LA COL•LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – QUART LOT I PRIMERA PEÇA

A punt el quart lot o lliurament d’aquesta sèrie de presentació de material.

Seguint amb la dinàmica engegada en els treballs precedents, ara són les màquines quin segon cicle de revisió s’havia produït en els anys 2005, 2006 i 2007, les que es sotmetran al test i a la presentació en les següents entrades : són 13, i no hi ha cap descobriment de marca nova, si no continuïtat. 

Les decoracions i coloraines comencen a diversificar-se, però lluny encara del “circ” actual, quelcom grotesc per excés de publicitat i pel·liculatge fàcil, i per l’empremta dels “creatius” totalment aliens al coneixement i al món del ferrocarril.

 

Els famosos “cocodrils” comencen a treure el “morro” per aquesta sèrie ....

També hi ha “vapor” : una més de la preuada col·lecció francesa de Jouef i una Roco molt coneguda i de gran qualitat ....

LES ABSENTS ( II )

Segon recull, tot seguit : les fotos són meves, de la peça realment venuda, si l’operació s’ha fet en portals d’Internet, ja que llavors és obligat el tema fotogràfic. En altres casos, de vendes més antigues per altres vies, he cercat la foto d’una peça del mateix model i referència, explorant la xarxa.

 

INVENT.	MATRICULA	MARCA	REFER.	ALTA- BAIXA	DESTI
MM-29	CC-72001	JOUEF	8571	1979-2016	Venda
MM-30	E-656-023	LIMA	8064L	1979-1995	Venda
MM-31	BB-7201	ROCO	4199A	1979-1990	Venda
MM-33	1601	LIMA	8533L	1980-1983	Venda
MM-41	BB-15006	JOUEF	8345	1980-1987	Desballestada
MM-47	110-147-6	ROCO	4135A	1981-2020	Venda
MM-48	BB-17029	JOUEF	8354	1981-2015	Reserva T/C
MM-51	Re4/4-11156	JOUEF	8856	1981-1990	Venda
MM-53	01-111	ROCO	4119A	1981-2013	Venda
MM-57	CC-21001	LIMA	8047L	1982-1999	Venda
MM-58	Re6/6-11604	LIMA	8051L	1982-1988	Venda
MM-62	BB-12079	JOUEF	8334	1982-2003	Venda
MM-63	BB-25184	LIMA	8104L	1982-2009	Venda
MM-65	TGV-23031	LIMA	1095L	1982-2000	Venda
MM-67	CC-21004	JOUEF	8442	1983-1983	Venda

 

MM-29

Aquesta diesel SNCF, model fet com falsa CC, a la moda del moment, es va substituir per una Roco de tècnica més recent, també amb el detall de la petita finestra de cabina que tenien les 20 primeres inicialment.

 

 

 

MM-30

Una clàssica italiana de Lima amb el motor “G”; es va vendre quan vaig tenir una de les noves, també Lima, però amb la mecànica moderna de motor central i tracció a 4 eixos, en les 2 bogis extrems. Posteriorment també la Roco ha arribat a la col·lecció.

MM-31

La mateixa història : Roco inicial, amb cardans de molla i cabines cegues : es va reemplaçar per una nova realització amb tècnica moderna, primer de Roco i més tard també la de LsModels. També aquesta 7201 tenia els fars gravats fora mides i pantògrafs poc reals; ho esmenaren després.

 

MM-33

En aquells anys de total penúria renfera, Lima ens sorprengué amb aquesta ALCO, marcada 1601; model simple amb motor “G” i detalls corresponents a una Alco DL-500 australiana que feien per aquell mercat; entre altres duia el mecanisme de recollida de “bastó pilot” i uns “buffers” massissos i la reixeta llisa com la “Marylin” 1615. Més endavant referen el model amb detalls més adients a les nostres. 

MM-41

Màquina Jouef d’una estètica molt acurada, amb un pintat metal·litzat, brillant, però amb la nefasta mecànica de la gometa. L’he tingut en 2 ocasions i me’n he acabat desfent. Una per desballestament i l’altre per venda. Fins que he tingut l’actual peça LsModels que acompleix amb totes les expectatives.

 

MM-47

Rés a objectar d’aquesta peça per justificar la seva venda. Roco clàssic i de qualitat, modelisme i funcionament impecable. La raó rau més aviat en una reorganització del parc d’aquestes 110 i 140 que vaig fer en cert moment, quan ja hi havia models Roco i Piko equivalents, més moderns i digitals.

 

MM-48

Petita compacta Alsthom de Jouef, del mateix motlle i sistema de la BB-25531 MM-42 ja comentada. Model millorat personalment als T/C afegint detalls mancants. Què passa ? Doncs que Hornby n’ha fet un nou model actual, amb el poc encert de posar-li el mateix número 17029 : com si amb 105 reals  no n’hi haguessin altres a triar. Aquesta ha quedat en reserva.

MM-51

Incursió de Jouef al rendible mercat suís. Escala exacte ( la Fleischmann de llavors era enorme ), bon gravat i aspecte. Però pantògrafs terribles i la mecànica de motor inclinat molt fluixa. Tot plegat, va quedar substituïda per les HAG ( a la que vaig poder tenir-ne alguna ) i les Roco actuals. Però l’enyoro, era bonica !

MM-53

I aquí sí que l’enyor arriba a cotes altes ! Com vaig poder vendre aquesta peça ? La meva primera vapor Roco famosa i grossa, i de funcionament impecable ! Es va substituir per una altre 01 Roco més moderna, i em vaig precipitar venent-la sense considerar el rol històric. A recuperar, però difícil trobar-ne una en perfecte estat.

MM-57

Comprada presencialment a Paris en uns grans magatzems que la tenien anunciada a Loco-Revue i a un preu de saldo : 99,- FF. El model es simple, fora de cota en alçada, evident. Es va vendre quan va sortir la mateixa CC-21001 en nou model Jouef, amb mides i mecànica perfectes.

MM-58

Mateixa fal·lera viatgera que la peça anterior. Vaig anar a Roma i vaig veure el Papa, si, però calia un record modelista. En una botigueta que vaig localitzar de casualitat va caure aquesta suïssa Lima. Model ja un xic millorat i que reprodueix un dels quatre prototips. No va sobreviure quan Lima va fer el de motor central, més fidel de mides i detalls, però no era el prototip 11604 ( reixetes diferents )

MM-62

Aquesta “fer à repasser”, del mateix motlle i sistema de la 13001 ( MM-21 ) ja analitzada, però en un altre color, caigué víctima de la nova Trix, de metall, que superava el tema mecànic i modelista amb escreix.

 

MM-67

Com corol·lari de les seves CC-6500, Jouef en derivà aquesta bicorrent que  realment heretava els defectes d’elles, però també tenia una estètica molt  enlluernadora. No va sobreviure molt temps a la col·lecció, i vaig modificar una de 1ª sèrie moderna Jouef per transformar-la a 2ª sèrie com aquesta. Hi hagué un kit francès per fer-ho .

MM-63

Els meus tallers T/C estaven actius, tant que transformaren la Lima 25175 visible a la segona foto en la 25184 “Savoye” visible a la primera. Però heus aquí que quan Roco va treure-la, exacte com cal, vaig vendre-la tirant per terra tot el treball fet i el interès històric i modelista desenvolupat. Increïble. Irrecuperable.

MM-65

Per seguir la moda, no podia mancar la flor i nata de la SNCF dels 80 a la col·lecció : el novíssim TGV Sud-Est. Era el model Lima primer, rama 16. A més havia ja estrenat el real. Però en cert moment vaig decidir no seguir per aquesta línia a tanta velocitat i vaig anar eliminant tots els TGV : aquest, el postal, el Atlantique ... i no han tornat !

 

PRIMERA PEÇA :

Inventari	MM-18
Locomotora i Marca	151-076-7	ROCO
Companyia i País	DB	Alemanya RFA
Referència	4132A
Modificada T/C	Si	Restauració a Origen
Motor i Sistema	Central	Tracció Total, 2 cardan de barra
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines Interiors
Anells Adherència	4
Compra	07-1978
Preu origen/actual	2485 pta	130 €

 

Segona peça ROCO de la col·lecció, també provenia de l’assortiment Röwa, i era molt diferent de lo que el fabricant de Salzburg establiria després com a estàndard de concepte de modelisme H0.

Per començar, xassís de plàstic; un gros motor central ataca els dos bogis per cardan de barra, sense molles ni volant d’inèrcia; dos enormes blocs de metall, amb buidat parcial interior, cobreixen els dues transmissions. Les 4 minúscules bombetes de la llum frontal van posades dins una prolongació plana dels blocs metàl·lics, amb plaques semi conductores planes tipus “pastilla”, per l’alternança blanc i roig. La caixa va retinguda al xassís per 4 llengüetes coincidents amb les 4 portes de cabina, el mig queda solt, i això provoca a la llarga un rebufat del vol de la caixa, evident. El pes es considerable, 450 gr., i el funcionament lent i potent, amb 6 eixos motors, 4 anells i captació per 8 de les 12 rodes.

Aquesta màquina ha sofert, des de 1978, un agitat pla de vida. En cert moment, a la Edat de la Reïna, va ésser desballestada per equipar amb la seva mecànica un kit d’una 7000 Renfe, que tampoc va reeixir molt temps. Arribat a l’època recent, he intentar recuperar-la amb el màxim d’elements originals, cosa difícil per l’irreversible modificació o destrucció d’alguns. La disponibilitat d’una Röwa d’ocasió, del mateix model, va permetre trasplantar alguns elements útils i necessaris.

Això és el que resta : caixa força despintada, o diríem “patinada”, per l’ús i manipulació intensa; el volat de la caixa, deformada, encara evident; pantògrafs pintats, no ho eren d’origen; llums no operatius per pèrdua de les “pastilles”, els dos cardan de confecció casolana encara que funcionals. Per serveis històrics tot plegat, però no per tibar un “Erzbomb” de 4500 tones de mineral, per això ja hi ha les Fleischmann o Piko a punt.

Un altre curiós element original no recuperat és el paper imprès a color, a manera fotogràfica, que cobria les 4 finestres envidrades de sala de màquines a cada lateral.

Les BR-151 sempre han estat en la producció de Roco, fins ara mateix : infinitat de versions i referències, amb nou gravat de caixa en cert moment, i, sobretot, amb l’evolució tècnica completa d’aquests 40 anys; tant és així que amb la mateixa referència d’aquesta, 4132, ja es feren aviat models amb xassís tot metall, transmissió per molles, etc...; altres més modernes o simples amb només 4 eixos motors, altres amb volants d’inèrcia i electrònica etc..., fins als nostres dies : un model paradigmàtic per la firma.

Per cert, a més de Röwa i Roco, tothom ha fet les seves BR-151 : Lima ( època motor “G” ), Märklin, Trix, Fleischmann, Piko ( el més recent arribat ), etc...; en tinc vàries, i per a mi, el vehicle real, és una preciosa màquina, d’una bellesa racional i sòbria, i tinc una debilitat especial per les CC ( causa perduda actualment ) de mercaderies, potents i elegants, de dissenys clàssics com aquesta.

Al real, 170 exemplars es construïren des de 1973; d’origen, la meitat foren verdes i el canvi a beix i blau turquesa afectà a l’altre meitat de construcció; després vingué el roig oriental amb ”pitet” blanc i finalment el roig de tràfic, i en aquesta ultima versió ja se’ls canvià a pantògrafs d’un sòl braç. Actualment, en corren encara un bon grapat per compta d’operadors privats en rutes internes alemanyes.