|
Inventari |
MM-15 |
|
|
Locomotora i Marca |
2D2-9120 |
JOUEF |
|
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
|
|
Referència |
8592 |
|
|
Modificada T/C |
Si |
Repintat Total |
|
Motor i Sistema |
9005 |
Eix Vertical i Corones
Dentades Angulars |
|
Volants Inèrcia |
No |
|
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Làmines als semi eixos
aïllats |
|
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
|
|
Compra |
07-1977 |
|
|
Preu origen/actual |
1143 pta |
74 € |
Una de
les més tradicionals Jouef; la 2D2-9120 és junt amb la 2D2-5516 amb la que
comparteix la base mecànica un punt de referència en els catàlegs d’aquella
època i en les col·leccions “franxutes”.
2D2 :
això vol dir màquina de velocitat a l’antic concepte, quan es creia que calia
un bogi o un eix director al front, abans del tren motor de base rígida. Les
ràpides BB i CC que sortiren després varen rebatre aquesta teoria. El que
estranya és que, al 1950, per l’electrificació fins a Lió, la SNCF encarregués
encara aquest concepte antic, basat en les velles 2D2-500 del PO, en aquest lot
de 35 màquines d’exprés. Les CC-7100 i altres BB-9000 ja estaven en aquell
moment quasi llestes, a la cantonada ....
Sempre he
apreciat els pintats llampants que Jouef imprimeix als seus models. Però en
aquesta crec que es varen passar. El dos verds no tenen massa relació amb la
realitat, així que en cert moment vaig repintar la caixa cercant uns tons més
amables i adients segons la documentació consultada. Val a dir que des dels
anys 70 ja es pintaren les reals en un verd uniforme 312, com altres sèries.
Detall
dels colors originals de la caixa d’aquesta 2D2-9100 Jouef.
La
complexitat mecànica d’una 2D2 en model H0, havent de passar les corbes que
solem posar a les maquetes, està ben resolta : en realitat es una 22B2, o
sigui, els 4 eixos centrals van articulats de 2 en 2, en dos falsos bogis, i un
d’ells té la tracció, pel sistema de corona dentada angular, emprat llavors
massivament; l’altre grup de 2 té la captació elèctrica, i els dos bogis
exteriors s’articulen en una tija que ve dels pivots dels altres 2 grups. Els
“carter” exteriors, amb els curiosos tubets de engreixat d’aram, no formen part
dels 2 falsos bogis, són solidaris de xassís i estan ubicats més a l’exterior
del que seria a escala, per facilitar el gir dels grups interiors.
Els detalls són mínims i el gravat força gruixut, però la restitució de formes i mides es força correcta. Reixetes, comportes, bigotis, llanternons, ulls de bou, tapajunts reblonats, tot hi és al seu lloc.
Al final
dels 80, Jouef va fer una altra 2D2 d’aquesta sèrie, la 9135, com a model
totalment nou de caixa i mecànica; ja representava la versió modernitzada mono
color; vaig tenir-la, però la capacitat de funcionament no era gens convincent,
fins al punt que, en el decurs d’uns anys, la “nova” va dur la mecànica
d’aquesta, la “vella”, quedant la caixa en reserva. Al fer Roco les seves 9100
( al 2009 ) aquesta segona Jouef va recuperar la seva mecànica i va eixir
ràpidament, i la present 9120 va tornar a tenir la seva identitat i equipament,
prèvia restauració. Roco va reproduir-la també en versió moderna mono color,
amb una perfecció de detall i capacitat de tracció fora de tota queixa. També
feren desprès una versió origen, 2 colors i caixa modificada.
En el test d’explotació, aquesta veterana 9120 no ha sigut capaç de moure el tren a la mínima rampa, rodant sense problemes aïllada o carregada en horitzontal. De nou el tema anells adherents : de fet, amb més de 40 anys de “bons i lleials serveis”, segons el tòpic francès de les jubilacions o acomiadaments, ja li calia un canvi; s’han posat uns Fleischmann ref. 54-4009. Cal estat aprovisionat de totes les mides de les marques que els tenen en catàleg, i emprar-los a discreció. La millora és espectacular, més de 100 gr. d’adherència estàtica a la prova dinamomètrica. Missió acomplerta.
|
Inventari |
MM-89 |
|
|
Locomotora i Marca |
BB-8257 |
ROCO |
|
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
|
|
Referència |
4157D |
|
|
Modificada T/C |
No |
|
|
Motor i Sistema |
Central |
Tracció total, 2 cardan de
molla i vis sense fi |
|
Volants Inèrcia |
No |
|
|
Pressa de corrent |
8 rodes |
Làmines interiors |
|
Anells Adherència |
2 |
|
|
|
|
|
|
Compra |
03-1985 |
|
|
Preu origen/actual |
5805 pta |
115 € |
En l’anterior grup parlava de les “BB-petites” de la SNCF com una gran nissaga; i n’esmentava el inici i el final. Doncs aquesta BB d’ara n’és el final, la culminació d’un projecte antic però eficient per màquines lleugeres, aptes a les mercaderies i no a córrer massa, i amb bones adherències per massa concentrada.
Bogis de
gran envergadura, acoblats, i que ocupen tota la llargada de la caixa; 4 motors
amb suspensió simple, aparellatge de reòstat ventilat de lo més tradicional, i,
també, capacitat de comandament múltiple per tenir unitats de tracció capaces
d’arrencar qualsevol tren.
171
unitats construïdes després d’un prototip indicat BB-8001 ( la sèrie és BB-8101
a 8271 ), amb aparença externa idèntica a la sèrie. D’origen amb el discret
verd fosc 301, arribaren a rebre la decoració “béton” gris clar i taronja, i
finiren algunes d’elles fent maniobres a les grans estacions de Paris (
remuntat de composicions pesades ), sota l’estrambòtic i breu invent de
numeració BB-80000.
Una UM de BB-8100 amb una càrrega pesada travessa l’estació d’Aix-les-Bains, a la Savoia, amb una poc oportuna ombra d’andana. Ferralla cap a Itàlia probablement. No podia esperar més aproximació per què me’n venia un altre pel clatell.
Roco,
després de les BB-300 ex. PO i altres BB-4100 ex. Midi, abordà aquesta petita
imprescindible BB-8100, que comparteix mides principals ( i xassís ) amb les
anteriors. Ha anat fent-ne versions al llarg dels anys, i se’n reediten enguany
com a resposta al fet que Piko la treu també ja. Cal segar l’herba als peus del
competidor.
El
producte comparteix característiques tècniques amb la BB-346 que ha sortit
abans, no cal doncs repetir-ho tot; el funcionament és adequat amb la màquina
real, o sigui, velocitat més aviat lenta però un gran poder arrossegador, sense
que s’ofegui el motor ni patini per fluixa adherència. Un tresor per
l’explotació maquetista, penso jo. El model duu als frontals els connectors
“Khéops” de comandament múltiple, que no era d’origen en les reals i s’anà
implantant. Les versions més antigues no els tenien, doncs, i solien dur de
color roig els marcs de les finestres frontals i dels ulls de bou laterals.
Roco ha previst tot això en les variants del seu producte.
A la
realitat era habitual veure-les en doble, amb trens de tonatges molt elevats, i
no era estrany que en l’època de transició n’hi hagués una de cada color : verd
fosc una i gris ciment i taronja l’altre ( situació que puc reproduir amb les
meves ).
Dins el
món H0, a part del “combat” actual Roco i Piko, també n’hi hagué altres : la
feu Hornby-AcH0 als anys 60, quan la marca anglesa desembarcà al continent amb
un assortiment de tren francès; també Rivarossi va fer la seva, a una escala
poc rigorosa i amb el motoret vertical ( dit “molinet de cafè” ) que imprimia a
la màquina una velocitat de mil dimonis només girar un xic la maneta del
regulador; ho dic per experiència pròpia, la vaig tenir ( MM-28, de les absents
).
A N N E
X : L ‘ E S C L A T D E
L A V. P. C.
Abans,
els articles presents en el catàleg anual de les marques, estaven disponibles
en general, hi havia quelcom que s’anomenava “magatzem”, tant a la seu de la
marca com als importadors locals, i les tirades d’una referència eren enormes,
milers i milers d’unitats, i l’article estava en disponibilitat i en llista de
preus força anys. Però calia que el comerç de proximitat estès aprovisionat de
tot, cosa sovint impossible.
Ara,
“magatzem” ha esdevingut una aberració econòmica, no existeix rés de lo que hi
ha en catàleg ( si n’hi ha ), i les tirades es fan en dosis quirúrgiques,
gairebé sobre demanda per encàrrec. De fet, el meu proveïment cada vegada
inclou menys “novetats”, perquè em revolto contra això d’haver d’encarregar en
ferm quelcom no vist i sense ni idea de quan sortirà ( 3 anys, 4 ? ), ni quin
serà el preu final ( comptar un 30% més per cada any que trigui en sortir ) : sóc
un consumidor amb drets ! M’adreço més al
mercat de segona mà, on es troba de tot i en bon estat si hom si fixa un xic, i
havent-hi estris de venda presencials ( “mercadillos” ) o virtuals, via web,
suficients i potents, i sobre mercaderia disponible ara i ja, no futurible.
Així
doncs, per canalitzar el meu potencial de compra i de formació de la meva
col·lecció molt basada SNCF, en les primers anys 80, i animat pels anuncis que
veia en les revistes del ram que tenia mensualment ( Loco-Revue i/o Rail
Miniature Flash ), vaig provar l’experiència VPC. El contacte era per carta (
si, si, allò que hi havia abans on s’enganxava una estampeta amb la cara del
Cap d’Estat .... ), i el meu coneixement del francès m’ho facilitava.
Així, va
arribar al 1983 el descobriment d’un senyor vienès, que també s’anunciava en
nom del comerç de joguets de la seva senyora. Molt simpàtic, intercanviàvem
cartes en francès, fotos, postals, etc..., com a bons aficionats; i li passava
comandes dels materials de les marques austríaques ( Roco, Liliput ) de les
quals estava ben dotat. El sorprenent és que enviava el paquet via postal sense
haver fet el pagament, m’ho fiava, i era amb rebaix de taxes a través de no sé
quin concepte, i jo feia el gir postal “a posteriori”. Això si, calia pagar una
taxa de la duana local al recollir el paquet a l’oficina de Correos, però no
era en tots ni de massa import, en prous feines un 5% del import consignat.
Vaig fer-li nous clients en el meu cercle d’amics i em deia que estava sorprès
per la fidelitat, serietat i consistència del seus clients “espagnols”, que
érem millors que els francesos als que s’adreçava el seu inicial anunci.
Però
l’entrada d’Espanya al Mercat Comú al 1986 va canviar les condicions fiscals i
el nostre amic vienès es va veure obligat a restringir aquestes operacions.
Així ens ho va comunicar a manera de comiat. Ho comentem a voltes amb els
amics, potser també va haver-hi un tall de subministrament per part de la firma
quin importador a l’Estat podia haver detectat aquesta competència i es podia
haver queixat a la marca. Sigui com fos, “Auf Wiedersehen Hr. A.M. !”
Del 85 al
87 també vaig fer vàries comandes a CLAREL, notable establiment parisenc, ben
aprovisionat de totes les marques amb material SNCF ( Lima, Jouef, Roco ), i
tot va anar magníficament. Comanda per carta, factura pro-forma, pagament gir
postal previ, i recepció paquet amb “etiqueta verda”, que a voltes venia gravat
lleugerament per duana i a voltes no. Ja hi havia fet una visita presencial al
1981 amb compra de productes artesanals ( RMA, Europolitrains, France-Trains )
introbables fora d’allà.
Anys més
tard, ja amb Àustria també dins la CEE, vaig tenir VPC amb un comerç de Linz,
que també va funcionar molt bé molts anys. I així aniria detallant de manera ja
pesada fins al temps actuals, ara que el meu proveïment principal ve d’unes
poques firmes que em fan bons tractes, siguin alemanyes, franceses o italianes.
Sense menysprear les del país, encara que només toquin el material local, que,
un cop passat el “boom” del primer decenni d’aquest segle, ha esdevingut molt
més rar i amb poques autèntiques novetats ( per no dir cap ni una ).
Material RENFE de la meva col·lecció circulant per la maqueta social d’Asvicaf
E P I L
E G
Han
desfilat d’una manera o altre les 90 primeres locomotores de la meva col·lecció
H0 per aquest blog sota aquesta etiqueta temàtica.
Em faria
encara més pesat si continués amb aquest tema, ja que, hi ha força més material
a partir del número MM-91 ( any 1985 ) fins a l’actualitat ( any 2020 ), 35
anys; potser podria esdevenir un altre format amb presentacions més dinàmiques
analitzant algun tema concret del modelisme. Ja ho veure’m.
Total,
m’ha servit per valorar més el que tinc, a voltes semi oblidat, i a copsar un
cert enyor per algunes peses venudes prematurament. I, certament, des del
començament d’aquest treball, ja n’he recuperat algunes de les absents : no és
la mateixa físicament, però sí la mateixa referència i marca; en general
presenten un estat nou, perfecte, potser millor fins i tot que la que va sortir;
sempre a preus d’ocasió, no accepto especulacions ni fantasies.
