dimecres, 23 de setembre de 2020

FITXES MM-36-43 : ROCO

 

Inventari

MM-36

 

Locomotora i Marca

58-2059

ROCO

Companyia i País

DB

Alemanya RFA

 

 

 

Referència

4112A

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

3 eixos motors tènder, vis sens fi directe

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

De la màquina. Làmines interiors

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

04-1980

 

Preu origen/actual

5285 pta

199 €

 















Per fi, la primera vapor de Roco : no sols comprada, vull dir produïda. Tot un esdeveniment, amb lo que havien fet abans en material elèctric històric, havia d’ésser quelcom mai vist.

I ho fou : el model, no pas gens fàcil donada la complexitat d’afegits a la caldera, propi de màquines tan alemanyes com aquesta, està a nivell de lo que es fa i s’exigeix ara, 40 anys més tard. Primera fita del modelisme modern ( i no era pas oriental encara ), assentà el camí per on ha anat passant tothom fins ara.

I a més, era una sèrie mai reproduïda pels grans constructors alemanys, tot i que no és marginal ni molt menys. No com ara que tothom només va anunciant el que ja han fet altres i queden molts models que mai seran produïts.

És la G12 : una 150 de mida mitjana, per mercaderies ella, que abans de la creació de la DRG, acabada la Gran Guerra, ja estava circulant per moltes de les companyies estatals : prussiana, badesa, wurtemberguesa, saxona etc...; i és que ja s’havien posat d’acord per desenvolupar un tipus comú útil a tots ( com les oficines de normalització prèvies a Renfe ). La DRG les agrupà sota la denominació “sèrie 58” i se’n comptabilitzaren uns 1350 exemplars. Al final del vapor a l’antiga DDR ( anys 90 ), encara se’n empraven algunes tot i que amb calderes modernitzades ....

No vaig dubtar en comprar el model en quan en vaig tenir ocasió; no pas per voler començar a fer una col·lecció alemanya, si no com a fita del modelisme, per voler premiar aquella iniciativa i per tenir una peça tan espectacular; de fet, anaren seguint quasi totes les vapor Roco, qualitat i preu adequat. Ara, però, la col·lecció vapor DB-DR sí que hi és i és ben nodrida i Roco en segueix essent un important fornidor !    

A part de la qualitat esmentada, l’aspecte mecànic està perfectament aconseguit : funciona a una velocitat lenta però sense perdre esforç de tracció, que és prou elevat, i és que cal saber calcular motor i transmissions. Roco ho ha sabut fer quasi sempre.

Tot i la petitesa del tènder i els seus 3 eixos, el motor està contingut allà, i tot el tènder és de metall per donar tara i adherència. Hi ha connexió elèctrica amb la màquina ( 2 fils massa visibles ), pel llum frontal i presses de corrent. Vaja, una joia per l’explotació veure-la grimpar els desnivells amb trens de càrrega consistents i a un ritme realista, admirant el just i complet treball de les bieles. I amb soroll imperceptible.

Fa poc, Hornby sota marca Rivarossi ha fet de nou aquesta màquina. Que hi aporta de nou vers la Roco ? No ho sé, no hi trobo explicació. Ells sabran.




Inventari

MM-43

 

Locomotora i Marca

BB-63998

ROCO

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

4158A

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Tracció total, 2 cardan de molla

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines interiors

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

09-1980

 

Preu origen/actual

3290 pta

124 €

 















Una màquina força coneguda, i de fet, la sèrie numèricament més important que ha tingut la SNCF excloent el parc vapor.

Quan Roco la va incorporar al catàleg, cal suposar que per posar un peu al mercat francès, ningú més la feia, tant Jouef com Lima l’havien oblidat. I és que la real no és una màquina de “prestigi”, més aviat una fosca servidora de les maniobres i platges de mercaderies. Però és un model “export” d’èxit per la indústria francesa : n’hi ha hagut a Cuba, Portugal, Espanya, Luxemburg, Iugoslàvia i me’n deixo segur.

El model Roco és, com sempre, realitzat amb cura i fent un encertat treball de disseny; però resulta que l’ample de les capotes és un pèl sobre-dimensionat, per encabir el motor; d’això ens en hem assabentat ara, 40 anys després, per què el recent model que n’ha fet R37 ho ha esmentat i rectificat en el seu. Però, qui ho notava ?

Piko també en feu un model però de gama força bàsica. I Roco en derivà els models d’exportació, fins i tot el de Renfe ( sèrie 10700 / UIC 307 “valencianes” ), i esmenant el motlle per reproduir de manera més fidel la inclinació de la capota curta. Aquesta mesura avui en dia sembla de ciència ficció.

Curiositats de la sèrie real : obligà a un canvi de numeracions a la SNCF : m’explico :

Sèrie BB-63000, però ja hi havia la sèrie CC-64000, que eren les dites “Dakota” amb motor Sulzer, ex. 060-DA, una de les quals circulà en proves per Renfe. Doncs bé, de les 63000 se’n anaren encarregant lots, amb successius canvis de motor : així, una de les subsèries comença a 63501 : però se’n construïren tantes ( 580 ) que ultrapassà el miler de la sèrie, de fet van numerades de 63501 a 64080; així doncs va caler modificar les “Dakota”, per invasió numèrica, i varen quedar com CC-65500.

Tècnicament, sense innovació respecte el que feia Roco en aquell moment : gros motor central, 2 cardan de molla, i tracció a tots els eixos per vis sense fi. Tot s’ha d’encabir a l’estretesa de la capotes, per això el circuit imprès va dividit en dues seccions, amb el motor al mig; dues petites bombetes hi són, però la seva eficàcia es nul·la.

Malgrat la seva edat, ha complert amb escreix la tracció que se li ha posat, amb una marxa molt lenta sense ofegar-se, com correspon al seu prototipus 1:1; era curiós veure-la a Cerbère maniobrant enormes composicions de cotxes de viatgers entre els garatges i les vies d’andana, a marxa lenta i amb el motor ben revolucionat !

  


 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada