divendres, 23 d’octubre de 2020

FITXES MM-61-68 : ROCO


Inventari

MM-61

 

Locomotora i Marca

93-374

ROCO

Companyia i País

DB

Alemanya RFA

 

 

 

Referència

4122A

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Cardan de barra, Vis sense Fi, 1 eix motor

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

 8 rodes

Làmines sobre la Pestanya

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

08-1982

 

Preu origen/actual

5265 pta

150 €

 












Si hi ha alguna cosa terrenal pròxima a l’infinit, deu ésser la quantitat de sèries i més sèries de locomotores a vapor alemanyes; per bé que algunes siguin força conegudes, hom acaba sempre descobrint altres de les que no se’n tenia ni idea, llevat els especialistes en el tema.

No cal ser-ho, però si que cal tenir el “Taschenbuch Obermayer”, per anar un xic al cas en el tema; i així descobrir un tal model sèrie BR-93 altrament dit T14 de Prùssia. Doncs aquesta precisament, poc famosa, es la que escollí Roco per fer un nou model, en un temps en que gairebé cada anyada en treia un de nou motlle.

No és que volgués fer tota una col·lecció de tot el vapor alemany, però sí que em venia bé anar seguint aquesta producció de Roco, de preu més contingut i qualitat sempre  excepcional, així doncs que a la que en vaig tenir ocasió va baixar del Principat aquesta mitjana màquina tènder de rodatge “Mikado” 141T.

Mà de llibret, resulta que és una màquina de vocació mercaderies, i no pas una sèrie petita si no forta de 459 unitats, a les que cal afegir les 761 més de la seva descendent quelcom més pesada sèrie prussiana T14.1, BR 93.5 després, molt semblant ( i que Roco també va reproduir uns anys més tard ).

Què dir del model ? Perfecte, detalls de nivell, com l’articulació de tot el tren motor vers el cos de la màquina, formant un falç xassís; la cabina, però, queda ocupada pel motor i la placa de connexions. Dues bombetes interiors, a la placa, però, si la del darrera arriba a donar quelcom de llum al fars posteriors, la del davant és inútil al 100%, per l’enorme distància que ha recórrer amb tubs òptics.

Ha calgut un canvi d’anells d’adherència, estaven molt donats i els ha perdut als primers tombs: difícil fer-ho, ha calgut desmuntar bieles. Per cert, l’atac per engranatges és al segon eix, que duu els anells, i el moviment es transmet als altres per les bieles.

El funcionament : suficient amb potència i adherència, però es fràgil en la captació de corrent malgrat les làmines que es recolzen en les pestanyes de les 8 rodes motores; caldrà ajustar-les de nou ja que en les corbes, amb el desplaçament lateral de rodes, algunes han quedat fora de lloc. Delicat tot plegat.

Tot el desmuntatge es per cargols i rosca, sense risc de trencar llengüetes a pressió ni altres invents actuals de fàcil fixació però gairebé irreversible; per cert, un dels cargols és a sota el calaix del carbó, que és extraïble, sort que ho diu als papers d’utilització ...

 

 

 

Inventari

MM-68

 

Locomotora i Marca

181-201-5

ROCO

Companyia i País

DB

Alemanya RFA

 

 

 

Referència

4142B

 

Modificada T/C

Mínim

Pintat Pantògrafs

Motor i Sistema

Central

Tracció total, 2 cardan de molla

Volants Inèrcia

1

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines Interiors

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

01-1983

 

Preu origen/actual

4450 pta

110 €

 












Una peça del que diria el Roco més tradicional. Una elèctrica DB moderna però poc coneguda, amb un nivell de detall i de qualitat elevat per l’època que es va dissenyar. No s’ha fet gaire millor des de llavors, ni s’ha quedat desfasat, a part del tema digital i electrònic.

Es una petita sèrie de 25 màquines per funcionar en corrent altern però amb les dues freqüències diferents que hi ha a Alemanya ( 15 kv. 16,6 Hz. ) i a la França veïna ( 25 kv. 50 Hz. ), especialista en tràfic mixt fronterer, essent fàcil veure-la a Estrasburg, Metz etc..., i cantonada al sector alemany  de Saarbrücken i Coblença. Hi havia hagut abans altres amb aquesta funció i bivalència, però prototips en general.

Disseny modern, anys 80, i model ben realitzat. Color blau original, però aviat passà al beix  i blau turquesa per finalitzar de roig intens. Però a la DB, per qüestions de política  museística, en conservaren una amb el color original i en torn actiu normal : vaig tenir la sort de fotografiar-la a Coblença al 2006 :










El model, un cop revisat que no s’hagin assecat els vis sense fi, funciona sense cap mena de problema, amb el soroll propi de la transmissió de les molles en espirals. Desmuntatge fàcil, sense posar en perill la peça, dos punts de retenció. Ja duu un volant d’inèrcia a la sortida de motor per un costat, element que des de llavors Roco va anar incorporant de manera fixa. Les cabines ja són visibles i equipades, facilitat per la llargada del model i la cota més baixa de la transmissió.

Sense altres reproduccions H0 fins ahir, Piko n’acaba de fer la seva versió : perfecte, mecànica moderna, funcions electròniques etc...; però l’aspecte exterior, el modelisme de peça, poc aporta vers aquesta, tot i dur uns pantògrafs més adients i detallats, per exemple. I es que dues reproduccions perfectes, han d’ésser molt semblants quan fan referència al mateix vehicle real.













Les noves Vectron, Traxx, Prima etc..., quasi totes amb capacitat multi operable ja per defecte, han desplaçat aquestes veteranes de llur històrica comesa actualment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada