LA MIRADA A L’EST : LA 2TE10M

Nova peça sortida de “tallers” a la col·lecció.

Es tracta d’una clàssica diesel elèctrica a 2 seccions, però que és la representant d’una enorme família de locomotores amb el denominador comú del mateix motor diesel que les equipa : el famós 10D100 de Kharkov, un grup propulsor de 3000 cv. derivat dels motors nord-americans Fairbanks-Morse, que a l’URSS es fabricà en quantitats colossals d’ençà 1958.

 

1 : La màquina real

Cal seguir parlant del motor 10D100 per comprendre la genealogia de la màquina real 2TE10M.

De lo més curiós, és que tenim un motor de 2 temps amb cilindres verticals de pistons oposats : total 10 cilindres, 2 cigonyals units mecànicament; el “plus” de mida d’alçada que assoleix un d’aquests motors explica la seva còmoda ubicació en màquines de gàlib rus, molt generós en alçada; de fet, aquest motor no es va proposar per les màquines exportades a països de gàlib “normal”, com els europeus. El motor està alimentat amb turbocompressor i dona còmodament 2206 kw. ( 3000 CV. ).

Es començà a utilitzar a finals dels anys 50 amb les màquines TE10 : una petita sèrie per mercaderies construïda a Ucraïna per Kharkov, la mateixa planta del motor. Tota la extensa família que en derivà porta la mateixa denominació “TE10”, però amb afegits de diferenciació.

La família “TE10” utilitza 3 dissenys de caixa ( sobretot pel que fa als frontals ), 2 tipus de bogi ( encara que sempre són de 3 eixos i 3 motors, “C” ), i 2 fabricants; la producció arrenca al 1958 i ultrapassa fins i tot el final de l’època soviètica, als 90. Quasi 9600 locomotores construïdes pels SZD i hereus, el que fa unes 19000 seccions ( = motors 10D100 ) en total, xifres per marejar a qualsevol. Les quantitats detallades varien lleugerament segons les fonts, però en la següent taula en faig un resum força aproximat ( on s’han exclòs alguns prototips ) :

Sèrie	Fab.	Ús	Anys	Quant.	Estètica	Bogis	Secc.	Nota
TE10	Kha.	M	1958-61	26	Std.	4,20	1
2TE10	Kha.	M	1960-63	19	Std.	4,20	2
TEP10	Kha.	P	1960-68	335	Std.	4,20	1
2TE10L	Lug.	M	1961-77	3533	1900	4,20	2	*2
TEP10L	Lug.	P	1964-67	218	1900	4,20	1	*5
2TE10V	Lug.	M	1975-81	1557	Invers	3,70	2	*2
2TE10M	Lug.	M	1981-90	2444	Invers	3,70	2	*3
2TE10MK	Lug.	M	1981	20	Invers	3,70	2	*1
3TE10M	Lug.	M	1979-90	639	Invers	3,70	3	*3
4TE10S	Lug.	M	1983-87	25	Invers	3,70	4	*4
2TE10U	Lug.	M	1989-96	555	Invers	3,70	2
3TE10U	Lug.	M	1990-92	79	Invers	3,70	3
2TE10UT	Lug.	P	1989-97	100	Invers	3,70	2

 

FABRICANTS : 

Kha. = Kharkov / Lug. = Lugansk

ÚS : 

M = Mercaderies / P = Passatgers

BOGIS :  

4,20 = Bogi simètric 2 x 2,10 m. balancins corbats, típic de les M62 ( “Taiga” ) / 3,70 = Bogi simètric 2 x 1,85 m. típic de les TE109 ( “Lyudmila” )

ESTÈTICA :

Invers : parabrises amb inclinació inversa, a la moda francesa, com els de les 2TE116 que llavors s’estaven fabricant a Lugansk / 1900 : frontal recte amb 2 grans finestres i fars alts : estètica que em recordà la de les 1900 originals de Renfe ! / Std. : frontal estàndard, corbat, 2 finestres, fars més baixos

NOTES :  *1 : excepcionalment, amb motor Kolomna / *2 : numeracions imbricades en aquestes 2 sèries ben diferents : fins 2883 totes “L”, des de 3667 totes “V” / *3 : també números imbricats entre les de 2 i les de 3 seccions / *4 : especials BAM, temperatures extra fredes / *5 : Monocabines ( com una sola secció d’una 2TE10L ) : calia donar la volta després de cada servei !

La unitat 2TE10M-3010 en una foto de referència per copsar detalls i decoració per al meu model, tot i que és adscrita als RZD ( època post-soviètica ). Foto Parovoz.

Curiosa foto de la secció central, cega, d’una 3TE10M : la mateixa estructura que les seccions amb cabina, la mateixa finestra lateral de cabina, però frontal tallat recte sense la inclinació endins ( economia industrial ). El panell gros de protecció del radiador està desmuntat i guardat “penjat” a la pròpia caixa. Les seccions és marquen amb les lletres diferencials de l’alfabet rus, les 3 primeres “A”, “B” i “V” : aquesta és la “V”, que hi figura impresa com a “B”, coses de l’alfabet ciríl·lic. Foto Parovoz.

Foto de família : la 2TE10L-2757, amb l’estètica frontal “1900”, en una de les típiques i espectaculars arrencades dels motor 10D100, inimaginable avui dia amb les normatives anti-pol·lució que s’exigeixen ara a Europa. Foto Parovoz.

 

 

Foto de família : la TEP10-163, la unitat senzilla desenvolupada per transport de viatgers, amb estètica frontal “estàndard”, i a la realitat amb unes decoracions molt variades. El de la foto és un model acabat que fabrica la marca artesanal RCT ( Russian Custom Train ), amb mecànica d’origen americà NWSL. Foto RCT.

 

Tot això per intentar que el lector copsi la importància d’aquesta família TE10, i amb quin gust he enfocat el treball de bastir aquest model tan representatiu del grup sencer; però sembla que no acabarà aquí la cosa, doncs tinc per més endavant els kits corresponents per una 2TE10L “Luganka” i per una TEP10, tot i que encara no s’han començat; podré tenir doncs els 3 models representant les 3 estètiques frontals que he  esmentat.

Per cert, les lletres diferenciadores afegides a les matricules signifiquen el següent :

-      “L” per “Luganskii”, referit al nou lloc de construcció, ja que les primeres TE10 eren de Kharkov

-    “V” per “Voroshilovgradskii”, que significa el mateix que el grup anterior, ja que Lugansk fou rebatejada Voroshilovgrad en un cert període històric

-       “M” per “Modernizirovannyi”, modernitzades

-       “S” per “Severnyi”, que és el punt cardinal “Nord”, fent al·lusió a la preparació per clima extrem

-       “U” per “Universal’nyi”, relatiu al seu ús més universal

També, un petit misteri no aclarit és la numeració ordinal de les 2TE10M; tot i que és ben indicat que barregen les 2 i les 3 seccions ensems, el total de construïdes 2444 + 639 + 20 = 3103, hauria d’ésser l’ordinal màxim i no ho és, ja que les fotos mostren unitats de 2 seccions amb rangs fins a 3600. A part, també s’indica que hi ha unes 80 unitats renumerades amb ordinal a partir de 5000. 

 

2 : El kit “Rebrado”

Novament un kit de plàstic injectat tipus “grapa plana”; les dificultats per bastir les caixes a perfecte esquadra no són menors, tot i punts i guies de centratge.

Una idea prou clara de la presentació del kit : amb vidres i calques incorporades.

El kit vingué, com els altres primerencs, del venedor letó de Ebay quina oferta em va captivar, tot i practicar uns preus que no són dels més econòmics, com he anat descobrint després quan he estès la meva visió del mercat explorant la xarxa.

Com tots aquests kits, una dificultat afegida és disposar de l’enllumenat frontal : la presència dels interiors de cabina ben detallats, fa que l’aplicació de díodes Led convencionals de difusor de 2 mm. de diàmetre, amb les seves “potes” a soldar amb les resistències i tot plegat, sigui quasi impossible per manca d’espai interior, més si hi ha la transmissió del primer bogi motor allà mateix. La solució és tenir petites plaques de circuït imprès amb elements SMD integrats. No tinc prou tècnica per fabricar-me aquesta opció. Ni coneixements ni vista.

Però heus aquí que la xarxa m’ha portat a un fabricant artesà que ho dóna tot fet això, i per quasi totes les màquines que existeixen en kit. Dic “dóna” i no és veritat, però quasi, els preus ( en rubles ) són d’allò més contingut. També proposa plaques de detalls fotogravades per completar els models, i un seguit d’elements electrònics. Contactat a través de la xarxa russa “vk.com”, i utilitzant els traductors disponibles, m’ha subministrat desprès d’una certa espera ( ho fabrica sobre comanda ), prèvia “paga i senyal”, elements per solucionar aquestes mancances i alhora testejar altres possibilitats.

Detall de les plaques de circuit imprès “ARtModel” incorporats a aquesta peça 2TE10M : leds SMD, incloent il·luminació de cabina. Foto ARtModel.

 

3 : La màquina “donant”

La disponibilitat a escala H0 de les famoses “Lyudmila” de la DR est-alemanya, sèries BR-130-131-132-142 ( derivades dels prototipus soviètics TE109 i TE129 ), és un punt de partida interessant : els bogis són quasi idèntics, en mides, diàmetre de rodes i disposició dels laterals. Per facilitat, vaig triar-ne el model de Roco, que en tenia uns quants a la col·lecció, i en concret un que ja tenia “manipulat” ja que va equipar de xassís i motor una 333 Electrotren durant un cert temps. Trix, Piko i Brawa també la tenen.

Però cada secció de la 2TE10M és força més curta. Entre pivots de bogis, són 8,60 m. mentre que la “Lyudmila” dóna 11,98 m. Cal doncs temptar d’escurçar el xassís massís de la segona 39 mm., treien 2 “llesques” a costat i altre del motor, escurçant els 2 arbres de cardan en conseqüència, al límit del possible. 

Un problema afegit, i és que el kit presenta una manca de llargada de 4 mm. respecte el que seria la cota exacte a 1:87, reducció que cal afegir al balanç ja de per sí sever de minva. Però el resultat final és positiu, amb els pobres cardan reduïts a la mínima expressió, però mantenint la funcionalitat. A l’interior, cal amputar també la placa del circuit imprès, tot i mantenint el seu connector 8 pins per allotjar el descodificador i les seves llengüetes d’alimentació al motor; el sistema d’enllumenat per 2 bombetes a la placa, els seus díodes i tubs de llum es sacrifiquen.   

Els bogis Roco amb els seus laterals s’han aprofitat per la secció motoritzada; un petit retoc, però, eliminant els areners als extrems de cada lateral : totes les màquines russes els porten a la caixa interior, i s’omplen per obertures amb tapa al tombant del sostre. També la mida un xic forta d’aquest laterals ha dificultat la ubicació dels dipòsits d’aire entre caixa i bogi, així com de la pressa taquimètrica. També s’han tallat els “becs” extrems de cada bogi que duen el mecanisme d’enganxall NEM, i que en la màquina russa prolongaven visualment de manera negativa la llargada del bogi. 

Restes sobrants de la “donant” : proposades a la venda, per recanvi o reparació .....

 

4 : El resultat

El model a la “fase alfa” en test de conformitat : equip de base, motoritzat i digitalitzat, encara sense llums, detalls i pintura. En primer terme la secció motoritzada, que presenta els seus laterals de bogi tal qual del model “donant” Roco.

Fase de pintura quasi finalitzada per a les dues caixes, pendents de detalls a pinzell, calques i vernís.

Els dos xassís esperen el pintat de bogis i el muntatge final. El descodificador punxat a la PCB reduïda és un Lenz 10231.

Tres vistes, encara damunt la taula de treball : costat secció “A”, motoritzada, costat secció “B” “dummy” i vista general lateral. Son ben visibles las antenes d’ona curta, molt característiques dels SZD, tant en una secció com en l’altre, ja que sembla ser que podien explotar-se per separat. Enganxall Kadee entre les 2 seccions.

Detall de teulada de la unitat “A”

Frontal unitat “A” : l’enganxall SA3 no és funcional en aquest extrem, i és el que ve donat en el kit estàtic; sí que s’ha reproduït la barra de maniobra de desenganxar.

 

5 : Temes pendents

-       Llums : per simplicitat, només s’ha equipat el frontal de la unitat motora “A” amb 1 joc de placa integrada amb Leds SMD, incloent els 3 fars blancs, el pilot roig a la dreta i la llum interior de cabina governable per la funció 1. L’altre extrem és fosc, i s’ha estalviat el sempre complicat sistema de pas de 3 ó 4 fils d’una a l’altre secció. Potser s’equiparà en el futur .... 

-       Retrovisors : els que duen les màquines soviètiques són tant petits i simples, com si fossin de furgoneta, que se’n ha prescindit per ara.

Frontal unitat “B” a la via de testejat : aquí sí és funcional l’enganxall Kadee que equipa tot el meu parc de material rus i soviètic.

 

6 : Comiat i Resum Tècnic

      

Inventari	MM-272
Locomotora i Marca	2TE10M-2799	Rebrado + ROCO / Trans-Kit T/C
Companyia i País	SZD	URSS
Motor i Sistema	Central	Tracció 2 bogis, 2 cardan “BIC”
Màquina Donant	ROCO	BR-232 DR “Lyudmilla” ref. 43704
Compra Kit	11-2019	Comanda Ebay “tram_of_dream”
Posada en Servei	07-2023

 

Una peça, doncs, de llarga gestació i que finalment veu la llum amb un aspecte convincent. Vindran tot seguit dues màquines semblants, amb el mateix color i aspecte encara que miraré de diversificar detalls : la 2TE10L, amb el frontal diferent però amb la resta molt semblant a aquesta, i la 2TE116, d’una altra família de motor, però de frontal quasi igual tot i tenir canvis al sostre i als laterals.