Tres
exemplars en aquest apartat, de lo més rar i estrambòtic que hom pugui
imaginar; sèries petites i prototips, l’especialitat d’aquest artesà que en
proposa en catàleg molts més, però n’he fet només una tria limitada i
representativa.
Inventari |
MM-225 |
|
Locomotora i Marca |
Z-3805 |
APOCOPA + TENSHODO / Kit
T/C |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Motor i Sistema |
WB-31 |
1 Bogi Motor compacte
Tenshodo |
Màquina Donant |
|
|
|
|
|
Compra Kit |
07-1998 |
|
Posada en Servei |
03-1999 |
|
|
|
|
|
|
|
Cinc
elements formen aquesta sèrie d’automotrius elèctriques 1,5 kv. d’origen
Oest-État, o sigui, línia principal Paris Montparnasse a Le Mans. Sempre
pintades en roig, color no homologat entre el parc d’automotrius però que es
volia així per destacar el tipus de servies que feien.
Destacaven per una capacitat d’acceleració important fins a 140 km/h, i no duien remolcs, tot i que podien acoblar-se dues o tres en servei. Creades per fer “ramassage”, o sigui, trens òmnibus en un tram de línia entre dos trens expressos sense parades, per donar correspondències, per això els calia una capacitat de lliurar via molt alta. D’origen amb 2 pantògrafs i únic far central, en la versió final ( la del meu model ) amb 1 pantògraf i dos fars.
El kit ja
venia amb el bogi Tenshodo escaient i ho vaig acceptar així, em vaig limitar al
muntatge, repintat i creació de detalls complementaris; tot i així, va caler
muntar la caixa un xic amunt respecte el xassís per no impedir la rotació dels
bogis, que a la realitat van quasi amagats sota els faldons.
Apart
del color, l’ull de bou central en un dels testers també en fou un tret
diferencial, únic i característic d’aquestes rares automotrius.
Inventari |
MM-428 |
|
Locomotora i Marca |
X-2051 |
APOCOPA + PROT0-1000 /
Trans-Kit T/C |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Motor i Sistema |
|
|
Màquina Donant |
RDC Budd |
Proto-1000 ref. 23973 |
|
|
|
Compra Kit |
01-2008 |
|
Posada en Servei |
12-2013 |
|
|
|
|
|
|
|
Un
espectacular automotor prototipus construït a França sota llicencia i imatge
dels famosos automotors americans RDC de la casa Budd, que durant molts anys
solcaren les xarxes privades USA fent serveis locals i regionals. Com tot lo
americà, una estructura robusta, perfil de cotxe de viatgers pesat, apte a
resistir impactes de consideració, i rés de lleugeresa, economia del pobre o
motorització mínima.
No veig clar per què la SNCF va fer aquest encàrrec, el cert és que no va tenir descendència directa al parc. Però sí que, diuen, introduí a França el concepte de motor sota xassís en posició plana, ara habitual, i que els constructors locals llavors no aplicaven, si no que el motor robava espai comercial dins la planta del vehicle. De fet, els següents encàrrecs d’automotor SNCF ( els X-4300 EAD ), ja equipaven un motor sota xassís. En la seva dura vida comercial, va fer de tot : servei llançadora de Paris als ports atlàntics ( amb un remolc lleuger afegit ), i també participà a l’experimentació prèvia al sistema TGV, com a remolc permanent de l’automotriu de proves d’alta velocitat Z-7001 “Zébulon”.
Pel seu
origen, i davant la disponibilitat dels automotors RDC del fabricant americà
Proto-1000 al mercat ( accessibles i barats ), quedava clar com motoritzar-lo:
el bogi gairebé idèntic i la llargada idem. ; la pega fou que la distància
entre bogis queda un pèl curta, però no era qüestió de tallar el compacte i massís
xassís de metall del model americà per allargar uns pocs mil·límetres perdent
la rigidesa del conjunt.
Per finir amb aquest model, i com que no és gaire conegut, afegeixo una foto d’un automotor RDC americà de l’assortiment Proto-1000 de la marca Life-Like, com el que he utilitzat en aquesta motorització. Model ben presentat i pesat, el xassís sol ja arriba als 500 grams; per això no és qüestió de treballar-hi massa ni intentar partir-lo.
En el capítol anterior deia que no havia conservat la foto del trans-kit de la 2D2-5000 venuda .... sí que hi era, no l’havia trobat i ara ha sortit quasi sense cercar-la. Esmeno la mancança afegint-la aquí mateix :
Inventari |
MM-497 |
|
Locomotora i Marca |
X-7016 |
APOCOPA + ELECTROTREN /
Trans-Kit T/C |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Motor i Sistema |
|
Bogi Motor Compacte Vis
sense Fi |
Màquina Donant |
ABJ1 |
Electrotren ref. 2118 |
|
|
|
Compra Kit |
01-2008 |
|
Posada en Servei |
12-2018 |
|
|
|
|
|
|
|
De nou un
automotor de lo més rar que ha existit a
la SNCF; és un Renault tipus AEK, que, com les seves lletres indiquen, és
posterior als coneguts ABJ, i, per altre costat, té una estructura que el fa
semblar més antic o “demodé”.
Motor al
centre, en una amplia sala amb finestretes oblongues, i cabina o carlinga
d’aviació en posició central i elevada .... no sembla massa còmode pel
maquinista, i amb els motors a sota el cul. Als extrems, sengles salons
panoràmics pels viatgers. Pel que sembla, una estructura molt lleugera i la
impossibilitat de remolcar rés, i una certa inspiració amb els antics Bugatti,
que tenien aquesta mateixa estructura.
Tot plegat, un prototip quelcom diferent i només una petita sèrie de 21 automotors, amb lleugeres diferencies a les finestres centrals entre els d’origen État ( com el model, números 7011 a 7024 ) i els d’origen Est ( 7101 a 7107 ).
Per
equipar de motor vaig aplicar-li un xassís de ABJ Electrotren : la llargada es
quasi equivalent, el pas de bogi també val, i el lateral de bogi de fet no es
veu pel tema de faldons d’un i altre. Fins i tot s’aprofita l’equip de llums
blancs i rojos de l’ABJ i la seva placa de circuit imprès amb el connector
digital.
El problema, si és que se’n pot dir així, és que no es pot equipar un interior semblant al real : on l’AEK té la sala de viatgers, l’ABJ hi té el bogi amb el motor incorporat al damunt, és una total permutació d’ambients entre l’un i l’altre. Per respectar el tema d’interiors s’hauria d’emprar un material amb motor central i transmissió a cardan als bogis, com per exemple una unitat 440 ó 592 Electrotren. Però resultaria molt més car, complex, i ho vaig desestimar.
El producte Apocopa incorpora una fina placa d’alpaca amb el gravat de les tires dels bigotis frontals tant especials d’aquest automotor. Vaig haver de desistir de muntar-ho ja que donar la curvatura i que enganxi exacte va esdevenir impossible; varen quedar en un pintat de pinzellet fi en plata i prou, facilitat pel relleu que ja hi és.
Aquest
dos darrers automotors, com indico en els quadres de dades, han tingut uns
períodes de “gestació” molt llargs, entre la data de compra del trans-kit i la
seva posada en servei. Pot explicar-se pels períodes de reconsideració sobre si
valia la pena o no aquest tipus de producte, quan les capses rebudes quedaven
llargs anys arraconades en un fons d’armari. A voltes també recordo com de descoratjador
era obrir el paquet acabat de rebre i veure en quin estat venia el material
....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada