dilluns, 5 d’octubre de 2020

FITXES MM-59-64 : IBERTREN

Un esdeveniment important al 1980 : IBERTREN treu al mercat un assortiment H0 !

La marca catalana, de matriu Model-Iber, ja s’havia fet un lloc al mercat peninsular amb el seu famós tren miniatura escala N, molt a l’abast, que va significar per tota una generació el primer contacte amb aquest “hobby”, on alguns varen persistir i molt altres ho varen deixar. La qualitat era més aviat justeta, i a sobre escolliren un sistema elèctric rar, fora normes, dit 3N, que privava de la compatibilitat amb marques de més volada estrangeres ( ho esmenarien passant a 2N-NEM més endavant ).

Vet aquí que l’anunci d’una producció H0 fou una important noticia i expectativa pels que ja érem modelistes confirmats.

Però, de veritat, vist el primer catàleg i els primers models, aviat vaig considerar que la cosa no estava a l’alçada que jo ja tenia assumida amb el meu parc Lima, Jouef, Roco etc.. del moment. Així doncs, per més RENFE que els models imitaven, i que a tots ens crida tenir el nostres trens pròxims, vaig pensar que no podia fer un pas enrere en qualitat de reproducció de 20 anys. Semblava talment com si haguessin “escalat” els models de N fent-los més grossos. I el H0 no es això precisament.


Imatge de portada del catàleg 1980, amb les 3 màquines inicials de poca avinentesa com a modelisme : les Renfe Alco 2100, MTM 10400 i vapor ex. MZA 1600.

 

Però al 1982 les coses canviaren : les noves locomotores elèctriques anunciades, un cop vistes, si que em varen suggerir quelcom més en l’aspecte modelista que les tres primeres de 1980. També muntaven un nou tipus de motor al lloc del conegut i poc fi motor “Scalextric” de les primeres. Així que, decidit a provar-ho, ja vaig anar a per la primera :

Inventari

MM-59

 

Locomotora i Marca

269-050-1

IBERTREN

Companyia i País

RENFE

Espanya

 

 

 

Referència

2109

 

Modificada T/C

Mínim

Plaques metall i retocs decoració

Motor i Sistema

Anular

Transmissió Cascada Recta, 1 Bogi Motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines Interiors Rodes Bogi no Motor

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

07-1982

 

Preu origen/actual

4018 pta

114 €

 












Inútil presentar aquí la 269 de RENFE : la “Mitsu” per excel·lència, adquirida per la companyia estatal en grans quantitats. El model triat era de la primera subsèrie, amb la seva decoració original. Vaja, encertaren el tipus de caixa i el color, no com feu inexplicablement Electrotren anys més tard, pintant de verd una màquina que no ho havia estat mai. A més, la 269-050-1 era de les primeres que vingueren a Barcelona per formació i proves abans de la dotació definitiva.

Abans de jutjar el model al detall, em va semblar que la seva presència, mides, color i consistència visual eren les adequades per un nivell de qualitat modelista mínim. Ara bé, posats a detallar, resultaria que les reixetes laterals son massa petites, el gravat de bogis força discret, les baranes d’accés a cabina curtes, el seccionador de pantògrafs desastrós, tampografia molt bàsica incloent el que són plaques, baixos entre els 2 bogis només intuïts, etc...

El funcionament rés a dir : motor anular sistema “Lima”, per entendre’ns, amb cascada recta de pinyons i un sòl bogi motor; tècnica vàlida i prou testejada, i aplicada amb una certa qualitat. Un xassís de xapa metàl·lica, llast suficient, i bogi captador amb làmines a les 4 rodes : tot plegat, funciona, i de manera potent, com m’agrada !  Figuració de cabines i conductor un xic ..... naïf, però no es determinant. Un sòl far, el superior, amb grosses bombetes commutades. 

Així doncs, aviat vaig esmenar el petits “però” esmentats i la cosa va guanyar molt en l’aspecte de model : pintat de pantògrafs roig apagat, nou seccionador fet amb aïlladors i xapetes de recuperació, cablejat de sostre amb fil real, baranes de fil de llautó prolongades, entrada d’aire als pantògrafs i sobretot, un joc de plaques de metall fotogravades que aviat varen comercialitzar a la botigueta de Rambla Volart. ( això si, un pèl grosses ). 

Així millorada, aquesta màquina ha hagut de prestar servei molts anys, fins i tot en les meves primeres recreacions d’expressos Renfe realistes, ja que després de l’error inicial d’Electrotren amb la seva 269-078-2 ref. 2601 ja esmentat, ha calgut esperar a 2016 perquè la casa d’Alcalà d’Henares traigues al mercat una 269 verda “comme il faut” per prendre-li el relleu ( la 269-028-7 ref. 2638 ).

 












En explotació, cobreix de sobres l’expedient de tracció, tot i que fa un soroll de motor i engranatges que sembla amplificat per la naturalesa de la caixa .... de ressonància. El sistema de retenció de la caixa vers el xassís és força precari i massa visible, el forat quadrat al mig dels laterals, però es dissimula amb la placa de fabricant afegida.

Respecte la màquina real, cal esmentar que de les 269 “verdes” com la present foren construïdes 130 unitats, números 001 a 108 i 501 a 522, les primeres per 140 km/h i les altres per 160 km/h ( teòrics, però ). Totes les demés sortiren ja de fàbrica amb decoracions de colorets diversos : “Mazinger” 201 a 221, 601 a 604, “Mil Ratlles” 222 a 306 i 309 a 325, “Estrella” 307, 308 i 326 a 331. Després, el “carrusel” de repintats de poca fortuna i poca durada fins al galimaties final sense dues iguals.

 

 

Inventari

MM-64

 

Locomotora i Marca

7644

IBERTREN

Companyia i País

RENFE

Espanya

 

 

 

Referència

2110

 

Modificada T/C

Mínim

Plaques metall i retocs decoració

Motor i Sistema

Anular

Transmissió Cascada Recta, 2 eixos motors

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

4 rodes

Làmines Interiors Rodes Bogi no Motor

Anells Adherència

4

 

 

 

 

Compra

11-1982

 

Preu origen/actual

4000 pta

114 €















Segona part del tema, en el mateix 1982 surt aquesta altre peça de culte, diria jo : la 7600, la màquina elèctrica més venerada i representativa fins llavors, i autèntica hegemònica de la zona catalana.

I aquí si que el impacte visual, formes i volums ( sense treure el peu de rei ), eren convincents d’entrada. Un “no sé què” que li dóna categoria, presència, contingut. Corrent a comprar-la, no per risc d’esgotament, com passaria ara amb les tirades actuals, si no per pur gaudi.

La peça desitjada i esperada, en prou feines coberta per les infantils reproduccions que ens oferí abans Lima, repintant de manera grollera les seves CC-7100 franceses. No, aquí sí era la “nostra” 7600.

Escolliren un exemplar ja en època moderna, pantògrafs d’un sòl braç per lògic aprofitament del que ja tenien de la 269, i matriculació UIC sèrie 276 impresa. Colors encertats, tot i que pot ésser tema de discussió davant la varietat cromàtica de les reals. Com per la 269 ressenyada abans, uns tocs de pintura roja als pantògrafs, la mànega de vuit frontal i les plaques de metall que es comercialitzaven li acaben de donar el pes. El gravat de bogis, tema fluix en la 269, aquí molt ben resolt, i més posat en evidència per el seu color clar.

Mateix sistema mecànic i elèctric ja d’èxit en la 269 : gros motor anular, bon llast, força de tracció elevada i regular. I el que sempre passa, encara que la més recent Electrotren és més detallada, tecnificada, ajustada en mides etc..., aquesta és insubstituïble, per aquesta impressió visual potent i pels records que destil·la. 

  


Malgrat la seva edat, arrossega com al primer dia; així s’ha comportat en el test de maqueta amb un tren semi pesat. El calatge entre caixa i xassís es per les 2 pestanyes aparents a la part central, a sota les plaques, el que fa un fàcil desmuntatge sense posar en perill la integritat de la peça. Xassís de xapa gruixuda i llast complementari. Diria doncs que es una solució mecànica simple i efectiva.

I pel que fa a l’estètica, certament queda força ridícul fer-la encapçalar els cotxes de viatgers de la pròpia marca, d’una categoria “joguet” notable ( mides, alçada de bogis, finestres etc.. ); on treu el seu profit és amb material Electrotren, per exemple, quins cotxes “5000” són ja de per ells un pèl alts i encaixen visualment amb el gàlib també un xic generós de la present.

Poc resta a dir de la màquina real que no sigui conegut. 136 unitats posades en servei, en els trams numèrics 7601 a 7699 i 8601 a 8637; encara que les comandes inicials comptaven amb 80 unitats, davant els resultats d’explotació convincents se’n anaren encarregant més, ultrapassant la centena, el que obligà a aquesta divisió discontínua de la seqüència numèrica : el rang 7700 no es podia fer servir per estar ja ocupat per les “English” que s’ordenaren ensems.

En modelisme H0, ja he fet esment del model Electrotren, més recent i de tecnologia molt més actual. Els Lima, tanmateix, que foren purs repintats de la francesa. Resta per dir que Jouef també en realitzà una : ref. 8892, decoració Talgo roig i marfil exclusivament, i, tot i que aprofità moltes parts de la seva CC-7100, val a dir que introduí algunes variacions al motlle per més cenyiment a la realitat. Mecànicament era una falsa CC, per allò de que l’eix central de cada bogi es figuratiu. El model però passà força desapercebut, a un costat i altre del Pirineu. No l’he tingut mai a la col·lecció, però aquesta es la foto “oficial” que pot trobar-se a la xarxa : 
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada