LA MIRADA A L’EST : LA TEP10 – BIS

Aquest és un afegitó al treball anterior.

Diuen que rectificar és de savis, així doncs que he revisat el projecte després del fracàs esmentat abans per excés patent d’alçada. He cercat i trobat les causes i les he remeiades.

A la foto anterior, la TEP10-186 un cop esmenat l’important excés d’alçada de caixa que no havia copsat amb prou intensitat quan el projecte inicial fou validat.

Resulta que el xassís Roco d’una DR-120 “Taigatrommel” emprat retenia la caixa de la TEP10 a un nivell massa alt, deixant a la vista l’estructura de la base del xassís, zona on es concentren els dipòsits d’aire del fre i altres elements. Aquesta àrea és visible en les “Taiga” M-62 i derivades, però no a les TEP10, quins faldons laterals recobreixen aquesta zona.

Calia doncs llimar a fons els xassís Roco .... o cercar-ne un altre més adient.

Dit i fet : tinc a la col·lecció la meva primera “Taigatrommel” en versió DR-120 clàssica, que és la Gützold, d’una edició ja “post-DDR”, amb tracció a 4 dels 6 eixos, i amb una funcionalitat molt millor que la del xassís que duia la comprada TEP10 original. Com que tinc amb la mateixa versió les modernes peces ROCO ( 120-292 ref. 51331 ) i PIKO ( 120-021 ref. 52806 ), aquesta Gützold podia ser “sacrificada”.

Feta la prova, sí que quedava a l’alçada correcta, amb el lateral de caixa arran del dipòsit central de combustible, com ha de ser, i que li fa de retenidor.

Per la fixació caixa-xassís, he enganxat dos petits llistons de fusta a la regata superior enmig dels dos perfils de metall per distribució de corrent, amb dos forats per roscar-hi els mateixos visos de teulada de la solució inicial.

Com es pot veure, el xassís és compacte, pesat, sense cablatge, tot va per làmines i llengüetes a pressió que garanteixen una bona circulació de corrent; el motor és central, amagat dins el bloc metàl·lic i amb cardans cap als dos bogis. Senzill i intel·ligent.

Però .... amb aquesta estructura elèctrica he vist arriscat emprendre una digitalització, sense massa garanties de obtenir uns aïllaments perfectes .... així que aquesta peça es quedarà analògica. Les dues bombetes a la part superior també es mantindran funcionals però sense adreçar la llum als punts que cal, il·luminen de fet tota la cabina.

He modificat els laterals de bogis amb l’eliminació dels dos cilindres de fre extrems i amb disposició d’un de sol al centre, com les màquines russes porten a diferència de les alemanyes. També s’han pintat els bogis amb un gris fosc equivalent al de la teulada.

S’ha disposat enganxall Kadee ( caixeta articulada ) en un extrem i un SA3 fictici a l’altre; a la foto, control d’alçada vers un “Box-Car” soviètic de producció letona de la firma “Modela”.

Detall de teulada amb l’antena d’ona curta recorrent part de la llargada, enmig de les tuberes i dipòsit d’aire ( i el típic “Trifó” de ventilació ). Cal admirar l’emblema antic de la Unió Soviètica ( CCCP ), en relleu i decorat policromat !!

Ara sí doncs em dono per més satisfet amb aquesta construcció, tot i que no operarà en digital a la maqueta Asvicaf, però si ho podrà fer a la meva maqueta M3 en treballs de via ja actualment.

La caixa de la “donant” Gützold, que restarà disponible a la venda agraint-li els serveis prestats d’ençà maig de 1998. Fins i tot la capsa original d’aquesta peça servirà per allotjar la nova TEP amb poques modificacions.

 

Dades tècniques que queden modificades :

MM-209  ( assignació de la 120-339 Gützold ref. 21400 que fent  de “donant” forçada )