LA COL·LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – CINQUÈ LOT

 

A punt el cinquè i darrer lot o lliurament d’aquesta sèrie de presentació de material.

En aquest recull final, no hi té a veure les dates de revisió, si no que he pensat en completar els models que mancaven dins el rang d’inventari de 1 a 90, vist el poc que quedava.

Tot i que són models antics com els altres, el fet que alguns han sofert alguna intervenció de gran abast, als T/C, ha alterat el que serien els cicles normals de revisió. Però val la pena incorporar-los a la presentació per tancar el cercle.

Així, entre els presentats i els absents, hi hauria d’haver 90 fitxes; no és exactament així per què hi ha algun model repetit que no cal presentar 2 vegades, o altres que s’han desballestat prematurament o números que no han quedat coberts per estar reservats a projectes que no han reeixit ..... de moment.

Per les dates de compra, aquestes 90 peces cobreixen des del començament als anys 60 fins al 1984, tot i que la darrera peça ja és del 1985. Totes tenen doncs més de 35 anys de vida ..... modelista i pinten prou bé, com es pot veure a les fotos següents a manera de parada.

LES ABSENTS ( III )

Tercer recull a continuació : les fotos són de la peça real, si l’operació s’ha fet en portals d’Internet, ja que llavors és obligat el tema fotogràfic. En altres casos, de vendes més antigues per altres vies, he cercat la foto d’una peça del mateix model i referència, explorant la xarxa.

INVENT.	MATRICULA	MARCA	REFER.	ALTA- BAIXA	DESTI
MM-60	BB-9423	JOUEF	T/C		Museu MOD
MM-70	BB-9262	JOUEF	8329	1983-2009	Venda
MM-74	184-001-6	LIMA	8040L	1983-2009	Venda
MM-75	191-099-1	ROCO	4139	1984-1984	Venda
MM-78	BB-67001	JOUEF	8538		Desballestada
MM-79	111-009-7	ROCO	4133A	1984-2019	Venda
MM-80	120-002-1	FLEISCH.	4350	1984-1989	Venda
MM-86	1220	LIMA	8024L	1984-1988	Venda
MM-88	2161	IBERTREN	2104	1985-2007	Venda
MM-7-bis	A1A-62051	C & G	1021	1998-2010	Venda

 

MM-60

Projecte dels T/C no reeixit, volia fer una “Vespa” BB-9400 amb dues Jouef Junior, una BB-67001 i una BB-9201. Amb la reducció de llargada, però no  d’alt. Quan van sortir les de Lima es va aturar el projecte i les restes han passat al “Museu dels Horrors”. Pantògrafs només presentats per la foto.

 

MM-70

Una segona Jouef del model “Corail”, com la MM-49, es repintà amb aquest esquema dit “Oullins”, sense faldons ni embellidors. Era la BB-9262 d’una foto que li vaig fer al dipòsit de Tolosa de Llenguadoc. Quan Roco va fer les seves, es va vendre, també de manera incomprensible i irrecuperable, tirant per terra  el treball de modelisme fet. 

MM-74

Una senzilla Lima reproduint aquesta multicorrent alemanya, va millorar-se als T/C amb pantògrafs més escaients i detalls afinats. Mecànica senzilla, però. No sobrevisqué a les noves de LsModels d’aquest model i de nou va perdre’s el treball fet.

 

 

MM-75

Una màquina espectacular ! També venia de la producció Röwa, però el model em va semblar fràgil, bieles de plàstic molt delicades. Va sortir per la porta del darrera, i Roco més tard feu el model nou amb bieles de metall i número correcte ( ja que sembla que la 099 no pertany exactament a aquest model, si no a un amb unes altres finestres ).

MM-78

Es una “Junior”, de Jouef; n’he tingut vàries per fer experiments als T/C, cap ha reeixit. Aquesta era amb l’idea de fer una BB-69000, model mai reproduït en modelisme industrial. En calen 2 com ella, las tenia. Però a mesura que les meves exigències de qualitat van augmentar, vaig veure que el projecte no era possible. Desballestament i aprofitament de recanvi.

MM-79

Model de Roco també molt primerenc, i substituït per versions més actuals dins de la mateixa marca igual. Però funcionament impecable. De fet en tinc una altre d’aquesta mateixa referència, però com a aprofitament “vintage” d’un altre projecte no realitzat, i no era vendible pel seu estat molt “treballat”.

MM-80

Un cas molt especial el d’aquesta peça : model espectacular, bonic, detallat; però funcionament anèmic de motor. L’he tingut 3 vegades, i en totes igual, ha acabat venuda. No era doncs problema de l’exemplar concret, si no de disseny de transmissió. Ara en tinc una tota nova Piko d’aquest model. No cal cercar més, perfecte.

MM-86

Enamorat des de sempre d’aquesta màquina que tothom ha reproduït, vaig fer-me amb aquest exemplar Lima, força ben resolt i amb estètica correcta però finalment el vaig substituir per un d’igual però amb el color blau fosc que al meu gust es l’ideal per ella. Segueix en actiu, ben llastrat, i no s’ha canviat pels nous de Roco o Trix.

MM-88

Segona versió de la Alco d’Ibertren, després de l’esperpèntic model inicial  de 1980. Estètica millor aconseguida i té millor mecànica, amb el motor tipus  anular Lima. Però no suportà la sortida de la 2101 Electrotren en els anys del “boom” renfista. Potser hauria calgut conservar-la a títol històric.

MM-7-bis

La CC-6505 del primer lot va donar els bogis i motor a aquest kit francès de reïna, marca C & G, que vaig muntar i pintar en el meu primer treball T/C modern, amb compressor, pistolet i pintures de modelisme. Funcionament irregular. Les Mabar d’aquest tipus varen acabar amb ella venuda a França. Llàstima de nou de la pèrdua del treball fet i de la història ! 

 

PRIMERA PEÇA :

Inventari	MM-39
Locomotora i Marca	333-083-4	ELECTROTREN
Companyia i País	RENFE	Espanya
Referència	2020
Modificada T/C	Si	Restauració a Origen
Motor i Sistema	Electroimant	1 bogi motor compacte, cascada engranatges
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	5 rodes	Làmines Interiors (2) i Eix a Massa (3)
Anells Adherència	4
Compra	07-1980
Preu origen/actual	4750 pta	179 €

 

No hi podia mancar a la col·lecció una màquina tant carismàtica com aquesta, que segur tenim o hem tingut tots els aficionats d’una certa edat.

Al 1980, per fi, la marca més nostrada es decideix a fer una locomotora “de veritat”, superant la petita 120T que anava fent de manera única, peça més aviat pensada com a model d’iniciació que altra cosa. Sembla que amb ella, el modelisme RENFE feia un pas endavant que tindria continuïtat i “boom” inclòs, desprès d’una llarga travessia del desert.

Model impressionant, per presència i pes, com ho és la màquina real. I d’un nivell de realisme alt per l’època, detalls sense filigrana, massissa, compacta, explotable ..... i sorollosa sense necessitat d’equips electrònics.

Recordo que estava de viatge per Madrid quan va sortir, i la vaig comprar allà mateix ipso-facto al primer aparador on la vaig veure ( era Model Reyna, a la zona del carrer Fuencarral ); la vaig haver de dur a l’equipatge de mà la resta del viatge !

Tècnicament, es nota que està concebuda d’entrada amb el sistema de corrent altern, que era el que d’alguna manera pregonava la marca d’Alcalà; xassís de planxa gruixuda, llast important, un bogi que suporta el motor, d’electroimant, i amb forta tracció als seus 3 eixos per cascada d’engranatges de metall finament tallats. Tanmateix, molts elements comuns tant per la versió de corrent continu NEM com per corrent altern 3 carrils.

La caixa amb un gravat de qualitat, amb èmfasis d’exactitud, encara que sense els mitjans de precisió actuals. Gravat dels laterals de bogi senzillament espatarrant, mai vist aquell detall. Llums ja de led groc, una novetat llavors. Finíssimes i completes inscripcions. Un producte que marca una època, o que la comença.

A la maqueta, un rodar pesat, sorollós, i no pas gaire fi, conseqüència potser del sistema sense iman permanent, que fa que li calgui més de la meitat de l’escala de voltatge del regulador per començar a moure’s de manera realista; incompatible amb altres màquines que en aquest punt ja van que s’estavellen. Però amb una força de tracció a 10 ó 12 volts molt per damunt de lo habitual, superant fins i tot a Roco.

I, el que són les coses, en cert moment ( al 2003 ), abans d’aparèixer la 333 Roco, vaig decidir remotoritzarla, per guanyar finesa i silenci. Vaig utilitzar el xassís d’una “Ludmilla” de Roco ( DR alemanya sèrie 132 ), quines mides de llargada i de bogi són equivalents. Va caler traslladar-hi els laterals de bogi, amb pèrdua dels originals de la màquina donant. Resultat correcte del treball, va guanyar operativitat.

Respecte les mides de l’operació esmentada, cal dir que el pas d’eixos de la 333 és de 2,0 m, i el de la màquina soviètica-alemanya és de 1,85 m. L’avinentesa d’eixos d’una amb caixes de greix del lateral de bogi de l’altre ve del fet que el bogi de la 333 Electrotren aquí comentada, és pretesament curt en aquests 0,15 m. dues vegades. No salta a la vista, però és així, cal suposar que per facilitar la cascada d’engranatges que relliga els 3 eixos del bogi motor. Entre pivots de bogi, la 333 amida 12,4 m. i la 132 amida 11,85 m., el que fa només 6 mm. de diferència a escala. 

Però heus aquí que, al sortir la primera 333 de Roco, vaig emprendre l’operació a l’inrevés, amb un desig ja, com ara, de salvaguardar la identitat històrica d’una peça tant important i carismàtica com ella. Ho vaig poder realitzar sense problemes, fins i tot la “Ludmilla” va poder recuperar-se també amb la compra de recanvi adient, tema que la casa de Salzburg ( llavors ) ha tingut sempre perfectament organitzat.

Ara està doncs aquesta 333 conservada a títol històric encara que té la plena capacitat de donar unes voltes a la maqueta remolcant una composició de cotxes Electrotren moderns, força pesada, sense esforç aparent; tot i que cal posar al menys 10 volts a la via i no atabalar-se pel soroll !

 Foto de la BB-9262 real que inspirà la realització del model MM-70 presentat i ... absent.