LA MIRADA A L’EST : LA TE3

Avui presento una nova peça d’aquesta col·lecció i m’estreno amb la tracció diesel, on dominen les grans CC de dues o més seccions i d’aspecte quasi monstruós.

És una màquina diesel elèctrica de dues seccions TE3 dels ferrocarrils soviètics SZD, i de nou, malgrat em repeteixi, les xifres són espectaculars : és amb molta probabilitat la sèrie més gran mai construïda d’aquest tipus de material, amb un total de 6809 unitats dobles en el parc en un moment donat.

Té una vocació clarament “mercaderies” i equiparen la xarxa soviètica després de les TE1 ( una CC d’inspiració americana Alco “switcher” )  i les primitives TE2 ( que és una relativament petita BB + BB d’escassa potència ).

 

1 : La màquina real

La planta de Kharkov ( a Ucraïna ) posà a punt el motor 2D100, de 10 cilindres a pistons oposats ( 2 cigonyals ), i a 2 temps, donant una potència d’uns 2000 CV. Això succeïa al 1953, i va permetre començar a utilitzar-lo en aquestes noves TE3, que així donaven 4000 CV. entre les 2 seccions. Se’n inicià la producció massiva i aviat s’hi afegiren les plantes de Kolomna i de Lugansk. Se’n produïren fins 1973.

El generós gàlib rus, sobretot en alçada, va facilitar l’ús de motors d’aquest tipus, i total en va resultar un producte rústic i robust alhora. El disseny del frontal no és homogeni en tota la sèrie, ja que els primers lots fabricats, aproximadament fins 1957, tenen el frontal arrodonit i de finestres altes propi de les precedents TE2; aquestes unitats són conegudes com “Mongolkas”, essent la resta batejada amb l’apel·latiu de “Troikas”.

El bogi emprat és un robust 3 eixos i 3 motors, amb rodes de D = 1,05 m. i separació d’eixos regular de 2 trams de 2,10 m. i amb balancins corbats. Aquest bogi equiparia tota la producció soviètica de diesel elèctriques durant molts anys, i això facilita el treball modelista com veurem. En especial, les sèries M62, TEP10, TEM1 i 2, 2TE10L i altres que oblido el fan servir.

Per la curiositat, el literal de sèrie “TE” que fan servir les diesel elèctriques de construcció local vol dir “Teplovoz Elektricheskoi peredachei”, que fa esment a la màquina diesel amb transmissió elèctrica com és el cas. La molt equívoca semblança gràfica entre la “E” ciríl·lica i el número “3”, fa que a voltes l’anomenem “T33” !!

La distribució numèrica és la següent :

SÈRIE	NUMERACIÓ	ANYS	FABRICANT
Sèrie TE3	001 a 598	1955-62	Kharkov
Sèrie TE3	1001 a 1406	1956-63	Kolomna
Sèrie TE3	2001 a 7805	1956-73	Lugansk
Sèrie TE3	7807 a 7809	1983	de recanvis
Sèrie TE7	001 a 028	1956-62	Kharkov
Sèrie TE7	029 a 113	1963-64	Lugansk

 

Les 3 unitats construïdes de recanvis no s’afegiren directament al parc si no que reemplaçaren a altres donades de baixa prematurament. Per altre costat, el tipus TE7 fou la versió “passatgers” de la TE3, mateixa caixa, motor i bogis, però amb un càlcul d’engranatges més ràpid fins a 140 km/h.; per aquesta escomesa sempre presentaren una decoració més acurada, a base de blau, franges crema, i un artístic bigoti frontal.

Foto museística d’una TE3, on s’han escatimat les franges grogues; al darrera treu el nas una TE7, amb la presentació blava amb bigotis més alegre. La important política de patrimoni industrial del país fa que molts exemplars estiguin conservats per admiració general. Autor no citat.

La TE3-5524, una de les conservades en estat de marxa que cada any surt a passejar a la fira “Expo-1520” a Tcherbinka, on els RZD llueixen de manera pública tot el seu potencial actual i passat. Molts vídeos de l’acte cercant a la xarxa, amb la desfilada espectacular de materials diversos de totes les èpoques incloent vapor. Foto RZD.

Una altre aplicació museística, aquesta amb la franja groga encara que simplificada al frontal. Numeració baixa encara que ja amb la cabina de la sèrie definitiva. Foto Ebay.

 2 : El kit “VOLUZNEV”

De nou un kit de grapa plana, curosament emmotllat, però d’un altre artista o petit fabricant com és el camarada Igor Voluznev, quina producció de kits d’aquest estil de varies màquines va prenent categoria i reconeixement a les xarxes socials i cercles d’afeccionats locals.

També va arribar-me del venedor letó a Ebay, de fet va ésser el que em va fer descobrir aquesta modalitat i obrir els ulls tot seguit per explorar aquest univers nou per a mi. Ara encara està disponible, tant en la seva oferta com en la d’altres comerços, però els preus són encara a controlar, força dispersos, diguem entre 125 i 185 euros.

Esclatat del kit : queda clara la intenció i el sistema de muntatge. Foto Ebay.

Les dues caixes ja bastides amb el seu color d’origen aprofitable. Foto Ebay.

Altres detalls de la consistència del kit Voluznev. Fotos Ebay.

Com a primer assaig amb el tema i desitjant assolir nous reptes modelistes, em vaig atrevir a sol·licitar aquest article, veient que no semblava difícil de cap manera arribar al seu muntatge amb unes certes garanties d’èxit. I amb una claríssima opció de motor que no oferia dubtes. I així fou.

 

3 : La màquina “donant”

També tasca fàcil en aquesta ocasió : com he esmentat abans, el tipus de bogi que cal per la TE3 el duen també les súper famoses M62, amplament distribuïdes per tot el món socialista com a estàndard de diesel elèctrica de mitjana potència i ús universal.

Polònia, Hongria, Alemanya de l’Est, Txecoslovàquia, Cuba, Corea, Mongòlia etc.. les varen tenir en grans quantitats, i també la pròpia URSS se’n fabricà pel seus propis interessos, tant en versió simple com de 2 i 3 seccions, sempre amb el gàlib oest europeu “export”.

En modelisme H0, aquest model és amplament sol·licitat pels fabricants, sobretot pel parc important a l’antiga DDR, on foren la sèrie BR-120 alies “Taigatrommel”.

Cap problema doncs per utilitzar aquesta versió de Roco, que ja tenia al meu parc on representava una versió modernitzada de l’original i no em feia per això tot el pes.

Per la TE3, no sols el bogi, si no el xassís és idèntic : mateixa mida de pas total entre eixos extrems, o entre pivots de bogi. Només canvi de caixa i poc més. Per la secció no motoritzada, com sempre, utilitzar els elements del kit llevat rodes, i llast central.

Això sí, si es vol millorar el tema cal reemplaçar els 2 cilindres de fre de cada lateral de bogi per un de sòl posat al mig.

I l’aprofitament de la “donant” es completa, en aquest cas, per la venda de la carcassa, que té compradors en el mercat alemany i s’obté un retorn econòmic de 1/3 del cost original de la peça.

Actualment l’oferta de màquines d’aquest tipus és molt complerta ( Roco, Piko modern, Gützold etc... ), a més, Roco les inclou en sets d’iniciació, el que en fa sovint una oferta de la màquina sola a preus molt accessibles.

 

  4 : El resultat

La peça és totalment operativa, la mecànica Roco sense retocs ni manipulacions en garanteix la funcionalitat.

Tema color : vaig triar la solució fàcil : les grapes del kit venen colorades en la massa amb un verd, que, mirant-ho bé, no és casual, si no que ja és utilitzable en el resultat final, és al menys algun dels molts tons possibles i reals. Així que el vaig conservar, pintant només la teulada en un gris clar HU-127; cal aplicar el roig de visibilitat frontal i la lleugera franja crema ( que les reals duen ... o no ), és a base de màscara adhesiva de 0,7 mm. d’ample aplicada tal qual.

Tema tracció : un enganxall Kadee fictici al frontal ( unitat empentada “A” ) imitant el SA3 rus i un Kadee funcional al darrera ( unitat motora “B” ), a l’alçada normativa per poder remolcar, aplicat dins la caixeta d’elongació NEM original Roco. Entre les 2 seccions hi ha d’un costat el sistema propi de la peça Roco, amb elongació, i de l’altre, un terminal Symoba; una barra d’unió Ribu escurçada fa d’unió, prou apropada al no disposar de topalls aquest material SZD.

Tema calques : no venien incorporades al kit en aquest model : llavors no coneixia que hi ha una oferta prou extensa per adquirir-les a part i vaig decidir produir pels meus limitats mitjans informàtics les plaques que calien, triant una matriculació suposadament adient. Al frontal, la placa és de fons roig, i al lateral, negra. A més, el lateral duu en relleu l’emblema CCCP i el de fàbrica, només cal pintar-los lleugerament per destacar damunt el verd. Ara que tinc calques sobrants caldria que completés el tema.

Tema llums i digital : la secció motora amb base Roco, equipa el corresponent connector per digital i el vaig aprofitar punxant-hi un descodificador. Els llums queda a revisar : no tenia díodes d’ànode comú i hi vaig fer una instal·lació provisional, amb un connector de 3 fils entre les 2 caixes, que com és notori, sempre dóna problemes amb el joc de moviment.

 

 

5 : Temes pendents

Les presses per finir un model com aquest sempre juguen males passades en forma de petits oblits, però que s’intentaran arranjar en el moment d’una futura revisió. Per exemple :

- els retrovisors, de fet opcionals, són molt xics i rudimentaris, però hauria de posar-hi quelcom que ho imités arran de les finestres laterals de cabina.

- i lo ja comentat d’activació total dels fars i completar amb les calques d’inscripcions auxiliars.

 

En aquesta foto, la humil “Troika” TE3 maniobra mentre veu passar al nivell superior un exprés Moscou-Sant Petersburg remolcat per una lluenta ChS6 “Skoda”.

6 : Comiat i Resum Tècnic

Segona peça en ordre de construcció d’aquesta col·lecció, però primera absoluta de la tècnica del trans-kit a base d’haver d’establir un projecte complet per la motorització, xassís, muntatge etc...., com ha anat esdevenint amb les següents.

 

Inventari	MM-478
Locomotora i Marca	TE3-2611	VOLUZNEV + ROCO / Trans-Kit T/C
Companyia i País	SZD	URSS
Motor i Sistema	Central	Tracció 2 bogis, 2 cardan de barra
Màquina Donant	ROCO	BR-120 DR ref. 63392
Compra Kit	06-2019	Comanda Ebay “tram_of_dream”
Posada en Servei	04-2020