diumenge, 27 de setembre de 2020

FITXES MM-1-6-10 : LIMA

 

Inventari

MM-1

 

Locomotora i Marca

E-646-060

LIMA

Companyia i País

FS

Itàlia

 

 

 

Referència

8026

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Anular “G”

Transmissió Cascada Recta, 1 Bogi Motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines interiors als eixos semi aïllats

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

01-1966

 

Preu origen/actual

560 pta

 97 €

















Aquesta és la meva VETERANA i punt d’inici de la meva ara notable col·lecció H0; sempre l’he mantinguda amb cura i FUNCIONA acceptablement ( 54 anyets la noia ); tot i que ara està reservada a serveis especials; va córrer molts anys intensivament i fins i tot per terra; per que qüestionin la qualitat del LIMA italià, la primera marca que va introduir el tren joguet H0, a preu accessible, i amb una bona dosi de modelisme, pel respecte als prototipus reals. En aquell moment, els topalls i els pantògrafs eren metàl·lics ( res d’estrany en una firma especialitzada abans en el tractament de metalls : LIMA = “Lavorazione Italiana Metalli ed Affini” ). Si n’haurà donat de voltes el seu motoret circular “G” !  

La manipulació al llarg dels anys ha minvat la pintura de les 2 franges platejades del lateral, i també en algun moment de la seva vida s’han canviat els carbonets o fins i tot el iman del motor; però tota la resta es original.

L’origen de la peça cal cercar-lo en la generositat dels senyors Reis, quan, després d’un temps d’abstinència i del plantejament d’obrir el tema tren model amb una capseta d’iniciació Märklin ( loco 3029, 2 vagonets de xapa impresa, transformador i oval viari ), quin preu ja ultrapassava les 1500 pta. del moment, varen sorgir en un comerç local unes capses d’inici d’una nova marca italiana, amb un tren DE DEBÓ sota la meva percepció ( màquina elèctrica moderna, 3 cotxes de viatgers a bogis llargs, vies i transformador ), a un preu semblant i fins i tot inferior. Fet. El dubte estava en si aquella nova marca seria regularment importada per poder desenvolupar, anys a sobre, la dotació inicial ( més vies, cotxes i vagons, més màquines etc... ); a la primera visita posterior al icònic establiment del carrer Pelai de Barcelona, va quedar clar que sí. Un importador anomenat “Auro” se’n feia càrrec, i tenien de tot a la venda. D’allà sortí el primer catàleg, 1966/67, quins extractes breus he penjat en aquest treball.









Trobat a Internet, foto de la capsa allargada del meu primer tren H0 : en concret el del mig dels 3 representats. Any 1966. Més endavant tindria també els altres, encara que adquirits al detall i no en set d’inici. No vaig conservar la capsa sencera, però si tinc els dibuixos retallats del 3 trens de la tapa .....  

A la realitat, la màquina és una E-646, peça que ignorava i em sorprengué la seva aparença tant fora del normal : 3 bogis, caixa partida per la meitat, decoració gris i verd quan pensava que tot lo italià era marró, etc... Les E-646 són màquines d’exprés introduïdes al 1958, amb el mateix concepte de BBB articulada que les seves precedents E-636 i de les següents en evolució E-656. Però si és cert que no hi ha gaire variació conceptual entre elles, tret del increment de potència i millores tècniques dels temps, si que hi ha una ruptura estètica : la rudimentària i tosca caixa de les E-636, amb l’esquema cromàtic antic  marró ( castano + isabella ), dona pas a un perfil millor dissenyat i a uns nous colors que aleshores marcaven el material d’alta velocitat ( ETR200 “Polifemo”, ETR250 “Arlecchino”, ETR300 “Settebello” i els Ale601 aptes a 200 km/h ).

En total foren 204 unitats les E-646, però les 5 primeres tenien encara les formes de les E-636 i els colors verd i gris aplicats segons un altre esquema. Marquen 4750 CV. i 140 km/h. Es construïren fins al 1967, per donar pas a les E-656, molt potenciades, i que ja adoptarien l’esquema de colors blau i gris que esdevindria clàssic molts anys.

El model duu la mecànica Lima tradicional comentada abans : xassís plàstic, motor anular de 3 pols, 1 bogi motor amb captació d’un costat, 1 bogi captador per l’altre, el bogi central és inactiu i suporta l’articulació en aquest model. Llast central important.

En quan a les reproduccions H0, és una locomotora afortunada : Lima i Rivarossi en vàries èpoques i tècniques més actualitzades; modernament també Acme i Roco s’hi han afegit, i Hornby-Rivarossi la segueix proposant.

En el test de maqueta ha signat un notable alt en tracció : això sí, no pot dir-se que rodi tot rodó, hi ha algun eix que balla un xic fora de norma, i la conducció no es molt fina, quelcom irregular a més de sorollós. Al llarg de tants anys, ha sofert moltes manipulacions, desmuntatges, retocs etc.... Així doncs val més no cansar-la massa.




























Inventari

MM-6

 

Locomotora i Marca

BB-15002

LIMA

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8044

 

Modificada T/C

Mínim

Pintat Total amb Color + Real

Motor i Sistema

Anular “G”

Transmissió Cascada Recta, 1 Bogi Motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines interiors als eixos semi aïllats

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

09-1974

 

Preu origen/actual

745 pta

 77 €

 












Tot un “plus” de modernitat, una màquina francesa de disseny modern i funcionament electrònic que va aparèixer gairebé ensems, al real i en models H0, tant per part de Jouef com de Lima, la seva competidora en el mercat francès llavors per models de gama baixa o mitjana.

No recordo exactament que em va motivar comprar-la, el cert és que el model Jouef era molt superior estèticament, però encara no era importat de manera normal; el model Lima, aquest, venia d’un color verd molt fosc sense cap semblança amb el verd blavós fosc 312 que calia; és clar que llavors tampoc estava jo del tot documentat en aquests temes.

Sigui com fos, no vaig parar fins que me la vaig repintar del tot al 1983, en plena època Titanlux i brotxa. El color havia d’ésser igual al de la BB-9305 ja tractada abans. I per les 4 franges blanques, de dos gruixos diferents, ja hi havia transferibles de ratlles de marca Decadry, tot i així amb una posada difícil en un objecte tant petit. Pantògraf Jouef de recuperació, més similar al que cal, per corrent altern.

El desenvolupament posterior de la col·lecció va dur-me a tenir també la Jouef, molt millor realitzada i pintada, tot i que li vaig col·locar un xassís Roco ja que la mecànica  era el seu punt fluix. Però he mantingut aquesta “incunable” a la secció històrica i avui ha sortit a passejar.

Internament res a destacar, el sistema clàssic Lima d’aquells any, amb funcionament ràpid i acceptable dotada d’un bon llast suplementari per millor adherència.

A la SNCF, les BB-15000 són el primer esgraó de la família unificada dita 4400 kw., i són màquines ja de tecnologia moderna, amb control i rectificació electrònics. Sobta el projecte d’aquestes mono-corrent per alterna amb 1 sol pantògraf ( tema límit de pes potser ? ); vingueren poc després les de continu ( BB-7200 ) i bi-corrents ( BB-22200 ), però totes ja amb 2 pantògrafs.

I per complicar la vida als aficionats, 3 subsèries d’aquestes 15000 amb unes subtils diferències; i la primera, amb 2 decoracions d’origen : 15001-15005 verd ( com la present ), 15006-15015 gris plata i roig. Les altres, gris “béton” i roig, 15016 a 15050 la 2ª i 15051 a 15065 la 3ª : varien les persianes de ventilació, la forma de les cabines, el logotip SNCF frontal etc...; un tema d’especialistes !  Sembla que, previstes d’inici en verd ( com el de les CC-6500 “Maurienne” ), van virar al plata i roig quan es varen establir trens TEE amb cotxes “Grand Confort” a la relació Paris-Estrasburg, la més típica d’elles. Al final dels dies, amb decoracions unificades i assortides, ja era més difícil apreciar els detalls de les subsèries; fins i tot les persianes es van unificar.














En H0, a més de Lima i Jouef ( que no les han actualitzat ), les ha fet Roco ( 2ª i 3ª sèries ), Märklin, Trix i LsModels, tot i que aquest darrer només les de 1ª serie.

En circulació, ha demostrat una capacitat més que notable, acomplint la tracció fins i tot per sota del voltatge exigit.









 Aspecte original d’aquesta peça abans de refer pintura i detalls; color massa fosc !







Inventari

MM-10

 

Locomotora i Marca

CC-7140

LIMA

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8029L

 

Modificada T/C

Mínim

Retocs de Decoració

Motor i Sistema

Anular “G”

Transmissió Cascada Recta, 1 Bogi Motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines interiors als eixos semi aïllats

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

07-1975

 

Preu origen/actual

750 pta

 67 €

 












Una sèrie molt coneguda de CC de velocitat, per allò del “record” mundial de 1955 i pel fet de la seva descendència internacional, on hi ha les 7600 de RENFE entre altres.

El model és altament sol·licitat per reproduccions H0 de totes marques, i aquest és el que feu Lima en aquell moment. Val a dir que va conèixer la meva motxilla i els camins de l’alta Cerdanya. Amb el temps, li vaig aplicar unes millores estètiques : pintat de la franja blava entre els dos tons de verd, pintat de bogis gris fosc ( venien d’un gris clar quasi blanc ), canvi d’enganxalls i poc més. La matriculació és impresa, no en relleu com seria desitjable, i a més no està posada al lloc pertinent, que hauria d’ésser més amunt, entre el plec de caixa i la ratlla. Però no volia anar més enllà, tenint altres CC-7100 més modernes.

Sistema tècnic Lima clàssic ja ben comentat; amb totes les rodes funcionals, tot i que només hi ha tracció als 2 eixos extrems d’un bogi. També per aquells temps Jouef va proposar la seva, però com a falsa CC, i amb una estètica més grollera, colors massa llampants etc...; tenia clar que havia d’escollir la Lima. Ja n’hi havia una de la marca anglesa Hornby-AcH0. Després vingué la Rivarossi, quan encara era italià : un model excel·lent en tots sentits; llavors Electrotren va voler fer la seva, però va aprofitar massa elements de la “renfera” que ja havia fet i no va agradar als clients; i, de fet, reproduïa la versió ja modernitzada, faldons retallats, nous vidres frontals etc...; el “summum” ha vingut fa poc de REE, amb les seves CC-7100 tant origen com modernitzades, d’un nivell aclaparador.

Algú en vol més ? Si, hi ha més, ja que la mateixa REE s’ha declinat en un model més econòmic encara que equivalent estètica i mecànicament, dins una gama d’entrada que s’ha creat amb el nom “REE-Acces”.
















Trio de CC-7100 esmentades en el text, a manera comparativa :

1/ a dalt, la CC-7140 LIMA objecte d’aquesta ressenya

2/ al mig, la CC-7107 JOUEF, contemporània de la Lima, en competència directa

3/ a baix, la CC-7121 RIVAROSSI, quelcom posterior, i que ja marca un nivell de modelisme molt per sobre de les altres dues, quasi actual.

Totes 3 reprodueixen la màquina en estat original : faldons complets, cabines d’origen, etc...

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada