Una nova elèctrica passa a engruixir el parc de locomotores per serveis de viatgers dels meus SZD a 1/87.
Com ja vaig fer esment arran de la ChS6, és novament una “Skoda” la que ara treu el nas per a aquest tipus de servei, com indica la seva sèrie de matriculació que comença per “ChS” ( Chekho-Slovatskyi” ).
1 : La màquina real
La ChS2
és, de llarg, la més important i nombrosa sèrie de les construïdes a Plzen per
el servei exprés de l’antiga URSS. La peça original, fou una molt estètica CC
amb gàlib de l’Europa continental, de frontals arrodonits, còpia exacte de la
E669.2 que ja operava als ferrocarrils txecoslovacs. Només que als SZD van
haver d’afegir uns “castellets” al sostre per muntar els pantògrafs a l’alçada
pertinent ( i adaptar l’ample de via a 1,52, clar ). Se’n fabricaren 942 entre
1962 i 1973 i copsaren tot el tràfic ràpid a la xarxa llavors electrificada
sota corrent continu 3 kv.
Però heus
aquí que al 1972 es modificà el projecte per incloure frenat reostàtic i de
passada, una nova carrosseria de proporcions més adaptades al gàlib soviètic;
els exemplars núm. 875 i 876 de la sèrie en construcció sortiren sota aquestes
premisses i es testejaren amb èxit.
Així
doncs, mentre tant, la sèrie original es seguí lliurant fins a l’exemplar 944,
i tot seguit la cadena de producció modificà el sistema, i des de 1974 fins
1976 es lliuraren 118 nous exemplars ( números d’ordre 945 a 1062 ) del que
seria la sèrie millorada, que es denominà “ChS2T” ( la “T” s’afegí per
“reostatnoe Tormozhenie”, fre
reostàtic ).
Aquest és
el model d’avui, la “ChS2T”, sèrie doncs que comporta 120 unitats, amb ordinals
875, 876 i 945 a 1062.
I, posats
a modificar, no es quedaren curts : no sols el frenat i la nova caixa d’estètica
més angulosa i gegantina, si no que fins i tot el pas d’eixos canvià : bogi
2400 + 2200 ara, quan en les originals era 2500 + 2300, amb el tram llarg
sempre als exteriors. Ara bé, l’estructura del bogi resta semblant i els eixos
segueixen essent de D = 1250 i a radis, amb una suspensió secundaria per
ballestes en un punt central no coincident ni amb el pivot ni amb l’eix del
mig.
La real ChS2T-1035 : però té un detall diferencial amb la
meva, i és la climatització de cabines, que presenta unes reixetes
suplementàries al frontal que obliguen a situar la matrícula en un lloc poc
visible i a elevar els fars, a cavall de la separació cromàtica. Foto Parovoz.
Afegir
que eren aptes a 160 km/h amb una potència continua de 6300 cv.
Comentar
també que un centenar llarg de les ChS2 foren modificades amb el desitjat
frenat reostàtic prèviament, prenent la denominació temporal ChS2T tanmateix :
però el fracàs de la mesura va fer tornar-les a origen ChS2, ja que es demostrà
que calia un projecte nou i més potent per implementar aquesta característica.
2 : El kit
El
producte adquirit és un kit anunciat a e-bay per un altre dels actors
habituals, però que és notori que presenta una oferta extensa encara que a uns
preus estratosfèrics, que són fàcilment posats en evidència en quan he tingut
altres fons d’informació, com les web VPC de comerços físics russos o ucraïnesos.
Tot i
això, en aquell moment, em va semblar adient ( no era dels més cars ) i la peça
era prou interessant. I vaig “picar” ( no ho he tornat a fer amb aquest
proveïdor .... ). La pega és que no tinc ni idea encara de qui és l’autor del
producte, només en tinc 3 o 4 que s’identifiquen clarament, la resta és un
“marasme” de petits artesans del 3D o de la injecció plàstica, quin producte a
voltes és comercialitzat a botigues o revenedors de la xarxa com a propis.
La
carcassa és completa en volum, i ha calgut completar el sostre i els detalls;
la base és un plàstic negre de poc gruix, però fàcil de treballar.
El kit en qüestió és força senzill, no té la qualitat d’elements de detall d’altres que he bastit, per exemple, no hi ha interior de cabines detallat, tampoc full de calques ni cap mena d’explicació. Preu poc justificable, doncs. I a espavilar-se toquen. Sort de l’abundant documentació internet de la peça real.
3 : La màquina “donant”
En aquest
punt, una completa investigació sense resultats i un cop de sort.
Cansat de
cercar un xassís adient, vaig trobar inesperadament que una 7600 de Renfe,
model Ibertren H0, donava la mida : la nostra Alsthom és de 2335 + 2160 de pas
de bogi, tram llarg a l’interior. Sigui com fos, la reducció i els seus petits
errors o toleràncies encaixaven perfecte en els laterals de bogi del kit. Només
calia girar el bogi motor i posicionar de nou el bogi captador. Dit i fet : al
ser la Ibertren una peça clàssica amb només 1 bogi motor compacte ( tipus
Fleischmann o Lima antic ), facilita molt l’operació; el xassís de xapa admet
fàcilment un nou forat per muntar més endins el bogi captador.
Idees en marxa : la caixa ja muntada i el xassís de la
Ibertren adaptat : bogi motor girat 180º i nou forat de posició del bogi
captador, també girat; els laterals de bogi ja estan canviats.
Vaig
aconseguir una d’elles ( decoració holandesa, tan se val, i al menys, amb cota
de preu millor ), ja que no era qüestió de sacrificar la meva original, i tot
va lligar bé; laterals de bogi canviats, cales de profunditat i retenció,
digitalització, llast etc...
Com que rés és perfecte, vaig haver de renunciar, però, als radis dels eixos : detall de fet poc visible, prescindible, i que sovint, quan hi són, són ficticis, sense perforació ....
4 : El resultat
La caixa abans de pintura, amb la configuració de sostre ja gairebé enllestida; els dauets blancs són les tapes dels areners, al sostre segons la tradició tècnica russa.
Així ha
quedat el xassís d’origen Ibertren : las cabines també s’han aprofitat, i el
llast s’ha previst de manera contundent ( 350 gr. tot plegat ). Espai sobrat
pel descodificador i la seva placa de connexions. Caldrà en un futur instal·lar
el sistema de llums.
La caixa pintada i quasi enllestida damunt la taula de
treball modelisme
Tema color : en aquesta sèrie, hi ha poca
varietat cromàtica : roig fosc 1 ó 2 tons, franja groc i frontal amb mascaró
taronja : sí que varien les tonalitats ( a voltes el to fosc del roig és quasi marró
), o les intensitats del groc ( a voltes molt clar, crema ), i la filigrana més
o menys desenvolupada del mascaró frontal. He triat segons les nombroses fotos
disponibles a les xarxes, amb una matriculació ad-hoc, i he situat les plaques
a l’època encara soviètica SZD.
Tema llums : la marca russa “ARtModel”
subministra les plaques de díodes SMD per equipar de fars aquesta peça, però no
és encara possible la compra VPC per la raó de no funcionar els mitjans normals
de pagament. He temptat espavilar-me amb un muntatge de díodes convencionals
per reproduir les funcions bàsiques : focus alts a cada extrem, i fars baixos
amb el de la dreta podent donar el color roig ( amb díode bicolor ); però no me
n’he sortit amb èxit, massa poc espai i la forma quadrada de les obertures no
ho facilita. A l’espera doncs.
Tema pantògrafs : la marca russa “SveTTofor” ( si,
“semàfor”, com la cadena russa de supermercats ) té en catàleg tota la
producció adient, però ja vaig decidir i proveir, per les meves “Skoda” SZD-RZD
tant de corrent continu com d’altern, els pantògrafs “Sommerfeld” alemanys de
referència 937, que són un tipus usat pels RhB que s’assembla molt a l’original
txec d’aquestes màquines ChS en general. Només ha calgut pintar-los en un color
roig fosc adient.
Tema detalls i línia de sostre : un problema
afegit en alguns d’aquests kits russos és la manca total d’instruccions de
col·locació dels detalls, sobretot al sostre d’una peça elèctrica com aquesta :
un cinquantena de mini-peces de detall, què són i on van ?
Ni la meitat d’elles arribo a identificar, més en aquesta que té al sostre no sols els components elèctrics si no també els pneumàtics. Així que he tingut que anar pel dret, les fotos de la real mai permeten arribar massa endins en aquest terreny. Un xic de sort, però, al tenir desprès de recerques a la xarxa aquest projecte gràfic 3D, però que no és necessariament el que s’ha utilitzat en la meva peça ni té perquè correspondre massa a la màquina real ( hi ha detalls incompatibles amb el que indiquen les fotos ) :
Així doncs he fet el que he pogut, cap i la fi és un model que ha d’assemblar-se a la real, només “assemblar”. Un cert exercici d’imaginació cal per disposar aïlladors, fusibles, trompes, xiulets, tapes dels areners, ganxos d’elevació de capotes, tubs d’aire comprès, seccionadors, antenes, parallamps, passamans, tapa d’accés a teulada, tubs pneumàtics dels pantògrafs, cablatge elèctric aïllat a 3 kv. etc...
Algunes fotos del model acabat ..... o quasi ( a revisar alguns detalls no satisfactoris )
5 : Temes pendents
A més del tema comentat dels fars, que caldrà esperar el “desglaç” del comerç amb la potència de l’Est d’Europa, tampoc s’han encolat els 4 suports dels gats elevadors de caixa, peça molt petita i de difícil manipulació. També manquen els retrovisors, encara que es podrien imitar amb qualsevol petita xapeta.
6 : Comiat i Resum Tècnic
Inventari |
MM-602 |
|
Locomotora i Marca |
ChS2T-1011 |
Kit + Ibertren / Trans-Kit
T/C |
Companyia i País |
SZD |
URSS |
|
|
|
Motor i Sistema |
Anular |
Transmissió Cascada Recta,
1 Bogi Motor |
Màquina Donant |
IBERTREN |
1300 NS ref. 2113 |
|
|
|
Compra Kit |
02-2021 |
Comanda Ebay “andreys2004” |
Posada en Servei |
07-2024 |
|
|
|
|
|
|
|
Si
aquesta ChS2T és la “filla”, la ”mare” no tardarà a aparèixer també per aquesta
col·lecció : la ChS2, sense “T”, espera el seu torn als “tallers”, però en
aquest cas farà ús d’un xassís específic de la marca russa “RRM” ( escrit a
voltes “RZhM” ).