LA MIRADA A L’EST : LA ChS6

Avui presento una nova i original peça d’aquesta “estranya” col·lecció especial dins del meu tarannà modelista.

És una màquina elèctrica de dues seccions ChS6 dels ferrocarrils soviètics SZD, peça pensada per al servei de viatgers ràpid i molt especialment per al que es desenvolupa en la gran línia “imperial” russa entre Moscou i Sant Petersburg, on ja en època soviètica els millors trens circulaven a 160 km/h i alguns a 200 km/h en formacions convencionals.

 

1 : La màquina real

Resulta sorprenent que, en el període soviètic, la potent industria local no tingués o no fes servir la tecnologia per construir màquines elèctriques per a les velocitats que ja es practicaven a tota Europa, de l’ordre de 150 km/h. o superiors, en trens de viatgers convencionals..

Sembla que restaven “encallats” amb les tècniques de motors suspesos pel nas als eixos, el que limita la velocitat al manifestar-se una gran agressivitat a la via. Així, en les no poques línies electrificades on es podia circular ràpid, havien de cercar la col·laboració industrial forana.

Cap problema però, dins el mateix bloc polític i de comerç mutu existia la Skoda txeca que ja havia desenvolupat la tècnica de motors totalment suspesos i estava en condicions de construir locomotores aptes fins a 200 km/h.

Així doncs, ja des dels anys 60, tot un seguit de sèries de màquines Skoda foren adquirides en grans quantitats pels SZD, que les matricularen sempre amb les sigles “ChS” indicant clarament el seu origen “Chekho-Slovatskii”; els ordinals que s’aplicaren per a les diferent sèries i tipus van de 1 a 8.

La distribució numèrica és la següent ( tot construcció Skoda – Plzen ) :

SÈRIE	NUMERACIÓ	ANYS	ROD.	V.MAX.	SISTEMA
Sèrie ChS1	001 a 102	1959-60	BB	120	C. Continu
Sèrie ChS2	001 a 944	1962-73	CC	160	id.
Sèrie ChS2T	945 a 1062	1974-76	CC	160	id.
Sèrie ChS3	001 a 087	1960	BB	140	id.
Sèrie ChS4	001 a 231	1966-72	CC	160	C. Altern
Sèrie ChS4T	232 a 740	1973-86	CC	160	id.
Sèrie ChS5	001 i 002		CC		id.
Sèrie ChS6	001 a 030	1979-81	BB + BB	160	C. Continu
Sèrie ChS200	001 a 012	1975-79	BB + BB	200	id.
Sèrie ChS7	001 a 321	1983-99	BB + BB	180	id.
Sèrie ChS8	001 a 082	1983-89	BB + BB	180	C. Altern

 

O sigui, prop de 2500 exemplars construïts, en la segona meitat del segle XX, més si comptéssim les de doble secció com dues.

Quasi tot aquests models Skoda tenen el seu origen en màquines que ja operaven a la xarxa pròpia dels ferrocarrils txecs i eslovacs, en especial per a la generació de les 3 primeres sèries : a part de modificar l’ample de via, cal també muntar els pantògrafs amb castellets per assolir l’alta cota de la catenària russa. La ChS4, per altra banda, és una adaptació a CC i a gàlib gran de la famosa “Laminátka” amb frontis de fibra de vidre, quin pas previ fou el prototipus S699.001 txec, ja construït amb rodatge CC.

Relatiu a les ChS6 objecte del tema actual, venen del projecte previ de la ChS200, primera màquina russa apte als 200 km/h. per la línia “imperial”, per contrastar amb els previstos nous trens automotors ER200; el projecte derivà de les txeques tipus 71E, amb una altra forma de caixa, però que segueix essent de gàlib “normal”; aquestes 71E son usuals als CSD i també en tenia la DR est-alemanya. Com que no calien massa unitats, se’n derivaren unes altres iguals, limitades a 160 km/h., amb uns pantògrafs convencionals i no especials de doble nivell, i així nasqué la sèrie ChS6 que comentem. Només 30 unitats dobles, 42 en total si hi afegim les 200.

És rar que es projectessin amb 4 pantògrafs, i que 2 d’ells van alçats en marxa, tot i haver-hi connexió de línia de sostre entre les seccions; tanmateix, alcen un tercer pantògraf en les arrencades, per repartir millor la punta de corrent.

Com totes les màquines de viatgers, abandonen el verd clàssic per lluir una decoració més vistosa amb roig fosc i crema; no hi mancava l’estrella roja frontal i la “fletxa alada” del constructor es limita a unes discretes plaques de fàbrica.

. 

Ja en època post-soviètiva, la ChS6-020 arrenca de Moscou el ràpid “Aurora”, destí Sant Petersburg. Ha desaparegut ja l’estrella frontal, però s’hi veuen els suports.

( Foto A. Masel / Parovoz ).

 

2 : El kit “REBRADO”

Aquesta marca de Sant Petersburg proposa una gran quantitat de kits emmotllats d’un producte a mig camí entre el plàstic i la resina. Són estàtics, o sigui, el resultat previst és un model de vitrina o de “banc” no motoritzat, per exhibició o decoració i prou. Tant és així que les rodes i els eixos van inclosos, de plàstic, a la planxa del kit.

Per a aquesta ChS6, el producte conté grapes planes, però les 2 caixes venen ja formades en volum, el que estalvia un bon treball de ajustat. El nivell de detall i finesa del model són elevats. El xassís també és massís i tot encaixa perfectament. Vidres i calques també hi són.

Aquest kit va venir d’un venedor letó a Ebay, de fet va ésser el que em va fer descobrir aquesta modalitat i obrir els ulls tot seguit per explorar aquest univers nou per a mi. Ara encara està disponible, tant en la seva oferta com en la d’altres comerços, i aquí sí que hi ha una forquilla de preus més ajustada, diguem entre 125 i 150 euros.

 

Detall de com ha de quedar la teulada, la foto és d'un model de mostra

Fins i tot, si no es vol “sacrificar” una peça “donant”, el fabricant indica quines peces dels recanvis estàndard Roco o Piko calen per implantar-les al kit per fer-lo funcional. Però vaig veure que calia una feina d’ajustament massa delicada, donada la textura més aviat flonja del material plàstic, i tot plegat mancava del pes necessari per tenir la suficient adherència. A part del problema de poder adquirir totes les peces, algunes marcades “sense estoc”. 

3 : La màquina “donant”

No va ésser difícil en aquest model. Sabent la gènesi de la màquina real ja es pot albirar quina serà la solució a escala.

Abans he fet esment que la màquina Skoda tipus 71E era present a la DR : doncs bé, aquesta màquina, que formà la sèrie 230 a la DR ( després 180 a la DBAG ), estava magníficament reproduïda a H0 per PIKO, en època moderna del Dr. Wilfer, no pas en els ancestres ex. DDR. Peça de qualitat i molt preuada, la tenia en la meva col·lecció des de 1998. Consultats doncs els esquemes i prenent el calibrador, resulta que la base de xassís, bogis i diàmetre i tipus de roda són idèntics amb la ChS6. Skoda no va inventar rés al subministrar-les als SZD.

 

Fins i tot, el xassís del kit és clarament copiat ( legalment o no ) de la màquina Piko, tanta és la avinentesa. Només cal posar la caixa del kit al xassís de la Piko i canviar els laterals de bogi, que són lleugerament diferents per la manera com apliquen el fre.

No volent sacrificar-la, vaig cercar i en vaig trobar una altra quasi nova en el “Mercadillo” de Barcelona E.deF., que em va venir com l’anell al dit. Així, una secció va ésser ràpidament motoritzada i l’altre, amb rodes Romford de radis i llast també va quedar enllestida, pel que fa a la base de model, detalls a part. 

 

Diferents fases del procés constructiu de la ChS6.

En aquests darrers anys, el interès per aquestes màquines Skoda 71E ha anat tan en augment que el model Piko s’ha vist en un no rés acompanyat pels de Roco i de ACME, que ensems i en ferotge competència han fet el model. Tant l’alemany DR com els txecs ( sèries CD 162 i 163 mono-tensió i 371-372 poli-corrent ). Hi ha on triar, però el preu d’aquestes noves és redhibitori per una “donant”.

 

4 : El resultat

 

Tema color : força homogeni i ben evident a les fotos, no és difícil de seleccionar ni d’aplicar. Varen mantenir aquest color fins força després de l’època soviètica, ensems a les “germanes” ChS200 tot i que elles tenen una petita variant que les identifica de lluny ( les portes amb els 2 colors, i no totes vermelles ). El roig és Humbrol-174, que dona aquest aspecte granat; el crema ve de la barreja acurada de blanc i groc, així com el taronja del motiu frontal, a base de groc i roig. El gris HU-126 s’escau per la teulada i a més, ves per on, coincideix exacte amb el del kit, ja que els radiadors laterals no estan pintats.

Tema tracció : un enganxall fictici SA3 rus al frontal ( unitat motoritzada “2” ) i un Kadee funcional al darrera ( unitat remolcada “1” ), a l’alçada NEM per poder remolcar, aplicat dins d’una caixeta d’elongació Symoba. Entre les 2 seccions hi ha d’un costat el sistema propi de la peça Piko, amb elongació, i de l’altre, el subministrat en el kit, senzill però utilitzable; una barra d’unió Ribu escurçada fa d’unió, prou apropada al no disposar de topalls aquest material SZD.

Tema calques : incorporades al kit, aplicades sense problema, amb diverses opcions a triar. S’hi ha posat la llegenda “Ok” que indica que la màquina està adscrita al ferrocarril d’Octubre, que és com es coneix la divisió administrativa que inclou la gran línia imperial Moscou a Sant Petersburg. 

Tema pantògrafs : s’han d’aprovisionar separadament, però s’indica l’avinentesa amb els de ref. 937 de Sommerfeld, que és un model típic suïs que fan servir els RhB; el problema és haver-ne de comprar 2 parells !

 

5 : Temes pendents

Les presses per finir un model com aquest sempre juguen males passades en forma de petits oblits, però que s’intentaran arranjar en el moment d’una futura revisió. Per exemple :

- les escales d’accés a cabines : es descartaren les originals per impedir el gir dels bogis per les meves corbes de 415 mm. de la maqueta casolana. Caldria cercar un sistema per afegir-les en els laterals dels bogis.

- la digitalització i la encesa dels fars : resulta que la peça PIKO duu connector de 8 pins per inserir el descodificador, però el circuit de llums és, diguem-ho, “pre-digital”, amb 2 fils i no 3 per alimentar les regletes de llums Led commutables per polaritat. A revisar a fons.  

- els retrovisors, de fet opcionals, són molt xics i rudimentaris, però hauria de posar-hi quelcom que ho imités arran de les finestres laterals de cabina.

- la palanca de maniobra de desenganxament del SA3, molt visible a la part esquerra baixa dels faldons frontals.

 

6 : Comiat i Resum Tècnic

Tercera peça en ordre de construcció d’aquesta col·lecció, dóna un caràcter molt autèntic remolcant trens convencionals, formats pels inevitables cotxes “Ammendorf” de color verd i de construcció est-alemanya ( models Heris ). En època més actual, les reals es pintaren amb una vistosa presentació amb diversos tons de blau, abans de rebre els colors actuals RZD amb 2 tons de gris i roig les sobrevivents.

Per cert, oblido senyalar que la potència continua és de 5450 CV. per secció. Gens malament !

      

Inventari	MM-562
Locomotora i Marca	ChS6-027	REBRADO + PIKO / Trans-Kit T/C
Companyia i País	SZD	URSS
Motor i Sistema	Central	Tracció 2 bogis, 2 cardan de barra
Màquina Donant	PIKO	BR-230 DR ref. 51025
Compra Kit	10-2019	Comanda Ebay “tram_of_dream”
Posada en Servei	04-2021