dimecres, 30 de novembre del 2022

LA MIRADA A L’EST : LA ChS8

Nova peça dins d’aquesta col·lecció especial, la darrera sortida dels “tallers”.

Amb punts comuns amb l’anterior ja presentada ChS6, respon de nou a les necessitats d’incrementar el tonatge del trens expressos ràpids en les principals línies que irradien de Moscou. Per això, des de 1983, es dissenyà una versió amb més capacitats de tracció a les velocitats fins a 160 km/h. El projecte inclogué dues sèries, la ChS7 per corrent continu i la ChS8 per corrent altern, que és l’estrella d’avui.

 

1 : La màquina real

Filosofia mantinguda de màquina de 8 motors, a base de 2 seccions idèntiques, però ara amb un gàlib complet que utilitza tota l’alçada disponible, el que dóna un aspecte impactant a la peça, tot i que les formes son semblants a les anteriors ChS6, com si aquestes haguessin “crescut”.

La potència del conjunt frega els 10000 cavalls ( 7200 kw ), per un total de 33 metres de llargada. Skoda, el constructor txec especialitzat, s’hi va lluir. La sèrie comprèn només 82 locomotores, numerades de manera natural ChS8-001 a 082, i es construí entre 1987 i 1990, o sigui, quasi al final de l’època soviètica i els seus SZD.











El prototipus ChS8-001 és testejat a Velim ( República Txeca ) al 1983; duu topalls per fer les proves amb paràmetres UIC, i el far frontal és petit, seria més gran amb les de sèrie. La decoració també és provisional. Foto Parovoz

Tot i venir del mateix projecte i  tenir un aspecte molt semblant, nombroses diferències externes permeten discernir una ChS7 d’una ChS8 :

-       Diferent espaiament de les 5 finestretes laterals de les caixes

-       Reixetes de ventilació de cornisa disposades de manera diferent

-       Sostre : pantògrafs posats més enfora en les “7” i més endins en les “8”

-       Sostre : dipòsits d’aire comprimit ubicats en espais diferents

-       Llargada de caixa lleugerament superior en les “7”

-       Bogi : estructuralment igual, però pas de 3,20 m. les “7” i de 2,95 m. les “8”

La decoració d’origen fou igual en ambdues sèries, a base de verd dos tons separats per franja groga. Desprès hi hagué un ball cromàtic de múltiples versions, però amb més incidència i varietats en les “7”, més nombroses. Ara, les restants, vesteixen l’esquema RZD de 2 tons de gris i roig, i les derivades a Ucraïna ( UZ ), després de l’eclosió de l’URSS, són a base de 2 tons de blau amb franja groga.







2 : El kit “MModels”

Aquest kit el vaig localitzar a la web d’un comerciant ucrainià d’Odessa, junt amb altres molts, i en vaig fer una comanda prou consistent. Alguns tenen “pare” conegut, com ara els de la marca ucraïnesa “RTM” o de marques russes conegudes. Però aquest és dels que comercialitza amb el seu propi nom i entenc que n’és l’autor o al menys l’inspirador principal. Però em queda clar que l’origen és ucraïnès. 

El model està ben resolt i detallat, conté tot l’equipament del sostre llevat pantògrafs, els vidres, una placa de fotogravat per detalls petits i planxa de calques. Les caixes són pre-formades en volum i no cal anar muntant des de grapa plana. Però .... rés és perfecte, la base de bogis i els seus laterals són de la mida llarga corresponent a les ChS7, que també comercialitza ...... ignorància o simplificació de motlles ?










Elements principals del kit. ( Foto MModels )














Altres elements del kit ( presentació no exhaustiva ).


3 : La màquina “donant”

Per la mida de pas de bogi 3,2 m. no hi ha dubte en utilitzar les Skoda sèrie 230 de la DR ( Piko, Roco, Acme ), com vaig fer amb la ChS6. Però amb aquesta, el pas reduït a 2,95 m. obliga a repensar-ho, si es vol ser fidel a la realitat.

Però vaig trobar aviat la solució : la Re4/4 IV suïssa, produïda en H0 per Roco, ja fa uns quans anys, i per Märklin també. Al ser a la realitat només un prototipus ( 4 unitats i prou, de 4 decoracions diferents ), fa que no tingui massa fama. El model Roco, però, es troba al mercat a preus molt populars i convé a la perfecció. Veiem :

-       Pas de bogi 2,90 m. ( vers 2,95 m. ) : menys de 1 mm. a escala

-       Entre pivots 7,90 m. ( vers 8 m. ) : difereix aprox. 1 mm. a escala : invisible

-       Rodes D = 1,25 m. amb radis : igual ( no cal comptar el nombre de radis ! )

-       Estructura exterior del bogi molt semblant : suspensió de les caixes de greix, dos ressorts centrals per la secundaria etc....

En resum : s’aprofita el xassís motor sense talls, els bogis i rodes sense canviar els laterals ( feina delicada perquè contenen les presses de corrent ), i s’encabeix ajustat a dins la carcassa del kit, posant-hi cales de topall de profunditat i de retenció. Ideal.

Aquesta és la “donant” :











A la segona secció, la “dummy”, s’ha muntat segons el kit, amb unes rodes D = 14 mm. a radis Romford, corregint el pas de bogi a base de reduir-lo 3 mm. per seguir la realitat i equiparar visualment amb la secció motoritzada.









El dos bogis de la unitat “dummy”, un cop reduïts en llargària 3 mm. Els eixos Romford giren dins d’un tros de tub de llautó encolat a la resina.

Finalment, s’ha fet una correcció als bogis Roco originals de la unitat motora, en el sentit d’eliminar els dos ressorts centrals de la suspensió secundària i posant al seu llocs els dels 4 laterals de bogi del kit no utilitzats inicialment : el posicionat d’aquests elements és, de fet, força diferent i xocava estèticament amb els de l’altre unitat.

 

4 : El resultat

El vehicle resultant restitueix de manera convincent l’estètica i volums de la peça real, i això és l’objectiu principal. A més, circula pels meus radis de maqueta domèstica, després de llastrar de forma abundant la unitat no motoritzada que pecava d’algun problema d’inscripció. El sistema digital està actiu i s’ha aconseguit implantar els llums complets als dos extrems ( amb Led convencionals de D = 1,8 mm. ), malgrat el problema de compatibilitzar-los amb la presència dels interiors de cabina conformes.  

























5 : El camí recorregut











Foto del “test” de conformitat “Fase-Alfa”, amb la mecànica llesta així com enganxalls i mides generals a respectar ( alçada sempre és crítica ); funciona en digital sense llums encara. La secció motora és la més allunyada, amb els bogis Roco tal qual, sense la correcció final esmentada.

 

Les dues caixes amb la decoració finalitzada, esperen encara alguns detalls així com la vistosa i complexa línia de sostre, molt aparatosa sempre en les màquines de corrent altern a alta tensió ( 25 kv. ) com aquesta.













Tanmateix, els dos xassís ja equipats de manera completa. La secció motoritzada no té elements per retenció per sota, per això ha calgut situar un vis per la part superior per garantir la integritat i evitar accidents al llevar la peça ....

 

Tema color : un autèntic problema de tria de la decoració a aplicar, quasi totes les reals són espectaculars, encertades al meu gust, i la gran superfície lateral dóna pel lluïment dels dissenyadors; veiem :

1/ Època SZD soviètica : pocs anys i només val la d’origen : verd a 2 tons força contrastats amb franja central groga,

2/  Època RZD russa :

2a : primera opció amb els mateixos colors origen, placa RZD i no SZD, amb estrella roja frontal encara o sense. Encara se’n veien fa pocs anys.

2b : algunes aviat apareixen amb la franja central blava i no groga, sovint amb els dos verds menys contrastats, i a voltes iguals.

2c : una vistosa decoració de base gris clar, amb zones rectangulars blaves a frontal i lateral i línia roja : sembla que fou aplicada només a algunes a l’època que els cotxes lluïen els colors “nacionals” blanc-blau-roig.

2d : ja corrent els anys 2001/2010 trobem una altra decoració blava i blanca.

2e : finalment, l’actual unificada RZD moderna gris 2 tons i roig.

3/ Època UZ ucraïnesa :

3a : després d’un “carrusel” de proves, tarden a definir les seves presentacions, però finalment s’unifiquen amb una bella presentació blau 2 tons amb franja de separació groga i filets vermells. Ni rastre d’estrelles, al seu lloc un nou anagrama estilitzat “UZ”

3b : algunes adopten una espectacular decoració a base de morat i blanc, però sembla ésser per utilització especial en uns trens “prestige” concrets.

















Petit mostrari cromàtic d’algunes de les decoracions esmentades. Miniatures tretes de la plana “Centraal Station” amb format de fons d’escriptori.

 

Tema tracció : un enganxall fictici SA3 rus al frontal ( unitat motoritzada “1” ) i un Kadee funcional al darrera ( unitat remolcada “2” ), a l’alçada NEM per poder remolcar. Entre les 2 seccions hi ha sengles timons d’elongació Symoba, units per una barra Ribu escurçada; al no disposar de topalls aquest material SZD / RZD l’aproximació pot ésser molt estreta.

Tema plaques i calques : tot i que en el kit hi ha una planxa fotogravada i un full de calca, no em donava prou tria de matricules i vaig procurar-me una altra planxa, del productor rus ARtModel, que té més possibilitats : a part de matricules, amb placa i amb dígits solts en relleu, hi ha totes les altres plaques de fabricant, etc..., així com detalls de reixetes, elements del sostre, retrovisors i prous altres menudalles del que en diem “superdetallatge”. També l’estrella roja de cinc puntes del frontal, que per molt que l’era soviètica ja era finida, la majoria de màquines dels RZD encara lluïen. Recurs mínim, doncs, al full de calques lliurat ensems al kit. 

La tria ha escaigut a l’exemplar número 033 ja que és l’únic representat a la planxa i que va dur la decoració finalment escollida, com testimonien nombroses fotos. 










Tema pantògrafs : s’han d’aprovisionar separadament, però s’indica l’avinentesa amb els de ref. 937 de Sommerfeld, que és un model típic suïs que fan servir els RhB; sembla que s’adien amb totes les “Skoda” russes, tant si són de corrent continu com altern.

Tema digital i llums : una interfase de connexions, ubicada a la secció motora a la part del darrera, suporta un descodificador Lenz 8 pins directe. El cablejat pels llums frontals, a base de 3 díodes blanc intens i 1 díode roig, va pel sostre de la caixa. Ubicar els Led i les seves connexions, resistències etc... per sota la cabina, ella ben detallada, i sense fer nosa a la transmissió del primer bogi motor, té la seva dificultat i cal exprimir el cap per aconseguir-ho. Tanmateix, un cable triple passa entre les dues seccions, per dins de la rufa ( tal com són les connexions a la màquina real ), per alimentar els llums de l’altre extrem, amb el roig opcional per F1.

Tema antenes : especialitat de la casa SZD / RZD, les locomotores van equipades d’unes espectaculars antenes de radiofreqüència. Sempre la d’ona curta, en forma d’un cable que segueix el lateral del sostre, prou alçat per sobre, amb dos pals drets als extrems : cap problema per gàlib d’alçada. L’altre, la VHF, al sostre de la cabina en vàries formes, el més sovint amb una estructura de barres metàl·liques  semblant a un tamboret elevat ! En les ChS8, només la secció “1” duu aquests aparells, el que fa pensar que no està prevista la partió de les seccions per explotació per separat.  

La ChS8-033 : una màquina peculiar : aquest exemplar en concret, arran de la abundant informació gràfica que circula per internet, té unes especials peculiaritats pel que fa a la decoració. Tanmateix, la web fotogràfica www.parovoz.com presenta no menys de 30 fotografies d’aquest mateix exemplar, ordenades cronològicament; la sèrie comença al 2005, quan la màquina presenta la decoració que he aplicat al meu model; però a les fotos de finals de 2007, ja ha desaparegut la franja blava dels frontals, tot i conservar-hi l’estrella roja ex-soviètica. I a les fotos d’ençà 2009 fins 2015 presenta de nou la seva decoració original : dos tons de verd amb franja groga !  ¿ és una presentació a títol històric tot i restar activa ?  ¿ enyorança dels temps passats ?












Detall de sostre, extret d’una web de projectes 3D, que m’ha permès bastir la línia de sostre i els seus complexes aparells d’una manera quasi exacte. Foto Turbosquit.ru


6 : Temes pendents

Les presses per finir un model com aquest sempre juguen males passades en forma de petits oblits, però que s’intentaran arranjar en el moment d’una futura revisió. Per exemple :

- la solució “maca” pel tema de fars passa per unes plaques de circuït imprès amb leds SMD integrats : no tinc però aquesta tecnologia, i encara que l’artesà rus ja abans esmentat ( ARtModel ) en fa, resulta que no en té per a aquest model concret, i encara que fos així, les actuals dificultats de subministrament i/o pagament per fets bèl·lics fan molt difícil una nova compra.

- l’antena VHF damunt la cabina de la secció 1, es fabrica en llautó a càrrec de la marca russa d’accessoris “Svettofor”; no la tinc, però, i quedarà pel futur si es poden reprendre les “relacions comercials”. I és massa petita i complexa per fer-me-la de manera paliativa.

- les escales d’accés a cabines : es descartaren les de llautó de la planxa addicional : són exactes, però impedeixen el gir dels bogis per les meves corbes de 415 mm. de la maqueta casolana. Habilito les de resina del kit, escapçades, molt fràgils ... per posar-hi quelcom.

- la timoneria del fre inclou unes fines barres per davant de les rodes, a la seva part baixa, per accionar les sabates d’un i altre costat; no s’han reproduït, donada la finesa i la possible interacció negativa amb el funcionament.

 

6 : Comiat i Resum Tècnic      

Inventari

MM-575

 

Locomotora i Marca

ChS8-033

MModels + ROCO / Trans-Kit T/C

Companyia i País

RZD

Federació Russa

 

 

 

Motor i Sistema

Central

Tracció 2 bogis, 2 cardan de barra

Màquina Donant

ROCO

Re4/4 IV ref. 04178B

 

 

 

Compra Kit

02-2021

Comanda a www.mmodels.com.ua

Posada en Servei

11-2022

 

 

 

 

 

 

 


Després d’aquesta realització, tots els focus apunten a la seva cosina-germana ChS7, l’equivalent en corrent continu, quin “kit” també espera torn de muntatge al calaix dels projectes. En estudi la motorització a emprar, probable que sigui la d’una Skoda txeca o alemanya de Piko, Roco o Acme. Sí que ja he decidit el color i presentació : serà l’original soviètica SZD amb dos tons de verd i franja groga. Però hi ha altres peces prèvies en fase de muntatge avençat, no pas menys interessants, que probablement aniran abans. 











Foto d’una ChS8 amb la seva presentació cromàtica actual ucraïnesa. Foto Parovoz.