diumenge, 1 de maig de 2022

LA COL•LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – PLA 2022 - A

Com l’any passat, les màquines que passen el 3er. cicle de revisió aniran sortint en aquest apartat. Això vol dir que tenen un mínim de 30 anys d’antiguitat al meu parc. I m’agrada recordar el seu origen, les circumstàncies del moment, fent exercici de memòria històrica.

Ara no hi ha foto de família totes aplegades, ja que faig les revisions per marques, mes a mes, i no espero al final per fer l’aplec documental. 

Aquestes peces foren comprades en el decurs de 1986-87, i són de nou de les 3 marques que llavors encara eren el “centre” de la meva col·lecció : Lima, Jouef i Roco.

Roco marcava diferències, però en aquells moments Lima acabava de fer la seva transició cap al modelisme de qualitat, deixant enrere la seva inicial filosofia “joguina” tot i que amb elements de modelisme gens menyspreables. Diríem que la casa de Vicenza havia assolit la “majoria d’edat”. No hi havia, però, importador local i me las veia per aconseguir les peces noves, inèdites i imprescindibles per a la meva col·lecció SNCF. Sort que la VPC amb el comerç parisenc “Clarel” em va facilitar les coses de moment.

Lima, doncs, enterrava el seu motor circular “G” i els xassís de plàstic, i feia l’aposta cap al motor central, doble cardan, xassís de bloc de metall, amb detalls del model més acurats i ben pintats ( sense la filigrana de Roco, tampoc calia tant ). 

 

PRIMERA PEÇA :

 

Inventari

MM-102

 

Locomotora i Marca

ALn663-1150

LIMA

Companyia i País

FS

Itàlia

 

 

 

Referència

20 8168L

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

1 cardan i tracció 2 eixos d’un sol bogi

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Jous a pressió a les goles interiors a les rodes

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

06-1986

 

Preu origen/actual

400 FF

153 €  ( els 2 cotxes ensems )  

 

Tot i que llavors no era un especialista en material italià, la bellesa estètica d’aquest automotor de la més pura tradició Fiat em va captivar, i també la molt bona realització del model Lima corresponent. La seva presentació cromàtica és especialment vistosa, alegre i encertada.













Així que el vaig demanar al meu proveïdor parisenc així que em vaig assabentar de la seva disponibilitat. Anava en un set indivisible de 2 elements idèntics, l’un amb motor i l’altre sense ( però també motor a la realitat ), i ja començava allò tan actual de la venda rentable mínima per assolir l’amortització de motlles. També als FS reals era freqüent aquest tipus d’explotació a duet, ja que aquests automotors eren de potència minvada com per remolcar elements de llast.

Calia començar a comprendre els significats peculiars del sistema FS :

ALn663” -> Automotrice Leggera a nafta, 63 seients, 6 repetit per indicar l’explotació                                   possible en múltiples unitats amb un sol “macchinista”.

De fet, aquest “663” és una evolució moderna del tradicional “668” que ja existia sota el mateix format, encara que amb una estètica menys elaborada, vehicle que als anys 70 va ésser testejat per Renfe i donà peu a l’adquisició dels “camells” Fiat sèrie 593.










Total als FS : 120 elements, tots motors, números 1001 a 1016 i 1101 a 1204; no hi hagué remolcs dins aquest tipus. Construcció Fiat 1983.

Anem al model : quelcom de “transició”, ja que el xassís és encara de plàstic, però té la peça de “baixos”, entre els 2 bogis, visada i que representa la motorització real, de fosa metàl·lica a manera de llast. El motor ocupa la meitat de l’interior, i amb un cardan ataca un dels 2 bogis ( l’oposat a l’extrem del furgó ), que té les 4 rodes amb anell de goma. L’altre meitat de l’interior, està ben reproduïda, i només el tros del furgó conté el pivot de l’altre bogi amb la presa de corrent doble. Especialment detallades són les cabines de conducció, als 2 extrems de la caixa. Porta llum blanc als dos extrems del cotxe motor, d’una efectivitat minvada, i no en duu a l’altre cotxe. Els 2 vehicles s’acoblen pel costat que es vulgui, on es poden disposar unes rufes adients com a alternativa, i duu enganxalls d’anella convencionals. Tot plegat racional, ben fet i adequat.










Detall del tester original i del equipat amb rufes, de manera reversible ja que la rufa va només pinçada per la part inferior. Xoca, però, que es vegi la porta interior tancada !

En explotació, cap problema per arrossegar el seu germà desmotoritzat, i, encara més, Lima venia un element solt, ref. 30 9199, sense motor, per si es volia fer la tripleta. 

Però, l’època de la compra va coincidir amb la de la coneguda “pinyonitis”, i aquest automotor en va patir les conseqüències a 1 sòl dels deus 2 eixos motors. Vaig fer la substitució del pinyó axial per un de nou en metall, que es comercialitzava en un comerç d’accessoris francès. També té trencada una de les 2 llengüetes de retenció del bogi captador, però hi posaré remei aviat al revisar tot el sistema.

No em consta cap altre realització H0 d’aquest tren tan italià fora d’aquest de Lima, amb les seves inevitables reposicions millorades sota les marques del grup Hornby, en concret sota etiqueta Rivarossi.

 

SEGONA  PEÇA :

 

Inventari

MM-110

 

Locomotora i Marca

BB-8600

LIMA

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

14 9814L

( 20 8175L solta )

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

2 cardans i tracció als 2 bogis, 4 eixos

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Fil d’acer a les goles interiors a les rodes

Anells Adherència

No

 

 

 

 

Compra

04-1987

 

Preu origen/actual

9700 pta

164 €  ( el set complet ) / màquina : 51 %  

 











Un encert total de Lima aquesta producció, que tingué una llarga descendència dins la gama del fabricant italià.

Sempre he pensat que és de lo millor que tinc de la marca, ella i les seves germanes o cosines que arribaren després, han donat un comportament exemplar, reunint potència i adherència, han remolcat trens força pesats de manera valenta, sense anells a les rodes : per això cal un pes notable ( el té ), un motor encertat en quan al règim de voltes, i una transmissió força reductora i ben calculada. No tothom ho sap fer.

Anem al prototipus : és una “ballarina” ( “danseuse” ), nom que els ferroviaris SNCF donaren aviat a les compactes BB Alsthom, construïdes en grans quantitats des de 1964, com a màquines mixtes, de potència mitjana, bogis monomotors amb dobles transmissions i estètica rectangular “capsa de sabó”. La seva peculiar suspensió té a veure amb el mot donat, diuen que no era possible romandre assegut a les seves cabines a més de 120 km/h. !

Una UM de BB-8500 “llargues” com el model Lima que ressenyo esperen la sortida a Tolosa-Matabiau. Foto CC7601. Abril-1982.

Aquestes BB compactes es fabricaren amb dos tipus de caixa ; la “curta” ( 14,70 ó 14,94 m. ) i la “llarga” ( 15,57 m. ), aquesta darrera és la del model d’avui i amplia la mida de les incòmodes cabines, amb finestreta afegida; a més, tenen el radiador lateral ampliat i d’una sola peça. El quadre següent ho detalla :

SERIE

CAIXA

TIPUS CORRENT

PARC

 

BB-8501 a 8587

curta

Continu 1,5 kv.

87

 

BB-8588 a 8646

llarga

Continu 1,5 kv.

59

 

BB-17001 a 17105

curta

Altern 25 kv.

105

 

BB-25501 a 25587

curta

Bicorrent 1,5 i 25 kv.

87

 

BB-25588 a 25694

llarga

Bicorrent 1,5 i 25 kv.

107

 

BB-20201 a 20213

curta

Bifreqüència 15 i 25 kv.

13

França-Alemanya

 

 

Total parc :

458

 

 

La peça d’avui duu el número 8600 : però, ull ! no és “una” BB-8600, com diuen alguns de les BB-8500 “llargues” : no existeix la sèrie BB-8600, ja que aquestes “llargues” comencen a numerar a 8588, i la 8600 és només el seu tretzè exemplar.

Així doncs, el model Lima és el paradigma de la “majoria d’edat” de la marca, al meu parer : ben feta sense filigranes, i molt ben dissenyada tècnicament : xassís ja tot de metall, pesat i rígid, motor encapsulat que llavors era de la marca italiana “SME” i no els orientals actuals.

Comercialment, aquesta màquina vingué en un “set” de la dita “Golden Series” de la marca, invent del moment per vendre composicions senceres i realistes amb les noves produccions esmentades. Aquest en concret unia aquesta BB-8600 amb una formació de cotxes “RIB” de rodalies de Paris, els 3 diferents ( extrem costat màquina, central i extrem pilot ) : una altra magnífica realització del moment que fins ARA ( 2022 ), no ha estat reeditada per Hornby ( sota marca Jouef ), afinant 4 detalls i a un preu “actual”, ras i curt 2,5 vegades superior tot i descomptant la inflació de 35 anys. Sense aplicar la inflació resulta 7 vegades superior. Olé !

“Pack” LIMA “Golden Series” 14-9814L : un encert total

Però, la màquina també es venia solta, amb un altre numero de matricula ( BB-8595 ) i de catàleg ( 20 8175L ), també els cotxes RIB de manera individual, sense forçar haver d’adquirir els complets ( ref. 30 9276-9277-9278L ).

Aquest lot vingué al 1987 del comerç pirinenc, que, oh meravella !, havia obert una altre botiga ( Av. Escoles ), a quina primera planta exhibien un assortiment COMPLET de tot el nou catàleg LIMA, amb quantitat i amb preus espectacularment baixos vers els francesos de Clarel o similars. Per fi semblava finida per a mi la dificultat de compra en aquesta marca ! No cal dir que en les meves visites al Principat, des de llavors, anava primer a aquesta botiga abans que a l’altre tradicional del C. Picó.

El funcionament, tants anys després, segueix essent correcte, ja que, sense anells de goma, no té el “factor d’envelliment” del que tant sovint em queixo, de pèrdua de força adherent per vulcanitzat dels anells ( que cal canviar tant si s’ha fet explotació com si no ). Es un punt a favor de la carència d’aquests elements, tan pregonada, però cal recordar als addictes i predicadors que NO TOTES les màquines estan pensades tècnicament per arrossegar el suficient que cal  sense ells : aquesta SI.

Les BB-8500 “llargues” com aquesta s’han produït en H0 per aquesta marca, Lima, amb diverses actualitzacions en el temps; també algunes sortiren sota capsa i marca Rivarossi, quan es va fer l’absorció; Hornby, ara sota marca Jouef, també n’ha reeditat, millorades amb xassís actuals amb invasió electrònica. I mencionar les de Piko, de quan SAI era el representant francès i en fabricà alguns lots però amb un nivell de qualitat, al menys estètica, per sota de les Lima com la d’avui, al meu parer; sí que eren de preu contingut i gama “Hobby”.

R37, un recent actor del mercat francès, ha començat fent moltes versions de les “curtes” i promet seguir més endavant amb les “llargues”. Qualitat global garantida.

 
Bona estampa lateral de la peça : a l’encert de forma i mida, cal afegir el color exacte : verd blavós fosc 312 perfectament aconseguit. Només els pantògrafs són d’un model senzill, que ara s’ha millorat molt; però la línia de sostre és complerta i amb elements afegits : parallamps, cilindres de pantògraf,escales d’accés,trompes etc...

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada