Avui presento una nova peça d’aquesta col·lecció i m’estreno amb la tracció diesel, on dominen les grans CC de dues o més seccions i d’aspecte quasi monstruós.
És una
màquina diesel elèctrica de dues seccions TE3 dels ferrocarrils soviètics SZD, i
de nou, malgrat em repeteixi, les xifres són espectaculars : és amb molta
probabilitat la sèrie més gran mai construïda d’aquest tipus de material, amb
un total de 6809 unitats dobles en el parc en un moment donat.
Té una
vocació clarament “mercaderies” i equiparen la xarxa soviètica després de les
TE1 ( una CC d’inspiració americana Alco “switcher” ) i les primitives TE2 ( que és una
relativament petita BB + BB d’escassa potència ).
1 : La màquina real
La planta
de Kharkov ( a Ucraïna ) posà a punt el motor 2D100, de 10 cilindres a pistons
oposats ( 2 cigonyals ), i a 2 temps, donant una potència d’uns 2000 CV. Això
succeïa al 1953, i va permetre començar a utilitzar-lo en aquestes noves TE3,
que així donaven 4000 CV. entre les 2 seccions. Se’n inicià la producció
massiva i aviat s’hi afegiren les plantes de Kolomna i de Lugansk. Se’n
produïren fins 1973.
El
generós gàlib rus, sobretot en alçada, va facilitar l’ús de motors d’aquest
tipus, i total en va resultar un producte rústic i robust alhora. El disseny
del frontal no és homogeni en tota la sèrie, ja que els primers lots fabricats,
aproximadament fins 1957, tenen el frontal arrodonit i de finestres altes propi
de les precedents TE2; aquestes unitats són conegudes com “Mongolkas”, essent
la resta batejada amb l’apel·latiu de “Troikas”.
El bogi
emprat és un robust 3 eixos i 3 motors, amb rodes de D = 1,05 m. i separació
d’eixos regular de 2 trams de 2,10 m. i amb balancins corbats. Aquest bogi
equiparia tota la producció soviètica de diesel elèctriques durant molts anys,
i això facilita el treball modelista com veurem. En especial, les sèries M62,
TEP10, TEM1 i 2, 2TE10L i altres que oblido el fan servir.
Per la
curiositat, el literal de sèrie “TE” que fan servir les diesel elèctriques de
construcció local vol dir “Teplovoz Elektricheskoi peredachei”, que fa
esment a la màquina diesel amb transmissió elèctrica com és el cas. La molt
equívoca semblança gràfica entre la “E” ciríl·lica i el número “3”, fa que a
voltes l’anomenem “T33” !!
La distribució
numèrica és la següent :
SÈRIE |
NUMERACIÓ |
ANYS |
FABRICANT |
Sèrie TE3 |
001 a 598 |
1955-62 |
Kharkov |
Sèrie TE3 |
1001 a 1406 |
1956-63 |
Kolomna |
Sèrie TE3 |
2001 a 7805 |
1956-73 |
Lugansk |
Sèrie TE3 |
7807 a 7809 |
1983 |
de recanvis |
Sèrie TE7 |
001 a 028 |
1956-62 |
Kharkov |
Sèrie TE7 |
029 a 113 |
1963-64 |
Lugansk |
Les 3 unitats construïdes de recanvis no s’afegiren directament al parc si no que reemplaçaren a altres donades de baixa prematurament. Per altre costat, el tipus TE7 fou la versió “passatgers” de la TE3, mateixa caixa, motor i bogis, però amb un càlcul d’engranatges més ràpid fins a 140 km/h.; per aquesta escomesa sempre presentaren una decoració més acurada, a base de blau, franges crema, i un artístic bigoti frontal.
Foto museística d’una TE3, on s’han escatimat les franges
grogues; al darrera treu el nas una TE7, amb la presentació blava amb bigotis més
alegre. La important política de patrimoni industrial del país fa que molts
exemplars estiguin conservats per admiració general. Autor no citat.
La TE3-5524, una de les conservades en estat de marxa que
cada any surt a passejar a la fira “Expo-1520” a Tcherbinka, on els RZD
llueixen de manera pública tot el seu potencial actual i passat. Molts vídeos
de l’acte cercant a la xarxa, amb la desfilada espectacular de materials
diversos de totes les èpoques incloent vapor. Foto RZD.
Una altre aplicació museística, aquesta amb la franja
groga encara que simplificada al frontal. Numeració baixa encara que ja amb la
cabina de la sèrie definitiva. Foto Ebay.
2 : El kit “VOLUZNEV”
De nou un
kit de grapa plana, curosament emmotllat, però d’un altre artista o petit
fabricant com és el camarada Igor Voluznev, quina producció de kits d’aquest
estil de varies màquines va prenent categoria i reconeixement a les xarxes
socials i cercles d’afeccionats locals.
També va arribar-me del venedor letó a Ebay, de fet va ésser el que em va fer descobrir aquesta modalitat i obrir els ulls tot seguit per explorar aquest univers nou per a mi. Ara encara està disponible, tant en la seva oferta com en la d’altres comerços, però els preus són encara a controlar, força dispersos, diguem entre 125 i 185 euros.
Esclatat del kit : queda clara la intenció i el sistema de muntatge. Foto Ebay.
Les dues caixes ja bastides amb el seu color d’origen aprofitable. Foto Ebay.
Altres detalls de la consistència del kit Voluznev. Fotos
Ebay.
Com a
primer assaig amb el tema i desitjant assolir nous reptes modelistes, em vaig
atrevir a sol·licitar aquest article, veient que no semblava difícil de cap
manera arribar al seu muntatge amb unes certes garanties d’èxit. I amb una
claríssima opció de motor que no oferia dubtes. I així fou.
