diumenge, 22 de novembre del 2020

FITXES MM-15-89 : JOUEF I ROCO / EPILEG

  

Inventari

MM-15

 

Locomotora i Marca

2D2-9120

JOUEF

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8592

 

Modificada T/C

Si

Repintat Total

Motor i Sistema

9005

Eix Vertical i Corones Dentades Angulars

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines als semi eixos aïllats

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

07-1977

 

Preu origen/actual

1143 pta

74 €

 

Una de les més tradicionals Jouef; la 2D2-9120 és junt amb la 2D2-5516 amb la que comparteix la base mecànica un punt de referència en els catàlegs d’aquella època i en les col·leccions “franxutes”.

2D2 : això vol dir màquina de velocitat a l’antic concepte, quan es creia que calia un bogi o un eix director al front, abans del tren motor de base rígida. Les ràpides BB i CC que sortiren després varen rebatre aquesta teoria. El que estranya és que, al 1950, per l’electrificació fins a Lió, la SNCF encarregués encara aquest concepte antic, basat en les velles 2D2-500 del PO, en aquest lot de 35 màquines d’exprés. Les CC-7100 i altres BB-9000 ja estaven en aquell moment quasi llestes, a la cantonada ....

 












Sempre he apreciat els pintats llampants que Jouef imprimeix als seus models. Però en aquesta crec que es varen passar. El dos verds no tenen massa relació amb la realitat, així que en cert moment vaig repintar la caixa cercant uns tons més amables i adients segons la documentació consultada. Val a dir que des dels anys 70 ja es pintaren les reals en un verd uniforme 312, com altres sèries.

 












Detall dels colors originals de la caixa d’aquesta 2D2-9100 Jouef.

 

La complexitat mecànica d’una 2D2 en model H0, havent de passar les corbes que solem posar a les maquetes, està ben resolta : en realitat es una 22B2, o sigui, els 4 eixos centrals van articulats de 2 en 2, en dos falsos bogis, i un d’ells té la tracció, pel sistema de corona dentada angular, emprat llavors massivament; l’altre grup de 2 té la captació elèctrica, i els dos bogis exteriors s’articulen en una tija que ve dels pivots dels altres 2 grups. Els “carter” exteriors, amb els curiosos tubets de engreixat d’aram, no formen part dels 2 falsos bogis, són solidaris de xassís i estan ubicats més a l’exterior del que seria a escala, per facilitar el gir dels grups interiors.












Els detalls són mínims i el gravat força gruixut, però la restitució de formes i mides es força correcta. Reixetes, comportes, bigotis, llanternons, ulls de bou, tapajunts reblonats, tot hi és al seu lloc.

Al final dels 80, Jouef va fer una altra 2D2 d’aquesta sèrie, la 9135, com a model totalment nou de caixa i mecànica; ja representava la versió modernitzada mono color; vaig tenir-la, però la capacitat de funcionament no era gens convincent, fins al punt que, en el decurs d’uns anys, la “nova” va dur la mecànica d’aquesta, la “vella”, quedant la caixa en reserva. Al fer Roco les seves 9100 ( al 2009 ) aquesta segona Jouef va recuperar la seva mecànica i va eixir ràpidament, i la present 9120 va tornar a tenir la seva identitat i equipament, prèvia restauració. Roco va reproduir-la també en versió moderna mono color, amb una perfecció de detall i capacitat de tracció fora de tota queixa. També feren desprès una versió origen, 2 colors i caixa modificada.

En el test d’explotació, aquesta veterana 9120 no ha sigut capaç de moure el tren a la mínima rampa, rodant sense problemes aïllada o carregada en horitzontal. De nou el tema anells adherents : de fet, amb més de 40 anys de “bons i lleials serveis”, segons el tòpic francès de les jubilacions o acomiadaments, ja li calia un canvi; s’han posat uns Fleischmann ref. 54-4009. Cal estat aprovisionat de totes les mides de les marques que els tenen en catàleg, i emprar-los a discreció. La millora és espectacular, més de 100 gr. d’adherència estàtica a la prova dinamomètrica. Missió acomplerta. 


  

 

Inventari

MM-89

 

Locomotora i Marca

BB-8257

ROCO

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

4157D

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Tracció total, 2 cardan de molla i vis sense fi

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines interiors

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

03-1985

 

Preu origen/actual

5805 pta

115 €

 












En l’anterior grup parlava de les “BB-petites” de la SNCF com una gran nissaga; i n’esmentava el inici i el final. Doncs aquesta BB d’ara n’és el final, la culminació d’un projecte antic però eficient per màquines lleugeres, aptes a les mercaderies i no a córrer massa, i amb bones adherències per massa concentrada.

Bogis de gran envergadura, acoblats, i que ocupen tota la llargada de la caixa; 4 motors amb suspensió simple, aparellatge de reòstat ventilat de lo més tradicional, i, també, capacitat de comandament múltiple per tenir unitats de tracció capaces d’arrencar qualsevol tren.

171 unitats construïdes després d’un prototip indicat BB-8001 ( la sèrie és BB-8101 a 8271 ), amb aparença externa idèntica a la sèrie. D’origen amb el discret verd fosc 301, arribaren a rebre la decoració “béton” gris clar i taronja, i finiren algunes d’elles fent maniobres a les grans estacions de Paris ( remuntat de composicions pesades ), sota l’estrambòtic i breu invent de numeració BB-80000.

  











Una UM de BB-8100 amb una càrrega pesada travessa l’estació d’Aix-les-Bains, a la Savoia, amb una poc oportuna ombra d’andana. Ferralla cap a Itàlia probablement. No podia esperar més aproximació per què me’n venia un altre pel clatell.


Roco, després de les BB-300 ex. PO i altres BB-4100 ex. Midi, abordà aquesta petita imprescindible BB-8100, que comparteix mides principals ( i xassís ) amb les anteriors. Ha anat fent-ne versions al llarg dels anys, i se’n reediten enguany com a resposta al fet que Piko la treu també ja. Cal segar l’herba als peus del competidor.

El producte comparteix característiques tècniques amb la BB-346 que ha sortit abans, no cal doncs repetir-ho tot; el funcionament és adequat amb la màquina real, o sigui, velocitat més aviat lenta però un gran poder arrossegador, sense que s’ofegui el motor ni patini per fluixa adherència. Un tresor per l’explotació maquetista, penso jo. El model duu als frontals els connectors “Khéops” de comandament múltiple, que no era d’origen en les reals i s’anà implantant. Les versions més antigues no els tenien, doncs, i solien dur de color roig els marcs de les finestres frontals i dels ulls de bou laterals. Roco ha previst tot això en les variants del seu producte.

A la realitat era habitual veure-les en doble, amb trens de tonatges molt elevats, i no era estrany que en l’època de transició n’hi hagués una de cada color : verd fosc una i gris ciment i taronja l’altre ( situació que puc reproduir amb les meves ).

Dins el món H0, a part del “combat” actual Roco i Piko, també n’hi hagué altres : la feu Hornby-AcH0 als anys 60, quan la marca anglesa desembarcà al continent amb un assortiment de tren francès; també Rivarossi va fer la seva, a una escala poc rigorosa i amb el motoret vertical ( dit “molinet de cafè” ) que imprimia a la màquina una velocitat de mil dimonis només girar un xic la maneta del regulador; ho dic per experiència pròpia, la vaig tenir ( MM-28, de les absents ).  

 

  

A N N E X  :  L ‘ E S C L A T   D E   L A   V. P. C.

 En el curs d’aquests relats disfressats de presentació, he mencionat en alguns paràgrafs les dificultats de proveïment en certs moments de certs articles, i he citat l’opció de la VPC ( Venda Per Correspondència ) com a solució possible encara que incipient en aquell entorn dels anys 70.

Abans, els articles presents en el catàleg anual de les marques, estaven disponibles en general, hi havia quelcom que s’anomenava “magatzem”, tant a la seu de la marca com als importadors locals, i les tirades d’una referència eren enormes, milers i milers d’unitats, i l’article estava en disponibilitat i en llista de preus força anys. Però calia que el comerç de proximitat estès aprovisionat de tot, cosa sovint impossible.

Ara, “magatzem” ha esdevingut una aberració econòmica, no existeix rés de lo que hi ha en catàleg ( si n’hi ha ), i les tirades es fan en dosis quirúrgiques, gairebé sobre demanda per encàrrec. De fet, el meu proveïment cada vegada inclou menys “novetats”, perquè em revolto contra això d’haver d’encarregar en ferm quelcom no vist i sense ni idea de quan sortirà ( 3 anys, 4 ? ), ni quin serà el preu final ( comptar un 30% més per cada any que trigui en sortir ) : sóc un consumidor amb drets !  M’adreço més al mercat de segona mà, on es troba de tot i en bon estat si hom si fixa un xic, i havent-hi estris de venda presencials ( “mercadillos” ) o virtuals, via web, suficients i potents, i sobre mercaderia disponible ara i ja, no futurible.

Així doncs, per canalitzar el meu potencial de compra i de formació de la meva col·lecció molt basada SNCF, en les primers anys 80, i animat pels anuncis que veia en les revistes del ram que tenia mensualment ( Loco-Revue i/o Rail Miniature Flash ), vaig provar l’experiència VPC. El contacte era per carta ( si, si, allò que hi havia abans on s’enganxava una estampeta amb la cara del Cap d’Estat .... ), i el meu coneixement del francès m’ho facilitava.

Així, va arribar al 1983 el descobriment d’un senyor vienès, que també s’anunciava en nom del comerç de joguets de la seva senyora. Molt simpàtic, intercanviàvem cartes en francès, fotos, postals, etc..., com a bons aficionats; i li passava comandes dels materials de les marques austríaques ( Roco, Liliput ) de les quals estava ben dotat. El sorprenent és que enviava el paquet via postal sense haver fet el pagament, m’ho fiava, i era amb rebaix de taxes a través de no sé quin concepte, i jo feia el gir postal “a posteriori”. Això si, calia pagar una taxa de la duana local al recollir el paquet a l’oficina de Correos, però no era en tots ni de massa import, en prous feines un 5% del import consignat. Vaig fer-li nous clients en el meu cercle d’amics i em deia que estava sorprès per la fidelitat, serietat i consistència del seus clients “espagnols”, que érem millors que els francesos als que s’adreçava el seu inicial anunci.

Però l’entrada d’Espanya al Mercat Comú al 1986 va canviar les condicions fiscals i el nostre amic vienès es va veure obligat a restringir aquestes operacions. Així ens ho va comunicar a manera de comiat. Ho comentem a voltes amb els amics, potser també va haver-hi un tall de subministrament per part de la firma quin importador a l’Estat podia haver detectat aquesta competència i es podia haver queixat a la marca. Sigui com fos, “Auf Wiedersehen Hr. A.M. !” 

Del 85 al 87 també vaig fer vàries comandes a CLAREL, notable establiment parisenc, ben aprovisionat de totes les marques amb material SNCF ( Lima, Jouef, Roco ), i tot va anar magníficament. Comanda per carta, factura pro-forma, pagament gir postal previ, i recepció paquet amb “etiqueta verda”, que a voltes venia gravat lleugerament per duana i a voltes no. Ja hi havia fet una visita presencial al 1981 amb compra de productes artesanals ( RMA, Europolitrains, France-Trains ) introbables fora d’allà.

Anys més tard, ja amb Àustria també dins la CEE, vaig tenir VPC amb un comerç de Linz, que també va funcionar molt bé molts anys. I així aniria detallant de manera ja pesada fins al temps actuals, ara que el meu proveïment principal ve d’unes poques firmes que em fan bons tractes, siguin alemanyes, franceses o italianes. Sense menysprear les del país, encara que només toquin el material local, que, un cop passat el “boom” del primer decenni d’aquest segle, ha esdevingut molt més rar i amb poques autèntiques novetats ( per no dir cap ni una ).











Material RENFE de la meva col·lecció circulant per la maqueta social d’Asvicaf

 

E P I L E G

Han desfilat d’una manera o altre les 90 primeres locomotores de la meva col·lecció H0 per aquest blog sota aquesta etiqueta temàtica.

Em faria encara més pesat si continués amb aquest tema, ja que, hi ha força més material a partir del número MM-91 ( any 1985 ) fins a l’actualitat ( any 2020 ), 35 anys; potser podria esdevenir un altre format amb presentacions més dinàmiques analitzant algun tema concret del modelisme. Ja ho veure’m.

Total, m’ha servit per valorar més el que tinc, a voltes semi oblidat, i a copsar un cert enyor per algunes peses venudes prematurament. I, certament, des del començament d’aquest treball, ja n’he recuperat algunes de les absents : no és la mateixa físicament, però sí la mateixa referència i marca; en general presenten un estat nou, perfecte, potser millor fins i tot que la que va sortir; sempre a preus d’ocasió, no accepto especulacions ni fantasies.

dijous, 19 de novembre del 2020

FITXES MM-46-82 : JOUEF UNITATS DE TREN

 

Inventari

MM-46

 

Locomotora i Marca

T-2047

JOUEF

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8611

 

Modificada T/C

Si

Nova Motorització, Interiors, Leds

Motor i Sistema

Mabuchi

Cascada engranatges i Vis sense fi

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines de contacte semi eixos aillats

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

11-1980

 

Preu origen/actual

2325 pta

88 €

 










Sota aquesta matricula T-2000 que diu poca cosa en realitat s’amaga un del famosos “Turbo” RTG, tren automotor per recorreguts mitjans o llargs mogut per turbines a gas aeronàutiques.

El conjunt de la unitat indivisible en explotació és format per dos cotxes motor, idèntics, als extrems, i 3 remolcs al mig. Cada cotxe motor, propulsat per una potent turbina, més una altre per serveis auxiliars, i amb transmissió hidràulica. Apte a 160 km/h., climatitzat, i amb una presentació exterior per no passar inadvertit, a part del punxent i agut xiulet que la insonorització en prous feines mitigava.

Prestigi i orgull tècnic de la SNCF que la crisi del petroli dels anys 80 aviat va apagar; Jouef no podia menys que incloure aquest tren al seu repertori per aprofitar l’aspecte de publicitat mediàtica del real.  

Com era normal llavors, és un producte senzill, detalls mínims, plàstic, poc pes, sense interiors en les primeres versions, però a escala rigorosa i amb presentació cromàtica molt llampant. La decoració, però, s’aplica de manera barroera al frontal, on no segueix el dibuix de la separació de colors en línies fines. Un dels dos cotxes extrems es mogut per un motoret ubicat al cofre baix, invisible, que mou els 2 eixos del bogi davanter per un cardan i vis sense fi. Amb la caixa fent ressonància, el model es quasi tant sorollós com el real.










La meva experiència personal amb RTG : Estrasburg, a punt de viatjar amb ell fins a Lió.

 

L’acoblament dels cotxes es per una tija o barra, amb un sistema d’elongació bàsic però efectiu, que manté els llargs cotxes força junts en circulació. Però és una llauna l’operació d’enganxar, que cal fer-la amb el tren posat de costat per adreçar al final.

El producte es venia per separat, cada cotxe una referència, i recordo el que em va costar encertar a trobar el darrer dels cinc !

En aquests darrers any, la marca EPM ( un succedani de LsModels ), va anunciar aquest tren com a producte modern i de qualitat. Seguint la dinàmica habitual d’aquests actors, ha trigat vuit anys a sortir, i, ara que ho ha fet amb dosi testimonial, s’ha situat a un preu inabastable, impropi d’un producte de plàstic xinès. O sigui, que veient l’evolució del tema vaig decidir fer una GRG al meu Jouef, dotant-lo d’interiors més o menys complets i nova motorització que proposa una marca francesa.

Així ha quedat : el nou motor li dóna més silenci i eficàcia, ja que inclou en el kit tot un  nou xassís de metall on s’insereixen els elements aprofitables de l’original. Els interiors, en reïna, vénen també d’una producció artesanal gala, però cal pintar-ho tot i adaptar-ho amb un aplec de documentació del real que cal cercar. De passada, vaig posar leds blancs i rojos al dos extrems, i comandament digital de tot plegat, amb un descodificador de funcions a la cua per evitar passar fils al llarg del tren.

Circula en digital amb força eficàcia però la captació de corrent per només 1 bogi en el cotxe motor és el punt feble. En analògic no acaba d’anar bé no sé perquè. Ara tampoc necessita el sonor, ja que per un frec de transmissió a investigar, i només quan el bogi motor gira en un sòl sentit, treu una nota sonora molt aguda que imita a la perfecció el turbo !

41 d’aquestes rames es varen construir; se’n exportaren a Iran i als Estats Units, i a Egipte amb una altre estètica.











La rama completa en formació a la maqueta.


 

Inventari

MM-82

 

Locomotora i Marca

Z-9509

JOUEF

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8622

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

9005

1 bogi compacte, engranatge i vis sense fi

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines als semi eixos aïllats

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

08-1984

 

Preu origen/actual

295 FF

115 €   ( Tren M + Rc )

 











Ara arriba aquesta automotriu de 2 cotxes anomenada “Z2”; un cotxe motor i un cotxe remolc pilot units de manera permanent en servei.

Els “Z2” es construïren per serveis regionals de mitja distància, ja sigui en règim òmnibus o semi exprés. Donen 160 km/h. i una fortíssima acceleració. Poder acoblar-se per formar trens fins a 8 caixes. Hi són per a tots els modes de corrent existents a França : Z-7300 i 7500 per 1500 volts continu, Z-11500 per 25000 volts alterna, i Z-9500 i 9600 per aparells bi-corrent. Aquests darrers, com el que fabricà Jouef i es presenta ara, porten el pantògraf d’alterna i el transformador al cotxe remolc per descarregar d’equipament pesat el cotxe motor. Total 170 elements de dotació.

El model Jouef és tradicional : senzill de detalls, però correcte de mides i amb una atractiva presentació, en aquests colors originals blau i gris fora de tota norma en aquell moment. És motor el primer bogi, compacte, fent la transmissió per engranatges i vis sense fi. L’altre bogi del cotxe motor recull el corrent i prou. El model sí que duu interiors i llums blancs al cotxe motor.

Sempre s’ha comercialitzat en set complet amb les dues caixes plegades, i, és força estrany, no s’ha fet cap altre variant, sempre ha estat un bi-corrent i sempre del color original.

Piko, a través del seu importador francès T2M., s’hi ha posat fa poc, oferint el producte actualitzat i declinat en moltes més versions. Però, al meu gust, no aporta una gran diferència en la qualitat estètica vers el clàssic Jouef. I a més hi ha un altre problema : el producte Piko gama “Expert”, és atractiu i té un preu actualment prou ajustat, un set com aquest val uns 170 euros. Però heus aquí que l’importador, que finança tot o part del projecte i en té l’exclusiva, hi “afegeix una capa” de 130 euros més .... per la “face”. Dit d’altre manera, només es pot comprar Piko en models alemanys i polonesos, que no passen per cap altre mà i tenen el preu “natural” del producte, corresponent al cost industrial i comercial “normal” i no a un cost financer afegit artificialment.













Una Z2 ( Z-7344 corrent continu ), feia el servei Perpinyà-Vilafranca de Conflent al mig dels anys 80, amb el traçat ja re-electrificat a 1500 volts.


A la maqueta funciona sense problema, i completa els circuits en els dos sentits de marxa a un voltatge moderat i marxa realista.