dimarts, 16 de juliol del 2024

LA MIRADA A L’EST : LA ChS2T

Una nova elèctrica passa a engruixir el parc de locomotores per serveis de viatgers dels meus SZD a 1/87.











Com ja vaig fer esment arran de la ChS6, és novament una “Skoda” la que ara treu el nas per a aquest tipus de servei, com indica la seva sèrie de matriculació que comença per “ChS” ( Chekho-Slovatskyi” ).

 

1 : La màquina real

La ChS2 és, de llarg, la més important i nombrosa sèrie de les construïdes a Plzen per el servei exprés de l’antiga URSS. La peça original, fou una molt estètica CC amb gàlib de l’Europa continental, de frontals arrodonits, còpia exacte de la E669.2 que ja operava als ferrocarrils txecoslovacs. Només que als SZD van haver d’afegir uns “castellets” al sostre per muntar els pantògrafs a l’alçada pertinent ( i adaptar l’ample de via a 1,52, clar ). Se’n fabricaren 942 entre 1962 i 1973 i copsaren tot el tràfic ràpid a la xarxa llavors electrificada sota corrent continu 3 kv.

Però heus aquí que al 1972 es modificà el projecte per incloure frenat reostàtic i de passada, una nova carrosseria de proporcions més adaptades al gàlib soviètic; els exemplars núm. 875 i 876 de la sèrie en construcció sortiren sota aquestes premisses i es testejaren amb èxit.

Així doncs, mentre tant, la sèrie original es seguí lliurant fins a l’exemplar 944, i tot seguit la cadena de producció modificà el sistema, i des de 1974 fins 1976 es lliuraren 118 nous exemplars ( números d’ordre 945 a 1062 ) del que seria la sèrie millorada, que es denominà “ChS2T” ( la “T” s’afegí per “reostatnoe Tormozhenie”, fre reostàtic ).

Aquest és el model d’avui, la “ChS2T”, sèrie doncs que comporta 120 unitats, amb ordinals 875, 876 i 945 a 1062.










I, posats a modificar, no es quedaren curts : no sols el frenat i la nova caixa d’estètica més angulosa i gegantina, si no que fins i tot el pas d’eixos canvià : bogi 2400 + 2200 ara, quan en les originals era 2500 + 2300, amb el tram llarg sempre als exteriors. Ara bé, l’estructura del bogi resta semblant i els eixos segueixen essent de D = 1250 i a radis, amb una suspensió secundaria per ballestes en un punt central no coincident ni amb el pivot ni amb l’eix del mig.












La real ChS2T-1035 : però té un detall diferencial amb la meva, i és la climatització de cabines, que presenta unes reixetes suplementàries al frontal que obliguen a situar la matrícula en un lloc poc visible i a elevar els fars, a cavall de la separació cromàtica. Foto Parovoz.

Afegir que eren aptes a 160 km/h amb una potència continua de 6300 cv.

Comentar també que un centenar llarg de les ChS2 foren modificades amb el desitjat frenat reostàtic prèviament, prenent la denominació temporal ChS2T tanmateix : però el fracàs de la mesura va fer tornar-les a origen ChS2, ja que es demostrà que calia un projecte nou i més potent per implementar aquesta característica.












2 : El kit

El producte adquirit és un kit anunciat a e-bay per un altre dels actors habituals, però que és notori que presenta una oferta extensa encara que a uns preus estratosfèrics, que són fàcilment posats en evidència en quan he tingut altres fons d’informació, com les web VPC de comerços físics russos o ucraïnesos.

Tot i això, en aquell moment, em va semblar adient ( no era dels més cars ) i la peça era prou interessant. I vaig “picar” ( no ho he tornat a fer amb aquest proveïdor .... ). La pega és que no tinc ni idea encara de qui és l’autor del producte, només en tinc 3 o 4 que s’identifiquen clarament, la resta és un “marasme” de petits artesans del 3D o de la injecció plàstica, quin producte a voltes és comercialitzat a botigues o revenedors de la xarxa com a propis.

La carcassa és completa en volum, i ha calgut completar el sostre i els detalls; la base és un plàstic negre de poc gruix, però fàcil de treballar.










El kit en qüestió és força senzill, no té la qualitat d’elements de detall d’altres que he bastit, per exemple, no hi ha interior de cabines detallat, tampoc full de calques ni cap mena d’explicació. Preu poc justificable, doncs. I a espavilar-se toquen. Sort de l’abundant documentació internet de la peça real.

 

3 : La màquina “donant”

En aquest punt, una completa investigació sense resultats i un cop de sort.

Cansat de cercar un xassís adient, vaig trobar inesperadament que una 7600 de Renfe, model Ibertren H0, donava la mida : la nostra Alsthom és de 2335 + 2160 de pas de bogi, tram llarg a l’interior. Sigui com fos, la reducció i els seus petits errors o toleràncies encaixaven perfecte en els laterals de bogi del kit. Només calia girar el bogi motor i posicionar de nou el bogi captador. Dit i fet : al ser la Ibertren una peça clàssica amb només 1 bogi motor compacte ( tipus Fleischmann o Lima antic ), facilita molt l’operació; el xassís de xapa admet fàcilment un nou forat per muntar més endins el bogi captador.















Idees en marxa : la caixa ja muntada i el xassís de la Ibertren adaptat : bogi motor girat 180º i nou forat de posició del bogi captador, també girat; els laterals de bogi ja estan canviats.

Vaig aconseguir una d’elles ( decoració holandesa, tan se val, i al menys, amb cota de preu millor ), ja que no era qüestió de sacrificar la meva original, i tot va lligar bé; laterals de bogi canviats, cales de profunditat i retenció, digitalització, llast etc...









Com que rés és perfecte, vaig haver de renunciar, però, als radis dels eixos : detall de fet poc visible, prescindible, i que sovint, quan hi són, són ficticis, sense perforació ....

 

4 : El resultat













La caixa abans de pintura, amb la configuració de sostre ja gairebé enllestida; els dauets blancs són les tapes dels areners, al sostre segons la tradició tècnica russa.  










 



Així ha quedat el xassís d’origen Ibertren : las cabines també s’han aprofitat, i el llast s’ha previst de manera contundent ( 350 gr. tot plegat ). Espai sobrat pel descodificador i la seva placa de connexions. Caldrà en un futur instal·lar el sistema de llums.














La caixa pintada i quasi enllestida damunt la taula de treball modelisme

 

Tema color : en aquesta sèrie, hi ha poca varietat cromàtica : roig fosc 1 ó 2 tons, franja groc i frontal amb mascaró taronja : sí que varien les tonalitats ( a voltes el to fosc del roig és quasi marró ), o les intensitats del groc ( a voltes molt clar, crema ), i la filigrana més o menys desenvolupada del mascaró frontal. He triat segons les nombroses fotos disponibles a les xarxes, amb una matriculació ad-hoc, i he situat les plaques a l’època encara soviètica SZD.

Tema llums : la marca russa “ARtModel” subministra les plaques de díodes SMD per equipar de fars aquesta peça, però no és encara possible la compra VPC per la raó de no funcionar els mitjans normals de pagament. He temptat espavilar-me amb un muntatge de díodes convencionals per reproduir les funcions bàsiques : focus alts a cada extrem, i fars baixos amb el de la dreta podent donar el color roig ( amb díode bicolor ); però no me n’he sortit amb èxit, massa poc espai i la forma quadrada de les obertures no ho facilita. A l’espera doncs.

Tema pantògrafs : la marca russa “SveTTofor” ( si, “semàfor”, com la cadena russa de supermercats ) té en catàleg tota la producció adient, però ja vaig decidir i proveir, per les meves “Skoda” SZD-RZD tant de corrent continu com d’altern, els pantògrafs “Sommerfeld” alemanys de referència 937, que són un tipus usat pels RhB que s’assembla molt a l’original txec d’aquestes màquines ChS en general. Només ha calgut pintar-los en un color roig fosc adient.  

Tema detalls i línia de sostre : un problema afegit en alguns d’aquests kits russos és la manca total d’instruccions de col·locació dels detalls, sobretot al sostre d’una peça elèctrica com aquesta : un cinquantena de mini-peces de detall, què són i on van ?














Ni la meitat d’elles arribo a identificar, més en aquesta que té al sostre no sols els components elèctrics si no també els pneumàtics. Així que he tingut que anar pel dret, les fotos de la real mai permeten arribar massa endins en aquest terreny. Un xic de sort, però, al tenir desprès de recerques a la xarxa aquest projecte gràfic 3D, però que no és necessariament el que s’ha utilitzat en la meva peça ni té perquè correspondre massa  a la màquina real ( hi ha detalls incompatibles amb el que indiquen les fotos ) :










Així doncs he fet el que he pogut, cap i la fi és un model que ha d’assemblar-se a la real, només “assemblar”. Un cert exercici d’imaginació cal per disposar aïlladors, fusibles, trompes, xiulets, tapes dels areners, ganxos d’elevació de capotes, tubs d’aire comprès, seccionadors, antenes, parallamps, passamans, tapa d’accés a teulada, tubs pneumàtics dels pantògrafs, cablatge elèctric aïllat a 3 kv. etc... 

Algunes fotos del model acabat ..... o quasi ( a revisar alguns detalls no satisfactoris )












5 : Temes pendents

A més del tema comentat dels fars, que caldrà esperar el “desglaç” del comerç amb la potència de l’Est d’Europa, tampoc s’han encolat els 4 suports dels gats elevadors de caixa, peça molt petita i de difícil manipulació. També manquen els retrovisors, encara que es podrien imitar amb qualsevol petita xapeta.


6 : Comiat i Resum Tècnic      

Inventari

MM-602

 

Locomotora i Marca

ChS2T-1011

Kit + Ibertren / Trans-Kit T/C

Companyia i País

SZD

URSS

 

 

 

Motor i Sistema

Anular

Transmissió Cascada Recta, 1 Bogi Motor

Màquina Donant

IBERTREN

1300 NS ref. 2113

 

 

 

Compra Kit

02-2021

Comanda Ebay “andreys2004”

Posada en Servei

07-2024

 

 

 

 

 

 

 

 

Si aquesta ChS2T és la “filla”, la ”mare” no tardarà a aparèixer també per aquesta col·lecció : la ChS2, sense “T”, espera el seu torn als “tallers”, però en aquest cas farà ús d’un xassís específic de la marca russa “RRM” ( escrit a voltes “RZhM” ).

dimecres, 3 de juliol del 2024

LA MIRADA A L’EST : LA TEP10 – BIS

Aquest és un afegitó al treball anterior.















Diuen que rectificar és de savis, així doncs que he revisat el projecte després del fracàs esmentat abans per excés patent d’alçada. He cercat i trobat les causes i les he remeiades.

A la foto anterior, la TEP10-186 un cop esmenat l’important excés d’alçada de caixa que no havia copsat amb prou intensitat quan el projecte inicial fou validat.

Resulta que el xassís Roco d’una DR-120 “Taigatrommel” emprat retenia la caixa de la TEP10 a un nivell massa alt, deixant a la vista l’estructura de la base del xassís, zona on es concentren els dipòsits d’aire del fre i altres elements. Aquesta àrea és visible en les “Taiga” M-62 i derivades, però no a les TEP10, quins faldons laterals recobreixen aquesta zona.

Calia doncs llimar a fons els xassís Roco .... o cercar-ne un altre més adient.

Dit i fet : tinc a la col·lecció la meva primera “Taigatrommel” en versió DR-120 clàssica, que és la Gützold, d’una edició ja “post-DDR”, amb tracció a 4 dels 6 eixos, i amb una funcionalitat molt millor que la del xassís que duia la comprada TEP10 original. Com que tinc amb la mateixa versió les modernes peces ROCO ( 120-292 ref. 51331 ) i PIKO ( 120-021 ref. 52806 ), aquesta Gützold podia ser “sacrificada”.

Feta la prova, sí que quedava a l’alçada correcta, amb el lateral de caixa arran del dipòsit central de combustible, com ha de ser, i que li fa de retenidor.


Per la fixació caixa-xassís, he enganxat dos petits llistons de fusta a la regata superior enmig dels dos perfils de metall per distribució de corrent, amb dos forats per roscar-hi els mateixos visos de teulada de la solució inicial.

Com es pot veure, el xassís és compacte, pesat, sense cablatge, tot va per làmines i llengüetes a pressió que garanteixen una bona circulació de corrent; el motor és central, amagat dins el bloc metàl·lic i amb cardans cap als dos bogis. Senzill i intel·ligent.

Però .... amb aquesta estructura elèctrica he vist arriscat emprendre una digitalització, sense massa garanties de obtenir uns aïllaments perfectes .... així que aquesta peça es quedarà analògica. Les dues bombetes a la part superior també es mantindran funcionals però sense adreçar la llum als punts que cal, il·luminen de fet tota la cabina.















He modificat els laterals de bogis amb l’eliminació dels dos cilindres de fre extrems i amb disposició d’un de sol al centre, com les màquines russes porten a diferència de les alemanyes. També s’han pintat els bogis amb un gris fosc equivalent al de la teulada.











S’ha disposat enganxall Kadee ( caixeta articulada ) en un extrem i un SA3 fictici a l’altre; a la foto, control d’alçada vers un “Box-Car” soviètic de producció letona de la firma “Modela”.












Detall de teulada amb l’antena d’ona curta recorrent part de la llargada, enmig de les tuberes i dipòsit d’aire ( i el típic “Trifó” de ventilació ). Cal admirar l’emblema antic de la Unió Soviètica ( CCCP ), en relleu i decorat policromat !!

Ara sí doncs em dono per més satisfet amb aquesta construcció, tot i que no operarà en digital a la maqueta Asvicaf, però si ho podrà fer a la meva maqueta M3 en treballs de via ja actualment.











La caixa de la “donant” Gützold, que restarà disponible a la venda agraint-li els serveis prestats d’ençà maig de 1998. Fins i tot la capsa original d’aquesta peça servirà per allotjar la nova TEP amb poques modificacions.

 

Dades tècniques que queden modificades :

MM-209  ( assignació de la 120-339 Gützold ref. 21400 que fent  de “donant” forçada )