dilluns, 12 de juliol de 2021

APOCOPA : EL QUE VINDRÀ ..... AVIAT


Cada vegada més cal prendre els anuncis de novetats per part de les firmes de modelisme industrial amb un cert aire de relativitat; no per dubtar de la sortida de la peça anunciada, si no en relació al calendari de disponibilitat suggerit.

Així un ja sap interpretar el llenguatge emprat : per exemple : NOVETATS-2020 vol dir que, en el millor dels casos, falten de 3 a 5 anys per veure-ho. Si indiquen un calendari d’aparicions per trimestres de l’any en curs, quan hi posen el quart ( Q4 ) vol dir que allò salta com a mínim a l’any següent, o que, de fet, no tenen ni idea ni la més mínima previsió de quan sortirà.

Per exemple : els vagons Transfesa “blaus” de Mabar s’anunciaren al gener de 2019; aquest 2021 consten com a lliurables al 4rt. trimestre : o sigui : aquest any tampoc. I van ja .... 

Fet i fet, tinc ara mateix ( juliol-2021 )  un total de 7 peces Apocopa per fer als meus T/C, algunes iniciades; tot són automotors de 1, 2, 3 ó 4 caixes. Així doncs em plau anunciar que TOTS sortiran aquest any en curs, això sí, amb la mateixa seguretat que la que fan servir les cases de modelisme industrial i que he comentat abans. Però deixaré aquest fil  de “blog” obert un cert temps per presentar allò que vagi sortint.

Per altre costat, l’artista anuncia a la seva web alguna novetat futurible, com és ara una unitat Z-22500 “Eole”, espècie de material de rodalia ( RER Paris MI2N ), co-explotat entre RATP i SNCF, de dos pisos, 3 accessos per cotxe i costat, i 5 caixes inseparables en total. Interessant i amb una estètica força treballada.

Petit resum fotogràfic ( els models 1:1 corresponents ) de tot això que està “en curs” :


Z-8100 ó MI79, material del RER de Paris amb 4 cotxes de composició fixa. Capacitat bi-corrent. Foto meva a Mitry, a la rodalia Nord.






Z-7001 ó “Zébulon”, prototipus per fer experiments a grans velocitats, dins la campanya prèvia a la posada en marxa dels primers TGV.

Foto meva a Oullins ( Lió )



 

RATP RER-A parisenc, unitat MS61, tres cotxes ( 2 motors ) i 4 portes per caixa i costat. Foto meva a Val de Fontenay 

 

 

 

Z-4200, furgó automotor d’origen MIDI. Habitual abans del nombrosos ramals pirinencs. Foto de la xarxa.







Z-3700, automotriu articulada de 2 cotxes damunt 3 bogis, caixa inox sistema “Budd”, propi de la rodalia Oest i de la companyia idem.

Foto de la xarxa.



 


Z-6300, element elèctric a corrent alterna de la rodalia Oest-St.Lazare; material inox de perfil baix, 3 caixes de llargada reduïda com a forma de  composició fixa. Un sol cotxe motor amb un sol bogi motoritzat. La llargada reduïda de les caixes deriva de la presència d’andanes en corba a St. Lazare. Foto Wikipedia.

 

 




Z-22500 “Eole” MI2N, per RER-E; això és la peça “futurible”, encara a valorar i decidir. Curiós i avençat material de gran capacitat, però on no totes les tres plataformes per cotxe ténen accès als dos nivells, del contrari es perdería molt espai en escales internes. En concret, la plataforma central no té accés al nivell superior. Foto Wikipedia.

 

 



Z-5300, element elèctric a corrent continu, amb composició fixa de 4 caixes amb una sola motoritzada,per bé que amb els 2 bogis motors; rodalies Sud-Est i Sud-Oest. També de construcció inox, però de perfil baix per treballar amb andanes normals. Foto de la xarxa.





Doncs això és el que hi ha per ara; els “Tallers de la Companyia” també han de treballar en altres temes, no sols amb la reïna Apocopa aquí presentada. Hi ha llautó, hi ha construcció o modificació en plàstic, hi ha també la reïna russa, recent tema del que ja parlaré pròximament.

I també l’apartat de manteniment periòdic, no menyspreable si es vol tenir controlat i funcional un parc motor tan extens.

 

EL DOMINI MARGINAL DELS VAGONS DE MERCADERIES

 

També hi ha aquesta producció en aquest artesà, ben extensa i variada, però només n’he fet un petit “tast”, no és la meva preferència principal.

Els Kits vénen ben preparats, alguns pintats, o sovint cal completar les inscripcions amb transferibles subministrats; eixos i bogis comercials; sempre hi ha l’opció de detallar de manera suplementària qui vulgui entretenir-s’hi.

Com cal, la tria de les propostes van en el sentit de reproduir vagons rars, fora de les sèries comuns a tots els parcs europeus que és el que estan fent ara de manera exclusiva els industrials, i és que finances manen : si un mateix motlle de vagó el podem vendre a set països que el tenen, endavant, si no, stop.

Aquests són els meus dos exemplars :


VC-423

Tremuja privada per transport de “negre de carboni”, producte en pols de baixa densitat utilitzat a l’industria dels neumàtics. Decoració ja d’origen ben espectacular, i pes ben elevat per les seves parets emmotllades d’un bon gruix de reïna.



 

VC-422

Tremuja per cereals del conegut actor logístic Monfer; no és un model massa familiar, és diferent dels “estàndard” de 94 m3 de parets rectes o corbades que solem veure sovint en els nostres trens i en els models comercials reproduïts massivament en milers de decoracions diferents.

 

 


I això és tot per ara.

Quan hi hagi una nova “sortida de tallers” ja en faré esment en aquest tema i etiqueta de “blog”.

I segueixo amb el meu desig de tenir sempre models H0 de material no reproduït en les sèries cada cop més minses i repetitives dels fabricants industrials, per eixamplar el calat de la col·lecció.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada