Inventari |
MM-11 |
|
Locomotora i Marca |
040-TA-28 |
JOUEF |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Referència |
8292 |
|
Modificada T/C |
No |
|
Motor i Sistema |
9005 |
Politges amb Goma i Vis
Sense Fi |
Volants Inèrcia |
No |
|
Pressa de corrent |
6 rodes |
Làmines interiors |
Anells Adherència |
2 |
|
|
|
|
Compra |
01-1976 |
|
Preu origen/actual |
785 pta |
60 € |
Encara que surti aquí primer, no es la meva primera “vapor” si no la segona. De fet, no sóc un fanàtic total del vapor, com alguns pròxims, si no que forma part de la meva col·lecció i desig però d’una manera no predominant. El vapor real que veia en el meu entorn va desaparèixer quan tenia 15 anys, i no hi era quan vaig desenvolupar de manera més intensa la meva afició i dèria modelista. A més, en el primers anys de col·lecció, Lima no feia vapor ( a part d’un parell de models “free” del tot joguina ) i els models alemanys Fleischmann que veia a l’aparador de Pelai eren inabastables.
Però em
va fer il·lusió aquesta petita “capsa de llumins”, com dèiem a casa de la 040
ex. Nord que maniobrava contínuament als anys 60 per l’estació de Manresa.
Jouef tenia vapor francès ben fet i a un preu abordable.
Es un
model molt ben dissenyat pel petit que és; després del pas del moviment per les
politges i goma elàstica, el rep un eix inferior amb vis sense fi que ataca el
quart eix, el que duu els anells d’adherència; la rotació dels altres 3 eixos
va només per les bieles, que son completes encara que grollerament tallades. Un
llast amb la forma de la caldera, malgrat el poc espai que hi ha, dóna un pes
de 200 grams. 2 bombetes, llum als dos extrems ( 1 far davant, 2 darrera ),
però sense díodes de commutació. Dos petits visos des de sota uneixen caixa i
xassís, fàcil desmuntatge. Tot plegat, funciona amb un silenci notable comparat
amb les transmissions de corona dentada, però la presència del vis sense fi, no
reversible, fa que tingui una mínima inèrcia que la pot fer aturar a voltes a
les zones d’agulles amb cors aïllats.
Però la
sorpresa ha vingut al enganxar-li una composició de 5 cotxes d’exprés : tot i
que no se li exigia, ha superat les rampes al mínim voltatge sense indicis de
patinatge ni de rodes ni de politges. Increïble. Com quan era nova !
La
màquina real cal anar a cercar-la a l’antiga companyia de l’oest de França,
nacionalitzada i dita “État”; tasques de maniobra als complexes ferroviaris i
serveis de línia lleugers de tot tipus; n’hi ha alguna de conservada i funcional.
143 construïdes.
Cap altre
realització modelista industrial per aquesta petita, quin model no ha sigut
proposat de nou, de manera actualitzada, pels actuals dirigents anglesos de la
marca; tot un homenatge al “savoir-faire” dels tècnics originals de la firma
del Jura.
Petit
annex de la nomenclatura “vapor” de la SNCF :
Aquest
màquina, de fet, cal notar-la com 3-040-TA-28; m’explico :
a/ 040 i
“T” indiquen una màquina-Tènder de rodatge 040, fins aquí clar
b/ 28 es
el número d’ordre dins la sèrie, indiscutible
c/ “A” es
la diferenciació de tipus i “3” la procedència de la companyia “État”
Resulta
que les lletres de tipus “A” a “O” indiquen màquina procedent de les antigues
companyies prèvies a la SNCF, quin detall el duu el número d’afegit inicial :
1/Est 2/Nord 3/État 4/PO-Midi 5/PLM; o sigui, hi poden haver vàries sèries
040-TA, però de procedències diverses atenent al número inicial de la matricula
completa.
Les
lletres de tipus “P” a “V” indiquen màquines unificades, ja construïdes per a
la SNCF, i que no els cal numero de “réseau” previ ja que no es repeteixen en
una altra sèrie. Només hi ha un tipus 141-P ó 150-P, per exemple.
Finalment,
els tipus “X” a “Z” s’aplicaren a les “presses de guerra” després de la WW-II,
per matricular màquines alemanyes quasi totes rodatge 150 que restaren a
França; però inclou les noves 150-X que tot i que de tipus alemany ( BR-44 ),
s’estaven construint a França per ordre de l’ocupant. Foren lliurades ja a la
SNCF.
Inventari |
MM-12 |
|
Locomotora i Marca |
141-P-102 |
JOUEF |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Referència |
8269 |
|
Modificada T/C |
No |
|
Motor i Sistema |
9005 |
Tènder amb Eix Vertical i Corones Dentades |
Volants Inèrcia |
No |
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Barra de contacte als
eixos semi aïllats |
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
Compra |
01-1976 |
|
Preu origen/actual |
1700 pta |
130 € |
Aquesta imponent “Mikado” de la SNCF, que es de disseny propi i no la coneguda “americana” 141-R, va venir com a conseqüència de l’anterior 040.
Resulta
que en la visita andorrana en la qual vaig demanar i adquirir la primera, la
astúcia del venedor va fer que caigués en un parany ! “Ha vist la nova que ha sortit ?” Ni idea, no tenia informació de la nova peça
ni l’esperava, ni figurava com prevista en el darrer catàleg vist : vaig quedar
bocabadat ! Quin detall ! Quina presència ! Així que vaig oblidar la llista que
duia de peticions i me la vaig quedar. El preu prou elevat en aquell moment va
esgotar la meva economia puntualment. No me’n penedeixo gens, vaig ser dels primers
en tenir-la, i era, es encara, fantàstica.
Aquesta
elegant locomotora no ha sigut reproduïda per cap altre marca industrial, així
que Hornby, que controla el Jouef actual, la reedità fa poc : pel que sembla,
ha utilitzat els mateixos motlles, encara ben vàlids 40 anys més tard; el
treball ha estat més aviat de motor, transmissió, electrònica i detalls
afegits; ara bé, el preu no es ara 130 €, que seria la transposició del
original, si no que queda generosament doblat. Coses de la modernitat.
Sobta també
com una tan important i moderna sèrie real unificada, de 318 exemplars, no
n’hagi vist cap conservat ni en servei ni en el museu : es un cas estrany, més
propi de la política cultural de l’altre costat dels Pirineus que de la
“grandeur” francesa.
Repassant
be el model, s’observa un conjunt de detalls acurat, com si haguessin volgut
fer un model de prestigi, però tot plegat sense la fragilitat absurda de lo que
ens proposen ara. Tot es compacte i ben dissenyat.
La
locomotora no duu llums frontals, tot i que hi ha una espècie de
pre-instal·lació per qui vulgui fer-ho. El tènder es motor, també son unes
bones realitzacions els tènders de Jouef, amb potència i pes en poc espai : 285
grams, encabint motor, transmissió de corones dentades, llast, 4 rodes motores
amb anell d’adherència, i 4 rodes captadores de corrent. La màquina no es
captadora de corrent, però pot aplicar-se si cal a través de l’enganxall
màquina amb tènder, que te 2 làmines de contacte previstes.
El
funcionament es perfecte, sense valorar el nivell sonor prou notable. L’esforç
de tracció i l’adherència son elevats com per complir folgadament el
requeriment de tracció de la meva instal·lació, que, massa sovint, no arriben a
superar els actuals models “caríssims” que ens fan els orientals i les marques
que els ocupen.
Inventari |
MM-25 |
|
Locomotora i Marca |
141-R-1246 |
JOUEF |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Referència |
8273 |
|
Modificada T/C |
No |
|
Motor i Sistema |
9005 |
Tènder amb Eix Vertical i Corones Dentades |
Volants Inèrcia |
No |
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Barra de contacte als
eixos semi aïllats |
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
Compra |
03-1979 |
|
Preu origen/actual |
2190 pta |
96 € |
Aquesta sí es la paradigmàtica 141-R americana de la SNCF, la locomotora que va cloure l’època del vapor a França, jugant un rol similar a les “Mikado” 141F britàniques de Renfe.
Acabada
la guerra ( WW-II ), els francesos confiaren a Amèrica la reconstrucció urgent
del parc motor : 1340 màquines d’aquesta sèrie varen ser encarregades a tres
constructors nord-americans i dos canadencs que les varen lliurar de manera
molt ràpida, dos anys en total; de fet era un tipus estàndard pel qual les fàbriques
ja estaven equipades. Totes s’incorporaren a la SNCF llevat un lot de 17 que
naufragà en el transport.
Hi ha
petites diferències ja en origen : rodes americanes Boxpok o de radis, tènder
fuel o carbó, etc..; i decoració verda o totalment negra, con aquest model.
La fama
d’aquesta sèrie ha fet que en modelisme H0 hagin tingut un èxit notable i no
sols en modelisme industrial ; les firmes Jouef i Lima les produïren
inicialment, després Rivarossi, i ara tornen de la ma de Hornby sota marca
Jouef. El meu model aquí presentat es de la primera producció Jouef i es versió
fuelitzada; també la feu en verd i versió carbó. Es un producte menys detallat
que la 141-P presentada abans, també més antic, però correcte de mides i
aspecte. La clàssica mecànica, tènder motor, i sense connexió elèctrica entre
màquina i tènder.
També ha
donat un funcionament impecable, tracció i adherència suficients; de fet, en
tot aquesta operació “vintage” que estic realitzant i documentant, la meva
sorpresa rau no sols en el bon aspecte del material si no en un funcionament
millor de que esperava.
ANNEX : Les capses “roges” JOUEF :
Petit
homenatge a questa marca històrica i a les ( per mi ) molt preuades capses de
color vermell que contenien el material en aquells anys 70.
Base de
porexpan i tapa de cartró gruixut, destacaven per la seva mida ajustada però
suficient, res a veure amb les enormes i sumptuàries capses d’algunes marques
actuals ( per justificar el preu del contingut, suposo ). Aquesta petitesa, a
part de fàcil manipulació i espai de magatzematge reduït, també era important
en la dissimulació del producte en les èpoques andorranes.
Totes les
conservo amb cura, i tant debò algú tornés a fer capses amb aquests criteris i
mides ajustades i pràctiques a l’hora.
Com a
pega, que també hi és, cal dir que s’han d’agafar pels laterals amb una certa
pressió de dits, ja que la base de porex no queda fixada a la tapa per cap
sistema; si se’n transporten vàries en paral·lel cal vetllar perquè la del
centre no acabi amb la base a terra per manca de pressió de retenció.
Tres mides : la petita, la gran a la dreta i al mig una de les de mida mitjana; i un etiquetatge correcte i entenedor, per cert, pels dos extrems igual. I, al tenir les mateixes mides totes elles en alt i ample, un fàcil apilament a les postades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada