dissabte, 11 de juny de 2022

LA COL•LECCIÓ : MATERIAL MOTOR – PLA 2022 - C

Resten dues altres peces Roco sense connexió lògica entre elles. Una és francesa, i  amb ella hom podia notar la fructífera relació que la marca Roco tingué molts anys seguits amb el seu importador francès, la firma Regain-Galore animada pel molt recordat Mr. Claude Amiot, que feu una important aposta pel tema. De l’altre costat, un directiu de Roco, francòfon ell, Hr. Detlef Bräuniger, i ambdós portaren a la marca un assortiment SNCF extens, variat i d’una gran qualitat. Quelcom com passà a casa nostra amb el tàndem Alarcón-Soldat. Malauradament, els prematurs traspassos dels dos personatges, des de 2005, trencà del tot aquesta història i ara Roco tracta el material francès gairebé com l’espanyol ..... enteneu ? 

L’altre és una petita joia suïssa, una peça gairebé d’artesania .....

Les dues vingueren de les valls pirinenques, de fet a les dues visites fetes al 1987; llavors hi havia tot l’assortiment Roco al dia, ja que tenien la “representació” de la casa austríaca pel que fa al seu Estat. Cosa que no agradava gens ni mica a Soldat, que tenia la mateixa categoria per aquest costat dels Pirineus.

Aquestes peces Roco de 1987 ja portaven les noves referències de 5 xifres, ja que l’anterior sistema de 4 xifres + 1 lletra opcional havia quedat obsolet. I és que només contemplava el rang 4000/4100 pel material motor, aviat insuficient !!

 

 

CINQUENA  PEÇA :

 

Inventari

MM-112

 

Locomotora i Marca

BB-4161

ROCO  ( opció 4110-4664-4685 )

Companyia i País

SNCF

França

 

 

 

Referència

43486

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

2 cardans de molla elàstica

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

8 rodes

Làmines internes

Anells Adherència

2

 

 

 

 

Compra

05-1987

 

Preu origen/actual

7480 pta

133 €   

 

La SNCF tingué tot un seguit de màquines elèctriques dites “origen Midi”, agrupant vàries sèries, algunes ja força modernes, amb les mateixes mides de bogis i rodes : una franquícia pel modelisme !













Així doncs, les originals Midi BB-4100-4200-4600-4700, les État BB-900, les PO BB-300 i les més modernes SNCF BB-8100 tenen en comú el xassís, un filó d’or per les firmes de modelisme. Roco ja havia produït les BB-300 i BB-8100, i seguí aviat amb les autèntiques Midi, BB-4100 i BB-4600, com la que presento ara.

Diem 2 sèries però són 1 sola, una sola estètica : les 4100 eren amb engranatges per servei mercaderies, fins 75 km/h., i les 4600 per servei passatgers, fins 90 km/h. Foren d’inici 90 màquines 4101 a 4190, i 50 màquines 4601 a 4650 : però al llarg de llur vida, i segons les necessitats puntuals, permutaren sovint d’engranatges i canviaren de centena numèrica molt sovint. Un enrenou considerable pels estudiosos del tema.

Roco ha fet moltes reedicions d’aquesta peça, indistintament amb numeració 4100 ó 4600; aquesta que presento era la primera i portava les matriculacions per calca, amb varies opcions a triar pel comprador.

El model és una petita peça de qualitat excepcional : una mecànica encertada posada en tan petit espai, i de funcionament impecable i generós. Solucions imaginatives per equipar els llums frontals ( només llum blanc commutable ) i arribar a reproduir l’interior de les cabines sense fer nosa amb la transmissió de força, als 2 bogis i als 4 eixos. I amb les rodes a radis reals. Chapeau !!













Però sobta que, de totes les sèries possibles amb aquesta base, Roco oblidés i encara segueix oblidant ara, una d’elles : les BB-4200-4700, que són com aquestes, també amb la distinció mercaderies-viatgers, però amb una caixa diferent : la mateixa mida i aspecte, però un altre ordre de reixetes i finestretes : seguim esperant, és un tipus de peça SNCF mai reproduït H0, llevat artesans que l’han fet en resina o llautó amb la facilitat d’equipar de xassís motor amb una de les fetes per Roco Com podreu suposar ja me’n vaig procurar una d’elles, amb kit caixa de resina i detalls fotogravats.

 

SISENA PEÇA :

 

Inventari

MM-114

 

Locomotora i Marca

Ee3/3-16385

ROCO

Companyia i País

SBB-CFF

Suïssa

 

 

 

Referència

43529

 

Modificada T/C

No

 

Motor i Sistema

Central

Transmissió directa i vis sense fi a l’eix extrem

Volants Inèrcia

No

 

Pressa de corrent

6 rodes

Làmines internes

Anells Adherència

No

 

 

 

 

Compra

10-1987

 

Preu origen/actual

9090 pta

161 €   

 

Comento, per pròpia experiència, que una de les coses que més em sorprengué dels meus viatges a Suïssa als anys 80 del segle passat, amb prou estades a estacions, fou com maniobren allà. Acostumat al panorama local, on els tractors 303 ó 304 amb tranquil·la parsimònia van i venen, diríem, “ceremoniosament”, als SBB les maniobres de treure o posar cotxes o furgons als trens es feien a “tota pastilla” : rés de 20 km/h als canvis i/o vies secundàries d’estació : aquests petits tractors elèctrics, com el d’avui presentat, anaven “que se les pelaven” amunt i avall : acceleració brutal, arribant als canvis potser a 40 km/h, frenat espectacular, amb càrregues minses, clar.















Té un altre valor el temps a Suïssa ? Sembla que sí. Així s’explica com es fa un canvi de màquina o de composició a un tren amb una parada prescrita de uns pocs minuts. I tot exacte com un rellotge, suís, és clar.

Per aquest motiu de recordança vaig comprar aquesta peça Roco, i perquè és també una autèntica obra d’art modelista : tot metall, per donar pes ( 250 grams ), i detall espectacular. Tot i que no acostumo a incloure les petites màquines auxiliars a la col·lecció.

Però la transposició de la realitat no fou exacte : el motor i la transmissió posats per Roco a la peça són especialment lents, i sovint perdo la paciència si he d’esperar que aquesta petita doni la volta complerta a la meva maqueta multi-nivells, en els “test” de revisió. La seva força de tracció és però notable, ja que per motius de captació no duu anells de goma i ho fia tot al pes. L’atac del vis sense fi és a l’eix posterior ( del grup de 2 més junts ) i transmet als altres per les bieles, incloent el moviment del falç eix.

Els SBB suïssos tenien un parc nombrós d’aquestes petites, de vàries sèries diferents però semblants entre elles, totes amb el seu peculiar color marró xocolata, ( suïssa, és clar ), després roig en cert moment. Tot parc elèctric i algunes poques diesel ( Suïssa té tota la xarxa electrificada, incloent estacions ). Ara hi ha altres vehicles moderns en servei, però la major part de les maniobres, com aquí, també han desaparegut encara que no tan dràsticament.

En concret, les Ee3/3 foren 161 exemplars reals, de 10 sèries diferents, numerades entre 16311 i 16560; les darreres, foren Ee3/3II, indicant així la seva possibilitat de treballar en bi-freqüència, aptes doncs a les vies SNCF de la zona de Basilea; fins i tot algunes foren uns anys propietat de la SNCF, matriculades C-20150, i pintades de verd amb franges grogues. 













Per si “un cas”, no l’he desmuntada mai, ja que tot té l’aparença d’una complicació evitable si no és del tot necessari. Engreixat per l’exterior del coixinets de rodes i prou.

       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada