diumenge, 1 de novembre de 2020

FITXES MM-83-84-90 : LIMA INNOVA

 

En aquest punt de la narrativa cal abordar un tema determinant, que esdevingué cap al començament dels anys 80 : LIMA comença a innovar en les mecàniques i en el nivell d’acabat dels seus models motors. Ja era hora !

Primer varen mantenir el prolífic motor anular “G”, però posant-hi una cascada nova d’engranatges, amb més reducció, o sigui, amb un nivell més de reducció. En deien models de “Super Tracció”, marcat així als catàlegs, i els que mantenien el sistema vell eren “Alta Velocitat”, que de fet, eren els TGV i algun altre ràpid a la realitat. La millora s’acompanyava d’una millor cura en la decoració, rodes brunyides, pantògrafs captadors opcionals, pintat de marcs de finestres platejats etc..., tot plegat d’un efecte estètic notable, tot i mantenir els excessos de cota d’alçada propis de la mida de rodona del motor.

Les dues elèctriques franceses que segueixen pertanyen a aquest estat.

 

Inventari

MM-83

 

Locomotora i Marca

BB-9218

LIMA  ( origen BB-9283 )

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8166L

 

Modificada T/C

Si

Baixat de Caixa, GRG i Canvi Identitat

Motor i Sistema

Anular

Transmissió “Super Tracció”, 1 bogi motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines als eixos, bogis alternats

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

08-1984

 

Preu origen/actual

295 FF

116 €

 

Inventari

MM-84

 

Locomotora i Marca

BB-9231

LIMA

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8158L

 

Modificada T/C

Si

Baixat de Caixa

Motor i Sistema

Anular

Transmissió “Super Tracció”, 1 bogi motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines als eixos, bogis alternats

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

08-1984

 

Preu origen/actual

300 FF

118 €

 

He aplegat aquestes dues peces en un sòl apartat ja que tenen una història comú; son del mateix tipus i marca, i es compraren ensems.

 























En aquell any 84 era difícil adquirir LIMA; la marca havia fet les millores esmentades, s’havia aplicat de valent a la conquesta del mercat francès, però no era importada amb regularitat al país, i menys els models d’interès francès; el magatzem del Principat tampoc tenia molt assortiment, i la compra VPC encara era embrionària. Així que, amb l’ajut d’un amic d’afició amb més coneixement viatger, vaig descobrir Perpinyà i les seves botigues de modelisme.

Comerç de joguines “Electra”, al centre, amb assortit racó de modelisme de tren, i, a la ciutat alta, rue des Lices, “Le Ferroviphate”, botiga especialitzada i ben dotada de totes les marques amb producció SNCF. Dues visites, i a la segona van venir aquestes dues LIMA del model renovat “BB-MTE” sèrie BB-9200, transmissió “Super Tracció” i més fins acabats. I a un preu no gens menyspreable, però o això o rés, i calia provar.  

Més endavant, al 2003, quan ja tenia mitja dotzena d’aquestes LIMA model “BB-MTE”, i inspirat per un memorable article de “Voies Ferrées” ( num. 28, de 1985, Bernard Canet transforma 13 d’aquestes BB diferents ), vaig escometre un projecte de baixada general de caixes : calia alliberar les retencions, rebaixar un xic la coberta plàstica del motor per la part alta, estampir a dins i fixar unes noves cales de retenció; el resultat estètic valia la pena, ara eren “comme-il-faut”.









Foto de catàleg de la 9283 : bogis molt detallats, però excés d’alçada de muntatge evident.

Aquestes dues passaren aquesta intervenció, però la BB-9283, la primera, de versió clàssica verda amb faldons retallats, vaig voler diversificar-la perquè ja tenia alguna Roco en aquest estat; així que, a més de la cota, va sofrir un pas per “GR+” amb incorporació de travesses frontals reforçades, fet que a la realitat es feu només en 8 d’elles ( les 58,68,64,89,48,69,51 i 18 ); lògicament, li calgué un canvi d’identitat, prenent el número 9218, a base dels grafismes en relleu sobrants de les “Corail” de Jouef, retallats adequadament.












Foto : diferència entre les travesses de topalls originals ( la 9231 fons ) i modificades ( la 9218 davant ) : sobresurten 24 cm. més per poder encabir l’hipotètic enganxall automàtic europeu, que es pregonava en cert moment.


Com a millora evident en elles, un nou gravat de bogis molt detallat i espectacular; tant que inclou els motors, encara que situats en el pla exterior a les rodes i no a l’interior ... va caldre pintar de negre aquests elements per donar-los sensació de profunditat !

En la meva intervenció, a part del baixat de caixa, també vaig incloure refeta de la línea de sostre, un extrem amb elements realistes d’enganxall i mànegues, i retocs de decoració variats.

La tracció ?  Si, millor que abans, no tant ràpides i més adherents, però encara a força distància de les capacitats d’una Roco, per exemple, amb la seva funció completa a totes les rodes. Calia doncs que LIMA fes un nou pas mes enllà .... i el feu aviat.

La BB-9231 duu una decoració especial i única, signada, com no, Paul Arzens; abans de la moda “tout béton”, la SNCF va testejar altres decoracions; s’escolliren dues BB-9200 per fer de “conillet d’Índies”; aquesta 9231 a base de gris clar i verd, i la 9288 a base de dos tons de gris, amb el mateix dibuix; ambdues amb el “cap de vaca” frontal de groc de visibilitat; no reeixiren a la resta de la sèrie; però estranyament, sí ho feren a les germanes petites BB-9400 “Vespa”, a les que s’aplicà massivament aquest tipus de decoració, però amb base color marró i no verd. També s’aplicà sense èxit a dues BB-16500, amb base verd una i marró l’altre.











Model LIMA de la 9231 abans de les transformacions T/C.


Lima, en aquesta tongada de producció, va fer les dues 9200 “Arzens”, però no he tingut mai la gris + gris 9288. També hi havia una roja “Capitole” i una ”Corail” diferent de la de Jouef. Roco si ha fet la 9231, la gris i verd, però en una sola tirada que ara es “carn de col·leccionista”; no ha fet la 9288, que sàpiga.

En les fotos següents, la parella al treball amb la mateixa composició de cotxes USI; si bé la 9231 s’ha portat correctament a la primera, en canvi la 9218 ha costat més fer-li tibar el mateix tren en la pujada més forta, potser per excés de lubricació; de totes maneres, malgrat la nova reducció, el pes lleuger de 300 grams i l’adherència minsa de 35 grams en estàtic no són garantia d’un funcionament com cal.

.










ANECDOTARI :

Aquelles breus estades a Perpinyà, a part del tema ferroviari a escala real o reduïda, varen servir per prendre contacte amb el català del Nord, encara ben present al carrer, al tren o a les botigues; renoi, quin vocabulari ! barreja o invasió clara del francès, sort  que el conec, per desfer l’entrellat ! Que recordi : “Li faré una remesa” .... = descompte ( “remise” en francès ) : “Sóc retretat” ..... = jubilat ( “retraité” en francès ) etc...

Hi anava en tren, i vaig tastar el “Catalan-Talgo” i els canvis de tren de Port-Bou i Cerbère. Cap problema a les duanes llavors encara vigents.

També vaig ser-hi un Divendres Sant, amb l’espectacle de la “Processó de la Sanch”, i recordo la forta impressió de tot el barri vell ( Sant Joan, Sant Jaume ) pres pels CRS de la “Sûreté”, no sé si per conflictes racials o per què ( barris amb força presència de població barrejada àrab i gitana ).





Inventari

MM-90

 

Locomotora i Marca

Re4/4 II-

11112

LIMA

Companyia i País

SBB-CFF

Suïssa

 

 

 

Referència

8156LP

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Cardan i Vis sense Fi, 1  bogi motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines a gola interior rodes mateix bogi

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

07-1985

 

Preu origen/actual

6255 pta

125 €


Aquesta petita i famosa BB suïssa representa el primer model on LIMA “acata” ja definitivament el sistema tècnic en locomotores H0 imposat per ROCO uns anys abans i ara implantat de manera general, essent poc probable un altre sistema, per ara.

O sigui : xassís massís bloc de metall, on van inserits els bogis i el motor, aquest posat longitudinalment, amb transmissió a base de barra de cardan, i vis sense fi al cap del bogi per fer baixar el moviment cap als eixos amb engranatges rectes. Amén.

Tot i aquest “acatament” necessari per un funcionament fi, silent i potent, recurs ja ben demostrat, LIMA comença fent tracció només a 1 dels dos bogis, o sigui, el motor té sortida de moviment per un sòl costat. Això pot semblar obligat en aquesta màquina en concret per la seva mida petita, però cert és que, ensems, va sortir una BR-120 del DB, prou llarga, també amb unilateral. M’avanço a dir que poc després ja totes les noves eren de transmissió bilateral, i fins i tot ho era la següent remesa de les BR-120.  

Els motors foren variats, en aquesta primera etapa; recordo els “SME” italians i els “Bühler” alemanys, després ja aparegueren els orientals.

El funcionament, ho certifico, realment espectacular, quina diferència amb els sistemes de motor “G” !; de fet, al nivell de Roco; rés estrany emprant el mateix esquema motor.

Però, a més de la mecànica, el salt més important és que els models deixen de tenir la filosofia de “joguet”, amb els seus excessos d’alt de muntatge, i entren en el rang del modelisme ferroviari de la millor mena : detalls de sostre, pantògrafs de metall i captadors, decoració exacta i acurada, mides perfectes incloent-hi alçada, interiors i cabines representats  etc....

Vaig descobrir aquesta petita innovadora en una visita rutinària al comerç del carrer Pelai, i, desitjós de provar-la, ja me la vaig endur tot i que el preu era elevat. No vaig poder esperar un viatge pròxim als Pirineus o una comanda per VPC, que, llavors al 1985, ja començava a funcionar amb diversos comerços estrangers de preus més “europeus” i que tractaven de manera completa els assortiments d’aquesta marca.












La màquina real, es la clàssica Re4/4 suïssa de 2ª generació, amplament coneguda i reproduïda en H0; sèrie molt nombrosa, els seus números de matrícula van del 11101 a 11397, incloent en aquest tram algunes de 3ª generació, iguals però amb relació diferent d’engranatges. Però potser no és tant conegut que les 55 primeres, com aquesta, són quelcom diferents, amb 1 sòl pantògraf, romboïdal o de braç únic, i una mida de llargada quelcom inferior.

8 d’aquestes 55 primeres, amb números saltejats, al 1973 van abandonar el verd tradicional i varen vestir aquesta atractiva decoració taronja i gris clar dita “Swiss Express”, que amb enganxall automàtic inclòs s’harmonitzava amb les composicions en bloc de cotxes dits unificats tipus-III de servei interior suïs : quina meravella de tren, 14 cotxes el més sovint, i amb harmonia cromàtica total !











Mala qualitat de foto però valor de testimoni. I es que amb aquelles llargades de tren cal anar a cercar la màquina a l’extrem d’andana i no s’arriba al davant. Lausana. 25-06-1982. Foto CC7601.


Els “Swiss Express” feien amb horari a cadència de 2 hores l’artèria umbilical Est-Oest de Suïssa, per la zona plana on viu la major part de la població, de Rorschach a Ginebra, servint Sankt-Gallen, Zürich, Berna, Lausana, etc..; alt nivell de confort si no fa un dia massa calorós ... i ho dic per què vaig passar-hi una calor espantosa en un dia excepcional d’estiu entre Berna i Ginebra, al 1982; els equips de climatització no estan preparats per aquesta poc freqüent circumstància, en un país mes aviat fred.

En modelisme H0, ho teníem fàcil : Liliput produïa els esmentats cotxes, en un set de 5 amb 2 segones, 1 primera, 1 mixt de cua amb primera i furgó, i un restaurant. Només calia enganxar-hi aquesta màquina, que algú la fes. És una de les meves primeres composicions estàndard formada, real encara que escurçada en numero de cotxes i que encara trec de tant en tant a passejar.













La Re4/4 II es passeja per la meva casolana maqueta amb la composició “ad-hoc” : els cotxes Unificats-III “Swiss-Express” de Liliput : harmonia total i funcionament OK !

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari