. La foto següent en testimonia l’arriscada idea clarament : 












Què fer ara amb aquests retalls essent un projecte cancel·lat ? Doncs sí, tinc alguna idea a desenvolupar per aprofitament d’aquesta destroça ! 

3 – Oportunitat i ocasió imprevista al mercat francès, que vaig aprofitar després d’uns pocs dies de reflexió : algú es venia, a través d’un comerç 2ª mà, les 4 caixes Apocopa pintades, en força bon estat, amb les tires de vidres per posar, i 4 cotxes de X-4900 Jouef a estrenar, amb DOS motors i dos remolcs centrals .... oli en un llum !  tot el necessari, i per un preu d’oferta inferior al de la reïna sola sense pintar !

Vaig proposar-me engegar-ne ja la construcció sense més espera ( 12 anys ja des del primer assaig ), i de manera simple per no complicar-me la vida i enllestir-ho en màxim un mes. No vaig posar els vidres plexiglàs si no els propis de Jouef, que no queden arran de paret exterior però valen, si de cas ja ho faré en un moment posterior. Aprofitant les 2 motoritzacions com a la realitat, va bé de potència. Repàs de pintat al sostre i poc més a fer. Tema llums i digitalització també ajornat. I aquest n’és el resultat :














Mostra de conjunt de la composició

Aqui sota, en primer terme, la màquina turbo, encapçalant tota la unitat de tren. 


 






Màquina turbo pel costat de les presses d’aire; la sortida d’aire del sostre i els seus importants deflectors no estan centrats a la teulada.

 










 Màquina diesel, amb el petit espai furgó que també tenen els X-4900.





Inventari

MM-521

 

Locomotora i Marca

Z-6441

APOCOPA + JOUEF / Kit T/C

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Motor i Sistema

9005

Bogi compacte, engranatge i vis sense fi

Màquina Donant

JOUEF

Z-5600 ( Z2N ) ref. 8730

 

 

 

Compra Kit

11-2019

 

Posada en Servei

02-2021

 

 

 

 

 

 

 

 

Una unitat elèctrica d’una estètica molt aconseguida, al meu gust, ha pogut entrar al meu parc per fi després de la incertesa de si seria produïda per algun industrial o no algun dia.

75 d’aquestes elegants unitats de 4 cotxes ( 2 motors, 2 remolcs ) es construïren des del 1976 per equipar la “banlieue” de Paris-Saint Lazare, que llavors acabava de lliurar-se del 3er. carril i els seus “Standard”, i també per servir a la nova línia aeroportuària de Paris-Nord à Roissy. Unes van equipades per andanes altes i altres per andanes normals.











Tanta va ésser la il·lusió quan Apocopa va esbrinar el projecte que, després d’un any d’espera, li vaig comprar el kit complet, per poder enllestir-ho més aviat. Però no ha sigut exactament així. L’artesà lliurà un bogi motor de BB-66000 Piko, quina semblança dimensional amb el necessari per una Z-6400 és més aviat fluixa, per dir-ho suau. Vaig doncs adoptar una altra solució, amb xassís parcial i bogi motor compacte d’una Z-5600 ( Z2N 2 pisos ) Jouef, que dóna mida i aspecte lateral idèntic. En descàrrec de l’artesà cal dir que un particular com jo pot trobar d’ocasió 1 exemplar de qualsevol cosa, però ell ha de fer-ne una sèrie de al menys una cinquantena d’exemplars i ha de fiar-se de lo que li puguin subministrar els industrials disponibles, encara que no sigui la millor opció.











La unitat pel costat del cotxe motor 1ª classe i furgó, el que duu el motor Jouef.


Ja està, finalment : no pas poca feina : el plexiglàs dels vidres, a retallar, enganxar i enrasar a la caixa, és d’un efecte espectacular, d’una neta transparència, millorat amb els marcs de goma negre, aplicats per paper adhesiu tallat a laser, i els platejats de les finestres practicables fet amb la mateixa tècnica. M’he entretingut amb el frontal, que cal treure’l tot de l’inventiva d’un mateix, i també amb la zona del pantògraf i els seus elements típics 25 kv., com ara la baixada d’alta tensió pel tester.

 













Tot i que volia fer-lo de manera senzilla sense complicar-me la vida, he previst també els llums frontals amb Leds blanc càlid i roig subministrats, i només he deixat pendent una possible futura digitalització i la imitació dels elements als baixos de les 4 caixes.












La numeració : el rètol frontal amb “442” blanc sobre fons negre és que tenim el cotxe motor Z-6442; com que és un número parell, resulta que la unitat és la 21, o sigui, la meitat del número d’ordre 42; a l’altre extrem ha d’haver-hi la seva parella senar, la Z-6441; aquestes, les senars, estaven d’origen equipades amb 1ª classe i un petit furgó accessible per la primera porta ( que per això duu una etiqueta roja indicant “service” ). Cada cotxe motor acobla un remolc que porta el seu mateix número d’ordre, amb la notació a 5 xifres : o sigui, els remolcs del element 21 són els ZRB-26441 i ZRB-26442; aquests equipen només 2ª classe, i utilitzen el prefix “2” ja que el “1” el reserven de preferència per remolcs pilot. Per cert, els remolcs són inseparables del seu cotxe motor ja que en tenen part dels equips, com és ara el compressor.











Els laterals de bogis subministrats en el kit són, al meu parer, inservibles, ultra simples i a “poubelle” com a  destí probable. Però, per sort, en conservava uns de reïna copiats precisament d’un Z2N Jouef, 12 unitats, les justes que calien. Venien d’un trans-kit que no va fer-se d’un 592 MAN de Renfe, del que dic “Edat de la Reïna” ( anys 1996-2005 aprox. ). Aleshores, els mestres de la reïna locals tibaven d’allà on podien, i, ara ha servit aquest invent de manera quasi rocambolesca. Això si, per més exactitud he reduït la dimensió de 8 d’ells ( els dels remolcs ) en 1,5 mm.   









Cotxe motor 2ª classe, que en aquest model és el “dummy” sense motor.












Primers toms de maqueta a la meva instal·lació casolana. Cal ajustar alguns paràmetres, com als trens reals quan són nous !

 

Satisfet doncs amb aquesta experiència enriquidora, passo de manera directa al procés de construcció d’una altra unitat semblant, també de rodalia de Paris i 4 cotxes, quins elements constitutius fa temps estan “estacionats” en un fons d’armari.