En aquest
punt de la narrativa cal abordar un tema determinant, que esdevingué cap al
començament dels anys 80 : LIMA comença a innovar en les mecàniques i en el
nivell d’acabat dels seus models motors. Ja era hora !
Primer
varen mantenir el prolífic motor anular “G”, però posant-hi una cascada nova
d’engranatges, amb més reducció, o sigui, amb un nivell més de reducció. En
deien models de “Super Tracció”, marcat així als catàlegs, i els que mantenien
el sistema vell eren “Alta Velocitat”, que de fet, eren els TGV i algun altre
ràpid a la realitat. La millora s’acompanyava d’una millor cura en la
decoració, rodes brunyides, pantògrafs captadors opcionals, pintat de marcs de
finestres platejats etc..., tot plegat d’un efecte estètic notable, tot i
mantenir els excessos de cota d’alçada propis de la mida de rodona del motor.
Les dues
elèctriques franceses que segueixen pertanyen a aquest estat.
Inventari |
MM-83 |
|
Locomotora i Marca |
BB-9218 |
LIMA ( origen BB-9283 ) |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Referència |
8166L |
|
Modificada T/C |
Si |
Baixat de Caixa, GRG i
Canvi Identitat |
Motor i Sistema |
Anular |
Transmissió “Super
Tracció”, 1 bogi motor |
Volants Inèrcia |
No |
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Làmines als eixos, bogis
alternats |
Anells Adherència |
2 |
|
|
|
|
Compra |
08-1984 |
|
Preu origen/actual |
295 FF |
116 € |
Inventari |
MM-84 |
|
Locomotora i Marca |
BB-9231 |
LIMA |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Referència |
8158L |
|
Modificada T/C |
Si |
Baixat de Caixa |
Motor i Sistema |
Anular |
Transmissió “Super
Tracció”, 1 bogi motor |
Volants Inèrcia |
No |
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Làmines als eixos, bogis
alternats |
Anells Adherència |
2 |
|
|
|
|
Compra |
08-1984 |
|
Preu origen/actual |
300 FF |
118 € |
He
aplegat aquestes dues peces en un sòl apartat ja que tenen una història comú;
son del mateix tipus i marca, i es compraren ensems.
En aquell
any 84 era difícil adquirir LIMA; la marca havia fet les millores esmentades,
s’havia aplicat de valent a la conquesta del mercat francès, però no era
importada amb regularitat al país, i menys els models d’interès francès; el
magatzem del Principat tampoc tenia molt assortiment, i la compra VPC encara
era embrionària. Així que, amb l’ajut d’un amic d’afició amb més coneixement
viatger, vaig descobrir Perpinyà i les seves botigues de modelisme.
Comerç de
joguines “Electra”, al centre, amb assortit racó de modelisme de tren, i, a la
ciutat alta, rue des Lices, “Le Ferroviphate”, botiga especialitzada i ben
dotada de totes les marques amb producció SNCF. Dues visites, i a la segona van
venir aquestes dues LIMA del model renovat “BB-MTE” sèrie BB-9200, transmissió
“Super Tracció” i més fins acabats. I a un preu no gens menyspreable, però o
això o rés, i calia provar.
Més
endavant, al 2003, quan ja tenia mitja dotzena d’aquestes LIMA model “BB-MTE”,
i inspirat per un memorable article de “Voies Ferrées” ( num. 28, de 1985,
Bernard Canet transforma 13 d’aquestes BB diferents ), vaig escometre un
projecte de baixada general de caixes : calia alliberar les retencions,
rebaixar un xic la coberta plàstica del motor per la part alta, estampir a dins
i fixar unes noves cales de retenció; el resultat estètic valia la pena, ara
eren “comme-il-faut”.
Foto de catàleg de la 9283 : bogis molt detallats, però excés d’alçada de muntatge evident.
Aquestes
dues passaren aquesta intervenció, però la BB-9283, la primera, de versió
clàssica verda amb faldons retallats, vaig voler diversificar-la perquè ja
tenia alguna Roco en aquest estat; així que, a més de la cota, va sofrir un pas
per “GR+” amb incorporació de travesses frontals reforçades, fet que a la
realitat es feu només en 8 d’elles ( les 58,68,64,89,48,69,51 i 18 );
lògicament, li calgué un canvi d’identitat, prenent el número 9218, a base dels
grafismes en relleu sobrants de les “Corail” de Jouef, retallats adequadament.
Foto :
diferència entre les travesses de topalls originals ( la 9231 fons ) i
modificades ( la 9218 davant ) : sobresurten 24 cm. més per poder encabir
l’hipotètic enganxall automàtic europeu, que es pregonava en cert moment.
Com a
millora evident en elles, un nou gravat de bogis molt detallat i espectacular;
tant que inclou els motors, encara que situats en el pla exterior a les rodes i
no a l’interior ... va caldre pintar de negre aquests elements per donar-los
sensació de profunditat !
En la
meva intervenció, a part del baixat de caixa, també vaig incloure refeta de la
línea de sostre, un extrem amb elements realistes d’enganxall i mànegues, i
retocs de decoració variats.
La
tracció ? Si, millor que abans, no tant
ràpides i més adherents, però encara a força distància de les capacitats d’una
Roco, per exemple, amb la seva funció completa a totes les rodes. Calia doncs
que LIMA fes un nou pas mes enllà .... i el feu aviat.
La
BB-9231 duu una decoració especial i única, signada, com no, Paul Arzens; abans
de la moda “tout béton”, la SNCF va testejar altres decoracions; s’escolliren
dues BB-9200 per fer de “conillet d’Índies”; aquesta 9231 a base de gris clar i
verd, i la 9288 a base de dos tons de gris, amb el mateix dibuix; ambdues amb
el “cap de vaca” frontal de groc de visibilitat; no reeixiren a la resta de la
sèrie; però estranyament, sí ho feren a les germanes petites BB-9400 “Vespa”, a
les que s’aplicà massivament aquest tipus de decoració, però amb base color
marró i no verd. També s’aplicà sense èxit a dues BB-16500, amb base verd una i
marró l’altre.
Model LIMA de la 9231 abans de les transformacions T/C.
Lima, en
aquesta tongada de producció, va fer les dues 9200 “Arzens”, però no he tingut
mai la gris + gris 9288. També hi havia una roja “Capitole” i una ”Corail”
diferent de la de Jouef. Roco si ha fet la 9231, la gris i verd, però en una
sola tirada que ara es “carn de col·leccionista”; no ha fet la 9288, que
sàpiga.
En les
fotos següents, la parella al treball amb la mateixa composició de cotxes USI;
si bé la 9231 s’ha portat correctament a la primera, en canvi la 9218 ha costat
més fer-li tibar el mateix tren en la pujada més forta, potser per excés de
lubricació; de totes maneres, malgrat la nova reducció, el pes lleuger de 300
grams i l’adherència minsa de 35 grams en estàtic no són garantia d’un
funcionament com cal.
.
ANECDOTARI :
Aquelles
breus estades a Perpinyà, a part del tema ferroviari a escala real o reduïda,
varen servir per prendre contacte amb el català del Nord, encara ben present al
carrer, al tren o a les botigues; renoi, quin vocabulari ! barreja o invasió
clara del francès, sort que el conec,
per desfer l’entrellat ! Que recordi : “Li faré una remesa” .... = descompte (
“remise” en francès ) : “Sóc retretat” ..... = jubilat ( “retraité” en francès
) etc...
Hi anava
en tren, i vaig tastar el “Catalan-Talgo” i els canvis de tren de Port-Bou i
Cerbère. Cap problema a les duanes llavors encara vigents.
També
vaig ser-hi un Divendres Sant, amb l’espectacle de la “Processó de la Sanch”, i
recordo la forta impressió de tot el barri vell ( Sant Joan, Sant Jaume ) pres
pels CRS de la “Sûreté”, no sé si per conflictes racials o per què ( barris amb
força presència de població barrejada àrab i gitana ).
Inventari |
MM-90 |
|
Locomotora i Marca |
Re4/4 II- 11112 |
LIMA |
Companyia i País |
SBB-CFF |
Suïssa |
|
|
|
Referència |
8156LP |
|
Modificada T/C |
No |
|
Motor i Sistema |
Central |
Cardan i Vis sense Fi,
1 bogi motor |
Volants Inèrcia |
No |
|
Pressa de corrent |
4 rodes |
Làmines a gola interior
rodes mateix bogi |
Anells Adherència |
4 |
|
|
|
|
Compra |
07-1985 |
|
Preu origen/actual |
6255 pta |
125 € |
Aquesta
petita i famosa BB suïssa representa el primer model on LIMA “acata” ja
definitivament el sistema tècnic en locomotores H0 imposat per ROCO uns anys
abans i ara implantat de manera general, essent poc probable un altre sistema,
per ara.
O sigui :
xassís massís bloc de metall, on van inserits els bogis i el motor, aquest
posat longitudinalment, amb transmissió a base de barra de cardan, i vis sense
fi al cap del bogi per fer baixar el moviment cap als eixos amb engranatges
rectes. Amén.
Tot i
aquest “acatament” necessari per un funcionament fi, silent i potent, recurs ja
ben demostrat, LIMA comença fent tracció només a 1 dels dos bogis, o sigui, el
motor té sortida de moviment per un sòl costat. Això pot semblar obligat en
aquesta màquina en concret per la seva mida petita, però cert és que, ensems,
va sortir una BR-120 del DB, prou llarga, també amb unilateral. M’avanço a dir
que poc després ja totes les noves eren de transmissió bilateral, i fins i tot
ho era la següent remesa de les BR-120.
Els
motors foren variats, en aquesta primera etapa; recordo els “SME” italians i
els “Bühler” alemanys, després ja aparegueren els orientals.
El funcionament,
ho certifico, realment espectacular, quina diferència amb els sistemes de motor
“G” !; de fet, al nivell de Roco; rés estrany emprant el mateix esquema motor.
Però, a
més de la mecànica, el salt més important és que els models deixen de tenir la
filosofia de “joguet”, amb els seus excessos d’alt de muntatge, i entren en el
rang del modelisme ferroviari de la millor mena : detalls de sostre, pantògrafs
de metall i captadors, decoració exacta i acurada, mides perfectes incloent-hi
alçada, interiors i cabines representats
etc....
Vaig
descobrir aquesta petita innovadora en una visita rutinària al comerç del
carrer Pelai, i, desitjós de provar-la, ja me la vaig endur tot i que el preu
era elevat. No vaig poder esperar un viatge pròxim als Pirineus o una comanda
per VPC, que, llavors al 1985, ja començava a funcionar amb diversos comerços
estrangers de preus més “europeus” i que tractaven de manera completa els
assortiments d’aquesta marca.
La màquina real, es la clàssica Re4/4 suïssa de 2ª generació, amplament coneguda i reproduïda en H0; sèrie molt nombrosa, els seus números de matrícula van del 11101 a 11397, incloent en aquest tram algunes de 3ª generació, iguals però amb relació diferent d’engranatges. Però potser no és tant conegut que les 55 primeres, com aquesta, són quelcom diferents, amb 1 sòl pantògraf, romboïdal o de braç únic, i una mida de llargada quelcom inferior.
8 d’aquestes
55 primeres, amb números saltejats, al 1973 van abandonar el verd tradicional i
varen vestir aquesta atractiva decoració taronja i gris clar dita “Swiss
Express”, que amb enganxall automàtic inclòs s’harmonitzava amb les
composicions en bloc de cotxes dits unificats tipus-III de servei interior suïs
: quina meravella de tren, 14 cotxes el més sovint, i amb harmonia cromàtica
total !
Mala
qualitat de foto però valor de testimoni. I es que amb aquelles llargades de
tren cal anar a cercar la màquina a l’extrem d’andana i no s’arriba al davant. Lausana.
25-06-1982. Foto CC7601.
Els
“Swiss Express” feien amb horari a cadència de 2 hores l’artèria umbilical
Est-Oest de Suïssa, per la zona plana on viu la major part de la població, de
Rorschach a Ginebra, servint Sankt-Gallen, Zürich, Berna, Lausana, etc..; alt
nivell de confort si no fa un dia massa calorós ... i ho dic per què vaig
passar-hi una calor espantosa en un dia excepcional d’estiu entre Berna i
Ginebra, al 1982; els equips de climatització no estan preparats per aquesta poc
freqüent circumstància, en un país mes aviat fred.
En
modelisme H0, ho teníem fàcil : Liliput produïa els esmentats cotxes, en un set
de 5 amb 2 segones, 1 primera, 1 mixt de cua amb primera i furgó, i un
restaurant. Només calia enganxar-hi aquesta màquina, que algú la fes. És una de
les meves primeres composicions estàndard formada, real encara que escurçada en
numero de cotxes i que encara trec de tant en tant a passejar.
La Re4/4 II es passeja per la meva casolana maqueta amb la composició “ad-hoc” : els cotxes Unificats-III “Swiss-Express” de Liliput : harmonia total i funcionament OK !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada