Són les
unitats de tren on hi ha la manca de reproducció més evident en el món de les
marques industrials H0, i on Apocopa i el seu peculiar sistema ha tingut més
camp per córrer, i que me n’he aprofitar plenament.
A voltes
faig servir la terminologia “u/t” per referir-me a elles, però també és útil la
notació anglosaxona “EMU” i “DMU”, per “Electric Motor Unit” ó “Diesel Motor
Unit”. A la SNCF, es matriculen amb “Z” les elèctriques, “X” les diesel, i “T”
les de turbina de gas. Precisament amb una d’aquestes darreres comença l’actual
entrada.
Inventari |
MM-529/530 |
|
Locomotora i Marca |
T-1504/1004 |
APOCOPA + JOUEF /
Trans-Kit T/C |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Motor i Sistema |
9005 |
Bogi compacte, engranatge
i vis sense fi |
Màquina Donant |
JOUEF |
2 x X-4923 ref. 8621 |
|
|
|
Compra Kit |
08-2020 |
|
Posada en Servei |
09-2020 |
|
|
|
|
|
|
|
És un
element automotor o unitat de tren dit “ETG” ( Élément à Turbine à Gaz ) i
representa la primera generació dels famosos Turbotrens francesos, després del
prototipus experimental TGS.
El
projecte ETG es desenvolupà a partir d’’automotors diesel del tipus X-4500, els
coneguts “Caravelle” de dues caixes, dels que més endavant es construí la
versió a tres caixes X-4900. Tant és així que una de les caixes motoritzades
manté el motor diesel tradicional, i és l’altre, a l’altre extrem del tren, la
que equipa la turbina de gas de tipus aeronàutic. Com si no se’n fiessin gaire
de la nova tècnica. Per si un cas....
T-1506
a Lyon-Perrache al 1982 : servei Lyon-Grénoble probablement.
La diesel
es diu TBD-1500, i la turbo
és TB-1000. Les
lletres en menor grafisme, i que són opcionals, indican l’equipament de la
caixa pel servei : 2ª classe ( B ) i furgó ( D ).
Al mig, 2
remolcs molt semblants al remolc central dels X-4900, un equipat en 1ª classe
TRA-21000 i l’altre
en 2ª classe i bar TRBR-51000.
Total 14 elements construïts, i decorats amb una vistosa presentació groc “sol”
402 i marfil 415, per trencar amb tot lo vist fins llavors.
Anem al
modelisme H0 : cap producció industrial, tot i que Jouef té el X-4900 i el
turbotren RTG de la següent generació. Rés.
Per la
meva part, la gènesi d’aquest material que ara gaudeixo ha sigut dolorosa i
llarga, amb 3 assajos de construcció dels que només el tercer ha reeixit. Val a
dir que tot i que la motorització és evident que ha de venir del EAD Jouef, com
fou a la realitat, això implica una renúncia d’exactitud, ja que els bogis de
l’ETG, tot i ésser d’aspecte idèntic, són de pas 2800 i no de pas 2500 com els
del “Caravelle”. Coses del augment de velocitat màxima. Tres mil·límetres i mig
que cal empassar-se sempre !
1 – 4
caixes de reïna Apocopa, amb vidres plexi a retallar i posar, comprades al 2008
i venudes finalment al no atrevir-me
amb el projecte total.
2 - Projecte de fer-ho amb elements Jouef, modificant les mateixes caixes de l’X-4900 amb delicada inserció d’uns frontals de RTG també Jouef. Vaig proveir-me en ocasió del material necessari, amb la dificultat resolta de trobar el remolc XR-8900 suplementari que cal, i un RTG de només 3 caixes, però amb el 2 extrems necessaris. Vaig arribar a fer els “talls” ( que són el punt de “no retorn” en el projecte ) però no va avençar més la cosa. La foto següent en testimonia l’arriscada idea clarament :
Què fer
ara amb aquests retalls essent un projecte cancel·lat ? Doncs sí, tinc alguna
idea a desenvolupar per aprofitament d’aquesta destroça !
3 –
Oportunitat i ocasió imprevista al mercat francès, que vaig aprofitar després
d’uns pocs dies de reflexió : algú es venia, a través d’un comerç 2ª mà, les 4
caixes Apocopa pintades, en força bon estat, amb les tires de vidres per posar,
i 4 cotxes de X-4900 Jouef a estrenar, amb DOS motors i dos remolcs centrals
.... oli en un llum ! tot el necessari,
i per un preu d’oferta inferior al de la reïna sola sense pintar !
Vaig
proposar-me engegar-ne ja la construcció sense més espera ( 12 anys ja des del
primer assaig ), i de manera simple per no complicar-me la vida i enllestir-ho
en màxim un mes. No vaig posar els vidres plexiglàs si no els propis de Jouef,
que no queden arran de paret exterior però valen, si de cas ja ho faré en un
moment posterior. Aprofitant les 2 motoritzacions com a la realitat, va bé de
potència. Repàs de pintat al sostre i poc més a fer. Tema llums i
digitalització també ajornat. I aquest n’és el resultat :
Mostra de conjunt de la composició
Aqui sota, en primer terme, la màquina turbo, encapçalant tota la unitat de tren.
Màquina turbo pel costat de les presses d’aire; la sortida d’aire del sostre i els seus importants deflectors no estan centrats a la teulada.
Màquina diesel, amb el petit espai furgó que
també tenen els X-4900.
Inventari |
MM-521 |
|
Locomotora i Marca |
Z-6441 |
APOCOPA + JOUEF / Kit T/C |
Companyia i País |
SNCF |
França |
|
|
|
Motor i Sistema |
9005 |
Bogi compacte, engranatge
i vis sense fi |
Màquina Donant |
JOUEF |
Z-5600 ( Z2N ) ref. 8730 |
|
|
|
Compra Kit |
11-2019 |
|
Posada en Servei |
02-2021 |
|
|
|
|
|
|
|
Una
unitat elèctrica d’una estètica molt aconseguida, al meu gust, ha pogut entrar
al meu parc per fi després de la incertesa de si seria produïda per algun
industrial o no algun dia.
75
d’aquestes elegants unitats de 4 cotxes ( 2 motors, 2 remolcs ) es construïren
des del 1976 per equipar la “banlieue” de Paris-Saint Lazare, que llavors
acabava de lliurar-se del 3er. carril i els seus “Standard”, i també per servir
a la nova línia aeroportuària de Paris-Nord à Roissy. Unes van equipades per
andanes altes i altres per andanes normals.
Tanta va ésser la il·lusió quan Apocopa va esbrinar el projecte que, després d’un any d’espera, li vaig comprar el kit complet, per poder enllestir-ho més aviat. Però no ha sigut exactament així. L’artesà lliurà un bogi motor de BB-66000 Piko, quina semblança dimensional amb el necessari per una Z-6400 és més aviat fluixa, per dir-ho suau. Vaig doncs adoptar una altra solució, amb xassís parcial i bogi motor compacte d’una Z-5600 ( Z2N 2 pisos ) Jouef, que dóna mida i aspecte lateral idèntic. En descàrrec de l’artesà cal dir que un particular com jo pot trobar d’ocasió 1 exemplar de qualsevol cosa, però ell ha de fer-ne una sèrie de al menys una cinquantena d’exemplars i ha de fiar-se de lo que li puguin subministrar els industrials disponibles, encara que no sigui la millor opció.
La
unitat pel costat del cotxe motor 1ª classe i furgó, el que duu el motor Jouef.
Ja està,
finalment : no pas poca feina : el plexiglàs dels vidres, a retallar, enganxar
i enrasar a la caixa, és d’un efecte espectacular, d’una neta transparència, millorat
amb els marcs de goma negre, aplicats per paper adhesiu tallat a laser, i els
platejats de les finestres practicables fet amb la mateixa tècnica. M’he
entretingut amb el frontal, que cal treure’l tot de l’inventiva d’un mateix, i
també amb la zona del pantògraf i els seus elements típics 25 kv., com ara la
baixada d’alta tensió pel tester.
Tot i que
volia fer-lo de manera senzilla sense complicar-me la vida, he previst també
els llums frontals amb Leds blanc càlid i roig subministrats, i només he deixat
pendent una possible futura digitalització i la imitació dels elements als
baixos de les 4 caixes.
La
numeració : el rètol frontal amb “442” blanc sobre fons negre és que tenim el
cotxe motor Z-6442; com que és un número parell, resulta que la unitat és la
21, o sigui, la meitat del número d’ordre 42; a l’altre extrem ha d’haver-hi la
seva parella senar, la Z-6441; aquestes, les senars, estaven d’origen equipades
amb 1ª classe i un petit furgó accessible per la primera porta ( que per això
duu una etiqueta roja indicant “service” ). Cada cotxe motor acobla un remolc
que porta el seu mateix número d’ordre, amb la notació a 5 xifres : o sigui,
els remolcs del element 21 són els ZRB-26441 i
ZRB-26442; aquests
equipen només 2ª classe, i utilitzen el prefix “2” ja que el “1” el reserven de
preferència per remolcs pilot. Per cert, els remolcs són inseparables del seu
cotxe motor ja que en tenen part dels equips, com és ara el compressor.
Els
laterals de bogis subministrats en el kit són, al meu parer, inservibles, ultra
simples i a “poubelle” com a destí
probable. Però, per sort, en conservava uns de reïna copiats precisament d’un
Z2N Jouef, 12 unitats, les justes que calien. Venien d’un trans-kit que no va
fer-se d’un 592 MAN de Renfe, del que dic “Edat de la Reïna” ( anys 1996-2005
aprox. ). Aleshores, els mestres de la reïna locals tibaven d’allà on podien,
i, ara ha servit aquest invent de manera quasi rocambolesca. Això si, per més
exactitud he reduït la dimensió de 8 d’ells ( els dels remolcs ) en 1,5
mm.
Cotxe motor 2ª classe, que en aquest model és el “dummy” sense motor.
Primers
toms de maqueta a la meva instal·lació casolana. Cal ajustar alguns paràmetres,
com als trens reals quan són nous !
Satisfet
doncs amb aquesta experiència enriquidora, passo de manera directa al procés de
construcció d’una altra unitat semblant, també de rodalia de Paris i 4 cotxes,
quins elements constitutius fa temps estan “estacionats” en un fons d’armari.