diumenge, 8 de novembre de 2020

FITXES MM-71-77 : ROCO I JOUEF VAPOR

 

Inventari

MM-71

 

Locomotora i Marca

23-105

ROCO

Companyia i País

DB

Alemanya RFA

 

 

 

Referència

4120A

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Tènder 4 eixos, 2 vis sense fi

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

10 rodes

Làmines Interiors, al tènder i a la màquina

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

10-1983

 

Preu origen/actual

11435 pta

284 €

 











Una màquina de vapor famosa : la 23-105 : just la darrera locomotora a vapor lliurada al DB a Alemanya, això era al desembre del 1969; no cal dir que les BR-23 foren unes molt modernes màquines, projectades i construïdes en una època on ja es veia que el diesel i l’electricitat es ferien els dominadors absoluts de la tracció.

La BR-23 es de rodatge 131, no és doncs una màquina de grans expressos ni de pesats mercaderies; es va pensar per trens de viatgers locals i regionals, i, com a novetat, tenia la possibilitat d’anar a 110 km/h. en els dos sentits de marxa, el que és útil en servei de línies pendulars sense una placa giratòria a cada extrem. També podia ser telecomandada a distància per cotxe pilot.

El model de Roco és senzillament espectacular, el luxe del detall acurat, la solvència en l’aspecte general i en el bon funcionament, etc...., pilars de la molt preuada marca de Salzburg, aquí en tot el seu esplendor i potser en la seva millor època d’expansió. El tènder és motor, tot de metall per donar-li pes; els 4 eixos són en línia, els bogis són falsos, per tant la transmissió és directe sense cardan. La màquina participa de la captació a través de les 2 primeres rodes acoblades, i hi ha dues llengüetes de pas de corrent en la unió màquina i tènder, aquesta unió és amb un sistema d’elongació que fa que sempre es mantinguin molt acostats.

Una peça que no desentona en absolut amb una composició de cotxes moderns de 26,4 metres, sobretot si són dels platejats “silverlinge”, que remolcaven sovint tant en marxa endavant com enrere.

Per la seva fama, les BR-23 del DB han estat força reproduïdes en H0; recordo l’històric model en metall dels vells catàlegs de la “Märka”, també Trix la té. Tanmateix, cal dir que, abans de la WW-II, la DRG ja tenia dos prototips anomenats BR-23, però d’una estètica ben diferent tot i ésser del mateix rodatge 131; al final, passaren al DR, que n’anà construint més numerats com 23-1000. O sigui, la sèrie 23 del DR existeix i no té rés a veure amb la sèrie 23 del DB. De fet, les del DR canviaren la matricula al 1968 cap a sèrie 35, amb un ball de números fet quan incorporaren el sistema de matriculació UIC ( algun dia ja ho explicaré .... ).










Elegància i modernitat, cabines tancades, ja es començava a pensar amb el confort del personal ....

 

Però resulta que el test de tracció ha donat negatiu, quan abans era de les millors arrossegadores; quan això passa, cal mirar els anells, i, efectivament, ressecs del tot i caient a trossos al tocar-los amb la punta del tornavís. Canvi fàcil, al estar a les rodes del tènder, i emprats uns Fleischmann de reemplaçament al no tenir a mà la referència adequada Roco : el canvi, espectacular, ha passat de 35 a 150 grams d’adherència estàtica. De fet, em caldria comprar un “palet” d’anells de totes mides i marques i fer una substitució general, sempre és determinant si es vol força de tracció en maquetes costerudes com la meva. Entenc als detractors de la “cochina goma”, s’estalvien aquest problema, però deuen rodar per vies planes.

 

 

 

 

Inventari

MM-77

 

Locomotora i Marca

231-K-72

JOUEF

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

8256

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

9005

Eix Vertical i Corones Dentades Angulars

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines de contacte als semi eixos aïllats

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

02-1984

 

Preu origen/actual

303 FF

117 €

 










Una més de les vapors Jouef de la SNCF, col·lecció que, potser sense pretendre-ho expressament, vaig anar fent, davant la qualitat general vista ( no tant en funcionament potser ), com per l’absoluta disponibilitat dels models any sí i any també, no com ara.

La màquina és de les famoses : la Pacific del PLM, precioses corredores de 4 cilindres “compound”, construïdes en gran sèrie, i d’una estètica complaent o si més no equilibrada, amb el color verd fosc típic del vapor francès, que, de fet, ja ho era en el seu PLM nadiu. I el detall del daurat dels anells de caldera, quan la màquina va neta. Se’n construïren 462 unitats d’ençà 1911, i sofriren un seguit de renovacions i modificacions al llarg de llur carrera; a la SNCF, no sòls foren 231-K, si no també copsaren altres lletres ( G, H etc.. ) segon els canvis i transferència a altres regions.

Com sempre, motor al tènder amb el tradicional sistema de corones dentades angulars per passar el moviment a un dels 2 bogis. No hi ha captació elèctrica a la màquina, només a un dels 2 bogis del tènder, i no duu llums; tot plegat, i com passa amb moltes d’aquestes construccions, el pes del tènder és minvat per manca de volum interior i, tot i ésser bones corredores, l’adherència en rampa se’n ressent negativament.

Parlant de tènder, aquest model va amb el tènder 30A propi del PLM, però les traslladades a Nord en porten un de més gros, el 38A; Jouef fabricà també una d’aquestes Nord, amb tènder enorme, amb matrícula 231-K-82, i referència 8255.

 










Malgrat doncs aquesta limitada adherència, dóna bon joc remolcant un exprés lleuger de cotxes època III, tipus OCEM de preferència o regionals Sud-Est. A ple ambient dels anys 50.

Una màquina tan famosa com aquesta ha tingut altres pretendents per reproducció model H0, però sobretot de les marques sumptuàries de llautó oriental. Però arribà fa poc una certa “democratització” amb les proposades per Modelbex, pel que sembla funcionals plenament a les maquetes més o menys estàndard i amb preus de 3 xifres, no de 4. Però l’opció definitiva ha arribat de la mà de REE, el nou vingut productor francès amb rang d’alt de gama “abastable” : les seves 231-K són perfectes, s’han fet en un gran aplec de versions ( però de tirades mínimes ), i són explotables, amb quantitat de “gadgets” electrònics, fum, sorolls de tota mena, etc...; però són base plàstic i no llautó, i els preus són molt elevats per aquest rang de producte. No n’he provat encara cap, potser ho faré en el futur si s’escau l’oportunitat.

 


Cap comentari:

Publica un comentari