FITXES MM-26-55-69 : ROCO I FLEISCHMANN

 

Inventari	MM-26
Locomotora i Marca	144-509-7	ROCO
Companyia i País	DB	Alemanya RFA
Referència	4130
Modificada T/C	Mínim	Pintat Pantògrafs i Llanta Rodes
Motor i Sistema	Central	Tracció total, 2 cardan de molla
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines interiors
Anells Adherència	2
Compra	03-1979
Preu origen/actual	2740 pta	119 €

 

Aquesta peça es la primera producció ROCO que no prové de l’assortiment Röwa, si no que es de desenvolupament integral de la marca de Salzburg. Bocabadats varem quedar els aficionats al apreciar el detall del xassís en forma de biga foradada, i el relleu dels bogis a diferents nivells, i també la filigrana de la línia de sostre i pantògrafs, mai vist fins aleshores aquest nivell de modelisme.

Internament equipa un gros motor ref. 913, semicilíndric, no tant espectacular com el 911 però de bones prestacions i que sota la nova ref. 85009 equipà durant molts anys quasi tota la producció. Aquest model duu les cardan en forma de molles, donant una elasticitat axial, lateral i vertical.

Els preus començaven a enfilar-se, tot i que aquesta peça vingué d’Andorra, i era llavors un ritual establert per a mi un parell de desplaçaments anuals al país dels Pirineus amb visita obligada al “santuari” de tots conegut.

Posada a la maqueta, i després de repassar l’engreix, que malgrat els 20 anys no era sec del tot, la peça funciona però dóna millor rendiment en un sentit que en l’altre; el pes es però bastant limitat, uns 270 grams; malgrat tot, acompleix el programa de tracció sense patinar amb una composició de 5 cotxes no molt pesats.

Llums funcionals, amb el sistema que Roco aplicaria de manera generalitzada, de 2 bombetes incorporades a la placa base i amb 4 conductes de llums de matèria plàstica que, anat per l’intern del sostre, s’apliquen a les òptiques frontals que donen així blanc o roig en el mateix focus : bona idea, però un rendiment lluminós pírric, a no ser que es forci el voltatge fins al màxim.

Las cabines segueixen essent opaques, pel volum que ocupa la transmissió, i els passamans en el relleu de la caixa.

Només ROCO ha reproduït aquest model, que tot i ésser una E44, es d’una subsèrie especial amb números d’ordre 500 ( dita E44.5 ), molt diferent de la més coneguda E44, i amb només 4 exemplars reals ( números 506 a 509 ); els altres 501 a 505 son estèticament diferents també i només Liliput n’ha reproduït un d’ells. Tot plegat, un model poc conegut a la realitat, marginal, que limità la seva vida a unes poques línies concretes del sud d’Alemanya; però d’una bellesa clàssica prou interessant. No em consta que Roco actualitzés i modernitzés aquest model amb posterioritat més que la sortida d’altres numeracions amb la mateixa o semblant base mecànica.   

Amb una composició de 4 cotxes reconstruïts tipus “yg”, que Roco va produir també des del començament, la peça fa un efecte magnífic i es un comboi regional super-real del sud d’Alemanya en aquells anys 70 o 80. Li escauen com anell al dit.

Inventari	MM-55
Locomotora i Marca	104-020-3	ROCO
Companyia i País	DB	Alemanya RFA
Referència	4144S
Modificada T/C	Mínim	Pintat Pantògrafs
Motor i Sistema	Central	Tracció 2 eixos, 1 cardan de molla
Volants Inèrcia	1
Pressa de corrent	8 rodes	Làmines interiors
Anells Adherència	2
Compra	01-1982
Preu origen/actual	3870 pta	110 €

 

La BR104 ( E04 ) es una “rara avis” : a part de la seva marginalitat en el parc real alemany  ( només 23 exemplars ), en modelisme també ho es : Roco només la va proposar de manera molt breu en catàleg, una sola tirada i després no s’ha sabut rés més de ella : ni actualització tècnica, ni nova matrícula o decoració .... rés. Val a dir però que altres marques si l’han inclòs i desenvolupat : Märklin,Trix i Piko.

La seva asimetria en els 3 eixos motors ( potser per ubicar millor el pes i massa del transformador ), obliga a una motorització H0 complicada : el motor només ataca per un costat els dos eixos d’un extrem, els que van més junts; la pressa de corrent avarca tots els 3 eixos i a més un dels bisells. Queda clar que l’adherència no serà gran cosa, tot i així ha complert en el test tot el programa de tracció amb escreix.

La relativa buidor del seu interior, amb una sola transmissió, fa que sigui de les primeres Roco amb cabines lliures, visibles i equipades ( fins i tot amb “lokführer” ), també amb el detall visible per les finestretes laterals per unes peses de plàstic disposades. Però segueix amb els passamans integrats a la caixa. El detall de sostre i de les transmissions exteriors es també d’un nivell altíssim que llavors, al 1982, començava a ésser imitat per altres marques.

La modernitat relativa d’aquesta referència també inclou ja l’elongació del timó i la caixeta NEM per a inserir el tipus d’enganxall volgut. Tot això al 1982. 

Sistema de llums també clàssic Roco, amb 4 tubs de llum i 2 bombetes a la placa, amb la mateixa mínima eficàcia. I incorpora ja 1 volant d’inèrcia pel costat del motor sense sortida a transmissió.

El bon funcionament d’aquesta peça aquí descrit no fou el mateix però al llarg de la seva història de quasi 40 anys: recordo i tinc anotats una sèrie de problemes inicials que vaig anar solucionant. D’entrada, un motor 913 molt sorollós i irregular a voltes, jo cercava el problema a la transmissió però era del propi motor: va ésser canviat per un del mateix tipus procedent d’una altra peça desballestada; llavors vingué una pèrdua total d’adherència que deixava el tren motor penjat en algunes corbes concretes : resultava que el serpentí exterior fregava massa amb la pestanya del bisell, va caler desplaçar el dit serpentí un xic més amunt.

També vingué dels Pirineus, i recordo la il·lusió que experimentava cada vegada que visitava aquell indret o ho encarregava per delegació. Unes experiències difícils ara de reproduir i reviure, ara que l’arribada molt sovintejada d’enviaments postals o de missatger fa més fàcil, però menys “emocional” l’ampliació de la col·lecció.        

 

 

Inventari	MM-69
Locomotora i Marca	A1A A1A-68001	FLEISCHMANN
Companyia i País	SNCF	França
Referència	4280
Modificada T/C	Mínim	Repintat Total Colors + Conformes
Motor i Sistema	Eix Transversal	Transmissió Cascada Recta, 1 Bogi Motor
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	6 rodes	Làmines interiors
Anells Adherència	4
Compra	03-1983
Preu origen/actual	10500 pta	261 €

 

Captivat per l’estètica “Arzens” i pels models de metall, no vaig poder resistir adquirir aquesta peça, tot i que, comprada a Barcelona, el preu escapava notablement de la “normalitat” fins llavors assumida. Va ésser un “cop de cor” imprevist ? No ho recordo. Però Fleischmann era l’únic fabricant aleshores per aquesta notable i bella màquina diesel francesa, objectiu pregon de la meva col·lecció inicial. El “plus” de la caixa tota de metall li donava una categoria suprema, vaja, la “joia de la corona” en aquell moment. L’havia de tenir ! 

Però no tot pintava tant bé. A la via, la seva tracció en rampa era insuficient, s’ofegava el motor per una reducció aplicada als engranatges massa ràpida; vaja, s’havia de “conduir” : si es deixava un voltatge alt per pujar, llavors s’estavellava a la baixada;  l’adherència si era correcta, amb 550 grams de pes. Els 3 eixos d’un bogi son motors, fins i tot el petit que no ho es a la realitat. I aviat vaig veure com el color blau era massa clar, rés a veure amb el “bleu diesel 205” del mostrari SNCF, més aviat era un “bleu gauloises” de paquet de tabac.

La primera pega no s’ha pogut arreglar, i condemna la peça a una tracció limitada quan hi ha rampes, rés a veure amb la potència d’arrossegament de la real. Però el tema “pintura” el vaig solucionar amb un repintat total ( sense altre modificació ) quan, al 2000, vaig tenir accés a les pintures autèntiques SNCF de les col·leccions Model-Loco i Interfer. 

Aquest model icònic Fleischmann, l’únic original francès del seu assortiment, restà molts anys en catàleg sense modificacions de presentació, si de numeració tot i que els dígits eren en relleu i es quedaren al final en pintat. Més modernament, Roco s’ha lluït proposant aquesta sèrie 68000 i la seva germana bessona 68500 amb tota qualitat i varietat de versions i colors, i, no cal dir-ho, amb una mecànica més ben calculada i potent ( però caixa de plàstic ... ). Cap altre reproducció H0 per ara : sembla que tothom te més interès en fer les BB-67000, màquines més petites amb la mateixa estètica, més conegudes i nombroses, que donen joc amb més decoracions i variants.

La màquina real : perquè es una A1A-A1A i no una BB o CC ?  Un invent del moment, es va testejar amb aquest projecte el concepte d’adherència variable : quan arrenca un tren pesat, li cal la màxima adherència i aleshores el petit eix central de cada bogi, de menor diàmetre i sense tracció, queda descarregat afluixant un sistema de pressió; el pes de la màquina passa tot pels 4 eixos motors; quan ha agafat velocitat i no li cal tanta adhesió, torna a carregar-se l’eix central i així reparteix el pes més equitativament, el que millora la inscripció en corba i el desgast de pestanyes. Molt bonic, però no va tenir continuïtat més enllà. Massa complicat ? Manteniment ?

Total : 81 exemplars 68000 i 29 exemplars 68500; els primers amb motor Sulzer i els segons amb motor AGO; diversos canvis de motor entre unes i altres han fet que se’n rematriculessin algunes en un o altre tram numèric. Escampades un xic per tot el país quan estaven actives.