LA MIRADA A L’EST : LA TEP10

Avui arriba una diesel amb una història peculiar pel que fa al seu model H0.

Es tracta d’una clàssica diesel elèctrica d’una sola secció que pertany a la família de les TE10 de la que ja es va parlar en una entrada anterior ( la de la 2TE10M ); inútil doncs estendre’s glosant de nou el motor 10D100 que l’equipa.

És la TEP10, que es va desenvolupar per la tracció més o menys ràpida de trens de passatgers ( lletra “P” de “Passazhirski” que ho delata ).  

 

1 : La màquina real

De fet, és de les primeres aplicacions en gran sèrie del dit motor, fins aleshores només havia equipat petites sèries i prototips. Es començà a construir al 1960 a Kharkov i fins al 1968 se n’havien lliurat 335 unitats. Porten el bogi de 3 eixos i 4,2 m. de pas entre eixos extrems, amb els balancins corbats, iguals als de les TE3, TEM, M62 etc...; la estètica és força clàssica, cabines arrodonides i una alçada notable, donada pel tipus de motor a cilindres verticals, que la fa veure curta tot i els seus 18,61 m. de llargada.

La part central de la caixa duu “hublots” o finestretes rodones, molt al estil “Alsthom” de la època, com coneixem prou bé per aquí. També és espectacular la quantitat de decoracions que han dut, força interessants en general, potser per lluïment més acurat essent una màquina visible en els trens de viatgers.

 

El tema de propaganda : en els frontals, duen un “nom de guerra” en caràcters ciríl·lics en minúscula i en relleu : “strela”, que heus aquí que no vol dir “estrella”, si no “fletxa”, adduint potser al ser caràcter veloç ( 140 km/h ).

“Estrella”, es diu en rus “zvezda”, el que ens sona prou a una marca de modelisme militar.  

2 : El kit “Voluznev”

Novament un kit de plàstic injectat tipus “grapa plana”; les peces ja venen tallades, sense la grapa, i el gravat es veu de força detall i qualitat. Cal enganxar i mantenir a esquadra rigorosa els laterals, els frontals i el sostre. Peculiaritat d’aquest kit és que no hi figura el xassís : sembla clar que el fabricant entén que és destinat forçosament a ser equipat d’un xassís comercial motoritzat, descartant el possible ús com a model estàtic, que sí contemplen les altres produccions aquí esmentades.

El kit es venia a preu força ajustat tant a Ebay com als comerços VPC, russos, ucraïnesos o fins i tot letons (entre 60 i 90 € ). Però resulta que aquest kit no s’ha utilitzat per la màquina presentada avui, si no que s’ha triat un altre sender, fruit de l’oportunitat i l’estalvi de feina.

De casual vaig localitzar a Ebay un venedor ubicat a Espanya però de nom romanès que oferia dues TEP10 ja acabades, a un preu també inferior als 100 €, i de bon aspecte : vaig comprar-ne una de manera immediata : si tot anava bé, renunciava al kit i podia vendre’l, no sols ell si no també la màquina Roco “donant” que tenia reservada; i m’estalviava la feina de muntatge, pintura, ajustament general etc...

Però resulta que la peça adquirida, de bon aspecte exterior, d’un plàstic o resina de bona qualitat, venia motoritzat de manera infame : el xassís motor d’una “Taiga” Gützold de les més velles, època DDR, un sòl bogi motor que en prou feines podia amb el seu propi pes. Així doncs, el kit va quedar condemnat, la mecànica Gützold també, però no la “donant” Roco, que va equipar amb molt poques modificacions la carcassa rebuda.

Cap indicació, però, de l’origen o marca de la peça rebuda. Potser Modelena ?

Xassís Gützold “antiga època”, totalment inoperatiu. La distribució de corrent, ambdues polaritats, es fa pels laterals de xapa metàl·lica.

 

3 : La màquina “donant”

Resulta que la TEP10 manté les mides generals i el tipus de bogi de les DR sèrie 120, les famoses “Taigatrommel” que han produït quasi tots els fabricants alemanys. Per a ser exactes, la distància entre centres de bogi és un pèl més llarga :  8,60 m. la “Taiga” i 9,20 m. la TEP10 : menys de 7 mm. a escala, val la pena tallar un xassís massís Roco, allargar cardans, etc... per 7 mm. ? Pensava fer-ho quan planejava bastir el kit, però ara m’he estimat més anar per la via ràpida : a més, les altres mides de la peça comprada tampoc són del tot estrictes, tenen variacions equivalents que, de ben segur, no puc esmenar. I l’alçada excedeix d’una manera massa evident ( 4 ^1/2 mm. )

Així doncs, només he hagut de fixar el conjunt caixa-xassís ( finalment per 2 visos camuflats a la teulada, roscant a dos tacs de fusta encolats damunt la PCB ), col·locar enganxalls adients, repassar algun detall i poc més. Volia triar un altre color dels molts que hi ha documentats, però he hagut d’acceptar aquest blau i groc gens lleig.

La “donant” Roco-63392 / DR 120-048-4

Venda d’elements sobrants de la “donant”

.

4 : El resultat

Primer assaig de presentació amb el xassís Roco, detalls a finir, damunt la taula de treball modelisme.

L’assaig de circulació per la maqueta Asvicaf ha esdevingut un complet fracàs : resulta que la posició de l’enganxall Kadee en un dels testers no és adient amb la dels cotxes tipus “Ammersdorf” de marca Heris que havia de remolcar. A més, el conegut excés d’alçada de la caixa, ultra l’impacte visual negatiu amb els cotxes, no respecta la catenària  posada, fins al punt que l’antena d’ona curta i les tuberes hi interfereixen.

Així doncs, només un parell de fotos de la peça amb el fons dels cotxes soviètics que havia de remolcar.   

 

 

 

 

5 : Temes pendents

-       Llums : el projecte de llums resta per fer : es poden salvar les 4 bombetes pròpies del xassís original, per, mitjançant tubs de llum de fibra òptica, alimentar els fars de cada tester. O alternativament fer tota una instal·lació nova a base de leds. O esperar que s’obri el comerç i els mitjans de pagament de nou amb Rússia per cercar una placa amb leds SMD adequada ja feta. Tot plegat, ja es decidirà en un altre moment.

 

-       Pintat : “canta” un xic el gris molt clar original de la peça Roco als bogis i part de xassís visible, així com fons de rodes. Hauria d’ésser tot plegat d’un gris fosc semblant al de la teulada. Per fer-ho, cal desmuntar de nou tot plegat i ara no és el moment. A diferir.

  

6 : Comiat i Resum Tècnic      

Inventari	MM-599
Locomotora i Marca	TEP10-186	??? + ROCO /  T/C
Companyia i País	SZD	URSS
Motor i Sistema	Central	Tracció 2 bogis, 2 cardan
Màquina Donant	ROCO	BR-120 DR “Taigatrommel” ref.63392
Compra Model	03-2024	Comanda Ebay “uluca41”
Posada en Servei	06-2024

 

Així doncs, un “affaire” inesperat ha permès tenir aquesta peça per un camí que no era el previst de bon inici, i d’una manera amb menys treball i complicació. El kit Voluznev s’ha posat a la venda i ja ha sortit venut de manera força ràpida cap a Ucraïna; el xassís Gützold serà desballestat per aprofitar algun element si cal.

7 : ANNEXE : ELS MODELS H0 DE LA TEP10

Modelena, marca russa ja històrica i poc coneguda fora del seu territori, va fabricar aquestes locomotores en totes aquestes vistoses decoracions, que cal pensar que foren reals i no inventades. Les coloracions són espectaculars i vistoses, fan goig !!. 

Fotos : Web modelena.ru

Hi ha també representades algunes TE10 ( sense la “P” ), versió inicial per mercaderies que es construí en petita sèrie, així com les dobles 2TE10, versió a 2 seccions de aquestes mateixes TE10 ( i en un moment denominades TE12 ).

Aquest és un altre model comercial de la TEP10 H0 : és un model acabat que fabrica la marca artesanal RCT ( Russian Custom Train ), amb mecànica d’origen americà NWSL. Foto RCT.

Però el model més recent és aquest ( foto anterior ), que ve de la col·lecció “MODIMIO”, espècie de “Atlas” rus que, en pla fascicle mensual, posa al mercat models H0 de màquines russes de decoració, estàtiques, fora normes i en conseqüència fetes per a un ample de via equivalent a l’escala 1:87 de l’ample rus de 1520 mm. ( o sigui, 17,5 mm. ). Les rodes giren, però no els bogis, caldria veure si es poden motoritzar amb xassís comercials : n’he comprat algunes, però no ho he provat per ara. Foto : Miniaturmodele.

Per cert, la exhibida i conservada al museu de Sant Petersburg duu la decoració de la tercera d’aquesta presentació, i és la TEP10-163.