dijous, 1 d’octubre de 2020

LA COL•LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – TERCER LOT I PRIMERA PEÇA

A punt el tercer lot o lliurament d’aquesta sèrie de presentació de material.

Seguint amb la dinàmica engegada en els treballs precedents, ara són les màquines quin segon cicle de revisió s’havia produït en els anys 2003 i 2004, les que es sotmetran al test i a la presentació en les següents entrades : són 13, i també hi ha el feliç adveniment d’una marca nova i molt nostrada.











També es curiós observar com, malgrat el vapor no es el meu tema principal d’afició i de col·lecció, en aquest lot s’hi apleguen nogensmenys que 5 d’aquestes negres ( o verdes ) peses ferroviàries.















LES ABSENTS ( I )

Com s’haurà pogut observar, el números d’inventari MM que estan sortint en aquestes presentacions no tenen continuïtat, manquen números. Dit d’altra manera, he tingut màquines que ja no hi són a l'inventari : llur número queda vacant, o és ocupat per una peça més moderna que substitueix a la “finada”, sovint del mateix model real.

La manera de donar de baixa o “finiquitar” una màquina ja no interessant és de manera freqüent la venda, o també el desballestament per aprofitar peses per altres, o “canibalisme”.

El canals de venda de material usat ara estan en plena actualitat via Internet i els seus portals o fòrums de tots coneguts. Abans d’aquest “boom” hi havia altres possibilitats, com alguns comerços que tenien “vitrina” d’ocasions, on es podia deixar material negociant el preu i assegurant la reinversió amb nou material. O també els “mercadillo” presencials, on abans de que es legalitzés i professionalitzés el tema, els privats o les associacions podíem “muntar parada” pagant el lloguer simbòlic de la taula.

He fet memòria d’aquestes operacions, poc o molt documentades en algun paper o llista antiga, i el cert és que m’agradaria la recuperació d’alguna peça ( mateixa referència i model, vull dir ), ja que a voltes era massa impetuós en les decisions de posada en venda.

Un primer recull, a manera d’assaig, tot seguit : les fotos són meves, de la peça realment venuda, si l’operació s’ha fet en portals d’Internet, ja que llavors és obligat el tema fotogràfic. En altres casos, de vendes més antigues per altres vies, he cercat la foto d’una peça del mateix model i referència, explorant la xarxa.

 

INVENT.

MATRICULA

MARCA

REFER.

ALTA- BAIXA

DESTI

MM-5

BB-67001

LIMA

8036L

1970-1983

Desballestada

MM-7

CC-6505

JOUEF

8436

1975-1985

Desballestada

MM-14

150.012

LIMA

8027

1976-2009

Venda

MM-16

103-110-3

LIMA

8100L

1978-1987

Venda

MM-19

CC-6551

JOUEF

8440

1978-1995

Venda

MM-20

BB-9312

LIMA

8021L

1978-2000

Desmotoritzada

MM-22

333-082-6

LIMA

8125L

1978-1981

Venda

MM-27

2D2-5516

JOUEF

8481

1979-2011

Venda

MM-28

BB-8178

RIVAROSSI

1671

1979-1985

Venda

 

MM-5

Aquesta diesel SNCF, amb una dimensió de bogi molt incorrecta, es va desballestar intentant arreglar-ho, i va ésser substituïda per un model nou del mateix tipus, de LIMA, amb mecànica moderna i mides correctes.

 



MM-7

Primera d’aquest model francès, també va finir desballestada intentant la transformació a una de 3ª subsèrie. N’hi ha una altre reeixida amb MM-17. Els bogis i motor d’aquesta equiparen un kit d’una altre màquina francesa, en concret una “yaya” A1A-A1A-62000 de Carpena & Goupille, que ara tampoc està en la col·lecció.



MM-14

Aquesta belga arribà a la col·lecció com a donació desinteressada, va seguir el camí de la venda quan va sortir el mateix model de LsModels, sense comparació possible de qualitat. Però ja me l’havia arreglat amb pantògrafs més adients Jouef i marcatge modern a 4 xifres. 




MM-19

La famosa “Maurienne”, versió verda de la CC-6500, en model Jouef clàssic, va ésser reemplaçada per la nova de la mateixa marca i model amb versió moderna i mecànica posada al dia. També tenia encant. I el cert és que en vaig arribar a tenir una altre com ella, però també va sortir .....

 



MM-20

Una altre BB-MTE Lima com la MM-2 que va ésser transformada, en aquest cas a BB-16000, pintada en l’època de Titanlux i brotxa. Resultat regular. Quan va sortir la BB-16000 Roco, es va apartar aquesta, sense elements motor que van anar a recanvi. Ara està al “calaix dels horrors”.

 




MM-22

Qui ho sabia ?  LIMA havia fet la 333 Renfe abans que Electrotren ! De fet, era un repintat de la màquina danesa que ja produïa, però no té mal aspecte i dóna la talla visualment molt bé. Vaig tenir-la breument i va ésser venuda al sortir la Electrotren. No sé si vaig fer correctament, és una peça amb una història interessant !

 



MM-27

No es que no tingui aquesta famosa 2D2 francesa, és que en tinc altres versions, una fins i tot d’aquesta mateixa referència, però més adient. Aquesta fou la primera, d’un color verd un xic estrany, i finalment va emprendre el camí de la venda.

 

 



MM-28

Es una BB-8100 SNCF de producció antiga Rivarossi : un autèntic Fòrmula I, amb el motor vertical “molinet de cafè” sortia disparada amb el mínim voltatge. Però està ben resolta com a model. Quan Roco va treure la seva, correcta en tots sentits, aquesta va sortir pels canals de venda habituals.

 

 

 

MM-16 

També aquesta coneguda alemanya, model de LIMA amb mecànica “G”, va eixir de col·lecció per venda quan varen sortir les mateixes LIMA amb mecànica nova i sobretot, les Roco d’aquest mateix model. Però era maca i funcionava força bé !

 



PRIMERA PEÇA / TERCER LOT :

Inventari

MM-38

 

Locomotora i Marca

01-0505-6

PIKO

Companyia i País

DR

Alemanya RDA

 

 

 

Referència

5-6320

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Vis sense fi, 2 eixos motors del tènder

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

10 rodes

6 de la màquina, 4 del tènder

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

06-1980

 

Preu origen/actual

4750 pta

179 €

 










Aquesta màquina arriba a la col·lecció com a conseqüència de la situació descrita arran del descobriment de la marca Piko, narrat en la primera entrada del segon lot; tenia clar que calia aprofitar l’avinentesa de la importació puntual d’aquell lot abans de que s’exhaurís. Així que no vaig tardar gaire a tornar a la botigueta del carrer Pelai per fer-me amb ella : les seves mides i port espectacular la feien ben visible a l’aparador.

Si ja són de per sí impressionants les Pacific BR 01 alemanyes, que ja coneixia dels catàlegs, cal convenir que la modificació o modernització que la DR de la RDA va operar a 35 d’elles, donà un resultat encara més espectacular. No les coneixia amb aquesta vestimenta mig carenada i modernitzada, i vaig voler gaudir-ne en model H0. Per cert, no hi era en el catàleg, devia ésser una novetat calenta. I en aquest punt, també una reflexió vers la situació actual : abans hi havia peses a la botiga que no hi eren encara al catàleg darrer : ara del catàleg vigent no hi ha cap peça a la botiga, tot són projectes anunciats i no realitzats, o quina producció en dosi quirúrgica ja no és disponible, s’ha esgotat.

Aquestes locomotores es varen rematricular, dins la mateixa sèrie 01, amb números de la centena 500, del 501 al 535, ja que les normals arribaven només fins al 232. Als anys 80 encara es feien un fart de remolcar expressos, amb cotxes ben moderns, i se les veia fàcilment en el “Stadt-Bahn” berlinès, o a Saalfeld ( Saale ), per exemple. Podien dur rodes de radis o rodes “Boxpot”, i n’hi havia de fuelitzades i de carboneres.

El model Piko ..... bé, restitueix les mides exactes i el port altiu de la màquina real, però el model en sí és d’un nivell inferior, clarament, al vapor que ja feia Roco o el dels darrers models Jouef. Detalls molt bàsics, fortament gravats, i material de qualitat regular, plàstic fràgil i d’aspecte joguet, potser per la lluïssor del pintat. Motor al tènder, ataca 2 eixos alternats, el 1er. i el 3er., els altres dos són inactius. Bogis del tènder són ficticis, els 4 eixos van alineats amb toleràncies laterals. Bieles i distribució de plàstic, amb flexibilitat. Unió màquina amb tènder per una pinça de plàstic d’una fragilitat espatarrant, amb 2 llengüetes elèctriques que passen la captació de corrent de les 6 rodes motores ( a la realitat ) de la màquina al motor. 1 focus llum frontal.












En els darrers anys, tant Roco com Märklin-Trix, han reproduït aquest icònic model DR amb el nivell actual exigible, però penso seguir mantenint el caliu nostàlgic i històric que em transmet aquesta peça.  

Posada en servei, ha remolcat sense problema els 5 cotxes de la composició Piko DR que també vaig adquirir ensems : són “els seus” cotxes de fet. Al mínim voltatge, corona les rampes de la maqueta a pas lent, però sense calar-se ni perdre adherència, i es que el tènder duu també un llast considerable. M’imagino els esbufecs de la màquina real arribant al capdamunt de la “Schiefe Ebene” (*), com es pot veure ara en els molts especials vapor que hi exploten ( i amb màquines 01.5 preservades entre altres ).

  











(*) Schiefe Ebene, o textualment “Pla Inclinat”, es una famosa rampa de 7,5 km. amb gradient de 25 o/oo que es troba entre Neuenmarkt-Wirsberg i Marktschorgast ( Land de Baviera ), en la línia principal Munich a Berlin. Recomano cercar-ho a Google i veure algun dels molts vídeos penjats. A doble via, ara està electrificada, però no encara quan vaig ser-hi al 2004 : la “Ludmilla” BR-234 amb 5 cotxes IC va coronar en prous feines a 30 km/h. !

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada