dijous, 29 d’octubre de 2020

FITXES MM-66-87 : ROCO COCODRILS

 

Inventari

MM-66

 

Locomotora i Marca

1189-02

ROCO

Companyia i País

ÖBB

Àustria

 

 

 

Referència

4149B

 

Modificada T/C

Si

Repintat Total

Motor i Sistema

Central

6 eixos motors, vis sense fi, 2 politges i gomes

Volants Inèrcia

2

Petits

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines Interiors a les Rodes

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

12-1982

 

Preu origen/actual

10000 pta

285 €

 










Un somni antic pels que ens iniciàvem llavors en el modelisme de peça : tenir una “Krokodril” : tanta era la fama d’aquestes mítiques locomotores de muntanya suïsses, i del model que històricament n’havia fet Märklin, la “Märka” per excel·lència.

Recordo com, en un aparador interior de la secció de joguines d’uns grans magatzems locals ( de on va sortir el meu primer Lima ), hi vivia una d’aquestes “kroko”, i dic que hi vivia perquè va estar-s’hi molts anys. Cada vegada que passava prop d’allà l’anava a veure, i delir-me una estona. Era la Märklin ref. 3015, capsa blava d’obertura superior, i estava marcada a un inabastable preu de 4000 pessetes !  ( parlo dels anys 60 ).

Amb tot això gravat a la ment, resulta que al 1982 Roco anuncia una d’aquestes màquines : no és però la suïssa si no el succedani austríac, semblant de mides, formes i amb personalitat pròpia. Recordo que, a la botiga del carrer Pelai, la dependència feia la broma als que passàvem sovint per allà ... “Sap ?, ja ha sortit la Cocodril ... “ i ensenyaven una capseta de on sortia un cocodril de plàstic massís, que per no citar marques era el logotip de les camises Lacoste, on havien cargolat al seu llom dos pantògrafs d’escala N. Feia gràcia,oi ?

Total que, com que ja no hi havia Reis al 1982, fou la tanda de regals nadalencs en família la que em feu arribar aquesta peça, d’un preu llavors alt, encara que, adquirida en un establiment local que no tenia massa estoc, era la de color taronja i no la verda que sembla més escaient i simbòlica. Benvinguda fou tanmateix.

Uns anys més tard, i després d’un aparatós accident que va patir caient a terra des d’una alçada a escala de més de 100 metres, al treure-la d’una vitrina-expositor, vaig decidir repintar-la pels meus mitjans, quan ja tenia equip per fer-ho correctament. Vaig emprar el verd fosc Humbrol-172 i no va quedar malament. De l’accident només va caler refer els topalls d’un extrem, a part de tornar a muntar-la tota.











La peça és d’una complexitat tècnica notable, i està ben resolta, tot i que no és fàcil desmuntar-la per accedir a totes les parts internes, recobertes de gruixuts blocs de llast per donar pes i adherència. El motor és a la part central, i passa el moviment a ambdues capotes, cada una amb un vis sense fi mogut des d’un sistema de politges i goma ( ai ...ai ...ai ...); les 12 rodes són motores, 4 anells d’adherència, 8 captadors per làmina interior a sengles rodes; els 2 volants d’inèrcia son petits i serveixen de gola a la goma de transmissió; les cabines no són equipades, no hi ha prou espai; 4 bombetes a les capotes, tot i que el reenviament per tub òptic cap al far de cabina es d’una minsa eficàcia; el senyal de cua es amb 1 sol far en roig.

Les capotes, que formen cós amb el bogi, són articulades respecte la part central, hi ha un vis però no un sistema d’elongació amb molla. Els serpentins exteriors, de plàstic, són fràgils i cal anar amb compte al agafar la màquina pel centre.

Tot plegat, que funciona de meravella, marxa lenta a poc voltatge però amb força de tracció sobrada ( ½ kg de pes ) i sense patinatge detectat, ni a les rodes ni a les politges internes, punt que en Jouef, per exemple, és catastròfic.   

La màquina real es va construir als anys 20 per la línia alpina de l’Arlberg; foren 7 exemplars de sèrie 1100 ( després 1089 ) i 9 de sèrie 1100.1 ( després 1189 ); varen tenir una llarga vida, encara que en serveis complementaris al final, i tenen una forta representació museística actualment.









reciosa foto d’una BR-1189 real en exercici. Foto de la xarxa.

 

 

Inventari

MM-87

 

Locomotora i Marca

194-035-2

ROCO

Companyia i País

DB

Alemanya

 

 

 

Referència

4168A

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Tracció total, 2 cardan de barra

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines Interiors

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

12-1984

 

Preu origen/actual

7960 pta

176 €

 











Que no ! Que no és una “Krokodril” !

L’Alt Comitè d’Estudis de Ciències Reptilianes va concloure, per majoria, que les E-94 de la DRG, NO són autèntics “Cocodrils”, si no una espècie inferior. No tenen les preceptives bieles de transmissió de moviment a les rodes, tot i tenir morros articulats amb la caixa.

Sigui com fos, la E-94, després 194 al DB i 254 al DR de la DDR, és una màquina magnífica i d’una estètica captivadora. Un aspecte equilibrat, potent, i relativament modern tot i ésser dels anys 40. Una fama multiplicada també per la seva llarga presència als catàlegs de la Märka dels anys 60, de on me’n delia igualment.  

Roco, doncs, també va venir a socórrer als que ens delíem d’aquelles màquines i va incloure una BR-194 a les novetats del 1984. I, vaja, quin tros de model, quina perfecció, quina categoria ! Rés a dir, però tampoc la tinença d’aquesta peça de culte em va fer oblidar l’altre, més basta potser, però amb l’encant del tot metall i mecànica a proba de bomba. Vaig acabar tenint-la, també, en una confecció HAMO per corrent continu, i a un preu d’ocasió. Me les estimo totes dues, encara que la cançó digui que no és possible.

El model té tracció a tots 6 eixos, i les cascades d’engranatges que calen per això li donen un moviment força sorollós; 2 cardan de barra per les transmissions, però sense volants d’inèrcia, el que permet guanyar espai i que les cabines estiguin equipades; el dos morros, que formen part dels bogis com a la realitat, estan articulats al cós central per un sistema d’elongació amb molla, que permet el joc sense marcar separacions.

El pes, superior als 500 grams, i la calculada transmissió, fan que tingui capacitat d’arrossegament i d’adherència més que suficient per assolir els meus objectius estàndard. Una joia de peça, vaja !

 












La màquina real, construïda per la DRG d’ençà 1940 en grans quantitats, uns 200 exemplars, fou un referent en la tracció de mercaderies pesats en tot el centre europeu; finalitzada la WW-II la sèrie quedà repartida entre la DB i la DR, i també els ÖBB austríacs en tenien exemplars ( sèrie 1020 ), encara que molts de construcció local i no per fets bèl·lics.  

Per evitar confusions, cal dir que aquesta producció real tingué una prèvia rèplica, en forma de petita sèrie dita E-93, d’aspecte molt semblant però quelcom més xica.

No sé si tantes lloances són compartides per llurs maquinistes, ja que, com he vist en vídeos recents dels exemplars conservats ( històrics o de traccionaris privats ), el volant per treure i posar punts de tracció és enorme, de fusta i en posició vertical, el que fa que el “lokführer” hagi de doblar l’esquena a cada volta, en conducció dempeus. No és la comoditat de les normes ergonòmiques actuals ni molt menys !

A escala H0, a part de Märklin i Roco, pocs més l’han fet, i cal esmentar el magnífic model recent d’ESU; Piko la ignora per ara, tot i que sí ha fet la precursora E-93; també els austríacs Liliput i Kleinbahn havien fet els models seus ÖBB i per extensió, també alguna de les alemanyes, però parlo de molts anys enrere.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada