APOCOPA : LA UNITAT ELÈCTRICA Z-5300

Una novetat recent dels “Tallers” és aquesta unitat elèctrica de 4 cotxes Z-5300 de la SNCF, del servei de rodalies de Paris sota corrent continu 1500 volts.

Es un material força clàssic, sota l’idea preferent als anys 60 de trens de perfil baix, per tenir accés directe a peu pla des de les andanes de mitja alçada, per facilitar el dens moviment de viatgers que aquest tipus de servei comporta. Sota aquesta premissa es construí aquesta sèrie Z-5300 per corrent continu, així com les Z-6100 i Z-6300 per corrent altern, i tanmateix un enorme parc de remolcs dits “RIB” per formar les composicions reversibles “push-pull” mogudes per màquines convencionals. Tot això a base de perfils d’acer inoxidable, sistema “Budd”.

Imatge icònica d’una Z-5300 1ª subsèrie, presentació d’origen, cotxe motor davant.

Així, el pis resta a menys de 1 m. sobre el carril i l’alçada màxima que assoleix el material només és de 3,38 m. ( sense pantògraf ni radiadors ).

Per equipar el cotxe motoritzat ( 1 sòl, i en un extrem ), cal recórrer als 2 bogis motors de pas reduït a 2,20 m. i roda petita de D = 1,02 m. Així, damunt dels bogis motors el pis queda més elevat que la resta, a 1,21 m. del carril, i les portes d’accés implicades són d’una geometria diferent. La resta de composició, a base de 3 remolcs, un d’ells en funció de pilot, és de pis baix integral amb uns mínims bogis de pas 1,67 m. i roda de D = 0,80 m. Costa creure que puguin tenir un complet sistema de suspensió per marxar amb comoditat a 120 km/ h. !

Total, 145 unitats es construïren entre 1965 i 1975, i s’ocuparen de les línies del Sud i Oest de Paris, equipades a 1,5 kv.; fins i tot feren serveis directes més enllà de les primeres corones, arribant fins a “províncies”.

Pels amants de detalls, dir que hi ha dues subsèries : les 61 primeres amb les finestres formant blocs de 4 ó 2, totes practicables, i les 84 restants amb finestram individual, i practicables només parcialment.

 

Inventari	MM-551
Locomotora i Marca	Z-5335	APOCOPA + LIMA / Trans-Kit T/C
Companyia i País	SNCF	França
Motor i Sistema	Central	2 bogis motors, 2 cardan i vis sense fi
Màquina Donant	BB-9602	LIMA ref. 208316
Compra Kit	12-2018
Posada en Servei	09-2022

 

Anem ara al kit adquirit a l’artesà protagonista d’aquesta sèrie.

Primer error ( meu ), vaig demanar el format “kit complet” i no el “trans-kit” : força més car, vingué amb la seva proposta de motorització, pantògraf, leds, etc...., i amb les caixes pintades amb el característic color plata brillant inox. Pensava que així el muntaria i el posaria en servei d’una manera ràpida. Rés d’això.

Presentació del kit Apocopa Z-5300.

El motor lliurat fou un minúscul Mabuchi FK-050, encapsulat, de dubtosa capacitat per moure un tren de 4 caixes. Però, a més, el bogi motor fou un recanvi de Hornby-Jouef corresponent a una diesel BB-67000, de mides quasi rés coincidents amb les del cotxe motor Z-5300 que he comentat abans ( diàmetre de roda enorme i pas de 2,40 m. ); el cardan també força problemàtic d’encaixar bé i sense cap fixació de retenció de motor: a espavilar-se.

Tot això em va tallar l’embranzida i restà el kit a l’armari de treballs ajornats “sine die”.

Fa poc m’hi vaig tornar a posar, després d’un intent infructuós de venda sense pèrdua econòmica, i vaig començar per intentar aplicar la solució proposada : fracàs, a part de les mides tant falsejades, va caldre amputar el lateral de bogi per damunt de les caixes de greix per obtenir rotació, però la fixació de motor i cardan van quedar tan malament i  tan fràgil que vaig desistir ( i ja sense més opció de venda ).

Vaig passar al “Pla B” : les mides i la forma corbada del lateral de bogi són idèntics als de les BB-9400 “Vespa”. Ja ho sabia però calia resoldre altres problemes : es pot allargar un xassís 115 mm. fent un tall i inserint una peça central : però no n’hi ha prou per una raó geomètrica : l’angle de gir de la caixeta de la transmissió, per dins del seu forat practicat al xassís-llast, augmenta considerablement al allargar la distància entre bogis, tant que aviat xoca amb les parets impedint el gir necessari : calia provar-ho, ampliant el forat en forma de doble falca se li dóna més gir; també ha calgut un nou sistema de retenció del bogi, ja que el de passador queda inservible; escapçant lleugerament els extrems dels laterals de bogi sense amputar la meitat, i llimant les parets interiors de reïna de la caixa als indrets precisos : amb tot això he obtingut ( de miracle ), el gir per R = 415 de la meva maqueta tot i respectant l’alçada màxima de 40 mm. dels vehicles. És el problema de tots aquests materials de pis baix amb bogis enfonsats dins els faldons de caixa.

Detall de les caixes lliurades pintades : mides exactes, aspecte general magnífic, però un tipus d’acabat propi del material emprat ( reïna ) que no aconsella mirar-les massa de prop.

En favor del fabricant, cal dir que el fet d’haver de lliurar material nou i en sèrie, per exemple, d’un centenar d’unitats, l’obliga a triar els components segons disponibilitat del moment, encara que no siguin els més adients en mides. En canvi, l’aficionat client final té la sort i l’avantatge de poder usar material d’ocasió i trobar una sola unitat de coses més exactes, com ha estat el meu cas.

La part de xassís afegida, de xapa  EVG 1,5 mm., no fa funció de rigidesa, ja que la fa directament la caixa; només connecta els 2 blocs. El bloc sense motor es mogut pel mateix cardan allargat amb una peça central de tub EVG.

El bogi de BB-67000 HJ, el mini-motor amb nou de cardan i volant inercial, i el llast tal com venien lliurats al kit : molta fragilitat ensems i muntatge complicat.

La caixa sobrant de la BB-9602 Lima emprada com a “donant”, espera el seu torn per possible venda per aprofitament aliè.

 

Total, la “donant” BB-9602 ja la tenia, a més “repe”, fruit d’operacions anteriors i amb un motor “Mashima” no original i enllumenat desmuntat; ideal doncs per emprar-la per aquesta circumstància. Dit i fet.

La solució esmentada té el “handicap” de que fa molt visible el motor, transmissió i part del llast des de les finestretes del cotxe motor, pel que cal renunciar a equipar la totalitat dels seients del seu interior; però la proposta del kit també és similar en aquest aspecte, amb una caixa tant baixa i amb total continuïtat de finestretes és impossible amagar tot això.

.

Solució de motorització “Pla B” : tallar, allargar, etc...: no hi ha encara el tub de cardan llarg ni el descodificador ni la minsa part de seients d’interiorisme.

Encara sense finir, test de viabilitat positiu de les estructures a la maqueta Asvicaf.

Finalment, s’ha pogut ajustar i acabar el model, no sense sorpreses i problemes de darrera hora; badada meva inexcusable, però el test de viabilitat amb encaix dels blocs de metall de la “donant” per dins la carcassa del cotxe motor, no va tenir en compte el gruix suplementari de 2 i escaig mil·límetres dels vidres, posats per l’interior, als dos costats : va tocar tornar a desmuntar el xassís i llimar fortament els blocs rígids a banda i banda : resolt exitosament.

Complicat també el tema de captació de corrent al cotxe pilot, per alimentar el seu descodificador de funcions per el fars : els bogis a base de planxa de plexiglàs no admeten cap tipus de soldadura, ni als coixinets de llautó que contenen : però s’ha fet amb làmines de metall en contacte de pressió amb els eixos, amb el fil de sortida soldat prèviament, i encolades al plexiglàs.

Tot plegat, s’ha donat per acabat i fa el seu goig ( sense mirar-ho massa a prop ). S’ha tornat a fer circulació digital a la maqueta Asvicaf tot i que encara manquen uns tocs de pintura ( plata, gris fosc ) en alguns indrets. Projecte resolt.

Tot seguit unes fotografies de la sessió de “presentació” esmentada :

Aspecte de la unitat elèctrica amb el cotxe motor al front ( a manca de pintar alguns detallets, per exemple els topalls ); he triat una versió totalment “origen”, amb el temps han sofert canvis estètics i tècnics importants.

 

Aspecte de la unitat elèctrica amb el cotxe pilot al front ( amb els dos focus vermells encesos ). Els passamans i les barres corbades de les portes d’accés hi són presents, amb el temps foren eliminats i les portes pintades de colorets : roig o blau.

Frontal del cotxe pilot, idèntic al del cotxe motor : la zona daurada i l’anagrama rodó de la SNCF, amb fons roig, també foren eliminats més endavant : hi posaren una molt ample banda color taronja pintada i els pictogrames SNCF moderns. Els frontals duen identificació de composició en un petit requadre negre : 335 en aquest cas, que vol dir que es el tren menat per la Z-5335.

 

Vista panoràmica d’aquesta unitat reposant en una via del dipòsit de Sant Vicenç de Castellet : cal imaginació !

 

Vista d’alçat del cotxe motor : cal encara pintat les caixes d’aparells dels baixos, aplicades d’una manera més o menys aleatòria a manca d’un plànol adequat. Els enganxalls son a base de timons d’elongació “Symoba”, encolats als xassís, amb barres fixes de tracció “Ribu”. Aquest trens no tenien pas actiu entre cotxes, no hi ha rufes ni borlets entre els cotxes, al menys en els de la 1ª sèrie lliurada com aquest.

 

Amb aquest material, queda resolt un esgraó més del meu projecte “Banlieue Paris” ( PBP ), quins materials no solen tenir reproduccions H0 industrials, perquè els “experts” en “marketing” diuen que la gent no compraria el tren que els duu a treballar ..... sense comentaris : una visió un xic curta i minvada de la realitat !