FITXES MM-37-44-50 : DIESEL JOUEF

 

Inventari	MM-37
Locomotora i Marca	CC-70002	JOUEF
Companyia i País	SNCF	França
Referència	8561
Modificada T/C	Si	Xassís Escurçat
Motor i Sistema	9005	Eix Vertical i Corones Dentades Angulars
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	4 rodes	Barra de contacte als eixos semi aïllats
Anells Adherència	4
Compra	04-1980
Preu origen/actual	1793 pta	67 €

 

Aquesta enorme diesel és un “bitxo” rar a la SNCF, de fet és un prototipus, encara que no únic ja que se’n feren dos al mateix temps ( CC-70001 i CC-70002 ).

Es tractava de provar un nou tipus de concepte en les diesel elèctriques; dos motors diesel, però un sol alternador; aquest alternador no té una part fixa i una mòbil, si no les dues mòbils, girant estator i rotor en sentits contraris, cada un impulsat per un dels motors diesel. Estrany, oi ?

No queda clar quin estalvi devia produir-se, vers la màquina amb dos grups complets; el cert és que l’idea no va ésser reconduïda ni aplicada en sèrie; a part de lo complex que sembla, el cert és també que la potència unitària dels diesel va anar creixent i aviat el mateix total de cavalls els podia donar un sòl motor ( per exemple CC-72000 ), sense tanta complicació.

Com sol passar amb els prototips, aquest parell de màquines van restar cantonades al dipòsit Est de Chalindrey, junt amb altres dues d’igual sort, les hidràuliques BB-69001 i 2, fent serveis de mercaderies, i, amb un fluix manteniment, no van sobreviure massa anys.

A part del tema motor, portava bogis de 3 eixos de pas curt, monomotors, com les CC-40100, CC-6500, i com les CC-72000 que marcarien el zenit del diesel a la SNCF.

El disseny exterior, obra d’Arzens, presenta la simetria en les dues fletxes decoratives, donant clarament a entendre que hi ha dos motors i no un; els colors a base de 2 tons de blau i blanc en aquell moment eren generals del parc diesel.

El model Jouef : aquí ja hi ha un problema, i es que els projectistes van voler aprofitar el xassís de les CC-40100 que ja produïen, i resulta que no es de la mateixa mida, vull dir que els bogis van més acostats en aquesta diesel que en la elèctrica. Així doncs l’estètica del model se’n ressentia força ( bogis massa sota els morros ), i no vaig parar fins que vaig tallar un tros de xassís del mig,, refent les cales de fixació caixa a xassís. L’operació és fàcil ja que duu la mecànica clàssica Jouef d’un sol bogi motor, amb motoret i corones dentades angulars, el que dic transmissió x-y-z. Els bogis són també de falsa CC, o sigui, l’eix central de cada ù és fictici, no toca a la via, solució ja vista en les CC-6500 de la marca entre altres.

La caixa mostra un gravat força gruixut, però reprodueix les mides enormes de la peça i un detall suficient per un model d’aquesta gama i preu. Si poc fines són els reixetes de ventilació, tenen el detall de que són obertes, o sigui, passa la llum a través, com també són així les primeres CC-6500. Es rar que Jouef fes aquest model, ja que comercialment els prototips estan proscrits, a no ser que hagin fet algun “record”; aquesta passà sense pena ni glòria. Potser l’avinentesa de l’estalvi de fer un xassís nou els va fer decidir.

Ningú més ha fet en H0 aquest monstre, al menys en aquesta gama; però si n’hi ha 2 més : Mehano en feu una, de manera encara més inexplicable, però en qualitat joguet per sets d’inici, amb una fidelitat força dubtosa, començant pel numero imprès de matrícula 70000 (?). En kit, un artesà francès en feu un de reïna, molt detallat, per equipar amb el xassís, bogis i motor d’una CC-6500 o equivalent.

Fotos comparatives a continuació per apreciar el posicionat de bogis : a dalt l’original, a baix la meva modificada :

 

Inventari	MM-44
Locomotora i Marca	X-4737	JOUEF
Companyia i País	SNCF	França
Referència	8626
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	9005	Bogi compacte, engranatge i vis sense fi
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	4 rodes	Làmines als semi eixos aïllats
Anells Adherència	4
Compra	09-1980
Preu origen/actual	3300 pta	122 €  ( tren complet M + Rc )

 

Un vehicle obligat en una col·lecció SNCF, per la seva gran implantació a la realitat i dispersió geogràfica : l’automotor EAD ( sigles de “Element Automoteur Double ), format per un cotxe motor i un remolc pilot que fan una unitat fixa no separable en servei. Àlies “Caravelle”, i sèries X-4300 ó X-4500-4700, amb petites diferències de motor entre ells. Sempre “X” indica automotor a la SNCF, i reemplaça les lletres de rodatge BB ó CC etc... de les màquines de tracció.

Recordo el primer contacte amb ells i la impressió de tren de gran qualitat que me’n vaig endur. Era un vespre, fosc, a Vilafranca de Conflent i venia de fer tot el trajecte del “Tren Groc”; em sorprengué la intensitat dels dos focus rojos de cua i de la il·luminació interior. Era l’any 1979 i jo venia d’un país molt “fosc” potser. I la important acceleració i velocitat un cop va iniciar el curt viatge fins a Prada de Conflent.

El model Jouef, com és típic en la marca, està ben resolt, mides, colors, aspecte etc..; però el gravat és fort, gruixut, el vidres poc enrasats amb el lateral, etc...; una mecànica simple, només és motor el bogi capdavanter, que duu tot l’equip de manera compacte i giratòria, amb engranatge i vis sense fi per donar moviment als seus dos eixos. L’altre bogi es només per captació de corrent. El remolc és inactiu elèctricament.

L’enganxall entre els dos cotxes, tot i ésser clàssic sense elongació, deixa una mínima distància que queda visualment molt bé. Funciona acceptablement tot i la poca finesa del tipus de transmissió. Interiors imitats de manera mínima. Sense llums.

Des de fa uns anys, LsModels ha entrat en aquest tema, proposant uns EAD actuals, amb totes les versions i variants, fins i tot la desitjada original amb cabines de vidre panoràmic i sostres crema. Caríssim, injustificat clarament, tot i l’acurada reproducció de baixos amb el motor diesel complet etc...; i a més, diuen els que el tenen que el funcionament en via no és pas massa bo, insuficient potència en rampa. El meu a la botiga s’ha quedat i penso seguir gaudint d’aquest veterà i sorollós Jouef !

A la realitat, un petit resum per resoldre l’entrellat de sèries :

1/ X-4300 amb motor Poyaud, 151 unitats

2/ X-4500 amb motor Saurer, 126 unitats

3/ X-4630 amb motor Saurer i transmissió Voith, 113 unitats

4/ X-4750 amb motor Saurer potenciat, transmissió Voith, 47 unitats

Els aspectes exteriors, sobretot les cabines i decoracions frontals, han anat variant amb el pas del temps. Tots es modernitzaren al final, amb més canvis de cabines, interiors i colors per regions.

Tècnicament, aquests EAD introduïren a la SNCF als anys 60 el concepte modern de motor diesel horitzontal, a sota el xassís, sense prendre espai comercial, en altres paraules, motors procedents del sector automoció, produïts en grans sèries i més barats. En l’època dels Renault, Decauville, etc..., els motors eren a dalt. De fet, ho testejaren amb la compra d’un RDC Budd americà, que ja portava aquest concepte, i que fou el prototip X-2051 amb caixa inox.  

Imatge del tren pel costat del remolc pilot XRx-8700

Dos X-4500 a l’estació de Perpinyà, el 13-10-1979, en el viatge pel França en el que els vaig descobrir i tastar. Feien, entre altres, l’antena de Vilafranca de Conflent, quina electrificació alterna encara estava visible però feia molts anys que no operava. Es la mateixa versió que el model Jouef que presento.

 

 

 

Inventari	MM-50
Locomotora i Marca	BB-67407	JOUEF
Companyia i País	SNCF	França
Referència	8539
Modificada T/C	No
Motor i Sistema	9005	Politges amb Goma i Vis Sense Fi
Volants Inèrcia	No
Pressa de corrent	4 rodes	Làmines als semi eixos aïllats
Anells Adherència	4
Compra	06-1981
Preu origen/actual	2740 pta	90 €

 

Segona representant de les sèries diesel clàssiques franceses a la col·lecció. Les 67000, totes subsèries confoses, són les “noia per a tot” com ho són les BR-215-218 alemanyes que ja he comentat en aquests texts. 1 motor diesel, potència mitjana al voltant dels 2500 cv., transmissió elèctrica a dinamo primer i alternador després. 

Totes amb la estètica Arzens de fletxa asimètrica, colors blaus en origen. També les vaig descobrir aviat, ja que al finals dels 70 eren molt presents a la línia Narbona-Cerbère, i es feien amb el “Catalán-Talgo”, “Hispania-Expréss” i tot el demés.

Aquesta en concret, pertany a la subsèrie més moderna i nombrosa, la que comença a 67401 i acaba a 67632, i presenta el seu estat original amb faldons als frontals, inscripcions en relleu platejades, voraviu de fletxes de metall polit etc..; coses que anaren perdent amb el temps.

El model Jouef em va captivar per aquests detalls, ben reproduïts, amb els platejats brillants i intensos. Encara que en altres detalls, com els fars frontals, es força pobre. I la mecànica en va deixar per terra : de nou les politges i la gometa, aviat va patir de manca de capacitat de tracció per patinatge de la goma. Impossible fer-li arrossegar el Talgo-RD d’Ibertren, per exemple, pesat com és. Adéu reproducció “Catalán-Talgo” TEE com tots desitjàvem i veiem a Cerbère. No ha pogut ésser fins que no he tingut màquines d’aquesta sèrie més modernes i ben equipades de motor.

Per cert, quasi tothom ha fet aquest model : Lima i Jouef primer, i tant l’un com l’altre els varen refer en cert moment, amb nous motlles i mecàniques al dia, abans ja de la represa per Hornby. Piko també, encara que limitat a la gama “hobby” de nivell molt base. De fa poc, REE s’hi ha posat amb uns models perfectes i variats de tota mena i color. Roco no l’ha fet, ja que s’ha decantat per la seva cosina més pesada sèrie 68000, igual que feu Fleischmann.

No s’ha portat malament en la proba de circulació d’aquesta revisió : malgrat els pocs 200 grams de pes encara ha remolcat la composició estàndard a un voltatge adequat, sense patinar la goma ni les rodes. Aprovat justet !