LA COL•LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – PLA 2022 - D

SETENA  PEÇA :

Per cloure l’anyada, s’ha revisat també aquesta peça, que es una locomotora diesel italiana, típica. Per què va venir a la col·lecció ? Es estrany, potser em va captivar la seva peculiar estètica, i que és una icona en el parc del país transalpí. I va resultar un encert total, és una petita amb un gran cor !

Tant fou així, que s’adquirí en una botiga local, el que explica el preu relativament alt que en vaig pagar. Així va també començar el tema “italià” a la col·lecció, tot i que ja s’havia iniciat amb la peça “primigènia” E-646 i alguna altra elèctrica.

I dic que té un gran cor ja que, oh meravella !, duu a l’interior l’enorme motor 911, el més gros de la casa, i quina eficàcia, potència i suavitat ja he glosat a voltes, el que li dóna un funcionament impecable encara a aquestes alçades de 35 anys de servei. Com és que equipa una màquina tant petita i no és exclusiu de les més grosses ? És un misteri, el cert és que hi cap, just però hi cap.

Inventari	MM-115
Locomotora i Marca	D-345-1085	ROCO
Companyia i País	FS	Itàlia
Referència	43445
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	Central	2 cardans curts
Volants Inèrcia	1
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines internes
Anells Adherència	2
Compra	11-1987
Preu origen/actual	9360 pta	166 €

 

Les diesel italianes són peculiars : donat que tenen tota la xarxa principal electrificada, i això no s’ha qüestionat mai, el diesel assumeix només el paper “secundari” : a més, les diesel “de línia”, fora de maniobres, son totes petites i molt semblants; en concret, amb l’estètica de la presentada avui hi ha 4 sèries : D-343, D-443, D-345 i D-445; les “300” són de petita potència ( 1070 cv. aprox. ) i les “400” un xic més dotades ( 1700 cv. aprox. ); totes són BB, transmissió elèctrica ( hi ha altres sèries hidràuliques, i fins i tot un prototipus CC, la D-461 ). La presentació cromàtica, al menys la original com és el cas en aquesta, fa us del típic marró clar “isabella”, propi de les elèctriques, però combinat amb un original verd al lloc del “castano”; el roig hi aporta la visibilitat frontal.

En concret, la D-345 forma al inventari amb 145 exemplars, numerats 1001 a 1145, amb motor Fiat. Escampades per tot el país, fent serveis de tot tipus, encara que els de viatgers, locals o regionals, sovint reversibles, es confien preferentment a les D-445 més ben equipades. El bogi de curta mida ( 1,96 m. ) equipa totes aquestes sèries.

Les “tripes” d’aquesta peça, mostren el motor 911, col·locat de manera ben ajustada; el llum commuta de costat, però no equipa fars rojos separats; hi ha espai per damunt els vis sense fi per detallar les cabines, amb la presència dels “macchinisti” en una d’elles. Tot plegat, un ART de quan ROCO podia escriure’s amb majúscules.

Com era esperat, ha funcionat de meravella en el “test” de revisió, tot i que en cert moment va començar a emetre el sorollet rítmic que em va fer témer el pitjor : però no, cap problema d’engranatges, era un dels 2 anells obert per fatiga; el canvi merescut de la peça va tornar les coses al seu lloc.  

VUITENA  PEÇA :

Encara que sigui tòpic, aquesta sí que és excepcional : un tren TEE complet !!

Lima, s’hi va atrevir, i li va sortir molt bé l’aposta : no és gens fàcil reproduir un tren com aquest, que a la realitat fou també un gran “plus” tècnic dels anys 60, un repte de molt alta volada que els suïssos aconseguiren bastir i explotar.

El servei TEE estava en ple desenvolupament, sota l’idea d’unir l’Europa completa amb trens directes i ràpids : d’entrada es plantejaren unitats de tren amb tracció diesel, pel problema de la multitud de tensions elèctriques emprades a la xarxa europea : però els suïssos gosaren per primera vegada dissenyar un tren automotor sencer, apte a funcionar a ple rendiment sota els 4 tipus de corrent existents, tot i que les màquines policorrent franceses o belgues també existien.

El tren en qüestió te un disseny innovador, únic a l’època : 5 cotxes en total ( que foren 6 al cap de poc temps ) : només 1 d’ells és motoritzat, però ocupa una posició central : als extrems s’hi troben sengles cotxes pilot idèntics, amb un encertat perfil de cabina prou conegut i famós. El cotxe motor és pesat, ja que duu tot l’aparellatge per funcionar sota 4 tipus de corrent diferents ( i de naturalesa electromecànica, no hi ha encara l’electrònica ) : 4 pantògrafs coronen el sostre, del tipus típic suïs, de mida molt petita i romboïdals; tant és així que llurs bogis són de 3 eixos, encara que el central no és motor : esquema  A1A-A1A, amb sols 4 motors.

Un dels altres 3 remolcs equipa la zona restaurant, els altres, junt amb els pilots, són de places assegudes 2 + 1 al redós de passadís central, 1ª classe per descomptat. Però el cotxe motor no priva el transit de viatgers, ja que al llarg d’un dels laterals hi te un passadís accessible públic ( és el costat amb finestres, l’altre te més radiadors ) 

La coneguda estètica dels cotxes pilot dels extrems, amb l’anagrama entrellaçat TEE ben present. I amb acoblador Scharfenberg per poder unir 2 trens iguals, cosa que a la pràctica sovintejà.

Inventari	MM-113
Locomotora i Marca	RAe-1051	LIMA
Companyia i País	SBB-CFF-FFS	Suïssa
Referència	14 9812
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	Central	2 cardans llargs
Volants Inèrcia	2
Pressa de corrent	4 + 4 rodes	Làmines internes
Anells Adherència	2
Compra	09-1987
Preu origen/actual	14500 pta	245 €    ( el set de 4 cotxes mínim )

 

Què va fer LIMA ?

Una obra d’art, dins la seva col·lecció “Golden Series” : proposà una caixa amb els cotxes imprescindibles ( 4 en total ) : els dos pilots, el cotxe motoritzat, i un dels altres de places assegudes : això ja funciona. Per separat, es podien adquirir i acoblar els altres dos cotxes ( el de restauració i el restant de seients, idèntic al primer ).

Espectacular presentació del producte, referenciat com a “set” TEE “Gottardo-Cisalpin”, que foren 2 dels serveis TEE que empraren aquest material.

Però no acaba aquí la cosa : per tenir control de zones d’aturada a les nostres maquetes, resulta que el cotxe motor només pren corrent per un dels carrils, a base de 4 rodes; l’altre polaritat la capten els 2 pilots, i la transmeten al cotxe motor pels enganxalls, que són rígids i metàl·lics. Enginyós, no ?  Els cotxes pilots també fan captació de l’altre pol, però només per alimentar les llums frontals blanques i roges ( 2 bombetes a cada extrem ).

El tren real equipa faldons molt evolvents : en el model estan retallats per permetre el gir dels bogis per el nostres radis habituals : però la capsa conté aquests faldons a completar si es vol exhibir estàtic o explotar per maquetes de grans radis. També, a la part baixa de la foto anterior, s’observen les peces de rufa que, opcionalment, poden posar-se entre dos cotxes al acoblar-los, per seguir de prop el tren real.

Detall del cotxe motor : bogis de 3 eixos, 4 pantògrafs; a dalt, costat de la maquinària, amb radiadors de ventilació; a baix, costat del passadís obert als viatgers per poder transitar a través, per accedir al cotxe restaurant per exemple.

Problemes ?

Si, alguns : època daurada de LIMA, però també el despertar de la famosa “pinyonitis”, que aquesta unitat ha patit : de fet ja porta 2 dels 4 pinyons canviats, per uns de metall que es comercialitzaren llavors. I també un bon maldecap per assajar de digitalitzar el tren, el sistema de presses de corrent no ho facilita i caldria revisar el sistema.

Aquest tren, doncs, vingué del comerç pirinenc que aleshores tenia el “ple” del molt nombrós assortiment LIMA; el preu era tan extra com el producte, però no vaig poder resistir-me a tenir una composició tant bella, famosa i espectacular; al cap de poc temps ja tenia els 2 remolcs d’afegit i ara el tren fa goig, circula bé encara que tinc por de forçar-lo massa per la coneguda fragilitat de pinyons. I en plantejo una vegada més la digitalització per poder explotar-lo a la gran maqueta social.

I no ho he dit encara, però està fet a escala 1:87 exacta, LIMA ja començava llavors a desterrar la política 1:100. Modernament, LsModels ha tret aquest tren, també el grup Märklin-Trix, però a uns preus galàctics i a una escala dubtosa pel que fa al segon. Vaig encertar comprar-lo llavors, en aquell llunyà 1987 !

 

La meva única trobada directa amb aquest bellíssim tren : Lugano ( Ticino, Suïssa ), 28-juny-1982. Foto CC7601

Tornant al tren real, manca comentar que només se’n construïren 5 exemplars, numerats RAe-1051 a 1055; la “R” indica un tren capaç de superar els 120 km/h ( 140 de màxima en concret ), “A” per l’equipament complet en 1ª classe, “e” per tracció elèctrica. Finiren els seus dies als anys 90 fent serveis “InterCity” i castigats amb una dubtosa decoració de 2 tons de gris. No cal dir-ho, n’hi ha un de sencer preservat en estat de marxa.