3 : La màquina “donant”
També
tasca fàcil en aquesta ocasió : com he esmentat abans, el tipus de bogi que cal
per la TE3 el duen també les súper famoses M62, amplament distribuïdes per tot
el món socialista com a estàndard de diesel elèctrica de mitjana potència i ús
universal.
Polònia,
Hongria, Alemanya de l’Est, Txecoslovàquia, Cuba, Corea, Mongòlia etc.. les
varen tenir en grans quantitats, i també la pròpia URSS se’n fabricà pel seus
propis interessos, tant en versió simple com de 2 i 3 seccions, sempre amb el
gàlib oest europeu “export”.
En modelisme H0, aquest model és amplament sol·licitat pels fabricants, sobretot pel parc important a l’antiga DDR, on foren la sèrie BR-120 alies “Taigatrommel”.
Cap problema doncs per utilitzar aquesta versió de Roco, que ja tenia al meu parc on representava una versió modernitzada de l’original i no em feia per això tot el pes.
Per la
TE3, no sols el bogi, si no el xassís és idèntic : mateixa mida de pas total
entre eixos extrems, o entre pivots de bogi. Només canvi de caixa i poc més.
Per la secció no motoritzada, com sempre, utilitzar els elements del kit llevat
rodes, i llast central.
Això sí,
si es vol millorar el tema cal reemplaçar els 2 cilindres de fre de cada
lateral de bogi per un de sòl posat al mig.
I l’aprofitament
de la “donant” es completa, en aquest cas, per la venda de la carcassa, que té
compradors en el mercat alemany i s’obté un retorn econòmic de 1/3 del cost
original de la peça.
Actualment
l’oferta de màquines d’aquest tipus és molt complerta ( Roco, Piko modern,
Gützold etc... ), a més, Roco les inclou en sets d’iniciació, el que en fa
sovint una oferta de la màquina sola a preus molt accessibles.
4 : El resultat
La peça
és totalment operativa, la mecànica Roco sense retocs ni manipulacions en
garanteix la funcionalitat.
Tema color : vaig triar la solució fàcil : les
grapes del kit venen colorades en la massa amb un verd, que, mirant-ho bé, no
és casual, si no que ja és utilitzable en el resultat final, és al menys algun
dels molts tons possibles i reals. Així que el vaig conservar, pintant només la
teulada en un gris clar HU-127; cal aplicar el roig de visibilitat frontal i la
lleugera franja crema ( que les reals duen ... o no ), és a base de màscara
adhesiva de 0,7 mm. d’ample aplicada tal qual.
Tema tracció : un enganxall Kadee fictici al
frontal ( unitat empentada “A” ) imitant el SA3 rus i un Kadee funcional al
darrera ( unitat motora “B” ), a l’alçada normativa per poder remolcar, aplicat
dins la caixeta d’elongació NEM original Roco. Entre les 2 seccions hi ha d’un
costat el sistema propi de la peça Roco, amb elongació, i de l’altre, un
terminal Symoba; una barra d’unió Ribu escurçada fa d’unió, prou apropada al no
disposar de topalls aquest material SZD.
Tema calques : no venien incorporades al kit en
aquest model : llavors no coneixia que hi ha una oferta prou extensa per
adquirir-les a part i vaig decidir produir pels meus limitats mitjans
informàtics les plaques que calien, triant una matriculació suposadament
adient. Al frontal, la placa és de fons roig, i al lateral, negra. A més, el
lateral duu en relleu l’emblema CCCP i el de fàbrica, només cal pintar-los
lleugerament per destacar damunt el verd. Ara que tinc calques sobrants caldria
que completés el tema.
Tema llums i digital : la secció motora amb base Roco, equipa el corresponent connector per digital i el vaig aprofitar punxant-hi un descodificador. Els llums queda a revisar : no tenia díodes d’ànode comú i hi vaig fer una instal·lació provisional, amb un connector de 3 fils entre les 2 caixes, que com és notori, sempre dóna problemes amb el joc de moviment.
5 : Temes pendents
Les presses
per finir un model com aquest sempre juguen males passades en forma de petits
oblits, però que s’intentaran arranjar en el moment d’una futura revisió. Per
exemple :
- els
retrovisors, de fet opcionals, són molt xics i rudimentaris, però hauria de
posar-hi quelcom que ho imités arran de les finestres laterals de cabina.
- i lo ja
comentat d’activació total dels fars i completar amb les calques d’inscripcions
auxiliars.
En aquesta foto, la humil “Troika” TE3 maniobra mentre veu passar al nivell superior un exprés Moscou-Sant Petersburg remolcat per una lluenta ChS6 “Skoda”.
6 : Comiat i Resum Tècnic
Segona
peça en ordre de construcció d’aquesta col·lecció, però primera absoluta de la
tècnica del trans-kit a base d’haver d’establir un projecte complet per la
motorització, xassís, muntatge etc...., com ha anat esdevenint amb les
següents.
Inventari |
MM-478 |
|
Locomotora i Marca |
TE3-2611 |
VOLUZNEV + ROCO /
Trans-Kit T/C |
Companyia i País |
SZD |
URSS |
|
|
|
Motor i Sistema |
Central |
Tracció 2 bogis, 2 cardan
de barra |
Màquina Donant |
ROCO |
BR-120 DR ref. 63392 |
|
|
|
Compra Kit |
06-2019 |
Comanda Ebay “tram_of_dream” |
Posada en Servei |
04-2020 |
|
|
|
|
|
|
|