diumenge, 5 de desembre de 2021

LA MIRADA A L’EST : LA 2M62

Avui presento una nova peça d’aquesta col·lecció i que és la primera que vaig enllestir, ja fa uns quans anys: podríem dir que em va obrir el gust i el cuc per fer-me un tema de col·lecció original i fora del modelisme estrictament comercial, possibilitat que sempre somiava però que no tenia informació o mitjans per assolir.

  












És una màquina diesel elèctrica de dues seccions 2M62 dels ferrocarrils soviètics SZD, i representa la versió pròpia per servei intern de la peça que es va projectar per a l’exportació a tots els països de l’àmbit socialista. Després de nodrir els parcs DR, MAV, PKP etc..., algú va decidir d’aprofitar l’avinentesa per encarregar-ne internament i així fou, i en unes quantitats de nou espectaculars.  

 

1 : La màquina real

Té una vocació clarament mixta i ocuparen la planta de producció de Lugansk després de les nombroses TE3; no usen el clàssic motor de pistons oposats, si no un de més convencional 14D49 de 2 temps i 12 cilindres en V ( gàlib UIC obliga per l’exportació ), donant també 2000 cv. i produït per Kolomna.

Així, després dels prototips de 1964, previs a la fabricació per exportació en el decurs de 1965-1970, es passà a la construcció de les pròpies, sense variar el projecte : o sigui, la mateixa caixa a gàlib oest europeu ( més petita que una normal SZD ), i fins i tot la mateixa numeració : perquè M62 i no TExx ? : doncs els prototipus eren M62 ja que el primer client “exportació” fou Hongria, i allà havien de prendre aquesta denominació al seguit de les M61 “Nohab” que ja tenien. El projecte global es conegué ja sempre més amb aquesta identificació.

 

La distribució numèrica és la següent ( sense les exportades ) :

SÈRIE

NUMERACIÓ

ANYS

FABRICANT

Prototipus M62

1 i 2

1964

Lugansk

Sèrie M62

1003 a 1800

1970-76

id.

Sèrie 2M62

0001 a 1261

1976-87

id.

Sèrie 2M62U

0001 a 0393

1987-91

id.

Sèrie 3M62U

0001 a 0104

1986-91

id.

Sèrie DM62

0001 a 0154

1986-89

id.

 

Aquest quadre necessita d’explicacions suplementàries. Tant és així que les versions “reforçades” a 2 i 3 seccions 2M62U i 3M62U, encara estaven en construcció quan esclatà l’URSS al 1991, i no queda clar fins on arribà a produir-se; cal explicar que Lugansk és a l’actual Ucraïna. Tanmateix dins els 800 números de les M62 base, n’hi ha només 735 pels SZD, la resta són industrials. Hi ha també les DM62, versió que adquiriren els militars per remolcar, entre altres, els famosos trens de llançadores mòbils de míssils.














Una foto de referència : l’exemplar 463. Foto Parovoz.Is

També cal esmentar que les “reforçades” amb la “U” final, així com les militars i les industrials, ja porten un tipus de bogi diferent, de la mateixa mida sí, però on s’han eliminat els balancins corbats i hi figuren molles helicoïdals, a la manera de les modernes TE109 ( les “Lyudmilla” ). També aquestes sèries i les darreres construïdes de les 2M62 duen una “graella” de fars baixos frontal amb una estètica diferent de les tradicionals.

Tot plegat, diversos autors s’han entretingut a fer un recompte probable de les unitats realment construïdes, comptant tant les que restaren a la URSS com les exportades, i la xifra més probable és de 7360 seccions simples. Quasi rés. De 1965 a 1991. A més de les internes soviètiques, també Mongòlia en va tenir a dues seccions, la resta de les exportades foren màquines simples. 

      











Una altre exemple per copsar detalls estètics. Foto Parovoz.Is

 

2 : El kit

La sorpresa és que en aquest projecte NO HI HA kit. Encara havia de descobrir, al 2005, el que ara conec de la producció de kits i trans-kit a l’òrbita de l’antiga URSS, relatius al seus materials que ja coneixia ( els reals ) a través de llibres, revistes i publicacions vàries.

La disponibilitat de les “Taigatrommel” alemanyes de la DR, per vàries marques de modelisme ensems, és el que em va “inspirar” a crear per simple modificació de les “donants”, una peça doble com aquesta, tenint prou documentada la seva més que similitud, exactitud de mides i aspecte. Que podria haver plantejar fer una de simple ? Si, però tenia ganes de fer quelcom més que una senzilla decoració. Podent fer complicat, perquè fer senzill ? 

Així doncs les dues “donants” ho donen tot : mecànica, xassís i caixa; i a més, les dues seccions són ambdues motoritzades, fet que no s’ha repetit ( per ara ) en les posteriors construccions per la via del kit.

 

3 : Les màquines “donants”

Descartada l’opció de les antigues de Piko època DDR ( que de fet ja eren de producció Gützold-Zwickau ), per la seva fluixa mecànica, calia triar entre les Roco i les noves Gützold, rés a veure amb les d’època DDR.

Per preu i un seguit de petits detalls de teulada vaig triar les Gützold i les vaig adquirir en un comerç VPC alemanys : 2 unitats de la mateixa referència.

La següent foto explica per ella mateixa el gruix del procés de transformació :

  












Les 2 seccions van aplegades per la part del radiador, sense variació de la forma de la xapa, només cegat de finestretes; els senyals lluminosos hi són igual; i s’obre una porta frontal, amb borlets o rufes, pel pas de servei. Els radiadors semi tapats indiquen la preparació de la peça per climes molt freds. També hi ha la modificació del cilindre de fre, un sòl per lateral de bogi al mig. No calen més modificacions mecàniques ni electròniques, a part de desmuntar les plaques de leds dels testers cecs.












No són peces a sacrificar : de fet, ja tenia una altre Gützold, també moderna, encara que amb elements interns d’un cert regust “retro” molt a la moda DDR : encara la conservo, malgrat l’empenta de les Roco i les noves recents de Piko, que també s’han incorporat al parc. Una màquina d’un carisma que aprecio molt, no em dol tenir-ne vàries, de vàries marques i moments, per si algun dia s’escau fer-ne una comparativa.


4 : El resultat














Tema color :  primer maldecap de la sèrie : cercar un color verd aproximat al que figura a les nombroses fotos trobades. Amb una certa dosi d’imaginació vaig barrejar al 50% dos verds d’Humbrol : el 131 i el 158, que tenia disponibles, i a la teulada el gris HU-67, potser massa fosc, però semblant al de les màquines donants. La franja central varia entre el groc i el color “os”, aquest darrer vaig escollir.

Tema tracció :  dues seccions motoritzades, amb connector digital ( encara que no s’ha aplicat, calen 2 descodificadors idèntics ) : un esforç de tracció descomunal, facilitat pel pes de quasi ½ kg. de cada una. Faltaria posar un SA3 fictici al frontal, ara que en tinc de sobrants dels kits. Al mig, les caixetes NEM amb elongació de les peces originals, unides amb barra Ribu escurçada, però que ho podria apurar més.

Tema calques : sense informació en aquell llunyà moment ( 2008 ) dels assortiments disponibles, vaig fer-me les plaques frontals per mitjans informàtics, i ben poca cosa més hi ha. Ara també ho podria completar. Vaig escollir un numeral baix ( 317 ) per assegurar-me mantenir els focus frontals originals ( 2 blancs, 2 vermells més xics a l’exterior ), evitant les “graelles” quadrades de les unitats més recents. 




















Diverses imatges de la meva 2M62-0317 treballant a la maqueta casolana amb un tren de càrrega molt “ad hoc” composat de vagons SZD Miniaturmodelle, Konka, SGM, Modela etc...


5 : Temes pendents

No hi ha massa a dir en aquest capítol : sí que hi ha la barra de desenganxament del SA3, però manca aquest : ara en tinc de sobrants dels kits i l’hi posaré. El retrovisor també és opcional. Caldria equipar amb 2 descodificadors i veure com es comporta en digital, però no és que sigui imprescindible pel tipus d’explotació que fa.

 

6 : Comiat i Resum Tècnic

No m’esperava, al 2005, que uns any més tard es decantaria la col·lecció cap a altres models soviètics, un cop descobert el tema dels trans-kit que permet formar un parc SZD quasi exhaustiu, pel que fa a les sèries importants ( l’oferta actual es xifra amb unes 30 peces al menys ). Aquest va ésser un bon inici per anar obrint el desig.

Tanmateix, aquesta meva anticipació s’ha vist, pocs anys més tard, rematada per la pròpia producció ROCO, ja que de la seva “Taigatrommel” DR n’ha derivat les versions SZD i RZD, incloent la de dues seccions amb la mateixa època i estat que aquesta meva realització. No cal dir que el model ROCO és molt més perfecte, però tinc el gust d’haver-me anticipat uns anys a la proposta i estalviat el gruixut preu que en demanen.

 







Aquesta és la magnífica ROCO 73795 proposada actualment : duu les inscripcions completes i les antenes de ràdio en cada una de les seccions. Foto Roco

      

Inventari

MM-364

 

Locomotora i Marca

2M62-0317

Gützold / Modificació T/C

Companyia i País

SZD

URSS

 

 

 

Motor i Sistema

Central

Tracció 2 bogis, 2 cardan de barra

Màquina Donant

GÜTZOLD

2 x BR-120 DR ref. 50301

 

 

 

Compra Donants

09-2005

VPC comerç alemany

Posada en Servei

05-2008

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada