APOCOPA : HI HA NOVETAT !!!

Un tren ha sortit de tallers dins aquesta col·lecció, segons el que s’anunciava en el capítol precedent. Es tracta, de nou, d’una unitat elèctrica per serveis suburbans a la rodalia de Paris, material molt específic, d’una gran complexitat tècnica i d’una estètica decididament moderna i prou agradable a l’ull.

És un element del tipus dit MI79, que pren la denominació de sèrie Z-8100; la unitat de base és formada por dos semi-trens, cada un amb un cotxe motor amb cabina i un remolc acoblat permanent que duu el pantògraf i altres equips necessaris; el tren mínim per explotació és format per dos d’aquests semi-trens capicuats ( 4 cotxes ).

No he dit fins ara que sigui un tren de la SNCF : i és que no tots ho són : la sèrie en explotació, forta de 193 unitats de 4 cotxes, es reparteix en propietat entre la SNCF i la RATP, aquesta darrera és l’empresa que explota els transports parisencs, metro, bus, tram etc..., als que s’afegeixen algunes línies suburbanes de ferrocarril.

En detall, aquesta és la distribució d’aquest material :

TIPUS	PROPIETAT	TREN NUM.	COTXES MOTORS	UNITATS
MI79A	RATP	01 a 31	Z-8101 a 8162	31
MI79A	SNCF	32 a 82	Z-8163 a 8264	51
MI79B	RATP	83 a 120	Z-8265 a 8340	38
MI84	RATP	121 a 193	Z-8341 a 8486	73

 

O sigui, només 51 trens sobre 193 són de la SNCF, encara que estèticament no hi ha diferències entre ells depenent del propietari ( tret d’algun marcatge ); sí hi ha petites variants de detall i tècniques entre el tres tipus, sobretot els MI84 que són una evolució més tardana del tipus MI79 inicial.

Poca qualitat de llum, però és la MEVA foto : un element MI79 a la “banlieue” Nord de Paris, dins el RER-B. Mitry, 04-1982.

Per la meva representació H0 he triat un tren de la SNCF, tipus MI79A, tren numero 73, amb els cotxes motors Z-8245 i Z-8246, acoblats als seus remolcs respectius ZR-28245 i ZR-28246.

S’escau d’origen que els trens amb numeració parell ( com el 8246 ), tenien un tram de 1ª classe en el cotxe remolc, no així els senars; aquest equipament va ésser anul·lat en un cert moment, però en el meu projecte he triat posar temporalment el tren en la seva versió més inicial possible ( lliurament de la sèrie d’ençà 1980 ).

 

Unitats MI79 a Le Bourget. Foto SNCF

Aquest material s’assimila ràpidament a la línia suburbana nord-sud dita RER-B; i és molt peculiar i fou un repte tècnic de gran volada : en el tram nord, la línia és SNCF, irradiant des de l’estació de Paris-Nord cap a la seva rodalia, electrificada amb corrent altern a 25 kv., andanes de mitja alçada; en el tram sud, és una antiga línia RATP, dita de “Sceaux”, gairebé tipus “metro”, que tenia l’origen a l’estació soterrada dita “Luxembourg”, electrificada amb corrent continu a 1,5 kv., andanes altes i sistema de seguretat i senyalització propis, poc compatibles amb els SNCF. El repte “RER-B” fou unir les dues terminals amb un ramal soterrat pel centre de Paris, que passa a més pel gran punt d’intercanvi ( amb el RER-A ) de Châtelet-Les Halles, i dissenyar un material capaç d’acomplir l’explotació ensems per ambdues seccions amb les mateixes prestacions. Això fou el present MI79 ( “Materiel Interconnexion 1979” ).

Aquests MI79, amb 4 portes per cotxe i costat ( típica disposició de “metro” ), estrenà la decoració dita “Ile-de-France” a base dels 3 colors “institució” blau-blanc-roig; desprès l’idea s’amplià a la major part del material.

Inventari	MM-560
Locomotora i Marca	Z-8245	APOCOPA + JOUEF / Trans-Kit T/C
Companyia i País	SNCF	França
Motor i Sistema	9005	Bogi compacte, engranatge i vis sense fi
Màquina Donant	Z-5603	JOUEF ref. 8730 “Z2N”
Compra Kit	03-2017
Posada en Servei	12-2021

 

El trans-kit vingué només amb el material mínim produït per l’artesà : caixes de reïna, interiors, laterals i bases de bogi, vidrieria de plexiglàs enfosquit, transferibles, paper adhesiu tallat a làser per marcs de finestres, i tot un seguit de “blocs” rectangulars de reïna per abordar l’equipament de sostre i baixos : sense detall indicat, a espavilar-se toquen ..... ; malgrat això, un seguit de bones fotos de teulades “au defilé” ajuden i molt a la tasca de bastir quelcom potable, obligant a una bona dosi de creativitat I també, l’exemplar num. 338 de la revista “Chemins de Fer” de l’AFAC on hi ha un estudi monogràfic d’aquest tren en el seus inicis : valuosa informació i fotos.

La motorització, de nou fa ús d’un bogi motor compacte i bogi captador d’un element a dos pisos Z2N de Jouef : a la realitat és gairebé el mateix, mateixes mides i aspecte; cal “implantar” els suports dins la caixa i inserir-hi el bogi que així té tots els seus moviments de gir, basculació i retenció necessaris per funcionar ( foto següent ) :  

Cal però, practicar un queixal al primer joc de portes, ja que són enfonsades cap dins limitant l’amplada; al final, una xapeta mínima externa obtura el forat.

Bogi motor compacte de les unitats Z2N Jouef ( ref. 8730 ) : els sortints en forma de mitja lluna a cada lateral n’asseguren el guiat, rotació, basculació i retenció.

 

La presència de faldons baixos en aquest material, quasi tapant els bogis, és una dificultat major d’aquest projecte si es vol ajustar l’alçada més o menys a escala; i és que, en el real, cal limitar el soroll donada la circulació total per zones fortament urbanitzades i no soterrades ( no “encara” soterrades com diem aquí ).

El treball ha tingut un llarg període de gestació i realització : més de 4 anys; s’ha començat i abandonat vàries vegades, per les dificultats de fer-ho funcionar de manera adequada; al final, sí s’ha aconseguit un aspecte extern modelista força complaent, respectant quasi la cota d’alçada a escala, encara que la potència del motoret Jouef és minvada i caldrà pensar amb la seva substitució.

Les pintures són també específiques de la gama “Rail-Color”, pel que fa als 3 colors base : Roig “Cornaline” 609, Blau “Onix” 228 i Blanc-Gris 708; tenia els flascons des de feia temps i ara n’ha resultat una aplicació difícil per haver perdut qualitat i poder de cobrir.

El cotxe motor va equipat amb descodificador, i, per no haver de passar fils amb connectors al llarg del tren, sempre fràgils, el cotxe de cua duu un altre descodificador de funcions per activar el seus llums led reversibles.

Amb els pantògrafs, no m’he complicat la vida ni he escurat la butxaca : he trasplantat els mateixos Jouef del element Z2N que ha donat el bogi motor i el captador; són senzills però reprodueixen el tipus, tot i que ha calgut posar-hi la malla de tela d’aranya en el quadre superior, recuperada del “calaix de sastre”. Per cert, si no ho he dit abans o si no us hi heu fixat, els pantògrafs els duen el cotxes remolcs, no els motors.

Dues fotos del “test” tècnic dels dos cotxes extrems, un d’ells és el motor; encara no s’han acabat els detalls dels sostres ni s’han pintat.

 

Finalment, el projecte ha vist el seu final amb resultat positiu : el tren ha circulat en digital per la maqueta casolana, amb la seva formació de 4 cotxes, sense incidències en ambdós sentits.

Com sempre, alguns detallets de presentació queden pendents, i es faran en els dies pròxims : cal posar els neteja vidres i porta-senyals als frontals, cal tornar a enganxar alguns dels estreps que ja han caigut amb les manipulacions finals, cal també omplir i pintar els baixos, que ara es veuen despullats ( llevat el cotxe motoritzat que hi duu llast ); per això faré servir els volums rectangulars de reïna subministrats : l’ordre d’aplicació serà un xic segons el que la imaginació em dicti !

El tren complet en presentació estàtica. Com quasi tot el material SNCF no dotat de climatització, en un costat hi ha finestretes practicables i a l’altre no. En aquest cas, al ser 2 semi-trens capicuats, en les vistes laterals 2 cotxes les duen i els altres 2 no.

Xassís i interior d’un dels cotxes remolcs centrals; aquests elements MI79 serien qualificats de “dodotis” a casa nostra, no duen WC; l’espai tancat a l’esquerra és espai tècnic, ja que al damunt hi ha el pantògraf i la travessia d’alta tensió 25000 volts.

Presentació de sobretaula de l’obra realitzada.

Circulació real per maqueta. Les corbes de radi 415 mm. es passen bé.

Doncs això és tot per ara. Evito les fotos de massa proximitat que tant agraden als compta reblons i als detractors col·legiats de tal o qual marca per denunciar la més mínima irregularitat de la pintura de mida microscòpica, ja que, amb aquest material i mètode de treball, les irregularitats HI SÓN, ja ho certifico. Impossible arribar al nivell de definició del modelisme industrial, ni que sigui de qualitat mitjana o “hobby”.

Però la meva satisfacció rau en l’observació general del conjunt, prou adient i que representa de manera indubtable la estètica del tren real : mides i colors exactes, detalls de teulada aplicats amb un alt grau de versemblança, funcionament correcte per exhibició quan calgui, etc... I l’avinentesa de tenir una peça original i que molt pocs modelistes tenen. El treball i la inversió realitzada han valgut la pena.