LA COL·LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – PLA 2022 - B

Ara venen dues peces del que en podríem dir “artilleria pesada” de Roco, de quan aquesta marca era de Salzburg realment i marcava una diferencia abismal de qualitat vers les altres marques habituals, que totes van haver de canviar el “xip” per posar-se al nivell.

Dues clàssiques, d’allò més, CC elèctriques pesades dels ferrocarrils alemanys DB, una d’elles essent potser la més coneguda i més vegades reproduïda en model reduït de tota la història. Ambdues, amb una mecànica a prova de bomba, uns acabats com per deixar bocabadat.

No sé per què, però ambdues vingueren de sengles comerços locals, potser vaig aprofitar visites a Barcelona i no vaig poder esperar un pròxim viatge als Pirineus ( que de fet, hi anava llavors 2 vegades a l’any, encara que podia fer encàrrecs a tercers ). Tot i el “descompte” que sovint m’aplicaven .... el preu era superior al andorrà, encara que sense una diferència tan espectacular en aquesta marca austríaca.

TERCERA  PEÇA :

 

Inventari	MM-108
Locomotora i Marca	103-240-8	ROCO
Companyia i País	DB	Alemanya RFA
Referència	4146A
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	Central	2 cardans i tracció als 2 bogis, 4 eixos
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines internes
Anells Adherència	4	A les rodes centrals de cada bogi
Compra	12-1986
Preu origen/actual	10675 pta	206 €

 

La 103 : el paradigma alemany de la tracció d’exprés, ràpida i potent ( i agressiva a la via amb el seu llarg bogi de 3 eixos i 4,5 m. ). Sembla que ningú que hagi fet modelisme europeu en general n’ha pogut prescindir, i costa trobar encara avui una marca generalista H0 que no l’hagi fet.

Ja tenia una de Lima, de mecànica clàssica “G”, però aquesta Roco proposada estava molt per damunt en qualitat i capacitat : a més, per marcar territori, els austríacs varen fer la bona jugada de produir una de les final de sèrie, que, com sabreu, tenen més llargada total al tenir les cabines ampliades ( 0,7 m. més ), i que ningú havia fet.

Total, foren 150 màquines : els prototipus E03-001 a 004, la sèrie “curta” 103-101 a 216 i la sèrie “llarga” 103-217 a 246.

Una 103 de cabina curta ( la 103-136-8 ) espera maniobra en una via amb topall de la gran estació Basel-SBB, a Suïssa, on arriben trens alemanys i francesos ensems als suïssos. Les catenàries són parcialment commutables entre 15 kv. i 25 kv., per això es veu un indicador lluminós digital amb un “25” il·luminat. Quan el lloc de control traça un itinerari, ha de triar a quina tensió fer-ho segons el tren que l’ha de recórrer. No n’hi ha prou amb encendre un llum verd o blanc : la tensió aplicada ha d’ésser adient ....Foto CC7601 / Basilea / Abril-1981

El disseny, doncs, espectacular, amb una pretensió d’aerodinàmica donada per la forma ovoïdal del frontal; una potència volguda de “record” ( 7440 kw. / 9900 cv. ), per assolir els 200 km/h teòrics amb expressos TEE, per quina cosa adoptaren d’entrada els colors oficials TEE ( roig bordeus i crema ), bells i notoris en sí mateixos.

Tots aquests superlatius es traslladen al model Roco aquí present : amor de la firma per plasmar la realitat : i ben aconseguit : model pesat, fortament equipat en tracció, sense problemes de funcionament, alta capacitat de tracció : vaja, les etiquetes de la producció Roco d’aquella època.

En resum : el xassís és de metall, i inclou externament les parts pintades en roig i en negre, on es nota la “fredor” metàl·lica al agafar la peça amb les mans. La carcassa superior ( color crema ) és de plàstic, i va visada al xassís per 2 visos dissimulats a la teulada, arran dels pantògrafs. I, sorpresa, a dins duu el motor “gros” de la casa, el famós 911 de forma cilíndrica i diàmetre de 30 mm., el millor de la marca, el més potent i suau, que poques peces el portaren ..... i actualment cap. El sistema de llums ja inclou la típica commutació blanc i roig a cada tester, però amb petites bombetes d’una eficàcia lluminosa molt baixa.

Roco ref. 911 : la “bèstia” .....

 

 

 

 

 

 

La Roco 103-240 avui presentada circula per l’antiga maqueta Asvicaf remolcant un exprés internacional : el D234 Skandinavien-Paris Express

El que comentava abans, respecte l’èxit de reproduccions H0 d’aquesta sèrie 103, el quadre següent, que no és potser exhaustiu, en fa un recull aproximat :

MARCA	PROTOTIPUS	SERIE CURTA	SERIE LLARGA
LIMA	X	X
FLEISCHMANN		X
PIKO		X	X
ROCO	X	X	X
MÄRKLIN	X	X
TRIX	X	X	X
ESU		X

QUARTA  PEÇA :

Inventari	MM-107
Locomotora i Marca	150-100-6	ROCO
Companyia i País	DB	Alemanya RFA
Referència	4140A
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	Central	2 cardans i tracció als 2 bogis, 4 eixos
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines internes
Anells Adherència	4	A les rodes centrals de cada bogi
Compra	11-1986
Preu origen/actual	10485 pta	203 €

 

Aquesta CC sèrie 150, potser poc coneguda, és l’específica “mercaderies” dins el pla general de reconstrucció del parc elèctric que el DB aplicà a la postguerra, a l’època del dit “miracle alemany” : en sortiren les icòniques sèries unificades E-10, E-40, E-41, per servei exprés o mixt, i també aquesta E-50 ( després 150 ) per mercaderia. De fet, no costa veure que tant la caixa com els bogis són com els d’una E-40 estirats en llargada. Un aire de “família” indubtable !

194 exemplars es lliuraren, sense prototip previ, des de 1957, i sobrevisqueren fins al tombant del segle XXI, tot i que des de 1972 tingueren la competència de la nova sèrie 151, que vindria a ésser com una versió “càrrega” de la nova 103.

Rés més a dir del model Roco : tot i que no duu l’enorme motor 911 de la seva companya 103, el seu és un 913 ( 85009 ), més estàndard, semicircular, i posat en posició vertical a dins el robust xassís de metall. Funcionament sense problemes, com si fos una màquina nova. Així dóna gust fer modelisme, col·lecció i explotació ocasional. Això era el ROCO de debò, l’austríac, el de Salzburg. No com ara.

 

L’altre costat de la màquina : observis que sempre són 8 finestres, però la disposició de les vidrades i les reixades varia d’un costat a l’altre.

 

 

LES ABSENTS ( IV )

 

Com en apartats anteriors, incorporo un altre extracte a manera de recordatori d’aquelles màquines que he tingut a la col·lecció i que foren venudes, destruïdes o substituïdes, operacions que, en alguns casos, ara no feria.

Quart recull : les fotos són de la peça real, si l’operació s’ha fet en portals d’Internet, ja que llavors és obligat el tema fotogràfic. En altres casos, de vendes més antigues per altres vies, he cercat la foto d’una peça del mateix model i referència, explorant la xarxa.

Val a dir que algunes de les presentades en els reculls anteriors o en aquest, en el temps transcorregut han estat “recuperades”, tant és l’enyor que em despertà aquest treball de “memòria històrica” !

 

INVENT.	MATRICULA	MARCA	REFER.	ALTA- BAIXA	DESTI
MM-104	BB-9292	LIMA	8127	1986-2009	Venda
MM-105	TGV-923001	LIMA	1105	1986-1993	Venda
MM-106	269-285-3	IBERTREN	2116	1986-2004	Desballestada
MM-111	151-118-9	ROCO	43411	1987-2007	Venda
MM-116	2D2-9135	JOUEF	8483	1987-2011	Venda
MM-117	X-2807	ROCO	4175A	1988-2011	Venda
MM-119	Re6/6-11605	LIMA	8183	1988-2003	Venda
MM-125	TGV-24029	JOUEF	7400	1989-2014	Venda
MM-130	Re4/4-11156	FLEISCH.	4340	1989-2002	Venda
MM-132	120-140-9	LIMA	8142	1989-1997	Venda
MM-133	E-633-017	LIMA	8146	1990-2018	Venda
MM-137	1044-123-6	ROCO	43558	1990-2002	Venda
MM-143	BB-9276	LIMA	8158	1991-2010	Venda
MM-148	E-444R-046	LIMA	8220	1992-2019	Venda

 

MM-104

Model de mecànica moderna “super-tracció”, vaig millorar-lo amb detalls i amb baixat de cota de caixa, ensems amb altres BB-9200; ideal per operar amb la composició “Corail” reversible de Lima. Però l’adquisició d’una Roco equivalent, però no igual ( BB-9282 ) va enviar-la a la venda : mala idea, es podia haver conservat perfectament atès a les seves diferències de frontal.

MM-105

Havia format una composició del TGV postal amb 4 remolcs entre els 2 caps, feia goig; però la decisió de no seguir en el terreny de l’alta velocitat i la real unificació de material que comporta, va fer que me’n desprengués a preu d’oferta de tot plegat. Ara és una peça  força preuada i cercada.

MM-106

Model correcte, en línia amb la MM-59 ja comentada, però mal pintat, colors fluixos, fora de contrast. Vaig voler pintar-la de nou, a l’època de Titanlux i pinzell, però tot i seguir el complicat esquema “mil ratlles” no va reeixir massa bé l’operació. Hi ha la caixa conservada al “Museu dels Horrors”. La mecànica va anar a una 251 a l’Edat de la Reïna.

MM-111

Màquina de qualitat, aquest model que superava ja amplament l’iniciàtic Roco descrit com MM-18, va caure al fer una reorganització de les vàries 151 del parc; a més tinc dubtes de que fos verda l’ordinal 118, quan tinc entès que el canvi de color fou en la 076. Però, és possible.

MM-116

‎Renovación profunda de Jouef de su tradicional 2D2-9120 ( MM-15 ). Nueva transmisión mecánica, detalles de caja y pantógrafos excelentes, pero una miseria de tracción aún con el motorito pequeño 9005. La salida de las Roco de este modelo fue el detonante definitivo para venderla. ‎

MM-117

Aquest primer X-2800 Roco tenia el defecte visible d’un clar excés d’alçada a la zona d’escapament dels gasos al sostre. El referen correcte uns anys després, i el vaig canviar. És un vehicle molt llarg, i la motorització a un sòl bogi tampoc és que sigui magnífica ... 

MM-119

Lima va refer la seva Re6/6 de motor “G” ( MM-58 vista ) amb aquest model ja amb tracció a 2 bogis, cardan i motor central, amb un nivell de detall modelista elevat ( llevat pantògrafs ); però aviat donà problemes de “pinyonitis” i no sobrevisqué la sortida de la Roco uns anys després. Però era maca i pesada, llàstima.

MM-125

El TGV-Atlantique de Jouef estava ben realitzat : xassís de metall, motor al mig amb els 2 bogis actius etc...; vaig tenir-lo amb 3 remolcs suplementaris, una bonica composició. Però, tot i que va ésser el darrer a sortir, va acabar a la venda també. I és que l’explotació d’aquest tipus de trens en maqueta és quelcom ..... avorrida ?  monòtona ?

MM-130

Fleischmann, un bon model, motor de tanc, però .... escala 1/87 dubtosa, molt alt i gros, per encabir el motor més tradicional de la marca, suposo. Aviat el vaig substituir per un parell de les Hag, i darrerament alguna de Roco, amb un total respecte per les mides i també bon funcionament. Una suïssa imprescindible i necessària a qualsevol col·lecció. 

MM-132

Aquesta Lima de mecànica moderna, motor central i 2 bogis motors, va venir del meu viatge i estada a Milà al 1989. Havia, com sempre, de tenir un record modelista. Vaig visitar “Il paraiso dei bambini”, i, per uns quans milers de lires de l’època, això va caure. Ara bé, poder de tracció més aviat minvat, me’n vaig desfer i ara tinc una Trix que la substitueix abastament.  

MM-133

Una altra que enyoro ! Tot i tenir-ne altres d’aquest model més modernes, aquesta primera amb motor “G”, de la generació “super-tracció”, anava molt bé i feia goig amb la composició MDVE reversible de Lima. Pantògrafs pintats com a única millora meva. Una mala pensada vendre-la. 

MM-137

De nou una venda inexplicable, una Roco de magnífic nivell, fins i tot ja tenia alguna composició ÖBB per ella. Quan al 2013 vaig fer una formació del “Orient-Express” pel tema H/C, vaig haver de córrer a comprar-ne una altre, que mantinc, però és d’un nivell d’acabats inferior a ella ! A recuperar ?

MM-143

Una Lima de la mateixa tongada de les MM-83-84 ja presentades, amb transmissió “super-tracció” i detalls de més qualitat. També va passar per T/C pel baixat de cota de caixa. Roco feu després aquesta versió, entre altres, i va eixir. Llavors no admetia l’època del anagrama “nouille” de la SNCF en el material, però no debia ésser prou. 

MM-148

Una molt bona Lima, potser de les millors que he tingut : mecànica de tracció total amb cardans i motor central, acabats de qualitat, explotació sense problemes amb rames força pesades. Però, víctima de Roco potser quan aquest va treure la seva d’aquest model de “Tartaruga” renovada ? Les podia haver mantingut ensems, però ..