FITXES MM-8-45-54 : VAPOR JOUEF

 

Inventari	MM-8
Locomotora i Marca	140-C-231	JOUEF
Companyia i País	SNCF	França
Referència	8282
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	9005	Politges amb Goma i Vis Sense Fi
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	6 rodes	Làmines i Fil Interiors a les Rodes Motores
Anells Adherència	2
Compra	07-1975
Preu origen/actual	910 pta	82 €

La 140-C, o atenent a la seva procedència État, la 3-140-C, és una màquina de mida mitjana amb vocació mercaderies, usada en la xarxa Oest i també escampada per altres indrets del territori hexagonal en el seus darrers anys. Tant és així, que varen cloure l’època del vapor a la SNCF junt amb les modernes “americanes” 141-R. Però aquest mèrit no els hi atorgà l’empresa estatal si no que vingué de les llogades a la CFTA, un grup privat que explotava serveis ferroviaris de caire secundari a l’Est de França, al voltant de Troyes i Gray.

El model de Jouef és força antic, i així cal jutjar-lo : modelisme encara poc afinat vist el que es feu uns anys després. Pocs detalls, encara que mides correctes i distribució de bieles completa i funcional ( però de brillant metall brut ).

Duu un sol far frontal, a sobre la tapa de la caixa de fums; això valdria per l’època État però no gaire per la situació SNCF final, que seria amb 2 fars potents damunt la travessa de topalls. Però sembla clar que van anar a lo fàcil per fer-lo funcional.

A dins, el motoret de 5 pols clàssic ataca el darrer eix motor de la màquina per un parell de politges amb la coneguda goma elàstica i un vis sense fi. Tot plegat fràgil, poc eficaç i font de problemes garantida. A més, la peça ha tingut molta manipulació i està força “tocada” : les laminetes de pressa de corrent no estan pas senceres i alguna reemplaçada amb tècnica d’estar per casa; també en cert moment vaig dotar-la de presses de corrent al tènder, amb llast, i amb dos fils de connexió. Tampoc fou un  sistema definitiu i es desmuntà.

I té l’honor d’ésser la meva PRIMERA VAPOR de la col·lecció, el que li dóna un rol històric que cal salvaguardar.

Aquesta màquina, farà uns anys, interessà a un altre fabricant H0, que fou Liliput, ja en la seva etapa sota control de Bachmann. En feu un bonic model amb qualitat quasi actual, en vàries versions de color i numeració, etc....; però no va agradar als senyors gals, que el condemnaren sense pietat. Potser per unes rodes amb massa pestanya ? o algun altre tema menor, en sembla. No l’he tingut, ara és difícil de comprar d’ocasió, ja que el fabricant no en feu més sèries, en vista de l’èxit obtingut. 

En el darrer test, ha quedat clar que li cal una intervenció tècnica per poder entrar en servei encara que sigui d’una manera limitada, que tampoc se li exigeix més; l’eficàcia de la goma ha quedat reduïda a quasi cero i cal canviar-la; també he de cercar material sobrant de kits per dotar-la d’unes noves presses de corrent, ja que només funcionen les de 2 rodes de les 6 totals, les 2 que van amb un fil de llautó recolzat a la llanta. Queda en “reparació diferida”, RD segons la terminologia SNCF !

Resta per dir que Jouef, en cert moment posterior a l’adquisició d’aquesta peça, va proposar una altre 140-C, modificada amb escalfadors ACFI, i amb el tènder alemany gros de la 150-X ( la següent en aquest text ); això esdevingué a la realitat en els darrers anys d’exercici per algunes; primer el motor restà ala màquina, més endavant el varen posar al tènder etc...; n’hi ha de tots colors.

 

 

Inventari	MM-45
Locomotora i Marca	150-X-29	JOUEF
Companyia i País	SNCF	França
Referència	8265
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	9005	Engranatge i Vis sense Fi, al Tènder
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	4 rodes	Làmines Interiors als semi-eixos aïllats Tènder
Anells Adherència	4
Compra	11-1980
Preu origen/actual	4860 pta	183 €

 

En l'inici d’aquells anys 80, Jouef surt a conquerir el rendible mercat alemany. Al menys això és el que sembla amb aquesta peça i altres que seguiren. Sembla que no ho aconseguí pas de cap manera.

Ja vaig dir en un altre lloc que les 150-X de la SNCF són màquines del model alemany BR-44, de tres cilindres, de forta càrrega per eix, i que estaven amb la comanda feta a l’industria francesa per part de la potència ocupant quan esdevingué l’alliberament. La construcció seguí i es completà, lliurades a la SNCF ( i possiblement finançades a compta de les reparacions de guerra ). 226 màquines en total, un gruixut contingent nou i de provada qualitat, per serveis de lo més pesat !

Aleshores, sembla lògic el pla de Jouef de desenvolupar aquest model tant per la versió francesa ( 150-X, sense pantalles lleva fums, verd i negre ) com alemanya ( BR-44, pantalles Witte, negre i roig ). El que passa es que el model BR-44 ja estava fortament representat per altres fabricants alemanys clàssics, i algun d’ells ja en derivava la versió francesa tanmateix.

Total : la peça és de bona qualitat de detall, presència notable, tot i que animada pel clàssic tènder motor de la marca però ja sense el sistema de les corones dentades, si no amb un engranatge recte i un eix longitudinal curt amb els vis sense fi per fer girar les quatre rodes del bogi de darrera. Essent una construcció tot plàstic evidentment. Jo n’estic content tot i així, i no tinc cap altre 150-X de les proposades pels alemanys, tampoc la més recent i perfeccionada que ara mateix comercialitza Roco.

 

La peça té un defecte de fabricació que justificaria refusar-la si me n’hagués adonat a temps : per un costat, el lateral del tènder té un sector amb la pintura sense lluïssor, el que vol dir que la varen dipositar a la capsa de porex sense un assecat complet, i per la pressió del seu pes va quedar gravat. S’aprecia només a contrallum.

Una llengüeta amb dos pols de pas elèctric comunica màquina i tènder; però és només per alimentar el llum frontal de la màquina ( 2 fars ), no pas per millorar la captació de corrent a través de les rodes acoblades.

A la maqueta, acompleix el programa de manera justeta : pateix d’adherència en una de les rampes, al voltatge mínim estàndard; és clar que mai s’han canviat els 4 anells i potser caldria ja fer-ho. Però augmentant el voltatge se’n surt encara prou bé, tot i que no és a la realitat una locomotora per grans velocitats.

 

 

Inventari	MM-54
Locomotora i Marca	232-U-1	JOUEF
Companyia i País	SNCF	França
Referència	8249
Modificada T/C	Si	Canvi de Sistema de Transmissió
Motor i Sistema	9005	Eix Vertical i Corones Dentades Angulars
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes	4 al tènder, 4 a la màquina. Làmines interiors.
Anells Adherència	4
Compra	11-1981
Preu origen/actual	5950 pta	194 €

 

Ja tenim aquí a “La Divine”.

Així es coneixia a la 232-U-1, el prototip autèntic “cant del cigne” del vapor francès. Prototip que anava precedit per uns pocs altres semblants però que no tingué cap continuïtat de sèrie construïda.

I és que, a finals dels anys 40, a la SNCF sembla que hi havia dos equips que treballaven per separat : un d’ells, encapçalat per Mr. Marc de Caso, amb un important bagatge com a enginyer de prestigi de la Cia. del Nord, que enllestia aquests “non plus ultra” de la tècnica del vapor, amb els màxims progressos del moment. Per altre costat, un segon equip comandat per Mr. Louis Armand, de semblant prestigi, es decantava per la implantació de la tracció elèctrica a freqüència industrial 50 Hz. a tot el Nord i Est del país, territoris no tocats per les catenàries de corrent continu. Queda clar qui va guanyar.

En restà per admiració de les generacions futures aquesta espectacular màquina, que s’exhibeix al Museu del Ferrocarril de Mulhouse com a peça destacada.

Jouef va voler també marcar territori proposant aquest model, i també potser refer la seva economia : el preu ja va fer un esgraó considerable cap amunt, adient amb la categoria i espectacularitat de la peça, amanit també per un estoig enorme d’aspecte sumptuari, retolat “Prestige”, per justificar tanmateix la cota econòmica del producte.

 

El nivell de detall és bo, sense dubte; i ho va completar posant en el tènder una nova mecànica més silenciosa, a base del mateix motoret en posició inclinada i atac directe a un eix, com ja estava fent amb les petites elèctriques Alsthom compactes. Doncs mala cosa, ja que la capacitat tractora de tan senyalada peça en patia de manera  considerable i se’m ofegava a la mínima pujada amb càrrega d’exprés com cal !

Així doncs que vaig comprar una altre vapor Jouef, el model d’iniciació 231-C, que, per cert, tenia un tènder de mida semblant i amb el clàssic sistema de corones dentades, i vaig fer el canvi del sistema, mantenint la carcassa. Prefereixo una capacitat de tracció adient encara que elevi el nivell sonor. La resta va sortir per venda, com una màquina barata d’iniciació amb la mecànica silenciosa !

Tot i així, la millora de tracció no és espectacular, però si que ha remolcat un exprés adient de 5 cotxes, tot i forçant un xic el voltatge en els punts crítics on pateix també d’adherència. Encara que hauria hagut de treure una composició dels recents sets  LsModels “Express Nord” o “Rapide Nord”, per escaure’s del tot, millor en les versions SNCF prèvies al marcatge UIC. La màquina real s’emprà a la regió Nord, quina línia ràpida Paris-Lille, sense massa desnivells, fou l’ideal per ella. A córrer.

També porta connexió elèctrica entre màquina i tènder, i, a més del llum frontal, sí que recull captació de corrent de 4 de les 6 rodes de gran diàmetre, amb làmines internes; no ha de patir per les petites interrupcions de via no conductora ( cors d’agulla o de travessia no polaritzats ).

Ningú més ha gosat proposar en H0 aquest model, llevat el llautó oriental de col·lecció d’alta gama. I, per cert, mai reproduïdes industrialment les 7 màquines precedents a aquesta, també amb una estètica semblant encara que, tot i carenades, sense una recerca de disseny tant desenvolupada : les 232-R ( 3 ) i les 232-S ( 4 ).