dijous, 11 de novembre de 2021

LA MIRADA A L’EST : LA VL10

Avui presento la més recent de les incorporacions a aquesta “estranya” col·lecció especial dins del meu tarannà modelista.










És una màquina elèctrica de dues seccions VL10 dels ferrocarrils soviètics SZD, peça pensada pel servei de mercaderies pesades però que amb l’eclosió de l’URSS ha acabat fent de tot en tot el reguitzell de països resultants.

1 : La màquina real

Xifres, com sempre en aquell país, de dimensions gairebé galàctiques. Nogensmenys que uns 3000 exemplars construïts ( dobles, o sigui, 6000 senzills ), entre 1967 y 1986, per equipar la xarxa electrificada a 3000 v. corrent continu, la més clàssica i la dels eixos més importants. Reemplaçaren parcialment a les més veteranes VL8 i VL22, també construïdes abans en grans quantitats.

La peça és un producte de la TEVZ, factoria enclavada a Tbilissi ( Tiflis ), la capital de la llavors República Soviètica de Georgia, al Caucas. Primers prototipus i petita sèrie des de 1961, producció massiva des de 1967 i des de 1969 també a l’altre gran planta, la NEVZ de Novocherkask ( Rússia, prop de Rostov-del-Don ).

La distribució numèrica és la següent :

CONSTRUCTOR

SÈRIE

NUMERACIÓ

 

 

TEVZ

Prototipus T8

001 a 018

 

 

TEVZ

Sèrie VL10

021 a 500

 

 

NEVZ

Sèrie VL10

501 a 1500

 

 

TEVZ

Sèrie VL10

1501 a 1860

 

 

NEVZ

Sèrie VL10

1861 a 1870

 

 

TEVZ

Sèrie VL10

1871 a 1907

 

 

NEVZ

Sèrie VL10U

001 a 100

 

 

TEVZ

Sèrie VL10U

101 a 300

 

 

NEVZ

Sèrie VL10U

301 a 500

 

 

TEVZ

Sèrie VL10U

501 a 700

 

 

NEVZ

Sèrie VL10U

701 a 797

 

 

TEVZ

Sèrie VL10U

851 a 1030

 

 

 

Els prototipus, amb una estètica frontal quelcom diferent, es varen matricular després també com VL10.

La sèrie VL10U, que va seguir a l’original VL10, es construí entre 1976 i 1986, i és una versió idèntica exteriorment però reforçada, amb més llast ( 8 tm. més ), per tenir més adherència i esforç de tracció ( “U” per “Usilennyi” = Reforçada ).













Total són doncs 1902 unitats VL10 i 980 unitats VL10U; si es repassen els trams es veurà que no és correcte, però és que 3 de les VL10 ( les 1110, 1352 i 1353 ) foren els prototips de la VL10U i s’integraren amb els mateixos números a la nova sèrie. Quins detalls !

M’ha calgut doncs aprofundir en aquests temes per triar un bon numeral per la meva realització i aplicar-li els detalls diferencials i marcatges correctes, a part d’això també ho he fet per pur plaer de coneixement !

Detalls diferencials, si ..... d’entrada, les “georgianes” TEVZ duen aquestes sigles a mitja alçada en els frontals, amb caràcters platejats en relleu : però són 8 lletres i no 4, ja que les 4 primeres són ciríl·liques i les 4 darreres són del peculiar alfabet georgià. En canvi, les “russes” NEVZ mostren només l’estrella roja de 5 puntes i prou al mateix indret.

Un altre detall es la posició de la ventilació del reòstat : unes duen una grossa reixa en un dels laterals, i altres ( com la meva ), ho porten al sostre en forma d’un gros cofre, quina alçada ultrapassa la dels pantògrafs plegats. Aquesta diferència no sembla tenir a veure amb la factoria de construcció, més aviat és una evolució de millora funcional  a partir de cert numeral.

Per les caixes, també hi ha al menys 3 variants pel que fa a les obertures, sense comptar el tema de la ventilació esmentat abans : 2 “ulls de bou” a un costat, i a l’altre, 2 idem. més 4 finestres quadrades ( com la meva ), o bé “ulls de bou” només als 2 costats, 2 en un i 4 a l’altre, o bé una altra versió amb 3 grosses finestres rectangulars a un dels costats .... de tot, també en distribució quin origen desconec.













La col·locació de la placa de matricula frontal també varia : en posició baixa a les VL10 i en posició alta, entre els fars, per les VL10U; el fons d’aquesta placa pot ésser blau clar ( com he triat ), o roig.

Respecte els colors a l’època soviètica, el verd és general, però s’hi veuen multitud de matisos i tonalitats : en general, no sempre, la tonalitat del faldó és més fosca que la de la caixa, i la franja groga pot ser-hi o no. Els sostres són grisos, amb marcat de roig als pantògrafs i a les barres de conducció de corrent ( en perfil “L” ) que recorren el sostre i connecten les dues seccions en alta tensió per un flexible desmuntable, pel que la màquina funciona amb 1 sòl pantògraf alçat.

Les dites barres, esquiven el cofre de ventilació pels dos costats en una de les seccions, i només per un en l’altre .... perquè ? perquè l’altre és ocupat per l’antena, tant característica als SZD, amb fil entre dos pals al llarg del lateral de la dita secció. 

El fet d’una antena única, només en una de les seccions, i així també de parallamps,  indica que no és possible l’explotació d’una secció aïllada en aquesta sèrie; pel que sembla, això només és possible amb les màquines quina sèrie comença per “2” ó “3” : per exemple, sèrie 2ES10 indicaria que sí pot funcionar 1 de les 2 seccions de manera independent.  

Les 2 seccions ( dites “1” i “2” ), que són quasi idèntiques llevat els detalls comentats, tenen també una simetria inversa necessària en els testers cecs oposats : no es  podrien endollar els múltiples cablatges si no fos així ! 












Foto : Parovoza IS

Així doncs, la documentació no és pas minsa i es pot assolir un bon coneixement del tema abans d’engegar una d’aquestes aventures modelistes.

Per finalitzat, no hi sobra indicar les funcionalitats d’explotació : màxim 100 km/h, 3200 CV. de potència continua per secció, fre de recuperació.

 

2 : El kit “REBRADO”

Aquesta marca de Sant Petersburg proposa una gran quantitat de kits emmotllats d’un producte a mig camí entre el plàstic i la resina. Són estàtics, o sigui, el resultat previst es un model de vitrina o de “banc” no motoritzat, per exhibició o decoració i prou. Tant és així que les rodes i els eixos van inclosos, de plàstic, a la planxa del kit.

Per aquesta VL10, el producte conté 4 grapes planes, els vidres i prou. Cal doncs formar el volum a base de encolar els 2 laterals, el sostre, i els dos testers de cada secció : maniobra difícil i d’encaix i esquadra perfectes no garantit, tot i haver-hi punts de centratge.

Aquest kit el vaig adquirir d’un venedor rus a Ebay, i el tenia a un preu moderat de 55 €; dic això perquè cal anar amb precaució : ara mateix hi ha un altre Ebayer rus que el té, però a 178 € : és allò de la nova Rússia del diner fàcil. Els comerços oficials russos, presencials o virtuals, el tenen a uns 75 €, en algun incloent a més les calques que jo vaig haver d’adquirir per separat per un import molt baix.

Un cop proveït i analitzat el kit, resulta que la llargada de la màquina és un xic minvada vers la cota dels plànols de la real oficials; el més greu és que els laterals de bogi que inclou són també curts, en la distància entre eixos : 31,5 mm. quan haurien de fer 3000 / 87 = 34,5 mm. Tot això és important per localitzar la màquina “donant” del parc europeu, marca comercial generalista, si es vol motoritzar adequadament una de les 2 seccions: per l’altre, cal cercar uns eixos amb rodes de radis del diàmetre 14 mm. ( per exemple Romford ), passar els eixos per dins d’un tub de llautó de diàmetre intern 2 mm., i encolar-lo al bogi fictici del kit; i posar llast a dins el xassís.

 


3 : La màquina “donant”

És sempre una feina difícil aquesta cerca : una cosa són les mides teòriques de les màquines 1:1, tretes d’esquemes i documentació reals; altra cosa és com la casa de modelisme “x” l’ha interpretat al reproduir-la en H0, sovint hi ha diferències.

Així doncs m’he de fiar de les que tinc en la meva col·lecció, calibrador en mà; si una dóna el vist-i-plau però no vull sacrificar-la, puc fer cerca a Internet per comprar-ne una altra de la mateixa producció, usada i sovint econòmica.


La Re4/4II LIMA ref. 208156LP, en la meva col·lecció des de 1985, ha estat l’escollida, n’he adquirit una altra, però he sacrificat la original, força malmesa per un problema de dilatació de xassís zamac, que va afectar a la caixa. Resulta que fou la primera LIMA a equipar xassís metall, motor central i transmissió per cardan encara que a un sòl dels 2 bogis.

Dóna 33,5 mm. entre eixos del bogi ( real 2,80 m. ), pel que serà curt respecte els 34,5 necessaris, però caldrà allargar el lateral de plàstic del kit 2 mm. per aplicar-lo, amb els coixinets enfront de les rodes com ha d’ésser.

El pas total entre eixos extrems és de 123 mm., excedeix un pèl dels 120 que cal tenint en compta la minva de cota del xassís del kit. Les rodes, perfectes de diàmetre i fins i tot amb radis ( imitats ), com cal per la major part de les elèctriques russes.












El xassís motor de la Re4/4II Lima, amb els seus laterals de bogi originals.

 

Així doncs, mans a l’obra : cal tallar els laterals de bogi LIMA i implantar-hi al seu lloc els del kit, allargats per dos talls a banda i banda dels esmorteïdors centrals; tot plegat força complicat i de resultat discret, ja que cal afegir al invent la cala en forma de mitja lluna que tenia el bogi suís, en frec al xassís, per regular l’alçada d’aquest sobre els bogis. Delicat, un error en aquest punt compromet el funcionament futur. 

S’hi ha afegit al xassís una interfase de 8 pols per aplicar-hi un descodificador Lenz directe, i s’ha cablejat de nou però mantenint el petit circuit imprès original, que conté les necessàries reactàncies i condensador del motor, encara que cal treure els díodes de commutació de llums.  

Els pantògrafs : valen els de la mateixa suïssa LIMA, són de la mateixa estructura que els russos, amb reforç de diagonals oposades al quadre superior i amb doble fregador; l’he manllevat per utilitzar-lo, però n’ha calgut un altre igual que s’ha agafat “prestat” de la nova Re4/4 adquirida.


4 : El resultat










La satisfacció i la il·lusió hi són : encara que veig alguns punts no del tot conformes amb el que pretenia. Una peça única, un treball d’un mes de durada, un estudi a fons, dubtes resolts, que n’hi ha hagut també.

 














Un treball especial en l’aparellatge del sostre, que és el que més es veu en un model de màquina elèctrica : les barres en perfil Evergreen “L”, els cables flexibles de connexió entre elles, les nanses de fil de llautó, els seccionadors i altres aïlladors obtinguts del meu “calaix de sastre”, les tapes dels areners millorades i amb nansa imitada etc... Un grau de detall aplicat molt superior al que ve d’estàndard en el kit, donat per la bona documentació obtinguda de la real ....

Tema llums : no s’ha pogut equipar el focus frontal superior, ja que no ve perforat en el kit i fer-ho arrisca de malmenar la teulada; tampoc són funcionals els petits rojos de la graella frontal; però el far de la dreta de cada frontal és un led bicolor amb ànode comú i tres potes : ideal per digital, encén el roig a darrera, només a la dreta com és preceptiu als SZD-RZD per màquines circulant aïllades.

Tema a revisar : el connector de 3 fils que uneix les dues seccions, per alimentar els llums del tester de la unitat no motoritzada, és fràgil; realista ho és, ja que no pas poques connexions existeixen en la real entre aquests extrems cecs, a més de l’alta tensió per les barres dels sostre.

Tema color : escollir el VERD no és fàcil, ja que a les fotos es veuen multitud de tons, intensitats i tipus de verd; per no complicar-me la vida i no fer barreges, he emprat tal qual el Humbrol-101 que ja tenia en estoc. Pel faldó, he aplicat un potet del mateix numero que ja tenia un pèl enfosquit de quan vaig pintar-hi una màquina renfera. El procés ha començat amb el GROC lateral, després de màscara de 1 mm. s’ha passat el ROIG frontal i després de màscares varies de 0,7 i de 2 mm., el VERD; finalment, tapant tota la caixa, el GRIS HU-126 pel sostre. Pantògrafs i barres amb ROIG HU-174 per donar un aspecte “brut”.












Tema tracció : un enganxall fictici SA3 rus al frontal ( unitat motoritzada “2” ) i un Kadee funcional al darrera ( unitat remolcada “1” ), a l’alçada NEM per poder remolcar. Tot el parc SZD el tinc equipat amb Kadee, al no dur topalls és la millor opció, no cal elongació. Entre les 2 seccions hi ha enganxalls estàndard d’anella, solidaris als bogis, donant gairebé el contacte entre els burlets de goma del pas de servei. La poca distancia entre bogi i tester impedeix posar-hi un mecanisme d’elongació, per altra part poc útil aquí.
















Detall per copsar les inscripcions de calca, amb l’emblema de l’antiga URSS ( CCCP ) i els dos martells ( sense la falç ) propis de l’organització ferroviària.















Detall del tester frontal ( unitat motora ), amb SA3 no funcional, mànega de calefacció que indica que és apta a remolcar viatgers, mànegues d’aire, matrícula VL10-1733 en fons blau, i la curiosa raó social del fabricant en caràcters ciríl·lics i georgians.

Tema calques : adquirides a part per 2,5 € ( a un dels comerços VPC russos ), són d’una molt bona qualitat i permeten triar un bon aplec de numeracions VL10-VL10U, fins i tot per decoracions RZD modernes, i multitud de plaques de fàbrica.


5 : Temes pendents

Les presses per finir un model com aquest sempre juguen males passades en forma de petits oblits, però que s’intentaran arranjar en el moment d’una futura revisió. Per exemple :

- les escales d’accés a cabines : descartades les del kit per la seva fragilitat, les he de fer amb llautó fotogravat i encolar-les per sota la caixa, sempre que no em dificultin massa el gir del bogi per les meves corbes de 415 mm. de la maqueta casolana.

- l’antena radio “ona curta”, hi ha els 2 pals però no he passat el fil : aquest ha d’ésser un fil de cosir gris, d’uns 12 cm. de llargada, encolat als pals previ nus.

- els retrovisors, de fet opcionals, són molt xics i rudimentaris, però hauria de posar-hi quelcom que ho imités arran de les finestres laterals de cabina.

- la palanca de maniobra de desenganxament del SA3, molt visible a la part esquerra baixa dels faldons frontals.










6 : Comiat i Resum Tècnic

Aquesta és la meva quarta realització modelista dins aquest tema, i és la més recent; aniré desgranant en aquesta etiqueta del blog les altres peces fetes; totes elles són màquines de doble secció; i també fent esment de les novetats quan n’hi hagi, s’escau que tinc aprovisionats uns quants d’aquests kits de fabricants diversos, i tanmateix l’oferta que hi ha a la xarxa és temptadora per ampliar aquest parc.

Inventari

MM-569

 

Locomotora i Marca

VL10-1733

REBRADO + LIMA / Trans-Kit T/C

Companyia i País

SZD

URSS

 

 

 

Motor i Sistema

Central

Tracció 1 bogi, 1 cardan de barra

Màquina Donant

LIMA

Re4/4II SBB-CFF ref. 208156LP

 

 

 

Compra Kit

02-2021

Comanda Ebay “mod8600”

Posada en Servei

11-2021

 

 

 

 

 

 

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada